dimecres, 30 de desembre del 2009

tancat per vacances

Ja estem de vacances a Catalunya, ben merescudes! Quin gust de temps que fa!! Avui a Suècia estan a -15C i nosaltres a +15... 30 graus de diferència! I el millor de tot: que són les cinc de la tarda i encara és de dia. M'encanta!
Doncs res, aquests dies, el bloc estarà tancat per vacances, a no ser que hi hagi alguna cosa interessant a explicar.

dimarts, 22 de desembre del 2009

dos dies


Passat demà arriba el "Tomte", el pare Noel de Suècia. Com ja he explicat altres vegades, aquí vé el dia 24 a la tarda i sol ser algú de la familia que es disfressa i reparteix els regals. La Júlia aquest any ja és en aquella fase de "sé que no existeix però encara vull creure que sí que existeix". Avui al diari hi havia un reportatge sobre Rovaniemi, on els finesos han venut la imatge de ser el país del Pare Noel, fent molt bon marketing per atreure turistes. I la Júlia ha dit: "aquest sí que és el Tomte de veritat, no com el que va venir l'any passat a casa!"...
Ha seguit nevant i avui fa un dia preciós, tot i que 14 graus negatius no atrauen massa per sortir de casa amb les nenes, més que res per l'Elna que com que no es mou gaire bé per la neu de seguida agafa fred. Però intentaré sortir a fer algunes fotos.
Ahir, primer dia de vacances, vam anar a baixar amb "snowracer" (vegeu foto)i s'ho van passar bomba.
La festa de personal va estar bé, sobretot quan els grups van presentar els programes de gimnasia rítimica. Vam riure molt, però després la gent es va apalancar bastant i només erem quatre gats ballant...
I avui espero rebre una trucada d'algun familiar dient-me que ens ha tocat la grossa o almenys un bon pessic!
BON NADAL A TOTHOM!

divendres, 18 de desembre del 2009

no volies neu?




Doncs dues tasses!! Ahir no va parar de nevar en tot el dia i avui tinc unes agulletes de "cágate lorito" conseqüència d'haver estat treient neu del porxo, del camí d'entrada a casa, de davant el garatge... Déu n'hi dó! Almenys vaig fer esport durant dues hores!
Avui fa sol i estem a -10 graus i tot està preciós.
Ja que m'ho heu demanat us faré 5 cèntims dels premis guanyadors a l'escola; el de literatura és difícil d'explicar, un relat de 5 pàgines, bastant personal, sobre una dona que pateix un abort. El de l'aigua: dues noies van descriure el seu invent (sense arribar a construir un prototip) que consistia en un aparell amb pantalla digital que es monta a la dutxa i que mostra la quantitat d'aigua que s'està gastant i l'energia (quant més calenta l'aigua, més corre el marcador). Finalment, el moble era una d'aquestes cadires amb taula inclosa però que tenia una forma diferent(difícil de descriure). Però ep! no us penseu que això és una cosa habitual a les escoles, ho hem pogut fer perquè vam estar buscant patrocinadors!! O sigui, que a Catalunya segur que també es pot fer, si un s'ho proposa.
Aquesta nit tenim festa de personal, que hem organitzat també el nostre equip. El tema és "esport" i nosaltres serem "cheerleaders". Hem preparat diferents competicions que els equips hauran de fer i ens ho hem passat molt bé. Ja us explicaré el resultat! I quan pugiu penjaré fotos de la nevada també!

dimarts, 15 de desembre del 2009

let it snow!




Per fi la neu ens il.lumina l'existència des de dissabte! Ara sí que és hivern! Tothom espera que no es fongui d'aquí a Nadal. Els últims anys no hem tingut neu i fa pena, la veritat.
Per segon any consecotiu vam fer el nostre propi "sopar de premi Nobel" amb dues parelles més. Cada any ens tornem el plat que ens toca preparar i qui posa la casa. L'any que vé posem nosaltres la casa i preparem l'entrant i convidem al vi. Aquest any haviem de fer el plat principal i la veritat és que ens va quedar força bé, per ser la primera vegada que ho feiem. Era una recepta de lluç de riu ("gös" en suec). Si no sabeu quin peix és, no us culpo perquè jo tampoc ho sabia, ho he buscat al diccionari. De fet no crec que aquest peix d'aigua dolça es pesqui a Catalunya. En qualsevol cas és molt bo, de gust suau i de carn blanca (sí, tipus lluç), lleuger. En la recepta original s'acompanyava d'una maionesa amb cranc, però nosaltres no vam trobar cranc i ho vam canviar per vieires, i quinoa. El peix es fregia amb mantega, poca estona de manera que quedés cruixent per fora però ben tendre per dins.
Nota informativa: per si no ho sabieu, tot el que es serveix en el sopar del premis Nobel són productes suecs.
Després del sopar, a cada parella li toca presentar un dels guanyadors (els de veritat) i nosaltres vam parlar sobre la Herta Müller, la premi Nobel de literatura d'enguany. Em van entrar ganes de llegir algun dels seus llibres.
Això va ser dissabte perquè el dijous, que era el dia de la gala de debò, a l'escola teniem la nostra pròpia cerimònia que aquest any era la primera vegada que es feia. Els promotors vam ser els del meu equip (tots mestres de l'últim curs) que ens vam currar el següent projecte: els alumnes de 9è havien de:
- escriure una novel.la
-fer un moble per seure que també tingués una funció adicional
-i presentar un invent que fés que la gent gastés menys aigua.
Un premi per categoria dotat en 3000 corones (uns 300 euros) i un vol en helicòpter. Els diners i el vol, gràcies a sponsors que vam contactar, que van ser a la vegada, jurat. Nosaltres vam nominar els 10 millors i ells van triar el guanyador. Els treballs els van fer durant hores escolars. La veritat és que va ser molt interessant, tant per nosaltres com pels alumnes, i és una bona manera de motivar-los.
Bé, per avui ja no m'enrotllaré més.

dimarts, 8 de desembre del 2009

arbre de familia


Ahir vaig veure un programa setmanal en el que un personatge famós reb ajuda per fer recerca genealògica. Ho trobo interessant, no perquè vulgui saber qui era el besavi d'aquest actor o aquell cantant sinó perquè t'informen de les fonts que es poden utilitzar per buscar en el passat de la teva familia. A mi no em serveix gaire perquè només és a nivell nacional suec i que jo sàpiga no hi tinc cap avantpassat aquí, però sempre hi ha coses que són iguals a tots els països. Una cosa ben diferent, però, és que aquí a Suècia fins fa només 3 generacions quan hom naixia se li posava de cognom el nom del pare seguit de "s" (genitiu) i "son" (que vol dir fill) o "dotter" (que vol dir filla) depenent de si era nen o nena. O sigui, si el meu pare s'hagués dit Olof, jo em diria Anna Olofsdotter. Això encara ho fan a Islàndia, per ex.
En qualsevol cas, la disciplina i metodologia sueques resulten molt útils en aquest tema. Hi ha un munt d'arxius: els més recents en format informàtic, però molts registres de les esglesies -que com sabeu són la font principal per saber qui i quan va néixer, es va casar i va morir- s'han passat a un microformat de manera que fan possible guardar-los en poc espai i reunir tots els de Suècia en una central.
El germà de ma mare va fer, fa uns 20 o més anys, l'arbre genealògic de la branca de la mare de la meva àvia. En tinc una còpia i m'agrada mirar-me'l. Com és sabut, s'ha de triar una línia perque l'arbre sigui factible, sinó t'en vas per les branques (mai més ben dit!).
Tot això em va fer pensar que hauria de fer alguna cosa amb la meva part ancestral catalana, ara que tinc (en part) la francesa. En aquests temps de globalització, cada vegada serà més difícil trobar les arrels de cadascú. En generacions passades, és molt més fàcil de buscar perquè la majoria de gent naixia, es casava i moria en el mateix poble o regió i no cal anar amunt i avall buscant registres. Però des del matrimoni dels meus pares la cosa ja es complica: un de França i l'altre de Catalunya. I després a mi se m'acut casar-me amb un suec... Si vull que les meves filles tinguin consciència d'on provenen m'hauré de posar les pil.les. Perquè a més, els pocs que queden de fa dues generacions aviat desapareixeran i amb ells s'enduran molts records que no hem recopil.lat els que ens quedem. Decidit, aquest Nadal "entrevistaré" la meva àvia per poder posar-me a fer recerca.
Ah! També he trobat un pàgina web on es pot fer un arbre genealògic amb la idea que la gent que és parent es busqui mitjancant la xarxa.

dijous, 3 de desembre del 2009

escacs


Com fan alguns vespres, la Júlia i el Tomas jugaven a escacs abans d'anar a dormir. I també com tot sovint, va guanyar la partida el Tomas cosa que va irritar enormement a la Júlia que es va posar a plorar i cridar. El comentari del Tomas va ser "Ui Júlia, ara veig que estàs cansada i te n'has d'anar a dormir" i ella va contestar (cridant) "no estic cansada, estic enfadaaaaaaada!", cosa que em va fer molta gràcia.* Evidentment estava enfadada perquè estava cansada, cosa que es va evidenciar quan un cop al llit va trigar 5 min. a adormir-se, però és important recordar que per una nena de 6 anys el sentit de les paraules és important i no sempre s'entenen les indirectes. Un altre exemple és quan fem reflexions iròniques del tipus "quin bon dia que fa!" quan en realitat fa un temps de fàstic. I llavors la Júlia diu "però si no fa gens de bon dia!" i nosaltres li expliquem que és una manera irònica de parlar. "No m'agrada que parleu amb ironia" ens deixa caure...
Des d'ahir que ha comencat l'hivern de debò, a menys 7 estàvem al matí i totes les branquetes, herbes, roques i altres superfícies són plenes de gebre i brillen reflexant la llum. Molt bonic. Però de sol, "nasti de plasti"!
Com a tonta que sóc m'he agafat una tasca més a fer a l'escola: sóc l'encarragada d'actualitzar la pàgina web del 9è curs. Però la veritat és que m'agrada aprendre com funciona i ho trobo divertit. Això sí, no us penseu pas que em paguen extra pel què faig! Treballo al 60% i tinc la sensació que curro més que quan treballa el 80% però amb menys sou. I ahir ens diu el director que de cara l'any que vé ens hem d'apretar encara més el cinturó!
*Al Tomas li vaig dir que fés el favor de deixar-la guanyar de tant en tant!

dijous, 26 de novembre del 2009

ja tenim estufa!

Ja ha tornat a passar una setmana i es confirma el què un dia algú em va dir: quan més gran ets, més ràpid et passa el temps...
Quatre línies abans de marxar corrent cap al centre: ja ens han instal.lat l'estufa de llenya! Lamentablement no sé què ha passat amb la memòria de la nostra càmara que s'ha espatllat i no podem fer fotos o sigui que de moment no us l'ha puc ensenyar. :-(
Dimarts em van demanar si estaria interessada en una feina que no puc dir perquè no és oficial. Seria de cara a l'any 2011 o sigui que poden passar moltes coses, però em va fer molta il.lusió que em valoressin pel lloc perquè sembla molt interessant. Potser més endavant us en podré fer cinc cèntims, de moment us deixo amb la intriga perquè aneu especulant.
Demà aniré a sopar amb altres catalans que viuen per aquí; fa molt de temps que no els veig i m'agrada haver-me compromès perquè sinó mai trobo el moment i acabo els divendres només escarxofada al sofà sense fer res de bo.

dijous, 19 de novembre del 2009

endreça

Avui deu ser el desè dia seguit que plou, la qual cosa no vol dir que fa 11 dies veiessim el sol, perquè en general el cel era plè de núvols però no plovia. Però cal ser optimista, sembla ser que el cap de setmana ens espera un temps tapadet però potser amb alguna clariana...

