dimecres, 30 de desembre del 2009

tancat per vacances

Ja estem de vacances a Catalunya, ben merescudes! Quin gust de temps que fa!! Avui a Suècia estan a -15C i nosaltres a +15... 30 graus de diferència! I el millor de tot: que són les cinc de la tarda i encara és de dia. M'encanta!
Doncs res, aquests dies, el bloc estarà tancat per vacances, a no ser que hi hagi alguna cosa interessant a explicar.

dimarts, 22 de desembre del 2009

dos dies


Passat demà arriba el "Tomte", el pare Noel de Suècia. Com ja he explicat altres vegades, aquí vé el dia 24 a la tarda i sol ser algú de la familia que es disfressa i reparteix els regals. La Júlia aquest any ja és en aquella fase de "sé que no existeix però encara vull creure que sí que existeix". Avui al diari hi havia un reportatge sobre Rovaniemi, on els finesos han venut la imatge de ser el país del Pare Noel, fent molt bon marketing per atreure turistes. I la Júlia ha dit: "aquest sí que és el Tomte de veritat, no com el que va venir l'any passat a casa!"...
Ha seguit nevant i avui fa un dia preciós, tot i que 14 graus negatius no atrauen massa per sortir de casa amb les nenes, més que res per l'Elna que com que no es mou gaire bé per la neu de seguida agafa fred. Però intentaré sortir a fer algunes fotos.
Ahir, primer dia de vacances, vam anar a baixar amb "snowracer" (vegeu foto)i s'ho van passar bomba.
La festa de personal va estar bé, sobretot quan els grups van presentar els programes de gimnasia rítimica. Vam riure molt, però després la gent es va apalancar bastant i només erem quatre gats ballant...
I avui espero rebre una trucada d'algun familiar dient-me que ens ha tocat la grossa o almenys un bon pessic!
BON NADAL A TOTHOM!

divendres, 18 de desembre del 2009

no volies neu?




Doncs dues tasses!! Ahir no va parar de nevar en tot el dia i avui tinc unes agulletes de "cágate lorito" conseqüència d'haver estat treient neu del porxo, del camí d'entrada a casa, de davant el garatge... Déu n'hi dó! Almenys vaig fer esport durant dues hores!
Avui fa sol i estem a -10 graus i tot està preciós.
Ja que m'ho heu demanat us faré 5 cèntims dels premis guanyadors a l'escola; el de literatura és difícil d'explicar, un relat de 5 pàgines, bastant personal, sobre una dona que pateix un abort. El de l'aigua: dues noies van descriure el seu invent (sense arribar a construir un prototip) que consistia en un aparell amb pantalla digital que es monta a la dutxa i que mostra la quantitat d'aigua que s'està gastant i l'energia (quant més calenta l'aigua, més corre el marcador). Finalment, el moble era una d'aquestes cadires amb taula inclosa però que tenia una forma diferent(difícil de descriure). Però ep! no us penseu que això és una cosa habitual a les escoles, ho hem pogut fer perquè vam estar buscant patrocinadors!! O sigui, que a Catalunya segur que també es pot fer, si un s'ho proposa.
Aquesta nit tenim festa de personal, que hem organitzat també el nostre equip. El tema és "esport" i nosaltres serem "cheerleaders". Hem preparat diferents competicions que els equips hauran de fer i ens ho hem passat molt bé. Ja us explicaré el resultat! I quan pugiu penjaré fotos de la nevada també!

dimarts, 15 de desembre del 2009

let it snow!




Per fi la neu ens il.lumina l'existència des de dissabte! Ara sí que és hivern! Tothom espera que no es fongui d'aquí a Nadal. Els últims anys no hem tingut neu i fa pena, la veritat.
Per segon any consecotiu vam fer el nostre propi "sopar de premi Nobel" amb dues parelles més. Cada any ens tornem el plat que ens toca preparar i qui posa la casa. L'any que vé posem nosaltres la casa i preparem l'entrant i convidem al vi. Aquest any haviem de fer el plat principal i la veritat és que ens va quedar força bé, per ser la primera vegada que ho feiem. Era una recepta de lluç de riu ("gös" en suec). Si no sabeu quin peix és, no us culpo perquè jo tampoc ho sabia, ho he buscat al diccionari. De fet no crec que aquest peix d'aigua dolça es pesqui a Catalunya. En qualsevol cas és molt bo, de gust suau i de carn blanca (sí, tipus lluç), lleuger. En la recepta original s'acompanyava d'una maionesa amb cranc, però nosaltres no vam trobar cranc i ho vam canviar per vieires, i quinoa. El peix es fregia amb mantega, poca estona de manera que quedés cruixent per fora però ben tendre per dins.
Nota informativa: per si no ho sabieu, tot el que es serveix en el sopar del premis Nobel són productes suecs.
Després del sopar, a cada parella li toca presentar un dels guanyadors (els de veritat) i nosaltres vam parlar sobre la Herta Müller, la premi Nobel de literatura d'enguany. Em van entrar ganes de llegir algun dels seus llibres.
Això va ser dissabte perquè el dijous, que era el dia de la gala de debò, a l'escola teniem la nostra pròpia cerimònia que aquest any era la primera vegada que es feia. Els promotors vam ser els del meu equip (tots mestres de l'últim curs) que ens vam currar el següent projecte: els alumnes de 9è havien de:
- escriure una novel.la
-fer un moble per seure que també tingués una funció adicional
-i presentar un invent que fés que la gent gastés menys aigua.
Un premi per categoria dotat en 3000 corones (uns 300 euros) i un vol en helicòpter. Els diners i el vol, gràcies a sponsors que vam contactar, que van ser a la vegada, jurat. Nosaltres vam nominar els 10 millors i ells van triar el guanyador. Els treballs els van fer durant hores escolars. La veritat és que va ser molt interessant, tant per nosaltres com pels alumnes, i és una bona manera de motivar-los.
Bé, per avui ja no m'enrotllaré més.

