diumenge, 30 de desembre del 2012

contrastos

A vegades oblido aquest contrast que anualment es repeteix pels volts de festes: el plaer que em produeix sentir de nou un sol que escalfa, veure els carrers plens de gent, sentir com criden els venedors de fruita i verdura al mercat setmanal, els preus irisoris de productes frescos de qualitat, l'amabilitat i l'atenció de botiguers, la simpatia de gent desconeguda envers les meves filles, la naturalitat d'un "bon dia!" quan et creues algú passejant pel bosc, les hores de llum que s'allarguen fins ben entrada la tarda, el gust d'un bon lluç que es desfà a la boca.
Deu dies (ara ja només set) per gaudir d'aquestes i altres petiteses que fan la vida més agradable, abans de tornar cap a la rutina hivernal que s'allargarà fins, com a mínim, l'abril. També té el seu encant, però seria fantàstic si es pogués escurçar uns mesets.

divendres, 21 de desembre del 2012

Post nadalenc

Típica finestra d'advent
Aquests dies previs al 25 de desembre és bastant típic decorar tota la casa amb objectes que creen ambient nadalenc, a part de l'arbre, hi ha qui penja cortines vermelles (o a vegades amb motius ridículs de follets o similars), espelmes per tot arreu, plantes que ens han fet creure que són de Nadal (ponsèties i amarillis), llumetes, estrelles a les finestres, Pares Noël i, en alguns casos (els menys freqüents) naixements. La versió catalana de pessebre (amb els pastors, la dona que renta, la que fila, el de la simbomba i tota la comitiva) aquí no existeix. La gent fa i menja "pepparkackor" (gal.letes de gingebre), "lussebullar" (brioixos amb safrà), pren "glög" (vi calent) durant tot l'advent de manera que el dia de Nadal un ja està més que empatxat de tot això.
Amb la música passa el mateix que amb algunes olors: quan s'evoquen sense abusar-ne són eines fantàstiques per recordar moments dolços i especials. Aquestes setmanes ens ametrallen amb nadales en els centres comercials, a les escoles, a casa els amics que conviden a "julfika" (berenar de Nadal). Per sort són cançons sueques o anglosaxones. Dic sort perquè no voldria sentir fins a la sacietat nadales que per mi són especials i que perdrien tot l'encant que per mi encara conserven, en concret sobretot: "El pobre alegre" i "Petit Papa Noël". Les que em transporten als Nadals de la infantesa, que són -crec que hi estereu tots d'acord- els millors. No tant pel dia en que es reben regals sinó per l'expectació que es crea durant les setmanes anteriors: la funció de l'escola, encendre les espelmes de la corona d'advent, fer el pessebre, les manualitats per decorar la classe i la casa, la preparació del viatge a França...
Suposo que és justament el que tots anhelem quan ja d'adults intentem recrear aquest ambient. Si bé pot no servir-nos a nosaltres, ajudem als infants a formar les imatges que de grans recordaran.

dimecres, 19 de desembre del 2012

exàmens i Safo

Més que exàmens són treballs examinatoris. Divendres haig d'entregar el primer i el dia 3 de gener el segon. Si els aprovo, només em quedarà una assignatura obligatòria ("anglès acadèmic") i la memòria del màster: un treball sobre un tema concret que jo trio i sobre el qual haig d'investigar.
Avui, aprofitant que m'haig de concentrar en l'entrega de divendres, us vull parlar d'una autora que fins fa dos mesos -ho admeto- no tenia ni la més remota idea que existia. Es tracta de Safo (en anglès Sappho) que va viure a l'illa de Lesbos (Grècia) al s.XVII a.c.. Una poetissa l'obra de la qual es conserva només en petits fragments (l'últim es va trobar l'any 2004 a Colònia) o en referències fetes per altres autors. Els versos (alguns quasi poemes complerts) són d'una actualitat sorprenent. La majoria parlen d'amor i les imatges que evoquen són molt colpidores, com quan descriu les reaccions del cos davant la persona amada:
[...]
car quan et miro un instant, ja no m'és possible
dir ni una paraula,

sinó que la llengua se'm trava
i prest un foc subtil em recorre la pell,
amb els ulls no veig res
i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor
em pren tota; estic més verda que l'herba
i em sento que estic a punt
de morir*

Són poques les dones que els historiadors han deixat tenir un lloc en la literatura occidental. I curiosament, molt sovint, la seva fama vé condicionada per algun altre fet, a part del valor de la seva obra. En aquest cas, el que fa especial a Safo és que tot sembla indicar que era lesbiana (la denominació es deu precisament a ella), entre d'altres coses perque els seus versos d'amor es dirigeixen a dones. S'ha especulat molt sobre aquest tema i depenent de l'època, els crítics l'han encasellat en un o altre cantó de les possibles orientacions sexuals. Seria massa llarg posar-me a explicar les diferents teories, però la pregunta clau que ens hauríem de fer és: importa?