El cap de setmana vam fer neteja d'armaris perquè hem canviat la disposició dels mobles a la nostra habitació i conseqüentment la de l'habitació dels jocs. Estic súper contenta de la feina feta, quasi que voldria fer una foto de l'armari dels llençols i les tovalloles ;-) Fins i tot he posat etiquetes per recordar que en aquest prestatge només llençols individuals de sobre, a l'altre coixineres, etc. Aviam quan dura! L'endreça també va servir per retrobar algunes fotos que donava per perdudes, donar roba a gent que la pugui aprofitar més que nosaltres i llençar aquelles coses que ja fan pudor (en el sentit figurat, és clar). No us passa que sempre guardeu algunes samarretes tacades per si heu de pintar la paret o el típic jersei de coll alt que mai us poseu però que pot servir "per quan aneu a esquiar"? O aquell vestit d'estiu passat de moda però que anirà bé per si un dia fa molta calor i volem treballar al jardí? No ens enganyem: quan pinti l'habitació trobaré qualsevol cosa per posar-me, quan em faci la bossa per anar a esquiar no recordaré que vaig guardar aquell jersei justament per l'ocasió i dies calurosos a Suècia... no comments!

Us ho recomano!

diumenge, 15 de novembre del 2009

preguntes sense resposta

A la revista Fotogramas que rebem cada mes hi ha un apartat on algú de la redacció es pregunta una sèrie de qüestions sempre relacionades amb el cinema, d'aquestes que ningú no sap perquè passen. Per exemple "por qué Gordos parece beber tanto de Magnolia, de Paul Thomas Andersson?"
Es una secció que em fa gràcia. I preguntes d'aquest tipus i sobre qualsevol tema em passen sovint pel cap. Evidentment no vol dir que ningú les pugui contestar però de les persones que ens envolten ningú ens sap donar una resposta. Per això he pensat escriure un post amb una d'aquestes preguntes i potser en vindran més...
La meva pregunta és: perquè la majoria de verdures i fruites ecològiques que es venen a Suècia vénen empaquetades amb safates de "porexpan" i plàstic? Ho trobeu ecològic?

dimarts, 10 de novembre del 2009

fet

Al final em van convèncer i ja està fet. Ahir em van posar la vacuna i collons.... quin mal em fa el braç avui! Només me l'he deixat posar pel tema de l'asma si no no me la posaria. Gràcies pel document Montserrat, em va arribar una mica tard. De fet ja havia vist un video al youtube on la Teresa Forcades explicava tot això...
I què veig avui a una plana del diari? Doncs que ara també ha començat la vacunació per la grip de cada any! Els altres anys qui es volia vacunar i no era jubilat s'ho havia de pagar de la seva butxaca. Ara resulta que es recomana als que tenen una malaltia crònica (pex asma) que es vacunin i és gratuït. Però per aquí ja no hi passo! En els últims anys no he agafat mai la grip. Com a molt encostipats i mals de coll però res serio. I de repent m'adono que potser ha estat una xorrada vacunar-me contra la nova grip... :-(
Com que jo he estat la conillet d'indies de la familia, em sembla que convenceré al meu marit perquè diguem a l'escola que no vacunin a la Júlia perquè no pertany al grup de risc.

divendres, 6 de novembre del 2009

vacunar-me, sí o no?

No sé què fer. Que extrany! direu els que em coneixeu...La indecisió és un dels trets que em caracteritza.
Aquesta vegada va sobre un tema de salut. Des de que va arribar a Europa la "nova grip" se n'ha parlat molt en tots els mitjans de comunicació. Que si una persona ha mort en tal país, que si una altra està endollada en una màquina per respirar, etc. Després va venir la qüestió de la vacuna. Aquí a Suècia s'ha fet la recomenació general de que TOTHOM hauria de vacunar-se, excepte nens de menys de 3 anys i persones al.lèrgiques a algun dels components. La raó és que pel fet de tractar-se d'una nova grip molta més gent es contagiarà perquè no hi ha inmunitat entre la població. L'Estat va comprar un munt de dosis que primer havien d'anar pels grups de risc: persones amb malalties respiratòries, dones embarassades, altres malalties cròniques. Jo pertanyo a un grup de risc, perquè sóc asmàtica i per tant se'm recomana especificament pendre la vacuna.
Jo primer vaig pensar que no em vacunaria, entre d'altres coses perque penso que tot és un tinglado comercial perque els laboratoris s'omplin les butxaques i perquè la població centri la seva atenció en altres coses que potser no son les realments importants. Per altra banda fa anys que no he agafat una grip. Com a molt mal de coll i encostipat, però mai febre. Un altre factor en contra és que no tinc cap ganes de patir efectes secundaris (més d'un de cada 10 agafa febre i té malestar generalitzat els dos dies després de punxar-se.
Tot i això m'ha comencat a agafar canguel.lo. Finalment han aconseguit el que es proposaven (?) i segurament acabaré per posar-me la vacuna perquè em fa por agafar la grip i tenir complicacions respiratòries i tot el que això suposaria.
Al mateix temps, t'informen que els símptomes d'aquesta grip són menys greus que els de la grip normal. En què quedem??? Ahir va morir una nena de 8 anys a causa de la grip i era una nena que estava totalment sana de bon comencament. Què vol dir que va morir de la grip? Va morir perquè no podia respirar? De la febre? De la tos? De què???
Ahir les noticies ensenyaven la quantitat de morts causades per la grip en diferents països. Però... quants es moren cada any de la grip "normal"? Més gent o menys?
I vosaltres... què opineu?
Per altra banda, perquè no inventen una vacuna contra la grip intestinal que es repeteix cada any?

dimarts, 3 de novembre del 2009

panellets


Aquest és el resultat de la feinada de dissabte...! A mi els panellets no m'agraden però tot sigui per mantenir vives les tradicions en terres llunyanes. Vaig decidir doblar les quantitats de la recepta, perquè ja que m'hi posava, almenys que fos una producció una mica contundent.
De bon començament, la Júlia i una amiga seva que havia vingut a passar la tarda em van ajudar i estàven la mar d'animades però com sol passar, em van abandonar a mitja feina. I no és d'extranyar, perquè quan era l'hora de fer boletes va resultar que la massa ens havia quedat massa líquida... Què faig? Agafo el telèfon i truco a un amic fill de pastisser de terres gironines que també viu a Estocolm. -Què hi has posat? em diu.
I jo: -ametlles, patates bullides, sucre
Ell: -patates? Jo no n'hi poso mai, només ametlles i sucre i vaig afegint aigua
Jo: -i ara què faig? No és qüestió de llençar la massa amb el preu que van les ametlles!
Ell: -ostres no ho sé, afageix-hi ametlles... o potser midó?

Total, agafa el cotxe i vés a comprar més ametlles perquè les que hi havia a casa ja eren totes a dins la massa. Per no haver-les de pelar les vaig comprar ja fetes a làmines i les vaig picar amb el turmix.

Després d'un kilo d'ametlles, 1200 gr de sucre i 500 gr de patata bullida tot ben barrejat, vaig posar-me a fer boles, passar-les per rovell d'ou i rebossar-les amb pinyons, coco, les poques ametlles que quedàven i xocolota.

Ahir vaig dur-ne bastants a l'escola pels col.legues (els alumnes no ho aprecien ni s'imaginen la feinada que ha comportat).
Almenys els que els han probat han dit que eren molt bons!

dissabte, 31 d’octubre del 2009

dia de luxe

Ahir vam gaudir, el Tomas i jo d'un dia de luxe. Pels que no teniu fills serà una mica difícil d'entendre perquè ho dic...

De bon matí vaig anar a deixar les nenes a casa els sogres, on la meva cunyada ha vingut a passar uns dies, amb la bossa preparada per passar el dia i la nit allà. Després vaig tornar a casa des d'on el Tomas ahir va treballar unes horetes i jo vaig estudiar. Un cop dinat vam marxar cap un lloc de botigues on no hi haviem estat abans, ubicat en una antiga zona industrial restaurada. Vam comprar alguns articles de roba i vam visitar moltes botigues d'interiorisme i disseny. Després vam anar al cine, a veure "Julia & Julie" on la Streep fa un paper molt bo però lleugerament enervant (pel to de veu que ha d'utilitzar). No m'explaiaré sobre el film, però si us diré que mentre el mires et va entrant la gana.
La idea era anar a sopar després del cine. Però ai làs! Aquest país no deixa de sorprendre'm! Eren les nou del vespre i tots els restaurants tancaven!!! Evidentment, no erem al centre de la ciutat (ja seria el colmo), però en una zona on la gent ha anat a comprar (les botigues tanquen a les 20:00h) i on hi ha un cinema amb 6 sales, seria bastant lògic que els restaurants estiguessin oberts fins una mica més tard la nit de divendres, no? Doncs nanai. Ens vam quedar amb les ganes i com que vam perdre el temps anant a diferents llocs per veure si ens servien sopar, vam haver de tornar cap a casa amb la cua entre cames (és aquesta l'equivalència a "mi gozo en un pozo"?).
Però tant era, perquè ens esperava tot el vespre per nosaltres sols i tota la nit amb la garantia de no ser despertats, cosa que no passava des de que la Júlia era filla única i dormia a ca'ls sogres ;-)!
Per cert, gràcies pels comentaris de l'anterior post! Vaig recordar que teniem el fantàstic llibre que la Mireia i l'Erik van regalar a l'Elna "I ara què mengem?" i tot i la dificultat que ha suposat trobar ametlles (seran sense pelar), avui o demà farem panellets!!!

dilluns, 26 d’octubre del 2009

una hora menys

Canvi d’hora; el dia s’escurça. La fi de la tardor s’acosta, la foscor es fa cada dia més pal.lesa, plugim constant que remulla les fulles esteses per terra, cada vegada més desfetes, més marrons, més podrides.
Aquí no hi ha festes, ni castanyes, ni panallets. Com a molt s’importa el rotllo americà de les carabasses, els monstres i les telaranyes. Sinó, es va al cementiri a posar maca la tomba d’algun ser estimat.
Els alumnes tenen vacances tota la setmana. Els mestres a partir de dijous.
La Júlia malalta des de dissabte, i jo sentint enyorança.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

aclariments i altres

Abans que res dir-li al Sergi (vegeu el seu comentari a l'anterior post) que malhauradament TV4 no televisa gratuitament els partits del Barça en directe. És la cadena de pagament "TV4 sport" (del mateix grup) que ho fa. No només els del Barça sino també altres partits de la lliga espanyola.

Dit això i abans de sortir de casa per portar la Júlia a una festa d'aniversari, us volia comentar algunes cosetes que he anat acumulant en el racó de "posts pel bloc".

