Reformes en ensenyament

Divendres passat hi havia un petit anàlisi crític al diari Dagens Nyheter (que és el que llegim a casa) sobre el tema d'ensenyament. Avui s'afageixen al debat un dels líders del partit dels verds i el sindicat de mestres. Em sembla una qüestió prou actual, tenint en compte també els proppassats fets a València arrel de la manifestació contra les reformes en ensenyament.
Deia en un dels meus darrers apunts que sembla que en aquesta temàtica tothom hi pugui posar cullerada menys els propis implicats que són en definitiva, mestres i alumnes.
A Suècia, cada vegada que canvia el govern, es canvia alguna cosa en l'àmbit d'ensenyament, però fins i tot quant segueix la mateixa coal.lició, es fan canvis constantment.
En l'anàlisi al diari, es recordava que la distància entre Finlàndia i Suècia és cada dia més gran, en quant a resultats de l'alumnat (informe Pisa). Una de les causes podria ser el fet de que a Finlàndia porten més de 30 anys amb el mateix sistema educatiu i els estudis de la carrera de magisteri tampoc han canviat massa, la qual cosa dóna estabilitat a la Institució de l'escola. Mentre que aquí, hi ha un munt de diferents "promocions" de mestres: els que han estudiat 4 anys, els que ho han fet 3 o 5, els que han hagut d'especialitzar-se en dues assignatures, els que només n'havien fet una, els que s'han format pels cursos de 1er a 4rt, de 1er a 6è, de 0 a 5è, de 5è a 9è, etc.
L'última gran pensada del govern actual i que havia de posar-se en funcionament ara, era una "llicència" que s'obtindria al cap d'haver treballat un any com a mestre i haver-se comprovat que la persona era vàlida per aquesta professió. En teoria, tots els mestres que fa anys que estan en actiu, havien d'obtenir la llicència gairabé automàticament, però ara ha resultat que l'administració no ha donat a l'avast i hi ha un munt de llicències per otorgar.
Una altra de les reformes que, en aquest cas, va fer el govern socialdemòcrata, ha sigut un dels grans pilars de la devallada en l'ensenyament suec. Va ser el fet de que l'ensenyament passés a ser responsabilitat de les municipalitats (vindria a ser tamany de comarca catalana) enlloc d'un tema a nivell nacional. Una de les conseqüències més evidents és que depenent d'on visquis, el teu fill tindrà més o menys reforç a l'escola, més o menys hores de gimnàs, més o menys hores de "casal" i un llarg etcètera.
Hi ha una expressió en suec que descriu molt bé la situació en la que ens trobem i que traduïda vindria a dir: "Massa cuiners fan malbé la sopa".

República ja!

