diumenge, 24 de juny del 2012

últim treball

Per fi he entregat l'últim treball que em quedava d'aquest semestre! Finalment puc dir que estic de vacances, si bé de la feina, més que de vacances estic a l'atur. En quant al màster, no m'hi haig de tornar a posar fins a finals d'agost, quan comenci el nou semestre. Feia molt de temps que no estava en una situació semblant: tindré dos mesos sense haver de pensar en tot el que hauria d'estar fent (a nivell de feina o estudis). Tindré temps per dedicar als meus, per llegir, per jardinar, per descansar.
D'aquí una setmana i mitja baixem cap a Bcn i d'aquí tres serem a Begur! Quines ganes que tinc de banyar-me al Mediterrani! Serem a Catalunya durant sis setmanes que crec que cundiran molt.
De moment però, intentarem gaudir de l'estiu suec que aquest any està siguent bastant pobre, al menys respecte el temps: molta pluja i poca caloreta. Bo per les plantes!

dimecres, 20 de juny del 2012

somnis

c/ de l'Esperança a Blanes*

Sóc de les que penso que si poguéssim plasmar en escrits alguns dels nostres somnis (en sentit literal, no metafòric) podrien sortir grans novel.les. El problema és que són efímers: la majoria de vegades,  tan bon punt ens despertem oblidem, si no tot, part del viscut mentre dormíem. Si ho recordem, és difícil d'expressar-ho perquè són bàsicament imatges sovint indescriptibles.
El diumenge, després d'haver-me aixecat del llit vaig anar directament a apuntar el que acabava de somiar. Per enèsima vegada, els somnis em portaven a la casa de Blanes de la meva àvia –avui desapareguda–, però com sol passar, la del somni era molt diferent a la real (que va ser construïda per un rebesavi meu americano, estreta i de tres pisos, però amb porta a dos carrers paral.lels) . Enlloc de ser al Passeig de mar o al carrer de l'Esperança (singles carrers per on es podia entrar) estava situada en una plaça imaginària i era molt més gran. L'havien de tirar a terra perquè s'estava esfondrant i mentre érem a dins, notàvem com començava a moure's, de manera que sortíem per cames i vèiem des de fora com queia. No obstant, el primer pis quedava intacte i hi tornàvem a entrar. Començàvem a obrir calaixos i trobàvem roba i joguines que crèiem desaparegudes. Petits tresors que ens retornaven el somriure infantil. A la cuina, però, obríem un armari i hi havia tot de cuques fastigoses que es movien entre la vaixella i després vèiem com alguns objectes es bellugaven i a l'aixecar-los descobríem una mena d'escarabats daurats... uix! Algú deia que ara les oficines del costat podrien gaudir de molta més llum perquè la casa ja no els faria ombra... Sortíem perquè ens avisaven que l'esfondrament total era immediat i jo, des de fora, intentava fer una foto amb l'Iphone però era impossible perquè la càmera era massa lenta.
En fi, no sé perquè el meu cervell em retorna tan sovint a aquesta casa i tampoc crec que els somnis es puguin interpretar, sinó que són reflex del que hem estat rumiant durant el dia, encara que sigui de manera inconscient.
*La fotografia l'he copiada del bloc de Carles Romaní  però suposo que per l'època en que està feta, no hi poden haver drets d'autor.

dilluns, 18 de juny del 2012

final de curs

La majoria dels nens suecs van acabar l'escola la setmana passada. Alguns dimecres, altres divendres. En algunes regions van acabar la setmana abans.
El dia de final de curs o skolavslutning es cel.lebra d'una manera especial. Generalment, i fins que el nen o la nena fa 12 anys, tant el pare com la mare s'agafen el dia de festa per assistir a la cerimònia. És tradició que aquest dia els nens i nenes estrenin roba o vagin una mica més mudats. Alguns massa, pel meu gust. I no és que faci res massa especial, simplement la mestra es despedeix de tots, els alumnes li fan algun regalet i després tota l'escola es reuneix per escoltar un discurset de –en el nostre cas– la directora i veure com els més petits (6 anys) regalen una rosa a cadascún dels de 9è (16 anys) que passen a estudiar a l'Institut. Després es pren pastís i cafè i tots cap a casa. Per sort va fer bon temps perquè és tot a l'aire lliure. Us en deixo una foto. També unes de plantetes que vaig fer abans del cap de setmana, que ens el vam passar sota la pluja...