La primera: un bon amic nostre es va fer operar d'un problema del cor que fins fa cosa de dos anys desconeixia que tenia, tot i que en notava els efectes (de repent se li disparava a més de 200 pulsacions/min). En preguntar-li perquè no s'havia fet operar abans ens contesta que és perquè pesava massa per la "camilla" del TAC que li havien de fer. No us penseu que parlo d'una persona amb obesitat mòrbida, ni molt menys. Aquest noi medeix quasi 2 metres i és de constitució forta i és cert que en els últims anys ha tingut panxa, però no és res que et fagi reaccionar. El pes màxim que suporta la camilla en qüestió és 115 kg. i ell en pesava 130. O sigui que es va haver d'aprimar perquè el puguessin operar. El que trobo extrany és que justament aquí a Suècia hi ha molts homes d'aquest tamany i trobo que és quasi una discriminació que no se´ls pugui donar l'atenció que necessiten. M'estranya que ningú reaccioni...

La segona: una altra de les diferències entre Catalunya i Suècia i que em sembla que mai he comentat és el tema de les necrològiques i altres anuncis familiars. Especialment els diumenges, el diari (de tirada nacional) en porta 4 pàgines plenes: primer els casaments, amb foto inclosa (sovint han passat mesos des de la data perquè hi ha cua), després els naixaments, molts també amb foto inclosa (aquí el crio potser ja té 8 mesos quan es publica l'anunci, però és que també hi ha cua) i per últim les morts. El que fa diferent a les necrològiques sueques és que enlloc de posar una creu hi ha molta gent que tria altres símbols. Per exemple és molt normal que a sobre del nom del difunt hi hagi un escut del seu equip de fútbol, un vaixell de vela, una moto, un cotxe, un cor, un ram de flors, un gat, un gos... Curiós, oi?

Ui, haig de marxar que aquí no està ben vist això d'arribar tard a les festes.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

consumir



Ja està, ja hem encarregat l'estufa i ens la venen a instal.lar el 25 de novembre!! I és el model que veieu en la imatge. Aquestes setmanes se'm faran molt llargues!

I parlant de consumir, avui he llegit un mini reportatge d'una noia mare de dos nens de 4 i 6 anys, que inspirant-se en el llibre de Judith Levine "Not buying it, my year without shopping" (més o menys: "no comprar-ho, el meu any sense anar de compres") va decidir passar-se un any sense comprar res innecessari. És a dir, comprava menjar i productes de consum bàsics, però va deixar d'adquirir roba nova, cosetes de decoració i altres banalitats. També va deixar d'anar a fer cafetons amb les amigues i va parar de donar-se el gust de dinar en restaurants cars. Els sis primers mesos diu, van ser durs però després ja formava part de la seva rutina diaria i al final de mes (obviament) tenia molts més diners al compte. Després de l'any de no consumir, diu que inverteix més en menjar de qualitat, productes ecològics i que tria més acuradament quin producte comprar. Per exemple amb el seu marit han decidit que volen un cotxe bo i utilitzen els diners per comprar-lo enlloc de gastar-los en petites cosetes constantment.

Jo haig de dir que el fet de viure a les "afores" i només moure'm de casa a l'escola, la guarderia i la feina, fa que no tingui ni temps ni possibilitat d'anar de compres o sigui que no m'haig ni de plantejar el repte d'un any sense "shopping". Si hi ha una cosa que no suporto és comprar merdetes "made in China" que no serveixen per res només perque són barates. El dinar a l'escola em costa 2 euros al dia, l'Elna hereda la roba de la Júlia i la Júlia reb molta cosa de les seves cosines segones. Quan invertim en la llar, ho fem amb despeses contundents (com ara l'estufa o coses pel jardí) però que són a la vegada una inversió. Això sí, preferiria poder anar més sovint de compres perquè cada matí quan haig de triar la roba no sé què posar-me perquè la meitat (o més) del meu vestuari el tinc molt vist.

dijous, 8 d’octubre del 2009

festes

Dissabte la Júlia cel.lebra el seu aniversari (que va ser dilluns) amb amics de l'escola i altres. En total tindrem 21 nens/es a casa. Esperem amb els dits creuats que faci bon temps per poder estar a fora la major part del temps perque sino no sé que farem amb tanta criatura dins de casa!! Avui he anat a comprar coses per menjar i beure i he buscat per la xarxa jocs que podem organitzar per tenir la canalla entretinguda...
A diferència de quan jo era petita ara moltes festes tenen algun tema. En plan "festa pirata", "festa disco", "festa hawaiana", i tots els que us pogueu imaginar. Internet és ple d'empreses que es dediquen a vendre tots els complements necessaris perque la festa sigui un èxit. Evidentment també es proporcionen serveis d'entreteniment (pallassos, mags, etc.) i de catering.
Tot plegat em sembla un gra massa. Els nens s'ho passen bé amb qualsevol cosa i una mica d'imaginació, estan contents amb un bon pastís fet a casa, una bossa de llaminadures i sucs de fruita. Jo almenys no me'ls gastaria pas amb això.
Parlant de gastar, diumenge vam anar a la fira de la vivenda per veure possibilitats d'estufa de llenya, entre altres. Finalment està decidit: em venc els fons i inverteixo en caliu! Dissabte al matí anem a la botiga.

dijous, 1 d’octubre del 2009

musica





Aquest matí estava tot glaçat i al sortir de casa el termòmetre marcava 0.3 graus. Ja està, la il.lusiò de l'estiu és lluny, ja ha tornat el fred, tot i que el cel blau enganya. Ara mateix estem a 6 graus.
Sembla mentida que a vegades pugui haver-hi les mateixes temperatures a Bcn i Estocolm i que en canvi en moments com aquest hi hagi tanta diferència!
Per fi he pogut obrir un compte a Spotify, una de les millors que s'ha inventat ultimament (per uns suecs, per cert). Poder escoltar tota (o quasi) la música que t'agrada allà on tinguis una connexió a Internet és realment un gustasso. Pels que no sabeu el que és, mireu-vos la web . Si no voleu veure ni sentir publicitat podeu pagar 10 eur al mes i obtenir el servei, sinó us hauria de convidar algú. A mi em van convidar però quan em volia donar d'alta em deien que hi havia llista d'espera, així que al final li vaig demanar a un alumne (a canvi de pastís de xocolata que vaig portar ahir a l'escola) que em fes un "truquillo" en plan hacker i ja està! No em pregunteu com ho va fer perquè no vaig tenir ni temps de veure-ho de tan ràpid com va anar! D'alguna cosa ha de servir això de tenir alumnes de nova generació! ;-)

dimarts, 29 de setembre del 2009

feines i feines

Cada matí escolto un programa de radio de camí cap a la feina. Els locutors són 2 noies i un noi que ronden la trentena. El que m'agrada del programa és que combina humor, música i entrevistes interessants. Com molts altres, debeu pensar. Però és que aquests tres és com si no treballessin, com si només estiguessin de xerrameca, prenent cafè i comentessin les noticies, la pel.li d'ahir o el que els ha passat aquest matí abans d'entrar a la ràdio. I la veritat és que tenen molta gràcia. Sobretot el noi i una de les noies. Són d'aquesta gent que sempre tenen una sortida a punt.
I als convidats que porten, que poden ser des d'un ministre a un artista, els fan preguntes diferents, amenes i originals.
La veritat és que sembla que s'ho passen de conya a la seva feina. I em fan enveja.
No és que jo ho passi malament, ni molt menys. Però a vegades trobo a faltar el "tronxar-se" de riure.
A més, sempre he pensat que els presentadors de programes de "tertúlia" tenen una feina molt interessant. Imagineu-vos poder preguntar tantes coses a gent de tota mena: polítics, escriptors, actors, músics... Amb el que a mi m'agrada xerrar i entrevistar a la gent, m'ho passaria bomba. Es clar que hi ha tota una feina darrera les càmares o micròfons que no veiem i que probablement no és tan glamurosa...

Canviant de tema, avui l'Elna fa 2 anyets i demà és el meu aniversari. Sé que sona a vella, però com passa el temps! I per dins una se sent igual que quan en tenia 25, però per fora és una altra cosa! Quan era més jove pensava que a l'edat que tinc ara seria un persona molt més segura, que sabria què fer en tot moment, que no m'angoixaria per segons què... Però ai las! Ara m'adono que no s'arriba mai a aquest estat, per més que passin els anys.

dijous, 24 de setembre del 2009

cofoia

Dimarts vaig tornar a anar al gimnàs, tal i com m'he plantejat fer un cop a la setmana, per comencar. Aviam si endureixo els abdominals!
Diumenge al vespre em vaig deixar el telèfon inalambric a fora i va ploure durant la nit, total que la pantalla estava ental.lada i a més se sentia malament. Abans de decidir que el telefon ja estava per reciclar, el vaig anar desmuntant i vaig aixugar les peces amb secador (alguns elements, com el petit altaveu estaven ben xops) i ara funciona perfectament!
Aquestes dues coses m'han fet sentir tota cofoia de mi mateixa.

Ahir vaig tenir una reunió d'aquestes que fem amb l'alumne i pares, per parlar de com van les coses, en què s'han d'esforcar, etc. En teoria la xerrada l'ha de preparar l'alumne, que previament ha llegit l'informe que els profes de cada assignatura han fet. Bé doncs aquesta alumna, que ja vaig tenir l'any passat, és una noia treballadora però que no arriba a més. Les seves notes són bastant mediocres però tampoc no suspen res. La mare només parla de notes. Sempre que hem tingut reunió o a vegades fins i tot truca, pregunta que què és el que la seva filla ha de fer per treure millors notes... No per aprendre més, sino per tenir més excel.lents en el paper. Aquesta vegada la mare estava indignada perque segons ella jo li havia quasi promes que li posaria un notable (aquí només es posen suficients, notables i excel.lents) de castella i només va treure un suficient. El que jo havia dit era que si la nena seguia treballant bé molt possiblement arribaria al notable. Pero lamentablement els seus coneixements no arriben a tant i entre altres coses la vaig enganxar copiant a la prova de final de curs (això a la mare no li vaig dir, tot i que m'hagués agradat). Que resulta que en una escola del mateix municipi la mestra va posar excel.lent a tots els alumnes de la classe i no saben res de res i que com pot ser. Que perque som tan estrictes a la nostra escola, que només pel fet de assistir a classe i fer els deures ja hauria de tenir un suficient i blablablabla...
QUIN PAL! I pobra filla! Tipica mare que projecta les seves frustracions en la nena, que segons ella, vol ser metge i que clar, amb aquestes notes no podra entrar on ella vol, etc. A l'alumna se li endivina que vol treure bones notes per complaure a la mare, però pobreta, no dóna més de sí.
Vaig intentar explicar-li a la mare amb bones paraules que la seva filla "no hi arriba", dient-li que no tothom té la mateixa facilitat pels idiomes, per molt que estudii i que les notes les posem en funció dels coneixements, no en funció de si els alumnes fan els deures i s'esforcen. Però la dona semblava que m'estigués demanant "què t'haig de donar perque li posis excel.lent a la nena?"
Ah, i no us ho perdeu: divendres passat la noia va tornar de 2 setmanes de vacances, just un parell de setmanes després de que comences el curs!

dimecres, 16 de setembre del 2009

agobio

Estic a la classe, vigilant uns quants alumnes que han de treballar "independentment" perque tenen una hora de temps propi. I no foten ni cop. Es més, n'hi ha un parell que tenen ordinador (deixat per l'escola) per poder treballar ja que tenen problemes de dislèxia i l'únic que fan és surfejar per Internet.

Després em toquen els de 8è que són com bastants insuportables i em fa un pal horrorós. Tinc 23 alumnes dels quals mínim 5 no paren de parlar i haig d'interrompre les frases a cada moment. Són bons nanos però no callen i les classes es fan molt pesades.

