diumenge, 26 de juny del 2011

midsommar i altres

Abans que res, donar les gràcies a la Maite, la Teresa i l'Anna que m'han il.lustrat amb el nom en català del "mangel" de l'anterior post: calandra, es diu.
Divendres va ser Sant Joan i aquí, la festa més important de l'any: Midsommar. Com ja és costum, vam anar a veure com aixecaven el "pal" (midsommarstången) i vam fer ballar una mica al seu voltant. També vaig fabricar dues corones de flors per les nenes, que és com mana la tradició que han d'anar guarnides.
Després de cinc dies de pluja, el cel ens va donar un descans i ens va fer forca bon temps, dins els cànons suecs. Adjunto fotos de la diada
Avui encara ha fet més bo i quasi tot el dia ha estat dedicat al jardí. No pararia de plantar cosetes. Voldria tenir un jardí amb raconets per descobrir, amb caminets que voregessin les platabandes (he trobat aquesta traducció pel terme suec rabatt al diccionari suec-català de l'enciclopèdia catalana, però no l'havia sentit mai abans), és a dir, les parts del jardí on hi tinc flors i plantes. Penjo algunes fotografies perquè veieu com va prenent color.


Aquilegia

campanula, delfinium i una altra que no sé com es diu...
Aquilegia
Geranium i lavandula, aquesta última provinent de Moià. Al fons, el sambucus nigra del que en veieu un detall a la propera foto


sambucus nigra en flor

dimarts, 21 de juny del 2011

mangel?

mangel antic


Un aparell que fins fa ben poc era a totes les cases i que ha anat evolucionant al llarg del temps és el que aquí s'anomena mangel (suposo que de l'anglès mangle o de l'alemany mangel) i que en francès es diu calendreuse, però que l'única traducció que trobo al català és "mangle" i em sembla que no és correcte... Més que res perque el que trobo relacionat amb aquesta paraula és un arbre i una zona del tròpic.
Potser és que mai va arribar a terres catalanes? En qualsevol cas, jo no n'havia vist mai cap fins que no vaig venir a viure aquí. El primer el vaig veure a la casa d'estudiants d'Uppsala on em vaig allotjar com a Erasmus. No sé si ja us ho havia dit alguna altra vegada, però aquí, tot edifici de pisos disposa d'un "safreig" (tvättstuga, literalment "caseta de rentar") comú, on hi ha rentadores, secadores i mangel. L'ús d'aquesta sala està inclòs en el lloguer i pot ser bastant pràctic, tot i que has de reservar un dia i una hora. És bastant típic sentir la frase "me n'haig d'anar que tinc hora al safreig" (potser una bona excusa?)
Com molts altres artilugis de la llar, al principi era manual i ara és elèctric. Encara es pot comprar però no conec gaires joves que en tinguin un. Jo espero que la meva sogra em regali el que té dels anys 70 quan es mudin a una casa més petita i no li càpiga. Les estovalles i els llencols queden ben planxadets en qüestió d'un minut. Després, enlloc de plegar-los fent un quadrat o rectangle, s'enrotllen, preferiblement al voltant d'un tub de cartró. És clar que has de disposar de lloc perque aquest sistema ocupa més espai.
No té més importància, simplement és un petit aspecte que no s'ha globalitzat, de la vida dels suecs que volia compartir amb vosaltres.
Algú sap com es diu en català?
mangel modern

dilluns, 13 de juny del 2011

sóc rica!



