dilluns, 23 de febrer del 2015

Fum

Aquesta setmana passada hi va haver vacances escolars. Uns dies els vam passar a Gales, a la costa nord. Un paisatge espectacular! Si no hi heu anat mai, us ho recomano.
La resta de la setmana vam estar per casa, sense fer res especial. Un dels dies, la meva filla gran va anar a jugar a casa una amiga de l'escola, però quan va tornar feia una pudor de fum impressionant. Ben bé com si hagués agafat el cotxe del McFly* i s'hagués plantat al passat dels seus pares, en una discoteca un dissabte a la nit dels anys 80.
Resulta que a ca l'amiga hi havia la seva àvia que, sembla, és una fumadora empedreïda. El cas és que la dona va estar fumant dins de casa, sense ni tan sols obrir la finestra i fins i tot a l'habitació de la nena. La meva filla va tornar escandalitzada i fastiguejada. A mi també em va semblar si més no poc saludable i òbviament la pudor de fum tampoc no em va agradar massa.
Em va fer pensar, però, que no fa tant era la cosa més normal del món que la gent fumés dins les cases, hi haguessin nens o no. Al principi de viure a Suècia em sorprenia que la gent sortís al carrer o al balcó a fumar el cigarret, encara que el termòmetre marqués -10°C.
Sorprenentment, a Catalunya es va acceptar molt bé la prohibició de fumar en establiments tancats i l'ambient en els cafès i restaurants avui en dia és molt més agradable. Sembla increïble que quan jo anava a la Facultat, hi hagués professors que fumessin dins l'aula mentre donaven la classe. Per no parlar dels alumnes als passadissos! No recordo com a cosa estranya que la gent fumés a casa. De fet, el meu pare va fumar pipa fins fa relativament poc. Tot s'ha de dir, però, la olor del fum de pipa és millor que el dels cigarros.
No sé com deu ser avui dia dins les cases de la gent, ni m'importa. Almenys a casa els meus amics i família no hi ha ningú que fumi, cosa que agraeixo.
La imatge del fumador ha canviat, almenys per mi. Abans (parlo de fa més de 20 anys), associava els fumadors amb els intel·lectuals, els actors, la gent que sortia de marxa, els enrotllats. Ara, fumar denota poca personalitat, classe baixa, pudor, fàstic. Puc entendre que hi hagi gent gran que no pugui deixar el vici, tot i que penso que no costa tant apropar-se a una finestra oberta per no empudegar tota la casa (especialment quan no és la teva!). Ara, el que ja em costa més d'entendre és la gent que sent jove es gasta els calés en paquets de tabac.

*de la pel·lícula "Regreso al futuro" 

dissabte, 7 de febrer del 2015

magatzem de tresors

Ho sé, fa molt que no escric. En part perquè probablement no tenia res interessant per explicar, en part perquè m'he tornat a embolicar a estudiar un semestre a la Uni. Aquesta vegada, aprofitant l'ocasió estic estudiant anglès: lingüística, literatura i cultura. També tinc altres coses que m'ocupen i una d'elles és sobre la que us vull parlar avui.

Des del gener que estic fent de voluntària al Museu de Birmingham, a la part de conservació. Un cop per setmana vaig a ajudar a restaurar unes tapisseries del s.XVIII. No és que jo en tingui massa idea de com es fa, simplement segueixo les instruccions que em donen i n'estic aprenent força. És bastant al·lucinant veure com s'han preservat els colors i la llana amb la que es va brodar. En canvi, la tela de lli sobre la que es va brodar, està en força mal estat i fa que algunes de les parts brodades no s'aguantin. En fi, no us avorriré amb aquest tema, però us en deixo una foto perquè us en feu una idea.
Per altra banda, el fet de ser voluntària em brinda l'oportunitat d'anar a llocs que altrament no són accessibles al públic en general. Dilluns vam anar a veure el magatzem on es guarden tots els objectes que per qüestions d'espai no es poden exposar a les sales del museu. Una gran part d'objectes provenen del museu de la Indústria, que es va tancar fa uns anys, i del de Història Natural (una gran quantitat d'animals dissecats) que va patir la mateixa fi. Hi ha, però molts ítems que han estat donats per col·leccionistes privats. Hi ha de tot: des de ceràmica prehistòrica provinent de l'actual Síria fins a joguines dels anys 30 o fins i tot coses actuals (un monopatí, un mòbil...) que algun dia ocuparan un lloc especial en algun museu, segur! Una part dels objectes està guardada en uns armaris enreixats i en sales no massa acollidores, però la part més interessant, pel meu gust, estava exposada en plan magatzem d'Ikea, com veureu a les fotografies. Cap vidre, cap corda ni porta que et privés de contemplar l'objecte en qüestió. Era un somni passejar-se per aquestes sales, tot i que el temps estava limitat.
Personalment, em va agradar molt la colecció de vehicles, la de mobles i tots els objectes d'utilitat quotidiana, des de l'època victoriana fins als anys 50: cotxets, rentadores, vàters, rellotges... 

Ja ens van dir que ens deixaven fer fotos i penjar-les a internet, sempre i quan en mencionéssim la procedència. He volgut compartir-ho amb vosaltres. No hi ha manera, però de poder-les posar mínimament endreçades, ho sento.

 










consola d'ordinador

 



grabadora-magnetòfon
WC  victorià