Clematis alpina
Lewisia cotyledon
Una altra Lewisia


Aquilegia

Rodhodendron detall
Allium


dijous, 7 de juny del 2012

actitut positiva

Fotografia treta de la pàgina de FAROS
Mitjançant el bloc de l'Assumpta Montellà (autora de La maternitat d'Elna), acabo de mirar un petit video de 12 minuts, més que recomanable. Hi podeu accedir fent click aquí. La protagonista és una senyora que, si encara viu, ara té 108 anys. L'extraordinari, però, no és la seva edat sinó la seva actitut: pianista –encara– excel.lent, supervivent d'un camp de concentració nazi que "estima la gent" i pensa que la música és Déu. Una d'aquestes persones que veu el got mig ple i que fins i tot de les experiències negatives en sap treure quelcom de positiu.
Justament, acabava de tornar del meu passeig matinal durant el qual he escoltat un podcast del programa l'ofici de viure, de fa unes setmanes. Sempre és interessant escoltar el que diuen coneixedors i estudiosos de la psicologia, sociologia o educació. Aquesta vegada es parlava d'un estudi fet pel projecte FAROS de l'hospital St. Joan de Déu sobre com educar les emocions dels infants (i en conseqüència les dels adults). En podeu llegir més aquí. Des que va ser èxit de ventes aquell llibre sobre "Intel.ligència emocional", s'ha estat parlant de que l'èxit professional i escolar no depèn de la intel.ligència com tradicionalment la tenim entesa (QI) sinó que hi ha molts altres factors emocionals, com l'empatia, que hi juguen un paper molt important.
El problema d'aquest tipus de programes és que mentre els escoltes, et semblen molt interessants, però sovint se t'oblida el missatge al cap de pocs dies o bé només et queda gravada una petita part, que fora del contexte pot no tenir massa valor. El mateix passa amb articles o llibres que llegim sobre el tema.
El que també m'acostuma a passar quan m'arriba informació sobre la manera millor d'educar els fills, és que m'adono dels "errors" que he comès o encara estic cometent educant a les meves filles. Per exemple, quants cops no he dit "no ploris, que no serveix de res". De totes maneres, tothom està d'acord en què el més important és donar amor, que no té perquè ser necessàriament expressat en petons i abraçades constants.
No obstant, de tant en tant hi ha algunes idees que arrelen i, almenys durant un temps, s'intenten posar en pràctica. Per exemple, ser agraït i demostrar-ho, ser generós amb els altres (no només des d'un punt de vista material sinó en el sentit de compartir des d'idees a informació). Altres aspectes més a nivell individual i que costen molt més són, per exemple, intentar no autoflagelar-se psíquicament, és a dir, no repetir pensaments negatius o no tenir por a allò que encara no ha passat, que és el que provoca l'ansietat. El problema és que a vegades, per molt que ho intentem, no és tan senzill controlar la nostra ment...

dilluns, 4 de juny del 2012

estiu o tardor?

Dissabte va ser el dia de juny amb la temperatura màxima més baixa dels últims 84 anys a Estocolm. No vam passar dels 5 graus en tot el dia. Fins i tot vam encendre el foc! A part, va estar plovent des de divendres de matinada fins ahir que parava de tant en tant.
També era el dia de la marató d'Estocolm i ja us podeu imaginar als pobres que malgrat tot van participar-hi, ben congeladets. En aquest enllaç podeu veure un video de 4 minuts per fer-vos en una idea i perquè veieu que no exagero!
Avui fa més o menys el mateix temps però al menys hem pujat a 15 graus.
Sabeu què és el pitjor de tot? Doncs que per molt que l'estiu s'endarrereixi, la tardor no començarà pas més tard i, conseqüentment, el periode estiuenc d'aquest any es farà molt curt, almenys pels que es quedin per aquestes contrades.  Nosaltres ens assegurem uns dies de calor baixant a Catalunya! ;-)

divendres, 1 de juny del 2012

efectes (positius?) col.laterals de la monarquia

Potser us sorprendrà que hagi escrit un títol com el que porta aquest post, ja sabeu que sóc anti-monàrquica. Avui, però, he trobat una conseqüència positiva, crec, del fet que en el país on visc encara existeixi aquesta institució retrògrada.
Potser us vàreu enterar de que la néta del rei suec (Estelle) va ser batejada la setmana passada. Entre tots els regals que va rebre, n'hi havia un provinent del govern: una llibreria amb 200 volums de literatura infantil. Diu el govern que el regal és "ple de respecte per la igualtat de valors de totes les persones, independentment del sexe, religió, edat i origen ètnic" (la traducció és meva). Segons el ministre d'estat,  la col.lecció és "políticament correcta". Només l'expressió ja paga, però ara vé l'efecte positiu de que us parlava: ha sortit a debat un tema que ja fa temps que m'irrita.
Avui al diari, al suplement de cultura hi ha un article que espero que tingui, si més no, certa repercussió. Segons les signants, el regal en qüestió no reflecteix la realitat social que hi ha a Suècia, com tampoc ho fan la majoria dels llibres infantils que hi ha a la venta. Dels llibres de la col.lecció, el 40% tenen un nen com a personatge principal, mentre només en un 22% apareix una nena. Recordem que la princesa Victoria (mare d'Estelle) és l'hereva del tron suec, com també ho serà la seva filla. Per altra banda, tan sols un 0,34% tenen com a persontage principal una persona amb origen ètnic "no suec", el mateix percentatge que pels personatges amb alguna discapacitat. En cap llibre apareix alguna familia "arc de St. Martí" –és a dir, parella del mateix sexe amb fills–, ni tampoc en cap es troben grups minoritaris (vegis els lapons, que són els indígenes suecs). Si a més, s'eliminen els volums de cançons, d'aprendre a llegir o de dades objectives (tipus diccionari per nens), les xifres queden 53% amb personatge principal masculí contra 25% amb personatge femení.
Malgrat el que pugui semblar des de fora, a Suècia, la majoria de llibres infantils –a part de tenir un personatge principal masculí– reflecteixen els rols tradicionals otorgats al sexe femení i altres ètnies, constel.lacions familiars o discapacitats hi són presents contades vegades.
Em sembla que en aquests aspecte, a Catalunya s'ha avançat molt més. I això que fa pocs anys que va començar la immigració (i no 60 anys com aquí).
Fa uns anys vaig escriure un correu a una editorial que volia que ens subscribissim a una col.lecció de llibres infantils on el protagonista era un nen amb gran capacitat inventora, que tenia una germana que volia ser princesa, una mare que feia gimnàs per aprimar-se i un pare a qui se li cremava el sopar. Vaig al.legar que em semblava increïble que en el s.XXI encara fessin servir aquests esterotips i em van contestar que aquest tipus de llibre es ven més, a la qual cosa jo vaig respondre que segons tenia entès, el llibre d'Astrid Lindgre Pippi Långstrump havia estat el mes venut de la història de la literatura infantil sueca. La seva contestació: sempre hi ha excepcions que confirmen la regla. Sense comentaris.