Ahir vaig mirar amb molt d'interès el programa "Monarquia o República" des del meu Ipad. Em va semblar excel.lent i penso que ja anava siguent hora que es plantegés aquest tema en un mitjà de comunicació públic: chapeau per TV3 -a excepció del que comento al final del post-!
Malhauradament, tot i ser descendent dels que van fer anar la guillotina a tort i a dret, en els dos països on he viscut més temps hi ha una anomenada "Monarquia parlamentària". Suposo que amb aquesta frase queda ben clara la meva postura vers la Institució, però per si encara hi ha algun despistat: defenso la República com a forma de govern, i per la meva terra, la República de Catalunya, evidentment. En conseqüència, la major part d'aquest post es dedicarà a carregar contra els defensors de la Corona.
És graciós veure com cada bando agafa "les panses del pastís" (expressió sueca que vol dir que s'agafa només el més bo), molt típic de la política i la demagogia.
Per exemple, el Cambó quan diu que el Rei dóna "presència institucional" o que és un "referent internacional"... Això és el que sempre diuen els defensors moderns de la monarquia i és quelcom que he sentit també aquí a Suècia. Però a part dels lectors de les revistes del cor, a nivell internacional, qui es coneix més com a referent suec: Abba, Ikea, premi Nobel o la familia reial?
Per altra banda, quasi vomito quan s'ensenyaven les imatges del concurs "qué es un rey para tí?".
L'Ansón donant dades dels països més pròspers o amb millor qualitat de vida, que la majoria són monarquies... Potser hi ha altres factors a tenir en comte, Sr. Ansón? Per exemple, que aquests països es troben a Europa, on la riquesa i el progrés industrial, econòmic -no poc sovint fruit de l'expoliació feta a altres països- és evident. Que jo sàpiga, França està millor que Espanya i ja fa més de 200 anys que van rodolar caps. Finlàndia ja fa temps que es va deslliurar de la Corona sueca, per no parlar de Canadà o Austràlia que tot i mantenir la figura de la Reina d'Anglaterra com una mena de "tòtem" de tribu, fa temps que se'n surten la mar de bé.
Més o menys en la mateixa línea trobem el Marquès de Sert: "hem passat 30 anys de felicitat amb la Monarquia", o Sabino F. Campo: "No todo lo que hizo Franco fue malo"
Em sembla que la qüestió clau en l'Estat espanyol és que encara està molt present el referent de la Guerra Civil i per descomptat la dictadura franquista. Aquesta tendència a mirar enrera enlloc de cap endavant és el que ens perd.  Molts dels que defensen el Rei ho fan perquè creuen que va salvar Espanya durant la transició i especialment després del 23F. No ens enganyem, jo no dic que el Rei no optés per la millor solució, però és evident que va fer el que més li convenia a ell i a la seva familia. Només calia mirar al seu voltant i veure com vivien els seus semblants a la resta d'Europa. Crec que la frase que van escriure al programa ho deixa ben clar, va ser "Monarquia a canvi de democràcia". No hi havia cap més alternativa i crec que per les circunstàncies historiques i socials del moment era la millor alternativa. Ara bé: d'aquí a que se li hagi d'agrair in eternum a ell i tota la seva descèndia, hi va un bon tros. Han passat quasi 40 anys i ja va siguent hora de fer canvis.
Podria escriure molt més sobre aquest tema, però no em vull allargar. Vull fer un últim incís sobre una qüestió que potser molts heu passat per alt veient el programa: l'única dona que apareix entrevistada sobre el tema és una periodista de revista del cor. Vomitives també les imatges fetes per entendrir-nos i distreure'ns dels problemes reals del país. Amb aquest fet, TV3 reforça la imatge de que l'únic que preocupa a la meitat femenina de la població -respecte a la Monarquia- és quin vestit portarà la Leticia o si els nens són prou rossets. Perquè no intervé cap dona intel.lectual, política o periodista seriosa? En aquest aspecte, un punt negatiu pels productors del programa. Per la resta, enhorabona!

i torna-hi...

Dos Sants Tornem-hi: 

1) m'he passat més de mitja hora treient neu de davant de casa, a primera hora del matí i ara, torna a nevar de valent! :-S

2) entrevista a Els amics de les arts al programa "divendres" de TV3. I com creieu que anomena el presentador al personatge que dóna nom a una de les cancons?... Jacs Cousteau!! No "Jaques Cousteau" (pronunciat Jac). Aviam, si saps pronunciar bé el cognom, perquè no fer el mateix amb el nom? Tant costa? Ja sabeu que és un tema que m'irrita especialment... Però, ja hi ha unes quantes cançons que he afegit a la meva llista de música catalana al Spotify! Carnaval m'ha agradat molt, a més de ser especialment adient per la setmana en la que estem.

sobre el llac glaçat i nevat

Avui ha fet un dia fantàstic: sol i 0 graus, després d'haver fet una setmaneta freda i de neu. Total, que avui hem agafat els trastos i cap a Lida falta gent! És una reserva natural que tenim a 6 km. de casa, on a part de bosc i camins també hi ha un llac. A l'estiu ens hi banyem, a l'hivern s'hi pot patinar o esquiar o ambdues coses, com veureu a la foto. La part més ampla és per patinar i després hi ha la part amb "vies" per fer esquí de fons.







 
Penjo també un parell de fotos que vaig fer l'altre dia a l'escola de l'Elna, d'ella baixant per un "tobogan natural" de gel, que s'ha fet després de que els nens llisquessin per la baixada nevada una i altra vegada... ;-). Observeu les proteccions al voltant dels obstacles!

