safrà i Generació D

Advent a Suècia és sobretot llumetes decoratives que il.luminen la foscor: estrelles que decoren les finestres, lamparetes LED que discretament aporten lluminositat en els jardins altrament invisibles a partir de les 15h. Però les setmanes abans de Nadal són també olor de taronja i canyella, vi calent -amb espècies, panses i ametlles- (glögg) i safrà. I no exactament a la paella, sinó sobretot en una mena de brioxos (vegeu foto) que s'anomenen lussekatter o lussebullar.
La primera part de la paraula ve de "Sankta Lucia" (13 des.) que aquí, como ja he dit altres vegades, es cel.lebra molt: és el dia que els nens  es disfressen de Sta. Llúcia, galeta de gingebre o Pare Noel i canten nadales pels pares i mares a l'escola/guarderia.
Total, que m' acabo de menjar un lussebulle amb el meu cafetó del dia.

L'altre part del títol ve, com ja us podeu imaginar, del programa que van emetre a TV3 -cadena que gràcies a l'Ipad segueixo molt més que abans-.

Ignoro si s'emet cada 7 anys, o si les entrevistes les han guardat durant tot aquest temps per fer el programa que vaig veure l'altre dia. En tot cas, jo no l'havia vist mai abans.
Em va fer molta gràcia perquè jo formo part d'aquesta generació. Com la majoria dels entrevistats, vaig néixer l'any 1973 i òbviament, reconeixia totes les músiques triades, el tipus de roba que duien en les diferents èpoques, etc. M'encantaria que m'haguessin fet aquestes entrevistes a mi i poder veure com era i com pensava en diferents etapes de la vida, perquè els records que una té sempre són triats i subjectius.
Tot i que considero que no es pot fer un retrat d'una generació amb una mostra de tan poca gent, reconec que el programa té cert ganxo. Suposo que van decidir agafar persones de diferents llocs del país. Pels accents, em sembla reconèixer 2 de Bcn, 2 d'Osona o del Berguedà (?), un de les terres tarragonines i un de les de Lleida. Cap de Girona (em sembla), però no em feu massa cas perquè tampoc en sé tant de reconèixer accents. En qualsevol cas, m'hagués agradat que diguessin d'on eren.
Interessant veure gent que té una vocació professional tan clara des dels 16 anys i alleujant veure que la majoria canvien i s'adapten a diferents circumstàncies i poden canviar de rumb (no sóc l'única!).
Les idees polítiques semblen en canvi, estar molt clares des de l'adolescència, la qual cosa em fa suposar que té molt a veure amb el que es viu en l'àmbit familiar i escolar.
Sorprenent veure que hi ha un tan alt percentatge d'accidents de cotxe (!)
Entristidor veure que per algunes dones el temps passa i no han pogut tenir els fills que en un moment donat desitjaven.

Per últim, xocant, una vegada més, veure que sóc més vella del que em pensava. Realment tinc aquest aspecte? Em sento tan jove encara!

Afegit: què pinta aquell altre noi de l'entrevista de l'any 89 al Xavi? Perquè no van editar la imatge per treure'l?