dimarts, 8 de desembre del 2009

arbre de familia


Ahir vaig veure un programa setmanal en el que un personatge famós reb ajuda per fer recerca genealògica. Ho trobo interessant, no perquè vulgui saber qui era el besavi d'aquest actor o aquell cantant sinó perquè t'informen de les fonts que es poden utilitzar per buscar en el passat de la teva familia. A mi no em serveix gaire perquè només és a nivell nacional suec i que jo sàpiga no hi tinc cap avantpassat aquí, però sempre hi ha coses que són iguals a tots els països. Una cosa ben diferent, però, és que aquí a Suècia fins fa només 3 generacions quan hom naixia se li posava de cognom el nom del pare seguit de "s" (genitiu) i "son" (que vol dir fill) o "dotter" (que vol dir filla) depenent de si era nen o nena. O sigui, si el meu pare s'hagués dit Olof, jo em diria Anna Olofsdotter. Això encara ho fan a Islàndia, per ex.
En qualsevol cas, la disciplina i metodologia sueques resulten molt útils en aquest tema. Hi ha un munt d'arxius: els més recents en format informàtic, però molts registres de les esglesies -que com sabeu són la font principal per saber qui i quan va néixer, es va casar i va morir- s'han passat a un microformat de manera que fan possible guardar-los en poc espai i reunir tots els de Suècia en una central.
El germà de ma mare va fer, fa uns 20 o més anys, l'arbre genealògic de la branca de la mare de la meva àvia. En tinc una còpia i m'agrada mirar-me'l. Com és sabut, s'ha de triar una línia perque l'arbre sigui factible, sinó t'en vas per les branques (mai més ben dit!).
Tot això em va fer pensar que hauria de fer alguna cosa amb la meva part ancestral catalana, ara que tinc (en part) la francesa. En aquests temps de globalització, cada vegada serà més difícil trobar les arrels de cadascú. En generacions passades, és molt més fàcil de buscar perquè la majoria de gent naixia, es casava i moria en el mateix poble o regió i no cal anar amunt i avall buscant registres. Però des del matrimoni dels meus pares la cosa ja es complica: un de França i l'altre de Catalunya. I després a mi se m'acut casar-me amb un suec... Si vull que les meves filles tinguin consciència d'on provenen m'hauré de posar les pil.les. Perquè a més, els pocs que queden de fa dues generacions aviat desapareixeran i amb ells s'enduran molts records que no hem recopil.lat els que ens quedem. Decidit, aquest Nadal "entrevistaré" la meva àvia per poder posar-me a fer recerca.
Ah! També he trobat un pàgina web on es pot fer un arbre genealògic amb la idea que la gent que és parent es busqui mitjancant la xarxa.

dijous, 3 de desembre del 2009

escacs


Com fan alguns vespres, la Júlia i el Tomas jugaven a escacs abans d'anar a dormir. I també com tot sovint, va guanyar la partida el Tomas cosa que va irritar enormement a la Júlia que es va posar a plorar i cridar. El comentari del Tomas va ser "Ui Júlia, ara veig que estàs cansada i te n'has d'anar a dormir" i ella va contestar (cridant) "no estic cansada, estic enfadaaaaaaada!", cosa que em va fer molta gràcia.* Evidentment estava enfadada perquè estava cansada, cosa que es va evidenciar quan un cop al llit va trigar 5 min. a adormir-se, però és important recordar que per una nena de 6 anys el sentit de les paraules és important i no sempre s'entenen les indirectes. Un altre exemple és quan fem reflexions iròniques del tipus "quin bon dia que fa!" quan en realitat fa un temps de fàstic. I llavors la Júlia diu "però si no fa gens de bon dia!" i nosaltres li expliquem que és una manera irònica de parlar. "No m'agrada que parleu amb ironia" ens deixa caure...
Des d'ahir que ha comencat l'hivern de debò, a menys 7 estàvem al matí i totes les branquetes, herbes, roques i altres superfícies són plenes de gebre i brillen reflexant la llum. Molt bonic. Però de sol, "nasti de plasti"!
Com a tonta que sóc m'he agafat una tasca més a fer a l'escola: sóc l'encarragada d'actualitzar la pàgina web del 9è curs. Però la veritat és que m'agrada aprendre com funciona i ho trobo divertit. Això sí, no us penseu pas que em paguen extra pel què faig! Treballo al 60% i tinc la sensació que curro més que quan treballa el 80% però amb menys sou. I ahir ens diu el director que de cara l'any que vé ens hem d'apretar encara més el cinturó!
*Al Tomas li vaig dir que fés el favor de deixar-la guanyar de tant en tant!