*traducció de M.R. Llabrés Ripoll (Ed. la Magrana)

dimarts, 11 de desembre del 2012

Gangues

Dissabte tenim el sopar del Nobel que fem cada any juntament amb tres parelles més. La idea és que a part d'un bon àpat, i de la presentació dels premiats (els reals, a cadascú li toca fer un resum de l'obra, autor o investigació que ha motivat el premi) l'ambient sigui el més festiu possible. Per això les dones hem d'anar amb vestit llarg i els homes amb americana i pantalons foscos (no cal que duguin frac perquè surt una mica car). Com que els temps dels casaments d'amics i familiars ja han passat, tots els vestits llargs que servidora guardava a l'armari ja s'han aprofitat per les anteriors ocasions, de manera que n'havia d'obtenir un de nou. L'any passat me'l va deixar una amiga però aquest any he anat a una botiga de segona mà (i les altres tres dones també ho han fet).
Ahir vaig anar a unes quantes del centre d'Estocolm però eren caríssimes: vestits de marca o fets a mida que no baixaven de 60 euros.
Però avui he anat a una d'aquestes botigues on els productes vénen de donacions i on els guanys es destinen a gent més necessitada. Estava entre dos: un que valia 35 euros i que era més classicón (amb tul sota la faldilla) i el que finalment m'he quedat, que per la forma també és força clàssic però una mica més dels 70 o 80, i que només costava 9 euros i em quedava que ni pintat! A la foto no s'aprecia massa però és de color verd i la tela és brillant. El que veieu és l'escot del darrera.
A més, he trobat una caseta de nines i un bolso per 3 euros cada cosa.
En època de crisi, recomano a tothom anar a fer un tomb per aquest tipus de botiga, es poden trobar moltes gangues i fa gust pensar que es reaprofita quelcom que si no potser acabaria a les escombraries.

