dimarts, 8 de desembre de 2009

arbre de familia


Ahir vaig veure un programa setmanal en el que un personatge famós reb ajuda per fer recerca genealògica. Ho trobo interessant, no perquè vulgui saber qui era el besavi d'aquest actor o aquell cantant sinó perquè t'informen de les fonts que es poden utilitzar per buscar en el passat de la teva familia. A mi no em serveix gaire perquè només és a nivell nacional suec i que jo sàpiga no hi tinc cap avantpassat aquí, però sempre hi ha coses que són iguals a tots els països. Una cosa ben diferent, però, és que aquí a Suècia fins fa només 3 generacions quan hom naixia se li posava de cognom el nom del pare seguit de "s" (genitiu) i "son" (que vol dir fill) o "dotter" (que vol dir filla) depenent de si era nen o nena. O sigui, si el meu pare s'hagués dit Olof, jo em diria Anna Olofsdotter. Això encara ho fan a Islàndia, per ex.
En qualsevol cas, la disciplina i metodologia sueques resulten molt útils en aquest tema. Hi ha un munt d'arxius: els més recents en format informàtic, però molts registres de les esglesies -que com sabeu són la font principal per saber qui i quan va néixer, es va casar i va morir- s'han passat a un microformat de manera que fan possible guardar-los en poc espai i reunir tots els de Suècia en una central.
El germà de ma mare va fer, fa uns 20 o més anys, l'arbre genealògic de la branca de la mare de la meva àvia. En tinc una còpia i m'agrada mirar-me'l. Com és sabut, s'ha de triar una línia perque l'arbre sigui factible, sinó t'en vas per les branques (mai més ben dit!).
Tot això em va fer pensar que hauria de fer alguna cosa amb la meva part ancestral catalana, ara que tinc (en part) la francesa. En aquests temps de globalització, cada vegada serà més difícil trobar les arrels de cadascú. En generacions passades, és molt més fàcil de buscar perquè la majoria de gent naixia, es casava i moria en el mateix poble o regió i no cal anar amunt i avall buscant registres. Però des del matrimoni dels meus pares la cosa ja es complica: un de França i l'altre de Catalunya. I després a mi se m'acut casar-me amb un suec... Si vull que les meves filles tinguin consciència d'on provenen m'hauré de posar les pil.les. Perquè a més, els pocs que queden de fa dues generacions aviat desapareixeran i amb ells s'enduran molts records que no hem recopil.lat els que ens quedem. Decidit, aquest Nadal "entrevistaré" la meva àvia per poder posar-me a fer recerca.
Ah! També he trobat un pàgina web on es pot fer un arbre genealògic amb la idea que la gent que és parent es busqui mitjancant la xarxa.

4 comentaris:

aigua_clara_ ha dit...

Doncs sí, tots aquests temes són interessantíssims, el principal problema és que a Espanya es van cremar molts fons documentals durant la guerra civil i la immediata postguerra per evitar represàlies.
Sort amb la recerca, tanmateix!

garbi24 ha dit...

Jo per sort tinc el meu fet a partir d'uns docuemnts que vaig trobar. He aconseguit anar enrrera fins l'any 1675, que aviat es dit. Jo també vaig fer servir avies per acabar d'entendre una mica d'on vinc.

Anna ha dit...

Què guai Garbi! Algun consell? De moment he trobat la data de casament i els noms complerts dels meus rebesavis, gràcies a l'arxiu on-line de l'arxidiosi de Girona. Però més enrera no es pot anar... També m'he enterat que l'arxiu de l'esglesia del poble del meu avi va ser destruït durant la guerra civil :-(
Espero que els de la branca gironina segueixin intactes!

salvador ha dit...

Caram, lo de Garbi és de record !A mi la veritat és que aquest tema no m'interessa gaire. De que ens serveix saber els origens en un marc globalitzat com estem?