Una de les noticies que ha portat cua ultimament és el fet de que la princesa Victoria de Suècia (successòria en el tro), que per si no ho sabieu es casa aquest mes de juny amb un plebeu anomenat Daniel, ha triat anar acompanyada del seu pare a l'altar.
La tradició sueca és que nuvi i núvia entrin junts a l'esglesia i vagin plegats fins a l'altar, cosa que sempre m'ha agradat i és la opció que vam triar el Tomas i jo quan ens vam casar a Catalunya. Com molts dels que han expressat la seva opinió aquests dies, penso que el fet de que el pare porti la núvia i la deixi "en mans" del futur marit simbolitza la dependència de la dona envers l'home, present encara en moltes societats. Ja sé que per moltes núvies que trien aquesta opció ho fan per tradició i que obviament no depenen del seu pare ni dependran del seu marit, però potser ens hauriem de parar a pensar les implicacions que comporta.
Quan el rei de Suècia es va casar, la parella va anar junta fins l'altar. La futura reina, en canvi, anirà de bracet de son pare. Les raons que el Palau ha donat:
- no és un casori normal, sinó una cerimònia estatal
- és una tradició familiar
- no contradiu els preceptes de l'esglesia sueca
Personalment no m'importa massa, més aviat m'irrita perquè sempre he estat republicana i contra les monarquies, siguin espanyoles, angleses o sueques. Però aquí hi ha una mena de bogeria al voltant del casament i tot el que aquest implica. O sigui que menjarem Victoria & Daniel durant bastant temps.