la nostàlgia de l'emigrant

Ahir ens vam trobar amb altres catalans que viuen a Estocolm, per cel.lebrar la Castanyada. No hi van faltar panellets -que van quedar molt bons-, pa amb tomàquet i embotit. Fa il.lusió compartir aquestes tradicions amb altra gent que es troba en la mateixa situació. Els nens senten altres persones parlant català, tot i que entre ells parlen suec, i un se sent una mica més a prop de casa. Evidentment tots els que som aquí hi som perque volem i ens agrada viure a Suècia, però això no treu que de vegades t'entri nostàlgia.
Com mirant aquest vídeo del rècord mundial de lipdub que em va fer arribar la meva germana (la única dels germans que queda en terres catalanes).