animals o persones

Sempre m'he preguntat, ja des de petita, el per què d'aquesta mania de voler substituir les persones per animals. Em refereixo a molts llibres, pel.lícules o sèries de televisió per a infants. El més absurd és que sovint s'humanitza a alguns animals mentre d'altres segueixen tenint les característiques pròpies de les bèsties. Per exemple en aquella sèrie espanyola que feien als 80 -Dartacan- on s'adaptava la novela de Dumas per al públic infantil, els muscaters eren gossos però muntàven a cavall. A sobre, hi havia un personatge molt dolent que quin animal era? Una gata!
Els de la Disney també són especialistes en el tema, com els de Pixar: Robin Hood, Nemo, Madagascar, 101 dàlmates, el llibre de la Selva, Ice age, enfí, suposo que no cal que posi més exemples.
Doncs ahir ja em va semblar el colmo: en un llibre que té l'Elna sobre un supermercat, els clients són animals: una girafa, un elefant i un gos. Els dependents de la botiga també són animals, però ara vé lo fort: al mostrador de xarcuteria i de carnisseria els que despatxen són un porc i una vaca! 
Puc entendre que en un conte  algun animal parli o interaccioni amb un nen, però no que es substitueixin animals per persones i a més "amb tots els ets i uts": roba, conductes, etc.
La pregunta és si resultaria menys interessant per als nens si els protagonistes enlloc de ser animals fossin persones. Ho dubto. Tenim una col.lecció de llibres il.lustrats per Roser Capdevila -"Mirem"- on persones (nens i adults) es retraten en diferents situacions i ambients. Tant a l'Elna com a la Júlia els han encantat.
Si algú m'ho sap explicar, endavant!