Per altra banda, la setmana passada vaig enviar un mail a una mare d'una alumne de 7e perque la nena té una actitud super negativa, parla tota l'estona, no vol fer el treball amb el grup de 4 que li ha tocat, etc. La mare contesta defensant la filla, dient que si té una actitud negativa per l'assignatura també depèn de mí, que cap del seu grup va treballar i espera que també hagi escrit als altres pares, que la filla se sent injustament tractada, etc. Collonut! Segons ella tenen una relacio molt oberta entre ella i la filla i aquesta li explica com van les classes i tot el que passa a l'escola. Em pregunto si també sap que la cria fa servir el mòbil a classe, riu amb els amiguets, fa dibuixos obscents i altres coses. Es clar que no cal que li expliqui perque només m'ho negaria tot dient que la seva filla té un altre punt de vista. I de fet, a qui creurieu vosaltres? A la filla de 13 anys o a la mestra adulta?

dijous, 10 de setembre del 2009

llar de foc




M'encantaria tenir llar de foc a casa o el que aquí s'anomena "kamin" i en francès "poêle" que no sé com es diu en català, potser estufa de llenya? (foto)

Quan van fer la casa no van preveure l'obertura, però és molt fàcil d'arreglar, pel model que ens agradaria a nosaltres (vegeu 2a foto). Només és una qüestió de dinerets, que no és que ens en sobrin, precisament. Penso que més que una qüestió d'escalfor de la temperatura de la casa (que ja s'aconsegueix amb el sistema de calefacció que tenim), és un element que fa l'estància més acollidora, agradable, "cosy" que dirien els anglesos. Sobretot en els mesos foscos de l'any.

Tot i que ja fa dos anys que vivim aquí, hem dedicat tan de temps (i diners) al jardí, que trobo que encara ens falta arreglar la casa per dins per fer-la més "nostra". La casa era nova quan vam entrar-hi a viure i les parets totes blanques. A l'habitació de les nenes hem penjat quadres i al menjador a part de quadres vam pintar una paret rosa fucsia que contrasta amb el moble blanc i on en teoria hi haviem de pintar una cita o frase que ens agradés (en blanc) i que encara no hem trobat. A la resta de parets practicament no hi hem fet res. A més a la nostra habitació els armaris també són blancs... M'agradaria posar una foto ben gran que ocupés la paret del capcal del llit.

Bé, dilluns vaig acabar de pintar aquesta pissarra a la paret del despatx, però m'arrepenteixo una mica perquè un cop fet no sé si és el més pràctic...

Enfí, m'en vaig a aprofitar el solet que hi ha al jardí, que no se sap fins quan durarà!!!!

dimarts, 1 de setembre del 2009

més sobre periodisme

Aquesta vegada, però, per reconèixer que també hi ha bons periodistes. Justament sobre el mateix tema: Zlatan i Barcelona. En el diari que no és el que habitualment rebem, sinó l'altre de gran tirada, Svd. Diumenge hi havia un reportatge de tres pàgines sobre Barcelona i Catalunya, molt ben documentat, amb fets històrics, dades autèntiques i tot el que els catalans volem que se sàpiga arreu: que parlem una altra llengua, que tenim una altra cultura, que Bcn és la capital de Catalunya, que en el seu moment va ser una terra independent, perquè es diu que el Barca és més que un club, que hi ha opinions de tot,etc. A part d'entrevistar gent i buscar informació en fonts fiables, la pròpia periodista sembla haver estat uns dies vivint a la ciutat i escriu en propietat. Felicitats Johana Garå! Em sembla que li enviaré un mail i tot!

dijous, 27 d’agost del 2009

periodistes

Ostres, ja fa quasi 10 dies que no escric res, potser és perque no tinc res a dir o perque no tinc temps o perque quan tinc temps no recordo el que volia escriure...
Sigui com sigui, avui he recordat una parell de coses dignes de mencionar.
La primera va sobre els periodistes i la segona sobre la llar.
No sé si també us passa això de que quan en el diari s'escriu sobre un tema que vosaltres coneixeu molt bé sempre hi trobeu errades. A mi em passa sovint quan algun diari suec escriu alguna cosa sobre Catalunya: a vegades només són errades ortogràfiques, a vegades són més de contingut. Com aquest dissabte que hi havia un especial " La Barcelona de Zlatan". En general estava forca bé, tot i que tirava bastant dels tòpics o de la informació de 2a mà en plan: "el bar on solen anar els jugadors del FCB és Luz de Gas" o "les galeries chic de Bcn i on trobareu de tot és L'Illa Diagonal", etc.
L'esglai va venir quan el periodista escribia que Zlatan hauria d'apendre una llengua més o fins i tot potser dues: el castellà i el català. Aquesta última -escribia el periodista- és una llengua molt extranya que té un origen totalment diferent al castellà... Evidentment, el tio es confonia amb l'euskera. I jo em pregunto: tant costa informar-se bé de les coses abans d'escriure-les? D'on havia tret la informació aquest periodista? Quan de temps va trigar en escriure una plana sencera del diari? Potser va trucar a una oficina de turisme, potser va parlar amb un amic que havia estat a Barcelona, potser va llegir alguna pàgina web, però el que està clar és que l'home de lingüística no en té la més mínima idea. Quan li anava a escriure un mail, al cap de 2 dies, vaig llegir l'article de nou per Internet però la "desinformació" ja havia desaperagut. Suposo que algú se'm va adelantar.
La segona cosa que volia comentar: avui han vingut dues noies que faran la neteja de la casa un cop a la setmana. Són sueques i súper eficients. I paguem en blanc, gràcies a que el govern subvenciona la meitat del que costa aquest servei. Guai no? El preu net queda en 12 euros l'hora, que trobo que està la mar de bé. Quins diners més ben empleats!
Ah, i m'oblidava de dir que estic enganxada al primer llibre de la trilogia Millenium...

dimarts, 18 d’agost del 2009

Ferry

No sé si ho sabeu o si ja us ho havia comentat alguna altra vegada, -perquè la veritat és que perdo el comte del que he escrit després de tants anys- però aquí a Escandinavia hi ha uns ferries que van entre Finlàndia i Suècia, Suècia i Estonia, Letonia i Finlandia, etc. No s'utilitzen tant com a transport sinó com a local de festa, on sobretot i el més important, l'alcohol és barat. A més a més també hi ha botiga tax-free on comprar beguda i cosmètica. El viatge dura 24 hores i és d'anada i tornada, o "creuer".
En general, la gent agafa el barco per menjar, emborratxar-se, "ballar" i lligar. Imagineu-vos: discoteca, bar, restaurant, casino, karaoke, envelat i hotel, tot en un! Hi ha, però, diferents classes i companyies. Alguns són més plens de jubilats i altres de joves. Els preus dels camarots també varia molt.
Però a què vé tot això? Doncs que aquest any com a Kick-off, l'escola va triar un d'aquests creuers. Vam estar de conferència tot el dijous (sortint del port a les 7,30h del matí), sopar i festa per la nit i arribada de nou a Estocolm a les 6,30h del matí de divendres. Va ser bastant divertit, la veritat sigui dita, però una ja no té vint anys i sincerament, això de només dormir 3 hores entre dijous i divendres em va matar. No sé si de la ressaca (vaig beure vi amb el sopar i poca cosa més) o de les onades, però dissabte encara em durava la sensació de que el terra es movia: horrible!
Demà comencen l'escola els alumnes però jo no hi seré perquè acompanyo a la Júlia el primer dia a la seva nova escola. Ahir hi va anar 2 hores i avui 4, tota cofoia amb la seva motxil.la de les 3 bessones, comprada a Cal Grau...

dimarts, 11 d’agost del 2009

ho vaig escriure fa dies...

Surto fora i noto la mateixa olor que fa vint anys. Sento la gespa acabada de regar mullar-me els peus. Ja són dos quarts de dotze de la nit però se senten els sorolls de cada estiu. Un gos borda i el brunzir d'alguns insectes fa música de fons. Des de fa uns anys, amb les millores de la carretera a Barcelona, l'augment de la població i les noves edificacions allà on fa uns anys només hi havia camps, han fet que s'incorporin nous sons més molestos: cotxes, motos sense silenciador, gent que parla amb veu massa alta mentre pren la fresca...
Envelleixo però no me n'adono fins que no veig reflexades les meves arrugues en els rostres coneguts, en els amics que viuen de records semblants als meus, que somriuen quan tornen a sentir aquella cançó dels 80 que acompanyava les seves primeres nits de festa estiuenca.
Avui he tornat a somniar que volava però aquesta vegada, a més, em traslladava a un altre espai físic tan bon puc començava a enlairar-me. I em semblava tan bonic que en el somni plorava de felicitat sense poder-me contenir.

dijous, 30 de juliol del 2009

operació nostàlgia

Divendres passat vam fer un sopar amb gent de l'escola d'EGB. Tinc un parell d'amigues amb qui encara tinc molt bona amistat, però la resta feia 20 anys que no els veia. Va ser molt divertit veure com havia canviat tothom (o no) i ens ho vam passar de conya, jo al menys vaig riure moltíssim recordant coses. És curiós la sel.lecció que fa la memòria de cadascú. Alguns recorden fets que als altres se´ls han oblidat completament... Em va fer molta il.lusió que tothom fós tan carinyós.
Encara que "El Jueves" va fer un especial enfotent-se'n del Facebook, a nosaltres ens va servir per retrobar-nos, cosa que hagués estat molt difícil d'una altra manera.
La nostra era una escola petitona, amb una classe per cada curs. Escola catalanista, privada -concertada i no ens enganyem, els pares dels alumnes amb un cert nivelll cultural (i adquisitiu, és clar). Fa impressió de veure el percentatge de llicenciats... de 28 que érem: 3 metges, 3 advocats, 1 psicòleg, 3 ingenyers industrials, 1 ingenyer informàtic, 1 ingenyer forestal, 1 filòloga, 2 dissenyadores, 1 interiorista, diversos empresaris, 1 joiera... Enfí, ningú a l'atur i la gent guanyant-se bé la vida. És benbé allò que diuen, "dinero llama a dinero".
Només som dos que vivim fora de Catalunya: un a Suïssa i jo. La majoria encara viuen a Barcelona o als voltants (Sant Cugat, Sitges, Llavaneres...), un a Cardedeu i un a Palma de Mallorca.
Doncs res més. A no sé que hi hagi algun fet interessant a comentar, no crec que torni a escriure fins que tornem a Suècia.

dilluns, 20 de juliol del 2009

correcció i fòssils

Haig de fer una correcció sobre el post anterior. Segons el meu germà, que ha viatjat molt per Europa, hi ha molts altres aeroports que no tenen seients ni butaques per seure (per ex. el de Ginebra). A més, es veu que a la T1 hi ha una sala de descans pels vols transoceànics que està la mar de bé, però no sé si només és sala VIP o si és per tothom...