dimecres, 5 de desembre del 2012

Wertgonya

Com diu l'Iu Forn (avui a l'Ara), el cognom Wert permet molts jocs de paraules. El més extès en les últimes hores és el de "wertgonya" i "wertgüenza", però el "wertedero" o "werteatupueblo" tampoc estan malament. Ni tan sols entraré a analitzar el contingut de la LOCME a nivell general (patètic des del punt de vista pedagògic), sinó que em concentraré en el tema que més ens afecta, que ja us l'imagineu. Com piulava el Toni Soler ahir: la realitat ha superat la ficció i els del Polònia ténen feina.
Tinc una amiga madrilenya que ja fa temps em va dir que considerava injust que els espanyols que vivien en Comunitats Autònomes on només es parlava castellà no tinguessin dret a aprendre alguna altra llengua de les oficials a l'Estat Espanyol. Ahir quan li vaig comentar el tema de la nova llei (no se n'havia enterat, viu aquí a Estocolm) va tornar a insistir en com li semblava de trist que enlloc de proposar que tot espanyol tingui la possibilitat de triar com a optativa el català, el gallec o l'euskera, ara resulti que a sobre fins i tot a Catalunya s'intenta eliminar. Fins i tot, deia podria ser la manera d'unir als espanyols. Tal i com li vaig fer saber, lamentablement no crec que sigui la línia que la majoria dels "espanyols" vulguin en la reforma escolar. Avui he escoltat la consellera en funcions I. Rigau que es veu que havia proposat diverses vegades que en tot l'Estat els nens haguessin d'apendre un poema en les 4 llengües oficials i que mai li van fotre ni cas, fins i tot es va sentir algun comentari "solo faltaría eso".
Pels espanyols (i per d'altres nacions històricament colonitzadores i prepotents) hi ha llengües i llengües. N'hi ha de primera categoria i n'hi ha de segona. No veuen l'aprenentatge de llengües com un enriquiment personal sinó com una arma més dins la guerra bruta d'unificació de l'estat. Així els va: un embaixador a Londres que no sap parlar anglès, un president d'Estat que tampoc, i suposo que si anem mirant les llistes de tots els impresentables, els que coneixen alguna altra llengua a part del castellà es conten amb els dits d'una mà (excepte l'Aznar, que parla català en la intimitat, ho recordeu?).
A Suècia, on hi va haver una política represiva contra la nació lapona/sami (que parlen una llengua totalment diferent a la sueca -podríem fer un símil entre euskera i català-) fins els anys 70, o contra la comunitat gitana (romani, que també parla una altra llengua), es van adonar del seu error. Ara hi ha escoles només en la llengua sami (a Lapònia) i els gitanos també tenen dret a l'escolarització en la seva llengua, si bé són molts menys i més dispersats per tot el territori.
Però això no és tot, ja ho he dit altres vegades però ho torno a repetir: els alumnes que a casa parlen una altra llengua diferent del suec tenen dret a una hora setmanal de classes en aquesta llengua. Això sí, a la comarca hi ha d'haver un mínim de 5 nens que vulguin les classes. En el nostre cas, lamentablement, som els únics a voler-les en català, de manera que la meva filla gran reb classes de castellà. Ho veig de manera positiva: a casa es parla suec i català i amb nou anys, apren anglès i castellà a l'escola. Als 12 anys haurà de triar una segona llengua extrangera. Acabarà l'ensenyament obligatori amb el coneixement (en diferents nivells) de 5 llengües. Qui estarà més preparat a nivell d'idiomes? Un espanyolet de Madrid o una sueca d'Estocolm? Vosaltres mateixos.
Ah! I tampoc ens equivoquem: aprendre espanyol pels catalans també és molt important, com aprendre anglès, francès o xinès. Que també conec gent (sobretot de poble) que té un castellà que fot pena (per no parlar de qualsevol altra llengua que no sigui el català).
Espero que cap de vosaltres tingués plans de venir a passar el pont a Estocolm perquè amb "la que està queient" (de neu!) han cancel.lat tots els vols. Avui no vaig al gimnàs, agafo la pala!

dilluns, 3 de desembre del 2012

Llibres electrònics

Tornem a tenir problemes amb la línia de telèfon fixe i conseqüentment amb l'ADSL. Ho vam reportar divendres i de moment encara no s'ha solucionat. Diuen que poden trigar fins a tres dies feiners, després parlaran d'eficiència sueca però a nivell d'atenció al client són un zero a l'esquerra! L'última vegada vam estar setmana i mitja sense telèfon, ni Internet, ni TV. Ja veurem quan triguen aquest cop. Per la finestra he vist que un operari havia pujat al pal dels cables del carrer, però després ha girat cua...
De moment, endollo l'Iphone a l'ordinador per poder navegar.
Sobre el que volia parlar avui és sobre els e-books o llibres electrònics perquè estava pensant comprar-me un e-reader. Sobretot per no haver d'esperar els enviaments per correu (i el que aquests costen), tot i que posats a triar prefereixo tenir un llibre de paper a les mans que un dispositiu electrònic (més). Sembla que seria una de les solucions més adients per tots aquells que som fora de l'Estat espanyol on no és gens fàcil (per no dir impossible) trobar llibres en català i on els que es poden comprar en castellà són només els "best sellers" o els que fan llegir a les Universitats. Doncs no, m'he quedat amb un pam de nas. Resulta que per qüestions de restriccions d'algunes editorials des de Suècia no puc comprar, per exemple, El silenci dels telers de l'Assumpte Montellà, l'Eneida de Virgili ni Memòria d'uns ulls pintats d'en Llach, per citar-ne alguns. En canvi, sí que he pogut adquirir La divina comedia de Dante (en castellà). És a dir, que si em compro un e-reader, hauré de comprar tots els llibres en català quan sigui a Bcn per endur-me'ls cap a Estocolm, la qual cosa no canvia massa del que he fet fins ara, excepte pel què fa al pes que puc dur a la maleta.
Sincerament, no ho entenc. Si som dins la UE on en teoria hi ha lliure mercat i lliure competència, perquè no puc comprar llibres electrònics en català però sí que ho puc fer si són en paper (per correu)? Algú m'ho pot explicar? Ho trobo un desaprofitament total d'una molt bon eina que tenim a l'abast i que podria portar la nostra cultura encara a més llocs del món sense que ens hi haguem de deixar la setmanada.