dimecres, 16 de setembre de 2009

agobio

Estic a la classe, vigilant uns quants alumnes que han de treballar "independentment" perque tenen una hora de temps propi. I no foten ni cop. Es més, n'hi ha un parell que tenen ordinador (deixat per l'escola) per poder treballar ja que tenen problemes de dislèxia i l'únic que fan és surfejar per Internet.

Després em toquen els de 8è que són com bastants insuportables i em fa un pal horrorós. Tinc 23 alumnes dels quals mínim 5 no paren de parlar i haig d'interrompre les frases a cada moment. Són bons nanos però no callen i les classes es fan molt pesades.

Per altra banda, la setmana passada vaig enviar un mail a una mare d'una alumne de 7e perque la nena té una actitud super negativa, parla tota l'estona, no vol fer el treball amb el grup de 4 que li ha tocat, etc. La mare contesta defensant la filla, dient que si té una actitud negativa per l'assignatura també depèn de mí, que cap del seu grup va treballar i espera que també hagi escrit als altres pares, que la filla se sent injustament tractada, etc. Collonut! Segons ella tenen una relacio molt oberta entre ella i la filla i aquesta li explica com van les classes i tot el que passa a l'escola. Em pregunto si també sap que la cria fa servir el mòbil a classe, riu amb els amiguets, fa dibuixos obscents i altres coses. Es clar que no cal que li expliqui perque només m'ho negaria tot dient que la seva filla té un altre punt de vista. I de fet, a qui creurieu vosaltres? A la filla de 13 anys o a la mestra adulta?

6 comentaris:

garbi24 ha dit...

Algú l'hi hauria de dir a aquesta mare, que tanta confiança cega amb la seva filla, tard o d'hora li passarà factura.
No entenc aquests pares que consideren els seus fills els millors del món i que de tanta protecció, farà que quant tinguin trenta anys s'adonin que han educat un autèntic parasit de la societat.
Si no tenen plena confiança amb el professorat, que no els portin a escola i deixin treballar als qui volen aprendre.
Quina parrafada....t'he deixat...

Albert ha dit...

Aquest és el motiu número 2318322901 que em va fer decidir per no agafar el camí de la docència (ni a nivell universitari!)
Mira't aquest blog:

http://pissarra-negra.blogspot.com/

Potser t'agrada molt i rius, potser et molesta i el trobes ofensiu... no hi ha terme mig.

Salut !!!

salvador ha dit...

Realment el blog que recomana l´Albert és genial...!Mai a la vida jo m'hagués posat en aquesta feina. La meva mare va ser mestre "nacional" i vaig veure el que va patir.
Anna: aquestes coses pasen...i demà ho veuràs diferent perquè a lo millor hi ha un alumne que surt feliç i content de la teva classe.

Kenneth ha dit...

realitat o ficció?

http://dandoporculo.com/post/189231604

aigua_clara_ ha dit...

El problema de voler ser "amic" dels fills i no exercir de pares...

Em fa molta ràbia que els professors perdin l'autoritat per coses com aquesta!

teresa ha dit...

Jo faria cas a la mestra perque la canalla la saben llarga!