Quina il.lusió! Segons el Sr. Then Esq acabo d'heretar 7500000 euros.
Sí, sí, dijous vaig rebre una carta escrita en anglès, provinent del despatx d'advocats "Bravo del Diego" de Madrid, dient que un parent llunyà meu ha deixat aquests diners en herència.
Evidentment, es veu de lluny, com suposo que haureu endevinat, que es tracta d'una estafa.
Volen que els contactis via e-mail (o a un num. de mobil) per donar-te més detalls. D'aquesta manera poden utilitzar la teva adreca per fer transaccions fraudulentes (no sé ben bé com) o en la següent carta et demanen el num. de comte o similar.
Sigui com sigui, em pregunto com pot ser que hi hagi gent que caigui en aquest parany? Realment algú es creu una carta així?
A part de la poca seriositat que el contingut i el format de la carta inspira, només cal googlejar el nom del despatx i l'adreca on suposadament es troba, per veure que no existeix. Jo ho he fet perque he pensat que si existia un despatx amb aquest nom, els informaria de que algú està suplantant-los, però no aquests estafadors no són tan sofisticats. El nom del suposat advocat també té tela!
Ah, i no us ho perdeu! El matasegells de la carta era de València!

dijous, 9 de juny del 2011

política

M'entero per la premsa sueca que a les Espanyes han tret un diccionari biogràfic subvencionat amb diners públics, on es deixa al Franco la mar de bé i es diu que l'Aznar va perdre les eleccions del 2004 per culpa de la taca de petroli a Galicia.
Per documentar-me millor he llegit El Pais (d'uns dies enrere) i he pogut comprovar que Espanya segueix sent la merda de país de sempre. I ara ho volen arreglar entre els polítics. Patètic. De mentres, aquests "estudiosos" de la Història han viscut de P.M. cobrant uns dinerons per publicar les seves idees feixistes.
Per altra banda, la setmana passada ens informava el diari Dagens Nyheter de que un de cada quatre joves suecs pensa que estaria bé o molt bé que Suècia no fos democràtica i que estigués liderada per un  dictador. Un 21% dels joves entre 18 i 29 anys estaria disposat a canviar el seu vot a canvi d'una petita suma de diners. La xifra augmenta a 28% en cas de que li donin una feina per dipositar el seu vot en el partit que se li mani. L'enquesta es va fer entre 1208 persones triades a l'atzar.
Qui podia pensar una cosa així de Suècia? Un país que fa 200 anys que no ha participat en cap guerra, que té una llarga història de democràcia, on tothom es respecta...
Hi ha qui pensa que és degut a l'educació en declivi, altres que vé del fet que els joves veuen com països amb dictadures (tipus Xina) tenen un gran creixement econòmic.
No ho sé, però notícies com aquestes dues fan pensar en allò de que l'Histöria s'oblida massa ràpid. Trist, penso jo.

dimarts, 7 de juny del 2011

adéu xumet!

Per fi l'Elna ha deixat el xumet. Ja feia temps que en parlàvem però ja sigui per no haver de fer front al problema, ja sigui perque ella no n'estava gens convencuda, no acabàvem de trobar el moment. Només el feia servir per dormir o quan estava molt trista, però ja té tres anys i mig...
La Júlia el va deixar als tres anys, als "cadells de gat" que hi havia al museu obert de Skansen, on molts altres nens els deixaven. Ara però, el zoo dels nens on hi havia els cadells està tancat per reformes i no s'hi poden deixar les pipes. Nadal i Reis queden molt lluny, o sigui que no era cap bona alternativa.
Total, copiant el que havien fet uns amics, vam dir que podria anar a una botiga de joguines i canviar els xumets pel que volgués. A casa d'una amiga havia vist un gat que caminava (endavant i endarrera) i feia temps que deia que també en volia un, o sigui que era un bon incentiu.
Total, divendres al matí li vaig demanar que què li semblaria si aquella tarda anàvem a fer l'intercanvi i ben convencuda va dir que sí. Vam posar tots els xumets en una bossa i la vam filmar quan deia que estava d'acord en no fer servir més el xumet. Primer però, els va degustar una estona, un per un abans de despedir-se'n...
I la veritat és que no l'ha reclamat massa, però li costa adormir-se i hem d'estar o bé el Tomas o bé jo afafant-li la mà (no més de 5 minuts) fins que es relaxa i es pot adormir. Sort que encara té la manteta (en plan Linus de l'Snoopy) que li serveix de consòl!
Us deixo amb algunes fotos del meu jardinet, que cada dia està més bonic!