Canviant de tema, som a Moià i ahir vaig anar a passejar per uns camins que conec bé i on sempre hi trobo fòssils. I amb els fòssils em passa una mica el mateix que amb les maduixetes del bosc que us comentava fa unes setmanes: quan en trobo una no puc parar de buscar-ne més. La diferència és que els fòssils no atipen i m'hi podria passar hores buscant-ne! Quasi sempre són petxines o cargols, però sempre tinc la il.lusió de trobar alguna cosa més exòtica o algún molt ben format.

dimecres, 15 de juliol del 2009

a Catalunya

Vam arribar dissabte, a la nova terminal 1 de l'aeroport de Barcelona. Molt maca i neta i molt deserta. 16 cintes de recullir maletes però les de tots els vols sortien per una sola, la num. 9. Bastant absurd quan tota la sala estava buida, els únics passatgers tots apilotonats... Després em vaig enterar que hi havia una vaga de zel, potser era per això. El cotxet havia de sortir per la 14E (equipatges especials) i després d'esperar una bona estona i veure que no venia cap cotxet, vam anar a l'altra punta de l'estància (hi ha dues cintes per equipatges especials, una a cada extrem) i allà era. Ni un sol banc, ni una sola cadira en tot el lloc! Diu que el Bofill volia que fos un espai llivià, ben obert... Sí, molt maco, però pràctic???? Si vas a qualsevol aeroport important del món, pots aparcar el cul a un munt de diferents tipus de seients, fins i tot n'hi ha on et pots apalancar en butaques on gairabé t'estires completament, cosa que s'agraeix molt quan véns d'un vol transoceànic, per exemple, i has de fer escala esperant unes quantes hores abans d'agafar el següent avió.
Així ens volem posar a nivell internacional? Potser tenen por que la gent es quedi a dormir a l'aeroport, sinó, no m'ho explico.
Dit això, comentar-vos que no crec que escrigui massa aquests dies que seré per aquí... Que no us extranyi.

dijous, 9 de juliol del 2009

Millenium i més de Sanitat

Si feu click aquí, podreu llegir el post de J.J. Isern que parla sobre el bestseller "Millenium". A mi m'ha fet especial gràcia perquè arran de la seva consulta (sobre els títols dels llibres en la versió original) i com que la majoria de amics i familiars catalans ja se'ls havien llegit i els havien agradat, em vaig decidir a comprar-me finalment, el primer volum de la sèrie que espero poder comencar el dissabte a l'avió, tot i que jo és ser molt optimista. Més que res perque viatjo sola amb les dues nenes i per poder llegir, una hauria de dormir-se i l'altra jugar a la consola. Si no, tampoc passa res, el comencare qualsevol altra dia.
El que m'ha sorprès del que diu en Joan és que la versió catalana s'ha fet a partir de la traducció al francès de l'original i em pregunto perquè. No serà perquè no hi hagi gent capacitada per traduïr del suec al català; en conec uns quants que viuen a Estocolm. I no em refereixo a catalans que viuen a Suècia, sinó a lingüistes, professors universitaris i traductors professionals. És una qüestió econòmica? O simplement és per manca d'esforc de l'editorial per buscar un traductor suec-català?
Ho trobo una mica trist perquè la qualitat òbviament no pot ser la mateixa. Es com el joc aquell d'anar-se dient una cosa a l'orella i quan arriba l'última persona la frase ja no és la primera que al comencar...

Canviant de tema, fa unes setmanes us comentava que es tanquen per vacances algunes plantes d'hospitals universitaris (el cas d'infantil, per ex.). Doncs ahir llegeixo al diari que la Inspecció de treball i una altra autoritat han valorat la situació en 8 hospitals universitaris i es considera alarmant. Entre altres coses, a l'estiu es disminueix en un terc la capacitat d'acceptar pacients, que s'han de moure entre diferents plantes, augmentant el risc d'infecció. Habitacions previstes per 2 o 4 persones s'hi fiquen més pacients amb menys de 80 cm. entre els llits, que és el que diu la llei que hi ha d'haver. Hi ha malalts que han d'estar en camilla al passadís, altres que són en habitacions on no hi ha timbre, lavabo ni oxigen.
Suècia és el país d'Europa occidental amb menys places hospitalàries per càpita, menys fins i tot que a EUA. Oi que no us ho imaginaveu? Abans de tornar-vos a queixar sobre la sanitat a Catalunya, penseu-vos ho dues vegades, perque jo trobo que està super bé.

dilluns, 6 de juliol del 2009

smultronstället








Als que sigueu cinèfils us sonarà el títol del post perquè així es diu una pel.lícula de l'Ingmar Bergman de l'any 57, traduïda al castellà com a "Fresas salvajes". La paraula però, no vol dir exactament "maduixetes del bosc" sinó "lloc on creixen maduixetes del bosc". A més, també té un sentit figurat o diguem que la paraula s'utilitza també per descriure un lloc preferit, un entorn idílic, allà on ens trobem a gust, un lloc especial per la persona que en parla.
Bé, doncs al que anava: des de petita que les maduixetes del bosc (jo els anomeno així, però no sé quina seria la traducció més correcte... potser maduixes silvestres?) m'han encantat. A Catalunya, no són fàcils de trobar, però a Franca per la zona on he passat tots els estius de la meva infantesa, sí que se'n podien trobar de tant en tant. El que les fa tan especials no és només el seu aroma i sabor intens, sinó que n'hi hagi tan poquetes i s'hagin de degustar amb lentitut.
Al venir a Suècia per primera vegada, l'estiu del 97, vaig al.lucinar que es poguessin trobar tantes d'aquestes fruitetes, que generalment es localitzen en grups, en aquests "smultronställen" (la paraula del títol en plural) i on et pots parar a omplir-te'n les mans! Normalment, s'enfilen en un bri llarg d'herba, com si passesis perles en un collaret, per poder-les dur sense que s'aixafin (vegeu foto). Això, entre moltes altres coses més importants, va ajudar a crear-me una imatge idealitzada d'aquest país.

Al jardí de casa també en tenim i a la Júlia li encanta anar-ne a collir, però és quan passejo pel bosc quan més m'agrada fer troballes de "smultron" (maduixetes). De sobte, se t'obra una clariana i tot de puntets vermells et diuen "agafa'm" i després pots seguir caminant durant una bona estona sense trobar res... Suposo que s'assembla a la sensació de trobar un lloc ple de rovellons pels que els agrada anar a buscar bolets.

Quan torni de Bcn a l'agost, ja serà el temps de gerds i mores, però això ja és una altra història...

dimarts, 30 de juny del 2009

la natura ajuda




Segons una sèrie d'articles al diari, hi ha estudis científics que demostren que el fet d'estar en contacte amb la natura ajuda a les persones amb depressions, estres, angoixa i altres problemes mentals a trobar-se millor. Algunes regions de Suècia financien "teràpies de jardí" perque la gent amb aquest tipus d'afeccions torni abans a la feina. Els pacients passen varies hores al dia "jardinant", i sembla ser que funciona!
El fet de treballar al jardí, removent la terra, plantant, tenint cura de les flors, o simplement passejar pel bosc aporta harmonia a l'equilibri emocional.La pena és que hi ha molts mesos de l'any en que això no es pot fer. I sobre aquest tema, l'article no deia res. Potser també val passejar-se per la neu, o patinar, o esquiar...? Ara, contacte amb la terra, poc, perque està congelada!
Personalment ja ho havia notat, em relaxa molt ser fora i dedicar un temps a les meves plantetes. L'altre dia vaig estar en un garden que era una passada. Un híbrid entre parc i botiga de plantes, amb cafè inclòs. El millor, és que venen tot tipus d'exemplars, importats de tot arreu. Vaig comprar una magnolia i un auró (arce en castellà) japonès, a part d'altres cosetes més petites. Us deixo algunes fotos, perquè us en feu una idea.
Aquests dies està fent un temps increïble, calor i tot! Les nenes s'ho passen la mar de bé jugant amb aigua, però jo poca cosa puc fer de tot el que voldria... Especialment quan em toquen nits de mare soltera. Avui l'Elna no ha fet ni migdiada, que sol ser l'horeta més tranquil.la del dia.
El pitjor però, és que tan bon punt m'absento uns segons d'on és, la Júlia ja m'està buscant. En tot moment ha de saber on sóc. Si vaig fins a la bústia o a llencar les escombraries, m'ha d'estar mirant des de la porta. A la que em bellugo un parell de metres (del porxo a la gespa, per exemple) ja m'està seguint, com si tingués una cua.
És un pal, de veritat!! I això que a la tardor ja farà sis anys. I en fa uns quants que dura la tonteria...

dimarts, 23 de juny del 2009

vacances!


Per fi, vacances! I encara més per fi: BON TEMPS!! No m'ho puc creure, les previsions són de sol cada dia i de 20 a 25 graus durant tota la setmana!!!
Ahir i avui he deixat les nenes a la guarderia de 9 a 3 per poder fer coses d'aquestes que sino mai es poden fer: anar de compres, actualitzar el bloc, baixar les fotos de la càmara, arreglar el jardí, desar la roba d'estiu a l'armari, netejar la casa a fons,... evidentment no tindré temps de fer-les totes, però alguna coseta espero que sí. He hagut de mentir, dient que tenia un curs perquè aquí tenen això: es considera que si no has de treballar o estudiar, la teva obligació és tenir els nens a casa. Ja he comentat altres vegades que la idea que es té aquí sobre la guarderia és molt diferent que a Catalunya. No es veu tant com un centre pedagògic sinó com un pàrquing al que els pares estan obligats a deixar els nens (pobrets) perquè ells han de treballar. És a dir, ets una mala mare si t'en vas a fer altres encàrrecs (el doble de ràpid si vas sense crios) enlloc de ser a casa amb els fills... I no estem parlant de nens de mesos o petitons, no. Com ja us he explicat alguna vegada, aquí a la guarderia hi van els nens des de l'any als 5 anys(o sis, depenent de quan els fagin).
Total, com que saben que treballo de mestra i que l'any escolar ja s'ha acabat, doncs he hagut d'allargar el curs que vaig fer la setmana passada a l'Instituto Cervantes fins avui. Em fot mentir, però considero que tinc dret a dos matins per mi sola (de fet preferiria tenir tota la setmana). A més, les nenes s'ho passen la mar de bé amb els seus amics.
I seguint amb el tema guarderia: ens han enviat un mail dient que de cara el curs vinent, canvien algunes rutines. A la Júlia ja no l'afecta perquè comenca l'escola però a l'Elna sí. Una d'aquestes noves iniciatives no m'ha fet cap gràcia. Resulta que han decidit que els nens que fan la migdiada la faran a partir d'ara al seu cotxet, a fora al jardí. D'aquesta manera tenen una habitació més per fer altres coses (allà on fins ara tenien els matalassos) i, segons ells (per mi molt discutible) es redueix el risc de contagis, els nens se senten segurs perquè són al seu cotxet i a més seran al menys una hora més al dia a fora, que sempre és bo. I no creieu que això només és per quan fa bo, no. TOTS els dies de l'any, encara que estiguem a graus negatius, cosa per altra banda succeeix uns 150 dies a l'any en aquest país. Tothom diu que és tan bo això de dormir a l'aire lliure, només cal anar ben abrigats. Però la qüestió és si es pot ensenyar a nens que no ho han fet mai quan ja tenen unes edats...
No sé pas com anirà per l'Elna que no dorm mai al cotxet; quan anem a passejar li agrada mirar tot el que passa al seu voltant i no em puc imaginar que l'estirin al cotxet i s'adormi ipso facto. Més aviat, me la veig aixecant-se tota l'estona, treient el cap, etc.
S'ha de dir que els cotxets aquí no són d'aquests "paraigües" sinó en plan robustos, i que es poden estirar completament. No obstant, queden una mica estrets per una nena de 2 anys com tindrà l'Elna la tardor vinent.
I com que aquí les guarderies et "toquen" (i encara gràcies que en tens una) i a sobre són totes públiques, doncs tampoc no pots dir gran cosa ni canviar a una altra.

dimarts, 16 de juny del 2009

fins al capdamunt!

