dijous, 26 de novembre del 2009

ja tenim estufa!

Ja ha tornat a passar una setmana i es confirma el què un dia algú em va dir: quan més gran ets, més ràpid et passa el temps...
Quatre línies abans de marxar corrent cap al centre: ja ens han instal.lat l'estufa de llenya! Lamentablement no sé què ha passat amb la memòria de la nostra càmara que s'ha espatllat i no podem fer fotos o sigui que de moment no us l'ha puc ensenyar. :-(
Dimarts em van demanar si estaria interessada en una feina que no puc dir perquè no és oficial. Seria de cara a l'any 2011 o sigui que poden passar moltes coses, però em va fer molta il.lusió que em valoressin pel lloc perquè sembla molt interessant. Potser més endavant us en podré fer cinc cèntims, de moment us deixo amb la intriga perquè aneu especulant.
Demà aniré a sopar amb altres catalans que viuen per aquí; fa molt de temps que no els veig i m'agrada haver-me compromès perquè sinó mai trobo el moment i acabo els divendres només escarxofada al sofà sense fer res de bo.

dijous, 19 de novembre del 2009

endreça

Avui deu ser el desè dia seguit que plou, la qual cosa no vol dir que fa 11 dies veiessim el sol, perquè en general el cel era plè de núvols però no plovia. Però cal ser optimista, sembla ser que el cap de setmana ens espera un temps tapadet però potser amb alguna clariana...

El cap de setmana vam fer neteja d'armaris perquè hem canviat la disposició dels mobles a la nostra habitació i conseqüentment la de l'habitació dels jocs. Estic súper contenta de la feina feta, quasi que voldria fer una foto de l'armari dels llençols i les tovalloles ;-) Fins i tot he posat etiquetes per recordar que en aquest prestatge només llençols individuals de sobre, a l'altre coixineres, etc. Aviam quan dura! L'endreça també va servir per retrobar algunes fotos que donava per perdudes, donar roba a gent que la pugui aprofitar més que nosaltres i llençar aquelles coses que ja fan pudor (en el sentit figurat, és clar). No us passa que sempre guardeu algunes samarretes tacades per si heu de pintar la paret o el típic jersei de coll alt que mai us poseu però que pot servir "per quan aneu a esquiar"? O aquell vestit d'estiu passat de moda però que anirà bé per si un dia fa molta calor i volem treballar al jardí? No ens enganyem: quan pinti l'habitació trobaré qualsevol cosa per posar-me, quan em faci la bossa per anar a esquiar no recordaré que vaig guardar aquell jersei justament per l'ocasió i dies calurosos a Suècia... no comments!

Us ho recomano!

diumenge, 15 de novembre del 2009

preguntes sense resposta

A la revista Fotogramas que rebem cada mes hi ha un apartat on algú de la redacció es pregunta una sèrie de qüestions sempre relacionades amb el cinema, d'aquestes que ningú no sap perquè passen. Per exemple "por qué Gordos parece beber tanto de Magnolia, de Paul Thomas Andersson?"
Es una secció que em fa gràcia. I preguntes d'aquest tipus i sobre qualsevol tema em passen sovint pel cap. Evidentment no vol dir que ningú les pugui contestar però de les persones que ens envolten ningú ens sap donar una resposta. Per això he pensat escriure un post amb una d'aquestes preguntes i potser en vindran més...
La meva pregunta és: perquè la majoria de verdures i fruites ecològiques que es venen a Suècia vénen empaquetades amb safates de "porexpan" i plàstic? Ho trobeu ecològic?

dimarts, 10 de novembre del 2009

fet

Al final em van convèncer i ja està fet. Ahir em van posar la vacuna i collons.... quin mal em fa el braç avui! Només me l'he deixat posar pel tema de l'asma si no no me la posaria. Gràcies pel document Montserrat, em va arribar una mica tard. De fet ja havia vist un video al youtube on la Teresa Forcades explicava tot això...
I què veig avui a una plana del diari? Doncs que ara també ha començat la vacunació per la grip de cada any! Els altres anys qui es volia vacunar i no era jubilat s'ho havia de pagar de la seva butxaca. Ara resulta que es recomana als que tenen una malaltia crònica (pex asma) que es vacunin i és gratuït. Però per aquí ja no hi passo! En els últims anys no he agafat mai la grip. Com a molt encostipats i mals de coll però res serio. I de repent m'adono que potser ha estat una xorrada vacunar-me contra la nova grip... :-(
Com que jo he estat la conillet d'indies de la familia, em sembla que convenceré al meu marit perquè diguem a l'escola que no vacunin a la Júlia perquè no pertany al grup de risc.

divendres, 6 de novembre del 2009

vacunar-me, sí o no?

