feines i feines

Cada matí escolto un programa de radio de camí cap a la feina. Els locutors són 2 noies i un noi que ronden la trentena. El que m'agrada del programa és que combina humor, música i entrevistes interessants. Com molts altres, debeu pensar. Però és que aquests tres és com si no treballessin, com si només estiguessin de xerrameca, prenent cafè i comentessin les noticies, la pel.li d'ahir o el que els ha passat aquest matí abans d'entrar a la ràdio. I la veritat és que tenen molta gràcia. Sobretot el noi i una de les noies. Són d'aquesta gent que sempre tenen una sortida a punt.
I als convidats que porten, que poden ser des d'un ministre a un artista, els fan preguntes diferents, amenes i originals.
La veritat és que sembla que s'ho passen de conya a la seva feina. I em fan enveja.
No és que jo ho passi malament, ni molt menys. Però a vegades trobo a faltar el "tronxar-se" de riure.
A més, sempre he pensat que els presentadors de programes de "tertúlia" tenen una feina molt interessant. Imagineu-vos poder preguntar tantes coses a gent de tota mena: polítics, escriptors, actors, músics... Amb el que a mi m'agrada xerrar i entrevistar a la gent, m'ho passaria bomba. Es clar que hi ha tota una feina darrera les càmares o micròfons que no veiem i que probablement no és tan glamurosa...

Canviant de tema, avui l'Elna fa 2 anyets i demà és el meu aniversari. Sé que sona a vella, però com passa el temps! I per dins una se sent igual que quan en tenia 25, però per fora és una altra cosa! Quan era més jove pensava que a l'edat que tinc ara seria un persona molt més segura, que sabria què fer en tot moment, que no m'angoixaria per segons què... Però ai las! Ara m'adono que no s'arriba mai a aquest estat, per més que passin els anys.