...Per no dir una altra cosa perque queda lleig.
Avui he anat a veure el prefecte de la Facultat d'hispàniques de la Univ. d'Estocolm per veure quant em falta estudiar per després poder-me dedicar a la pedagogia exclusivament i treure'm d'una vegada aquest títol.
Doncs ara ve lo bo: el tio em diu que el que havia d'haver fet és contactar-los abans d'haver-me posat a fer els cursos que ja he fet perquè ells me'ls haguessin convalidat, tenint en compte que tinc una llicenciatura cursada a Espanya.
Abans de comencar els estudis, ja ho vaig preguntar a la Universitat de Dalarna on he estudiat durant tot aquest curs. Però ells em van dir que no, que si no havia fet filologia, no hi havia res a convalidar.
Com pot ser que diguin diferents coses depenent de la Universitat on et dirigeixis?
TOTAL: tot i que com diuen els castellans, "el saber no ocupa lugar", m'han vingut a dir que aquest any que he estat estudiant me l'hagués pogut estalviar...
Com deia al comencament, n'estic fins a un cert lloc de tota aquesta historia. Se'm passen les ganes de seguir estudiant, i al mateix temps penso que el millor potser seria fer tota la carrera de magisteri com qualsevol suec i dedicar-me a estudiar 4 anys, sense treballar, perque agafant dreceres m'esta sortint tot al revés de com voldria!
I de la feina no m'han dit res encara.
Pero avui, per sort, ha sortit el sol. :-)

dimecres, 10 de juny del 2009

plou,plou,plou...


No us ho deveu creure, escric dos dies seguits! Sí, hauria d'estar endreçants papers i llibres (sóc a l'escola però sense alumnes) però tinc una mandra brutal. Encara no sé res de la feina perquè el rector està en una reunió. D'aquí a una hora tinc un dinar de comiat pels alumnes d'últim curs i personal. L'Elna a casa la sogra, que també està mig malalta, la Júlia a la guarderia i el marit a Sandviken. Demà serà aquí a Estocolm, però comque té una reunió important i pels alumnes és l'últim dia d'escola (i jo no m'ho vull perdre), la meva sogra haurà de tornar a cuidar de l'Elna. I divendres, ja veurem què passa. Si em donen la feina pel curs que vé, haig d'assistir a una reunió (obligatoria per tots els mestres). Si no, em tocarà quedar-me a casa amb l'Elna malalta, i buscar feina.
Sí, ja sé que ell guanya molts més diners que jo, però no m'agrada gens com s'estant tornant els rols de la familia... I ara encara es nota més, perquè quan HA d'estar a Sandviken, la seva agenda és intocable. No sé perquè collons vaig acceptar que agafés aquesta feina! No em vull ni imaginar com serà a l'hivern, sobretot si no tinc feina!
Per acabar-ho d'arreglar, no para de ploure i seguim amb temperatures més típiques del més d'octubre que de juny. I n'hi ha per dies (cap de setmana inclos). Massoca com sóc, em miro les previsions de Catalunya i veig que teniu un sol radiant i esteu a 26 graus. Quina enveja!!!! Ja sé que mai estem contents amb el que tenim, però no em negareu que és més fàcil estar de bon humor si hi ha solet a fora que si no para de ploure i fa fred...

dimarts, 9 de juny del 2009

festa, otitis i serveis sanitaris

Gràcies pels consells. La festa va anar la mar de bé. Al final erem 15 adults i 12 nens, tela! A més com que feia tan mal temps vam estar la majoria del temps a dins de casa. De truita de patata no en vaig fer, però vaig posar embotit que encara tenia envasat des de la visita de mon germà i vaig fer "tapetes" de diferents coses. A part, també hi havia arengades d'aquestes tan bones que fan aquí (en conserves de diferents sabors, si no ho heu provat, en podeu comprar a Ikea) i patates noves. Evidentment una amanida ben grossa i pa amb tomàquet i formatges també n'hi va haver.
Diumenge practicament ens el vam passar netejant i endrecant i per la nit, a l'Elna li va agafar febre i vam passar la nit del lloro. Ahir un dia super pesat, a casa amb les dues nenes: la gran fent-li la guitza a la petita que estava malalta i jo dels nervis!
Avui la Julia ha anat a la guarde i jo al metge amb l'Elna, que resulta que té otitis. He tornat a passar una nit fatal i el meu estimat estava a Sandviken, dormint com un angelet...
En quant als serveis sanitaris, només us volia comentar, perque veieu lo bé que es viu a Catalunya, que aquí a partir del 18 de juny, tanquen per vacances la planta infantil de l'hospital universitari que tenim prop de casa, durant 5 setmanes. O sigui, que si al crio li passa alguna cosa, agafa els trastos i ves a l'hospital que tenen obert, on hi deu haver una cua de collons. Per sort el dia 10 baixem a Bcn... Imagineu-vos el show que es muntaria a Bcn si tanquessin les urgències infantils del Vall d'Hebro o de Sant Joan de Déu! Jo la veritat, ho trobo fortíssim.
Demà em diran si encara tinc feina o no per l'any que vé. Ja us diré algo.

divendres, 5 de juny del 2009

temps de tardor

Sí, heu llegit bé, fa temps de tardor: 10 graus (ahir eren 8), pluja i vent. I estem al mes de JUNY! Cada cap de setmana que em tocava estudiar feia un sol espatarrant i ara que ha acabat el curs...TÍPIC!! Demà tenim convidats i haviem pensat que seria una festa al jardí però em sembla que "tururut violes"! I això que venen 10 adults i 8 nens! Quina mandra...Encara no sé a què convidarem de menjar. Una tarta (sempre em sona malament en català, es diu així realment?) d'espinacs i formatge de cabra, algunes tapetes, amanida, què més? No em vull passar el matí cuinant! Si teniu algun bon consell, serà benvingut!

Avui és el primer divendres lliure que no haig d'estudiar i no em puc creure que m'hagi passat 4 hores davant l'ordinador!!!!!!!! Jo que tenia un munt de plans de coses per fer... Em comença a fer mal de cap i tot. I d'aquí una hora ja em toca anar a buscar les nenes. Em sembla que el millor és no engegar-lo fins que és tot fet, sinó se t'en van tot el dia inultiment.

L'altre dia vaig collir ortigues del jardí, les vaig fer bullir i les he congelat per fer una sopa, el dia que en tingui ganes. No n'he menjat mai però diuen que és molt sana i bona. Ja us ho explicaré.

Haig de fer fotos del jardí per penjar-les i que veieu com va progressant.

dijous, 28 de maig del 2009

TREEEEEEEEEEEEEEEEEEES!!!!

Els que em coneixen ja ho saben: no sóc gaire futbolera. Però en dies com avui m'emociono.
M'emociona veure que a la primera plana del diari suec hi ha una gran foto amb el titular "El Barcelona guanya de carrer al United".
He sortit de casa amb un gran somriure i tot i ser les 7:30 del matí, de bon humor!
M'encanta entrar a la classe i preguntar als alumnes si no em feliciten i que sàpiguen directament a què em refereixo... molts d'ells van veure el partit d'ahir a la nit.
Fins i tot quasi em cau la llagrimeta al veure TV3 a la carta/ resum final al telenoticies migdia amb les millors imatges d'ahir.
Em sento com a casa i m'emociona pensar que una vegada més el món es pot enterar de que Catalunya existeix, encara que sigui mitjançant el futbol i el Barça. Encara que alguns insisteixin en negar-ho (com un que jo conec), el FC Barcelona és un dels millors embaixadors de la nostra cultura. Avui dóna més gust que mai ser barcelonina.
Per cert, a les 17h tinc un examen però la pàgina de la Uni no funciona (per culpa seva) i com no el pugui fer em fotré de molta mala llet. Ah! I el profe és del Málaga i després del Madrid, jeje ;-)

diumenge, 24 de maig del 2009

robots


Avui la Júlia m'ha fet aquest dibuix d'un robot. M'encanta quan dibuixa robots enlloc de nenes amb sabates de tacó... I perquè serveix aquest robot? Doncs jo em pensava que potser després de veure'm tot el dia asseguda davant l'ordinador o els llibres, el robot potser estava pensat per fer-me els treballs o els examens. Però no, resulta que és un robot-ambulància.
Això em recorda el dia que va dibuixar una nau espacial i me l'anava describint: aquí hi ha una finestra, aquí una pora, aquí una antena i aquí una rampa perque la gent que va amb cadira de rodes també pugui entrar a la nau. D'on li surten aquestes idees???

Enfí, una de les coses que més em va agradar d'acabar la carrera va ser que després de tants anys per fi tenia els caps de setmana lliures, però lliures de debò, sense aquell neguit constant de pensar que hauries d'anar avançant feina perquè no se t'acumuli tot durant les setmanes de febrer, juny i septembre.

Però ja m'havia oblidat lo pal que és això d'haver-se d'hipotecar el temps "lliure" redactant treballs, llegint llibres que una no ha triat i empollant teories inútils pels exàmens. Només em queda una setmana però us juro que se m'està fent eteeeeeeeeeerna! I a més sé que a mitjants d'agost tornaré a començar. Suposo que el pitjor és que a sobre ara m'ho haig de combinar amb la feina i la familia. De fet, em pregunto com m'organitzava el temps quan estudiava a la UAB. Com podia ser que em deixés assignatures pel setembre? Si només estudiava!!! Si teniu fills en edat d'anar a la universitat, us recomano que els animeu a treballar mentre estudien. Hi ha temps de sobra per estudiar i treballar, adquireixen experiència i a sobre poden estalviar uns dinerets. Sempre hi quan hi hagi feina, és clar.

Apa, us deixo que haig d'aprendre'm els principis de Grice, què és un xenisme i la diversitat de la unitat de la llengua, entre mooooooltes altres coses.

divendres, 15 de maig del 2009

què explicar-vos?