Mestres

Ahir vaig veure per primera vegada el que sembla un programa d'emisió regular a TV3: "Mestres". Haig de dir que em va agradar molt i per vàries raons, tot i que també diré un parell de cosetes negatives. Aspectes positius:

1. Sitúa als mestres i als alumnes a la posició que es mereixen dins la societat.
2. Mostra alguns exemples reals.
3. És un espai per fer escoltar la veu dels qui sovint no ténen cap més lloc per fer-se sentir.

Respecte al primer punt, penso que és molt important adonar-nos del potencial i el poder que tenen els mestres, tant de primària com de secundària. Ja fa anys que es debat el paper que han de tenir, com s'ha d'encaminar l'ensenyament, etc. No sé com serà aquest debat a Catalunya, però a Suècia cada 2x3 s'estan fent canvis des dels plans d'estudi de la carrera de magisteri, fins al sistema d'avaluació dels alumnes, passant per la gestió de les escoles. El pitjor del cas és que tothom es creu en dret de ficar-hi cullerada. És a dir, a mi em sembla molt bé que qualsevol ciutadà pugui expressar la seva opinió sobre si funciona o no un servei públic. Ara bé, em meravella que els actors polítics -entre els quals n'hi ha molt que no han ni passat per la Universitat, començant pel Ministre d'Educació- puguin decidir quines són les matèries que s'han d'impartir, quins exàmens s'han de fer, etc. Serà perquè tenim un govern conservador, però la sensació és que estem tornant enrere en molts aspectes i el primer és la mania aquesta de voler avaluar la prestació dels alumnes medint els seus coneixements de dades o la capacitat de memòria, enlloc de promoure les ganes d'aprendre.
Ahir vaig escoltar opinions de la gent que treballa a peu del canó a Catalunya i, insisteixo, no sé com és el debat a nivell polític, però sí sé que al Parlament van convidar una catedràtica sueca que és la dona més retrògrada que he conegut mai en aquest país, (fins i tot em sembla que és de l'Opus). Com sempre, amb el nostre complexe d'inferioritat respecte als països escandinaus que funcionen tan bé, hem d'escoltar el que ens diu una persona que no coneix la nostra realitat? Que potser no hi ha entesos en la matèria en el nostre país?
Però no em vull desviar del tema. Aspectes negatius del programa:

1. Els exemples reals només són positius (ja dic que només he vist aquest capítol i potser n'hi ha que sí que els han mostrat)
2. El sistema educatiu finès és molt bo, tal i com diuen en el programa, però es van oblidar de dir que  entre altres això és perquè el sou i el prestigi del mestre és molt més elevat que en la majoria de països. Per tant, hi ha competència per entrar a estudiar magisteri, els millors ho aconsegueixen i la figura del mestre és molt respectada en la societat.
3. Hi va haver un nen que va dir "als països nòrdics hi ha 2 mestres per cada 4 o 5 nens". Per si algú de vosaltres s'ho va creure, que sapigueu que això no és cert, almenys a Suècia: fins als 8 anys, a una classe de 27 alumnes hi ha dos adults: un mestre i un "mestre de lleure" (no sé com traduïr-ho, però té uns estudis diferents i més curts). A partir dels 9 anys, un mestre per tota la classe. Però de nou, veig que és manté viva la creença de que per aquí dalt tot són flors i violes.
4. Penso que no hauria estat de més que mostressin quina estructura segueixen els nens de l'escola de les "caixes", no em crec que cadascú faci el que li doni la gana i quan vulgui.

En qualsevol cas, tinc moltes ganes de veure més capítols d'aquest programa.

