dimarts, 14 de març del 2017

Propina

Veure nota al final del text
Fa un parell de setmanes vam anar de vacances a Florida, EUA. Va anar bé per carregar piles: solet, piscina i platja a part de les obligades visites a parcs d'atraccions.
D'aquell país hi ha coses bones (es podria discutir quines) però al meu entendre algunes de criticables, sobretot pel què fa al sistema laboral i social, almenys quan ho contemples des de la perspectiva nordeuropea.
Un dels aspectes que no m'agrada gens és el fet de que quan vas als restaurants el servei no estigui inclòs en el preu. No tan perquè com a client no saps ben bé quan et costarà fins que li afegeixes el % que consideris convenient, sinó perquè penso que es crea una inseguretat pel treballador. Ningú t'obliga a pagar el servei: sigui com a senyal de protesta per la qualitat del servei o sigui perquè ets un garrepa. Però també decideixes què mereix, segons tu, aquell cambrer: el 10, el 15 o el 20% del que et costa el menjar. Generalment tothom deixa, com a mínim, un 10% i si els cambrers han sigut especialment simpàtics, eficients, etc, pots premiar-los més.
Traduït a la pràctica vol dir que un cambrer deu tenir una merdeta de sou base i que s'ha de guanyar la resta del sou a base de "servir bé" als clients i pregar perquè siguin generosos. Suposo que alguns mesos (o setmanes, que allà encara es cobra molt per setmanes!) són millors que altres i per tant com a cambrer no saps mai de quant disposaràs i què et podràs permetre. Si ets un jove estudiant que treballa per tenir diners de butxaca, no és tan problematic però i si hi ha una familia que depen del teu sou? A més a més... com paguen els impostos? Les propines no queden recollides en el compte i per tant entenc que són diner negre.
Al costat de l'hotel hi havia una d'aquetes cadenes de menjar que no s'ha extès a la resta del món però que és molt present a Estats Units. Hi vam anar a dinar un dia, a sopar un altre dia i l'endemà a buscar esmorzar (el de l'hotel era dolent i car). Alguns dies no estàvem per anar buscant restaurants perquè volíem alguna cosa ràpida (i que no fos McD). Doncs bé, cada vegada que hi vam anar -en diferents moments del dia- hi havia les mateixes cambreres: fos matí, migdia o vespre. Evidentment se les veia molt cansades. I totes eren dones d'entre 30 i 65 anys. Quin horari laboral tenen? I ja sabeu que els americans només tenen, amb sort, dues setmanes pagades de vacances per any treballat.
El tema de l'edat dels treballadors em va deixar bastant al.lucinada i em va fer pena. Feines dures que impliquen estar tot el dia dret -per exemple controlant els bitllets d'entrada al parc o venent en una paradeta sense poder seure- les feien gent molt gran (alguns passaven dels 60). Això diu molt del sistema de benestar d'un país en el que el seu president vol eliminar la poca ajuda a l' assistència sanitària que va implementar l'Obama.
D'acord, el nivell d'atur d'EUA és molt baix (un 4%), però quina és la qualitat laboral dels que treballen?
Foto: compte d'un dels restaurants, on t'informen de que la propina no està inclosa i et sugereixen que deixis mínim 15% (i et diuen la quantitat per si no saps calcular-la, del 15, 18 i 20%). Escrit a mà: "propina si us plau" i més avall: "recorda, tipping (donar propina) no és una ciutat a Xina".

dimecres, 25 de gener del 2017

sistema de salut suec


Moltes vegades us he comentat que el sistema de salut català és en molts aspectes superior al suec, contràriament al que molta gent a Catalunya pensa. El més obvi és que l'usuari català no ha de desembutxacar ni un cèntim quan va al CAP,  ni a l'especialista, ni tan sols si passa per quiròfan i ha de quedar hospitalitzat, cosa que sí que ha de fer -en part- l'usuari suec. Hi ha també l'aspecte de l'horari d'atenció al públic que a Catalunya és molt més ampli que aquí.

Avui, però, vull comentar un altre tema diferenciador. Si en els anys que han passat des que no visc a Catalunya la cosa ha canviat, prego disculpes i agrairé que em corregiu.

Avui en dia l'usuari suec pot accedir a una pàgina web on a part d'informar-se de les possibles solucions al seu problema (per intentar estalviar fer ús del servei de metge) pot demanar hora al metge o infermera, veure la medicació que ha pres i si encara té receptes, llegir el seu historial clínic,  seguir una teràpia conductual per internet i alguna altra consulta més. Fins aquí suposo que suecs i catalans gaudeixen més o menys del mateix servei electrònic.

Bé, doncs resulta que a partir dels 13 anys d'edat*, tens accés propi i personal a la pàgina web pel que fa als teus assumptes. Amb altres paraules: si la teva filla ja té 13 anys (com és el meu cas), deixes de tenir accés a la pàgina que et permet demanar hora al metge i veure l'historial o els medicaments que pren la teva filla. Personalment ho trobo totalment desproporcionat. Fins als 18 anys, en principi, tens la custòdia sobre els teus fills i ets tu qui n'ets responsable. És per tant obvi que tinguis interès en la seva salut. És més, dubto que hi hagi gaires nens de 13 anys que per pròpia iniciativa vulguin demanar hora al metge.

A ningú se li escapa que la raó d'aquest canvi és que els adolescents acostumen a tenir relacions sexuals i que hi ha molts pares que no ho voldrien. D'aquesta manera es protegeix la "integritat" de l'adolescent en cas que vulgui per exemple consultar la llevadora (els controls ginecològics els porta ella), prendre anticonceptius, fer-se proves de malalties de transmissió sexual, etc. També s'ha comentat molt la "(in)cultura" d'alguns immigrants que veient la llibertat sexual sueca prohibeixen a les seves filles (mai els fills) sortir, vestir-se segons com o participar en segons quines activitats. En casos extrems hi ha hagut pares que han assassinat la filla per haver "tacat l'honor" de la familia. És evident que ningú no pot limitar aquestes llibertats, tampoc els pares.

Deixant a part que considero que els primers anys de l'adolescència no acostumen a significar relacions sexuals pròpiament dites, considero que aquest "secretisme" no hauria de perquè extendre's a tot el ventall de salut dels adolescents. Fins i tot podria fer-se únicament a petició de l'interessat. Generalitzar la maduresa mental i física de tots els nens de 13 anys em sembla totalment fora de lloc.

A més a més, no té sentit que sí que puguis demanar hora per telèfon pel teu fill i no ho pugis fer per internet. La majoria de gent, per altra banda, segueix acompanyant els fills a la consulta del metge.

En resum, una tonteria administrativa que ens podríem estalviar.

*en el cas de la regió d'Estocolm. Pot ser diferents a altres regions.