Voldria escriure molt més sovint però no m'ho puc permetre, per falta de temps. Només em queden dues setmanes (3 caps de setmana) d'estudis i després ja estarà, almenys fins a l'agost! Aleshores us prometo que escriuré amb més assiduïtat.
Només us volia comentar algunes cosetes que em ronden pel cap...
Per exemple, no sé com serà en l'actualitat, però quan jo anava a l'Institut (i aleshores era entre els 14 i els 18 anys) un podia fer campana i es quedava tan ample. El profe ni s'inmutava, representava que l'alumne ja era prou madur per pendre la responsabilitat de decidir o no si anava a classe, talment com si ja anés a la Universitat. Personalment vaig faltar a bastantes classes de matemàtiques, no perquè tingués coses millors a fer, sinó perquè com que ja tenia un nivell baix de coneixement de coses elementals de l'assignatura, no entenia res del que feiem i m'aborria enormement. Evidentment no ajudava que no anés a classe, però era un peix que es mossegava la cua, i els meus pares no sabien res (almenys no em van dir mai res). En canvi, havia d'esperar a l'estiu per anar a un profe particular i fer tot el curs en dos mesos per aprovar al mes de setembre. Evidentment també va comportar que a 3er de BUP escollís lletres pures, perquè em veia incapaç de seguir amb les mates. La cual cosa també va implicar que les possibilitats de triar carrera se'm limitessin molt quan vaig acabar COU.
Aquí, registrem l'assistència diàriament amb un programa informàtic que els pares poden veure a través d'internet. Tot queda registrat i quan veiem que algun alumne falta bastant a classe, truquem als pares. No vol dir que això tingui un efecte immediat en l'alumne (que pot seguir o no fent campanes) però almenys s'informa als tutors i se'ls dona l'oportunitat d'influir en l'actitut del fill. En el meu cas, jo crec que hagués tingut un efecte radical si algún profe hagués trucat a casa dient que no assistia a classe...
El mateix passava amb, per exemple, els alumnes que fumaven. Als mestres els semblava la cosa més normal del món que crios de 14, 15, 16 i 17 anys es fumessin un pitillo (que a més es podia fer al passadís de l'escola) entre classe i classe.
Mentre els fills són menors d'edat i van a l'escola, penso que la responsabilitat dels mestres no és només la d'ensenyar l'assignatura sinó la d'intentar educar-los a nivell social.
Per no parlar del tema psicològic i de salut. Torno a repetir que no sé com és en l'actualitat, però a la meva època (i no sóc tan vella!) no hi havia ni rastre de psicòleg ni infermeres als instituts. Imagino que molts dels alumnes que fracassaven potser tenien desordres de tipus psicològic (hiperactivitat, dificultats de concentració, dislèxia, etc.) i ningú ho sabia. I els que venien de families desestructurades, pares alcohòlics, maltractaments, etc...? Qui es cuidava d'ells?

dimecres, 6 de maig del 2009

males noticies

Quina merda! Avui m’ha contactat el director de l’escola on treballo. Resulta que com que hi ha crisi, el municipi ha decidit elminar algunes places del professorat i les escoles on hi havia dos mestres fixes de castellà, han d’enviar-ne un a alguna de les escoles on hi ha un mestre amb contracte temporal. És a dir, el meu cas. Total, que un tio que en l’actualitat està treballant a una altra escola, agafarà la meva plaça. Hi ha però un punt d’esperança: aquest mateix mestre ha sol.licitat estudiar una carrera de música i per entrar-hi ha de passar una mena de càsting. Si l’agafen, demanarà una excedència i llavors podré mantenir la feina.

El director m’ha dit que estan molt contents amb mi i que la decisió no la prenen ells sinó el municipi. Almenys això recomforta...

Sabré alguna cosa al mes de juny, moment en que també sabré si he entrat a la Uni per cursar un últim any d’estudis que em donarà la titualció oficial de mestra. Si entro, no és tan greu quedar-se sense feina perquè em puc prendre un any d’estudis i no anar tan estressada. Si no entro, però, ja em puc començar a moure per trobar un altre treball...

Per altra banda, dilluns va començar la meva “nova” vida de mare soltera a mig temps. El T. ha començat en una nova empresa: la meitat de la setmana l´ha de passar a Sandviken (200 km d’Estocolm) i li han deixat un piset on dormir. L’altra meitat la passarà a casa. Total que em tocarà fer-ho tot sola (anar a buscar les nenes, que ja ho feia, fer el sopar, posar-les a dormir, arreglar la cuina, posar rentadora, aixecar-me per la nit, etc.) Una mica pal, però almenys ell pot desenvolupar-se a nivell professional i a més, cobra MOLT més que jo.

diumenge, 26 d’abril del 2009

televisió

Abans que res, dir-vos que m'ha agradat llegir els vostres comentaris, sempre interessants... Estic totalment d'acord en que és difícil trencar hàbits tan arrelats. Sabieu però que el color rosa es va començar a considerar "femení" a finals del s.XIX? Fins llavors era el blau cel que era de nenes perque se'l relacionava amb els sers angelicals... En quant a que molt és "instintiu" tinc els meus dubtes. Hi ha moltes coses en joc encara que no en siguem conscients. Per exemple, els nens i les nenes solen fer el que veuen que els altres fan i també el que veuen que comporta una reacció "positiva" per part dels adults. Així, si el dia que agafen una nina veuen que ens fa gràcia, ho seguiran fent. Probablement és normal que una nena abraci o acaroni una nina, perquè és el que els seus pares li fan a ella. Però igual de normal seria que ho fés un nen. Ara bé, quants nens hi ha a qui se li regaliin nines? Quantes reaccions "adverses" no tindria un nen a qui agradés molt jugar a nines?

Enfí, proposo una altre tema de debat que també és fruit de la lectura d'un article de diari: televisió, si o no? L'article parlava d'una familia que des de fa 10 anys viu sense tele, PERÒ -important- amb projector. Els nens no miren els programes infantils (tenen 11, 8 i 5 anys), els pares no miren les noticies ni altres programes. Els caps de setmana miren alguna pel.licula, però entre setmana el que fan més quan arriba el vespre és xerrar i llegir.

Fa poc em van trucar de l'empresa amb qui tenim el contracte telefònic, suministrament d'ADSL i televisió, per intentar-me vendre un nou paquet de TV digital. La noia em feia preguntes per veure quin era el paquet més adequat per la nostra familia, però no encaixàvem gaire enlloc. L'única cosa per la que fem servir la televisió és per mirar pel.lis o sèries en dvd, notícies i de 18h a 19h el programa infantil que mira la Júlia. De fet, la TV que tenim la vam comprar fa ja quasi 10 anys, de pantalla plana però medeix el mateix d'amplada que de profunditat. Haig d'admetre que si em quedo sola algun vespre és probable que em miri "Grey's anatomy" o "Desperate housewifes" però poca cosa més. De fet, si poso la tele acabo fent zapping tota l'estona i no trobo res que m'agradi, només perdo el temps. Però reconec que és molt agradable seure una estona al sofà quan les nenes ja dormen i després de sopar, per no fer res, ni tan sols pensar. És com el moment del dia en que la ment i el cos descansen.
Definitivament podriem viure sense TV, però aleshores hauriem de comprar un projector i a més posaria l'ordinador al menjador per poder veure algun programa que m'interessés per internet. I vosaltres, podrieu viure sense TV?

dimarts, 21 d’abril del 2009

blau o rosa?

Tornant al tema de la "modernitat" sueca... Com fa sovint el Dagens Nyheter (el diari al que estem subscrits), hi ha una "sèrie" sobre un tema: cada dia hi ha un article que parla del tema en qüestió. Aquesta setmana s'escriu sobre el sexisme en l'educació infantil.
Des de fa uns anys, cosa que no passava per exemple als anys 70, les cadenes de roba distingeixen entre roba per nen i roba per nena (des de recent-nascuts als 16 anys): la dels primers és negra, blava, taronja, caqui... Generalment colors apagats, amb algun monstre, heroi del tipus spiderman, cotxes... La roba "de nena" és rosa, vermella, blanca, té purpurina, flors, princeses...
Si es vol sortir d'aquesta tendència s'ha d'anar a botigues més cares, més de disseny o de segona mà.
Com us podeu imaginar, és bastant aborrit anar a comprar i trobar-se sempre aquests patrons però encara és més patètic pensar que les botigues venen el que la gent demana... Què passa amb els altres colors? Perquè un nen no pot tenir una jaqueta amb flors però s'accepta que una nena porti roba blau marí? Vol dir que ser femení encara té una connotació negativa mentre que tot el masculí és bo?
I no tot acaba amb la roba, les joguines són un altre bon exemple. Fins i tot els catàlegs estan dividits en joguines per nens/nenes. El lego, que semblava ser una de les joguines "unisex" per excelència, ara es ven en format nena: palaus roses que ja estan construïts (clar les nenes pobretes no en saben de fer cases) i princeses.
Com ens dirigim a un bebé si sabem que és un nen? I una nena? Canvia el nostre to de veu? Quina actitut ens esperem d'una nena de 4 anys? I d'un nen?
Ara que per primera vegada tindré un nebot (després de tres nebodes), que serà el primer net pels meus pares (després de cinc netes) podrem comprovar si hi ha diferències evidents des de bon començament... ;-)

divendres, 17 d’abril del 2009

despres de Pasqua



Avui em toca treure les decoracions de Pasqua... Alguna gent omple la casa de pollets, ous, plumes i altres accessoris considerats de Pasqua. Nosaltres només fem això del "påskris" que bàsicament consisteix en agafar branques d'algun arbre o arbust, posar-les en aigua i penjar-hi algunes decoracions, que a mida que van passant els anys augmenten amb les aportacions de les manualitats fetes a guarderia i escola. Aquest any vaig comprar branques de Forzicia que com podeu veure han florit i tot.

Vam tenir uns dies fantàstics amb sol, cel blau i bona temperatura (10-15 graus!). Un gust! El meu germà i familia la van ben encertar, tenint en comte que a Barcelona no va parar de ploure, segons tinc entès :-) Va ser molt divertit tenir-los aqui, i les nenes van jugar molt. Al jardí ja es comencen a veure brots i els al.liums cada dia més alts... M'encanta la primavera i l'eufòria que encomana!

Avui llenco una pregunta a l'aire per obrir debat: sabieu que a Suècia una dona que no té parella estable no es pot inseminar? Les que volen ser mares solteres sense haver de lligar-se un tio a la discoteca, han de viatjar fins a Finlandia o Dinamarca. No us sembla curiós en un país tan modern per altres coses?

dimecres, 8 d’abril del 2009

cinema

Els que em coneixeu ja ho sabeu: m'encanta el cinema i és una afició heredada per part de pare, des de que vaig néixer. No és una exageració, quan tot just tenia un dia de vida, el meu pare no va faltar a la seva cita anual del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges (ja us podeu imaginar la gràcia que li va fer a ma mare).
El primer record de cinema que tinc és la pel.licula de Superman, la vam anar a veure al Cine Bosque quan tenia 6 anys i l'escena que em va quedar gravada per sempre va ser la del terratrèmol, quan Lois Lane es va quedant ensorrada dins el cotxe...i després Superman fa girar el món al revés per fer ressucitar-la... us deixo el clip, per si ho heu oblidat. Jo hi vaig tornar a pensar dilluns, quan em vaig enterar del sisme a Itàlia.
Però al que anava... El cinema és una de les meves aficions, tot i que des de que sóc mare es limita sobretot als dvds a casa, amb pauses forcoses tipus "anar a veure perque plora la nena"... No obstant, des de fa un temps ja no puc veure qualsevol tipus de pel.lícula, perquè el seu contingut m'afecta psicològicament. La primera vegada va ser veient "Las horas" (tot i que reconec que és una gran pel.lícula) quan viviem a Madrid i estava embarassada de la Julia... si no hagués segut al mig de la filera, hauria marxat de la sala, perquè se'm feia insuportable veure una mare que volia abandonar els seus fills (el paper que feia Julian Moore) i els problemes psiquiàtrics d'aquests i altres personatges.
He tingut èpoques en que he tornat a veure pràcticament tot tipus de cine, però en general hi ha uns arguments que evito i d'altres que prefereixo. Bàsicament no puc veure les pel.lícules que toquen el tema de les drogues (quan vaig veure Trainspotting, em va encantar i ara no voldria tornar-la a veure), les que tracten de gent amb problemes psiquiàtrics i les que proposen temes relacionats amb mal tractes infantils de qualsevol mena.
A vegades, aquesta mena de "fòbia" també s'extén a sèries de TV (també en versió dvd) que depèn del dia em poden donar molt mal rotllo, com per exemple House, que per altra banda trobo boníssima, i a llibres. El trimestre passat em vaig haver de llegir "Amor, curiosidad, Prozac y dudas" i em va fer posar de mala llet.
Em fa ràbia, no sé perque em passa això... Per què m'ha d'afectar tant una cosa de ficció? Us ha passat que després de ser mares/pares els vostres gustos hagin canviat? És perque ja vaig prou estressada durant el dia que necessito veure/llegir coses agradables quan em vull relaxar?

dijous, 2 d’abril del 2009

baixar-se coses

Abans que res us haig d'anunciar (tenint en compte lo agoviada que estava en l'anterior post) que per fi sembla que la primavera ha començat!! Ja fa uns dies que estem entre 5 i 10 graus durant el dia i la neu s'esta fonent a marxes forçades. Fins i tot he vist com els àliums que vaig plantar a la tardor ja comencen a treure el cap!!