No sé què fer. Que extrany! direu els que em coneixeu...La indecisió és un dels trets que em caracteritza.
Aquesta vegada va sobre un tema de salut. Des de que va arribar a Europa la "nova grip" se n'ha parlat molt en tots els mitjans de comunicació. Que si una persona ha mort en tal país, que si una altra està endollada en una màquina per respirar, etc. Després va venir la qüestió de la vacuna. Aquí a Suècia s'ha fet la recomenació general de que TOTHOM hauria de vacunar-se, excepte nens de menys de 3 anys i persones al.lèrgiques a algun dels components. La raó és que pel fet de tractar-se d'una nova grip molta més gent es contagiarà perquè no hi ha inmunitat entre la població. L'Estat va comprar un munt de dosis que primer havien d'anar pels grups de risc: persones amb malalties respiratòries, dones embarassades, altres malalties cròniques. Jo pertanyo a un grup de risc, perquè sóc asmàtica i per tant se'm recomana especificament pendre la vacuna.
Jo primer vaig pensar que no em vacunaria, entre d'altres coses perque penso que tot és un tinglado comercial perque els laboratoris s'omplin les butxaques i perquè la població centri la seva atenció en altres coses que potser no son les realments importants. Per altra banda fa anys que no he agafat una grip. Com a molt mal de coll i encostipat, però mai febre. Un altre factor en contra és que no tinc cap ganes de patir efectes secundaris (més d'un de cada 10 agafa febre i té malestar generalitzat els dos dies després de punxar-se.
Tot i això m'ha comencat a agafar canguel.lo. Finalment han aconseguit el que es proposaven (?) i segurament acabaré per posar-me la vacuna perquè em fa por agafar la grip i tenir complicacions respiratòries i tot el que això suposaria.
Al mateix temps, t'informen que els símptomes d'aquesta grip són menys greus que els de la grip normal. En què quedem??? Ahir va morir una nena de 8 anys a causa de la grip i era una nena que estava totalment sana de bon comencament. Què vol dir que va morir de la grip? Va morir perquè no podia respirar? De la febre? De la tos? De què???
Ahir les noticies ensenyaven la quantitat de morts causades per la grip en diferents països. Però... quants es moren cada any de la grip "normal"? Més gent o menys?
I vosaltres... què opineu?
Per altra banda, perquè no inventen una vacuna contra la grip intestinal que es repeteix cada any?

dimarts, 3 de novembre del 2009

panellets


Aquest és el resultat de la feinada de dissabte...! A mi els panellets no m'agraden però tot sigui per mantenir vives les tradicions en terres llunyanes. Vaig decidir doblar les quantitats de la recepta, perquè ja que m'hi posava, almenys que fos una producció una mica contundent.
De bon començament, la Júlia i una amiga seva que havia vingut a passar la tarda em van ajudar i estàven la mar d'animades però com sol passar, em van abandonar a mitja feina. I no és d'extranyar, perquè quan era l'hora de fer boletes va resultar que la massa ens havia quedat massa líquida... Què faig? Agafo el telèfon i truco a un amic fill de pastisser de terres gironines que també viu a Estocolm. -Què hi has posat? em diu.
I jo: -ametlles, patates bullides, sucre
Ell: -patates? Jo no n'hi poso mai, només ametlles i sucre i vaig afegint aigua
Jo: -i ara què faig? No és qüestió de llençar la massa amb el preu que van les ametlles!
Ell: -ostres no ho sé, afageix-hi ametlles... o potser midó?

Total, agafa el cotxe i vés a comprar més ametlles perquè les que hi havia a casa ja eren totes a dins la massa. Per no haver-les de pelar les vaig comprar ja fetes a làmines i les vaig picar amb el turmix.

Després d'un kilo d'ametlles, 1200 gr de sucre i 500 gr de patata bullida tot ben barrejat, vaig posar-me a fer boles, passar-les per rovell d'ou i rebossar-les amb pinyons, coco, les poques ametlles que quedàven i xocolota.

Ahir vaig dur-ne bastants a l'escola pels col.legues (els alumnes no ho aprecien ni s'imaginen la feinada que ha comportat).
Almenys els que els han probat han dit que eren molt bons!