Identitats

Un dels llibres que m'estic llegint ara és "Identitats assassines" d'Amin Maalouf. De moment m'està agradant molt, probablement perquè em toca d'aprop, com per altra banda a tots vosaltres. Dic tots vosaltres perquè en la nostra societat (no només l'occidental) hi ha -i hi ha hagut des de temps immemorials- una tendència a etiquetar la gent, segons criteris diversos. És com si el nostre cervell necessités classificar a les persones (de fet a tots els sers vius) per poder entendre, ubicar, endreçar -o com li volgueu dir- el nostre entorn i fer-lo més comprensible.
Abans era des del naixament, ara des de la 15a setmana d'embaràs, és on ja comença la nostra identitat: nen o nena? I si algú resulta que és hermafrodita, ja se'ns trenquen els esquemes. Però no s'acaba aquí, no seré tan simplista (tot i que en les pàgines que porto llegides aquesta categoria en Maalouf encara no l'ha esmentat).
Com bé diu l'escriptor, la identitat de cadascú sol venir relacionada amb la pertanyença a un grup, que al seu torn, dependrà de la llengua, la nacionalitat, la religió, els interessos que un pugui tenir, etc... Alguns, com sabem, pesen més que altres perquè hom s'identifiqui o l'identifiquin. Però també hem de pensar que aquestes pertanyences poden ser combinades de moltes maneres i no cal que entri en detalls.

L'altre dia la Júlia em va preguntar: "Mare, jo sóc sueca?". Si partim del concepte que tenen molts dels habitants d'aquest país, la resposta seria NO: "no filla, no ets sueca. Ets mig sueca, una quarta part catalana i una altra quarta part francesa". És clar que si miro una mica més amunt en el seu arbre geneaològic, trobaré que també té una part de belga, una de lapona i vés a saber si no n'hi hauria alguna de jueva (els nassos per la meva part paterna en serien una bona prova).
Ara bé, què és ser suec/a? És tenir un passaport suec? És haver nascut aquí? És tenir ambdós pares de nacionalitat sueca o n'hi ha prou amb un? És parlar la llengua fluidament?
La meva resposta, no sé si la més correcta, va ser: "Tu et sents sueca? Doncs ets sueca. I si també et sents catalana, doncs ets sueca i catalana."
Com que aquí la majoria de gent no sap què és Catalunya ni el català, quan s'ha d'etiquetar algú que diu haver nascut a Barcelona, de mare també nascuda i educada a Barcelona, aquest algú és espanyol i parla evidentment castellà. I les meves filles han d'anar clarificant que no, que elles parlen català, a més del suec. I creieu-me que hi ha molt cap quadrat per aquest món.
I jo, "què" sóc?

dibuix glaçat

Aquest és el parabrises del nostre cotxe, dimarts al matí. Potser no hi trobeu res de peculiar, però és que les estrelletes de gel que veieu no són fora, sinó per la part de dins del vidre! A fora, era cobert de neu, però quan la vaig haver tret em vaig trobar amb aquesta bonica imatge. Llàstima que no fos tan bonic haver de rascar el vidre provocant una pluja de partícules de gel sobre  on després havia de seure... :-) Però vaja, res de tan greu que no s'arreglés força ràpid amb el mecanisme de calefacció del seient del conductor.
Sí, aquesta setmaneta ha estat fresqueta, com a Catalunya, segons m'he informat. Potser alguns de vosaltres fins i tot heu trobat a faltar la pala llevaneus al costat de la porta (?). Però vaja, em sembla que no heu arribat als -13ºC nostres.
I tot i així, les botigues de roba s'empenyen en mostrar-nos els modeletes de primavera. "New collection" diu entre quatre peces de morralla que queden de les rebaixes d'hivern (o de fa tres hiverns però la tornen a treure per si algú pica). Quina maaaandra! Només de pensar en que m'haig de treure la jaqueta, els guants, el gorro, la bufanda, el jersei, la samarreta de màniga llarga, la samarreta de màniga curta, descordar-me les botes grosses, treure'm els pantalons (encara no arribo als extrems de portar calces llargues a sota) i no saber on deixar-ho perquè no hi ha lloc a l'emprovador per tanta roba, per després emprovar-me un vestit que deixarà exposat part del meu cos lletós, i haver de fer el mateix procés a l'inversa per vestir-me, i a sobre sortir de la botiga sense cap bossa...Uix no! Se'm treuen totes les ganes!!!! Per quant un app que ens permeti evitar tot això? Vinga, va, qui s'anima? Jo poso la idea i algú de vosaltres la tècnica per fer-ho possible!?