Ahir va entregar en vigor la llei que permet que les empreses distribuïdores de cds i dvds puguin exigir veure quina persona utilitza una determinada adreça IP. En altres paraules, poden veure qui és que s'està baixant música o pel.lícules d'Internet, amb la conseqüent denúncia a les autoritats.
Fins ara hi havia una llacuna legal: estava prohibit "compartir" parts d'un document en format digital mitjançant un bit-torrent (per Internet, fent servir programes com l'e-mule, ares, etc.) però el problema era que no es podia saber qui era el que comitia el delicte. Ara sí, i les empreses estan més contentes que un gínjol; durant 2 anys i mig han estat enmagatzemant informació amb les adreces IP que es dediquen a "compartir" i a partir d'ahir ja poden començar a investigar qui s'amaga darrera d'aquestes adreces. Segurament la penalització serà econòmica en un principi (per la gent que només ho fa per ús privat).
La qüestiò és si denunciaran a tothom, només als que es passen el dia baixant-se coses o bé triaran a l'atzar unes quantes persones que serviran d'exemple? A l'escola, el 90% d'alumnes es baixen música i pel.lícules d'Internet i per tant m'imagino que és el que fan la majoria de joves del país. També tinc amics i col.legues que ho fan o ho han fet.
No sé com deu estar ara el Codi Penal espanyol perquè quan jo vaig estudiar Dret, no existia aquest problema. Com es controla i penalitza la infracció de "pirateria" a Espanya? Ho sabeu?

dissabte, 28 de març del 2009

horari d'estiu

Abans que res, perdoneu que no hagi escrit en tant de temps... Les nenes han estat malaltes, jo he anat de bòlid i ahir divendres, que és quan normalment sec davant l'ordinador, vaig anar primer al dentista i després a la fira anual de jardineria que no em perdo mai. Al vespre, a casa un col.lega per sopar amb uns quants de la feina i cadascú havia de portar alguna cosa en plan "tapeo". Jo vaig fer una truita de patates i pa amb tomàquet amb formatge i pernil salat.

Un cop explicades les excuses, us haig de dir que n'estic MOLT FARTA!! De què? Doncs de la neu dels C-----S! Efectivament, encara no s'ha fos la neu que ens emblanquina el paisatge des del mes de gener. Però no només no s'ha fos, sino que encara n'ha caigut més... Durant la setmana hem estat entre -10C i 0C i sense anar mes lluny, ahir quan havia d'anar al sopar en qüestió, nevava tant que conduïa en 3a per l'autopista i no es veien els rètols dels carrers... Aquesta nit hem d'avancar el rellotge perque comenca l'horari d'"estiu" (aquí tenen l'ironia d'anomenar-lo així). Però si encara no ha comencat ni la primavera!!! No hi ha ni un petit símbol: ni brots als arbres, ni floretes que treuen el cap per la neu, ni RES de RES! D'aqui dues setmanes és Pasqua i sembla que hagi de ser Nadal. Bé, ja deveu entendre com em sento, sobretot quan m'expliquen que a Barcelona esta tot florit. :-( Aviam si quan vingui el meu germà amb familia ens porten una mica de bon temps...

Dilluns passat vam fer una trobada amb alumnes i pares on cada familia havia de dur alguna cosa per menjar (com veieu, s'estila molt això a Suècia, fins i tot té un nom: "knytkalas"). Tot i que només van venir la meitat, va estar forca bé i jo vaig aprofitar per ensenyar les pel.lícules que han fet els alumnes a l'assignatura de castellà. Sí, va ser un projecte que vaig volguer fer amb ells: havien d'escriure un guió, interpretar-lo i filmar-lo i finalment tallar i formatejar el vídeo. Tot en castellà, és clar. Als alumnes els va agradar molt fer-ho i als pares el resultat també.

Doncs res, us deixo que demà em toca entregar el treball sobre "La Colmena" i el més calent és a l'aigüera!

divendres, 13 de març del 2009

centímetres i sou

Ja torna a ser divendres i aquí estic, amb la meva tassa de capuccino...;-)
Abans de seguir amb la presentació que haig de fer sobre la llengua sefardí, el treball sobre "La casa de los espíritus", l'entrega sobre la dialectologia llatinoamericana i la mini prova de gramàtica necessito una pausa per escriure al meu estimat bloc, que últimament només puc actualitzar un cop per setmana.

Quina relació hi ha entre els centímetres i el sou? Doncs segons el prof. Dan-Olof Rooth de la Univ. de Kalmar, molta. Amants com són de les estadístiques, un grup de suecs ha estat examinant el sou en relació amb l'alçada de 500 000 homes d'entre 28 i 38 anys d'edat. El resultat és molt clar: quan més alt, més sou. I no són petites diferències; de mitjana, els que són 10 cm. més alts, tenen un 6% més de sou. Fins i tot hi ha diferències entre germans de diferent alçada.

El següent pas per aquests investigadors és trobar la causa d'aquest resultat. Alguns teòrics pensen que es tractar de la capacitat cognitiva relacionada amb el creixement de la persona. Un tio alt hauria estat menys malalt al llarg de la seva vida i per tant pot tenir una pitjor capacitat cognitiva.
Jo crec que sembla una mica absurd, tenint en compte que els factors genètics juguen un paper important en la llargada dels individuus... Quan surti la propera estadística ja us informaré.

Noti's que l'estudi només s'ha fet en homes, no dones. Seria interessant comparar sou dona alta - sou home baix. Segur que la dona segueix guanyant menys, encara que el tio sigui un nan.

Per cert, l'últim forum en el que he participat a la Uni consistia en respondre a la següent pregunta "¿es más correcto referirse a nuestra lengua como español o como castellano?" Teniu alguna cosa a dir?

divendres, 6 de març del 2009

més del nord


Us comentava l'altre dia la semaneta que vam passar al nord. A la foto us ensenyo el "caminador" que fan servir allà els vellets. També hi ha gent que ho fa servir com un patinet, per desplacarse més ràpid.
Com us deia, jo allà no hi podria viure i entenc perfectament que el meu sogre volgués escapar d’aquest indret recòndit. Als 16 anys va decidir agafar els bàrtols i allistar-se a l’exèrcit de l’aire per fer-se pilot. Va ser el primer pilot que venia d’aquest poble i al cap d’uns anys el seu cosí va ser el segon. Més tard quan va saber que tindria el primer fill va canviar de vida i va decidir posar-se a estudiar Dret i Econòmiques per esdevenir auditor que és del que ha treballat des que va acabar la carrera. És d’admirar que tingués aquesta determinació. Venia d’una casa on encara feien servir lletrina (que era a l’exterior!) i no tenien aigua corrent (sinó una bomba d’aigua al jardí que pujava l’aigua del llac). Quan era petit dormia amb sa germana a la cuina i només hi havia un sol llibre en tota la casa: la biblia. No és d’extranyar doncs que l’home tingui ara una biblioteca impressionant i aquest afany de comprar llibres, tot i que no sempre té temps de llegir-los.

Per tradició i a diferència de molts altres països, el Nord sempre ha estat el territori pobre de Suècia i fins fa ben poc encara hi havia moltes diferències en quant a standard de vida. Segur que molts de vosaltres teniu aquesta idea de Suecia com a pais super desenvolupat on tothom és ric i on tot funciona de maravella. Pero com us deia, al nord, als anys 50 i 60 encara feien servir lletrines i no tenien aigua corrent. En canvi la mateixa cosa era impensable a les zones del Sur, que és on es concentren les 3/4 parts de la població sueca. Segurament també ignoreu que al s.XIX va emigrar un 25% de la població perquè hi havia una gran pobresa i per sobreviure la gent es va haver de buscar la vida a Amèrica majoritariament. Bé, això ja us ho explicaré un altre dia.

diumenge, 1 de març del 2009

fjällen (o muntanya en català)

Escric sense poder publicar finns d’aqui 4 dies perque aquí on sóc no tinc cobertura i per tant tampoc Internet (tot i tenir una conexió mòvil, no es pot utilitzar). És curiós com ens acostumem a les comoditats i les noves tecnologies. En part ho trobo agradable això d’estar « incomunicats ». Encara no us he dit que som a Norrland, de vacances. Com cada any, a l’escola, els alumnes i els mestres tenen una setmana al febrer que en principi està pensada per la pràctica d’esports d’hivern. Generalment el Tomas no té dies lliures però aquest any vam decidir que aniriem a veure el poble del seu pare, llogariem una caseta-bungalow, esquiariem i veuriem l’hivern de veritat.
I aqui estem, en un poblet “in the middle of nowhere”, a 700 km. al nord-oest d’Estocolm, on la gent es desplaça en “snowscooters” (motos de neu).
Fem esquí de fons i a l’Elna l’arrosseguem en el trineu perque encara és massa petita per posar-se esquís als peus. De fet caminar per la neu no li agrada massa, per no dir gens. És clar que amb tota la roba que ha de portar sembla un mini homenet “Michelin” i quasi no es pot moure. A més amb els seus peuets no és que tingui massa estabilitat. Estar asseguda no li importa i juga a posar-se neu per sobre i després espolsar-se la... En els diferents recorreguts hi ha petits refugis on es pot fer foc i seure's a veure xocolata calenta (no massa estona perque hi fa molt fred!) Tot plegat molt pintoresc.
El T. I la Júlia van anar a fer esquí alpí ahir. L’Elna i jo ens vam quedar perque estava una mica lluny i els horaris coincidien amb la seva migdiada. No hem portat el cotxet i per tant no hagués pogut dormir (el trineu no és tan còmode com per quedar-s’hi estirada).
Aquí on estem allotjats hi ha, a part de les pistes d’esquí de fons, una pista alpina de 1800 m. De llargada i un « telearrastre » (he oblidat el nom en català). Lamentablement no el tenen en funcionament perque ara la pista la fan servir per tenir un circuit per les snowscooters i s’hi fan curses. Es veu que no resultava rentable; eren quatre gats que el feien servir. Una pena perque la pista la tenim al sortir de la casa. Seria un gust sortir a fer algunes baixadetes mentre l’altre estigués amb les nenes.
Avui hem anat a veure si podiem patinar sobre gel, però el llac també està cobert de neu i no la treuen o sigui que no és possible (quan ho he preguntat m'han mirat en plan "ja vé la pija d'Estocolm amb idees extranyes"... A l’escola del poble hi ha una pista, però justament avui l’havien “regat” perquè es formés més gel i encara era moll quan hi hem anat...El paisatge és realment bonic però amb sis dies en tinc més que de sobres! Quin pal viure aquí i veure neu, avets i més neu cada dia de la setmana durant com a mínim 4 mesos l’any... Us deixo amb algunes fotografies, perque comproveu la bellesa del fred.
La primera és la caseta que vam llogar. A la segona, el T. arrossega l'Elna en trineu, la tercera és un d'aquests refugis i la quarta, un paisatge al costat de la pista.