dimecres, 31 de desembre de 2008

entrada d'any

Començo l'any 2009 amb grip. Ahir dolor a tot el cos. Avui mocs, estornuts, afonia... Un pal, pero suposo que s'ha de passar el millor que es pugui.
Per venir cap a Bcn vam haver de passar una odissea que no tinc massa ganes d'explicar, però resumint: ens vam quedar sense els bitlles que ens pensavem que ja teniem confirmats i vam haver de buscar-ne de nous. Finalment vam poder sortir l'endemà de la data prevista però des de l'aeroport de Linköping (que ningu sap que existeix), que és a 250 km. d'Estocolm i a les 6.30 del matí. De manera que vam haver d'agafar un tren des d'Estocolm 5 min. després de comprar els bitllets: la duració del trajecte va ser de 2h 40min. i vam dormir a un hotel. A les 04h ja estavem aixecats per començar el viatge via Amsterdam. A les 15.00 vam arribar a Bcn. Marxem amb la mateixa companyia (KLM) i arribarem a les 22.45 a Estocolm directament, si no hi ha retraços. Enfí, ja podem estar contents de que vam trobar bitllets, però quina aventura!! Sobretot perque viatjar amb nens no és el mateix!
I aquesta nit, aquí a caseta amb la familia i no sé ni si aguantaré per les campanades, sincerament. La veritat és que mai li he donat massa importància a aquesta nit. Sí, dels 16 als 26 anys sortia a sopar i de marxa i m'ho passava super bé. Després ja vam passar als sopars entre amics, sense la posterior sortida. Però des de que vam ser pares de la Júlia i l'Elna, ens ho hem pres amb mooooolta calma! Algun any hi ha sopar amb amics però d'altres ens quedem a casa i cap problema!
Intentaré escriure més algún d'aquests dies.

diumenge, 21 de desembre de 2008

julrusning



La paraula sueca del títol resumeix molt bé la sensació que tinc cada any en aquestes dates: acabar de comprar els regals, preparar-nos per dormir a casa els sogres, dinar a casa tiets polítics, marxar cap a Bcn... En definitiva una mena d'estress mig agradable. Estress perque sempre hem d'anar a última hora amb tot, perque no es troben els regals que es busquen, perque les nenes, sobretot l'Elna, necessita molts trastets a tot arreu on anem, etc. Agradable perque ve de gust trobar-se amb la gent, passar dies en familia. Mig perque a vegades aquests dinars/sopars es fan eterns i nomes tinc ganes de tornar a la rutina de cada dia. I tot i així, quan s'acaben les festes sempre queda aquesta mena de buit, com quan en un poble de platja se'n van els estiuejants perque s'acaben les vacances.

Aquesta tarda estem convidats a casa uns amics, per beure "glögg", que pels que ja no s'en recorden, és un vi calent especiat amb claus, gingebre, canyella i altres espècies nadalenques (vegeu imatge). Molt típic i una excusa més per trobar-se a casa de la gent, que vé de gust quan és fosc i fa fred a fora.

Parlant de foscor, avui és el dia més curt de l'any, però a partir de demà ja s'anirà allargant a poc a poc. Visca!! Tot sembla indicar però, que no hi haurà neu per Nadal. Llàstima.

diumenge, 14 de desembre de 2008

Per fi!

Acabo d'entregar l'últim treball d'aquest semestre! Quin gust! Durant la setmana he fet 2 examens (un de gramatica i un de fonetica) que em van anar be. I ara l'ultim treball de literatura, sobre el llibre "Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso" de Delibes. Interessant, pero serà un gust no haver-me de passar els caps de setmana currant!

Una altra bona noticia és que m'han allargat el contracte que dura fins l'agost, la qual cosa vol dir que em pagaran les vacances escolars d'estiu!

Dimecres, coincidint amb el sopar oficial de l'entrega de Premis Nobel, vam fer amb uns amics, la nostra propia versió del sopar: ens vam posar de 21 botons, vam fer un bon àpat i vam presentar els guanyadors del premi de literatura, de medicina i de química. Cada parella es va encarregar d'una part. A mi em va tocar fer el postre que va ser un wok de fruites exòtiques (calent) acompanyat de gelat de vainilla. Molt bo i fàcil de fer. El Tomas va fer la presentació sobre Jean-Marie Le Clezio.

Va ser agradable, tot i que el meu ull encara no estava bé. De fet tampoc no ho acaba d'estar ara, segueix una mica irritat.

Aquí a Suècia ja sabeu que el Nadal i totes les tradicions que l'envolten són molt importants. Una de les coses que tot suec relaciona amb aquestes èpoques és el calendari d'advent. I no em refereixo al d'obrir finestretes o regalets, que també hi és (obviament), sinó al de la ràdio i la TV. Des de fa més de 30 anys que la televisió pública fa una sèrie diferent cada mes de desembre que s'emet tots els dies a la mateixa hora durant 15 minuts i on el desenllac final es pot veure la nit de Nadal. Petits i grans s'el miren. També hi ha una versió narrada per la ràdio, al matins a les 07:00h. A més, venen el calendari (amb finestretes) de la sèrie. Els diners recaptats són per ajudar a nens necessitats. Es una tradició molt arraigada i per molts el Nadal no seria el mateix sense aquest "julkalendern".
L'altre dia, quan passejava al vespre amb una amiga, comentàvem les diferents decoracions lluminoses de les cases que anàvem passant. Algunes molt boniques, elegants, d'altres una mica exagerades i com sempre, algunes amb molt mal gust posades sense cap gràcia o a l'estil americà de fer-ne un gra massa. I un dels avets estava guarnit amb llumetes de color groc, vermell i verd. La meva amiga em va dir que les llums en sí no li agradaven però que li recordaven els Nadals de la seva infància perque a casa seva també tenien aquestes llums. A mi també em van fer pensar en els 70 i el Reis a casa els avis de Barcelona.
Altres records però són els que em transporten a aquells moments tan especials que només es viuen quan ets petit i el temps passa poc a poc. Són records impertubables, segurament deformats i que evolucionen amb els anys, però en algun raconet de la memòria hi segueixen presents. Es desperten quan sento una cancó (per exemple la del "pobre alegre que canta i s'alegra quan Jesús és nat", la del "Pasqual que repica el timbal" o la del "Petit Papa Noël quand tu descendras du ciel"), quan encenc l'espelma d'advent, quan sento una olor que em fa pensar en la casa dels meus tiets a Franca...
I vosaltres, com recordeu el Nadal de quan éreu nens?
Gràcies pels comentaris sobre el rentaplats, veig que no estic sola en aquest tema... ;-)

diumenge, 7 de desembre de 2008

ulls i rentaplats

La festa de divendres va esta molt be! L'unica pega es que vaig agafar conjuntivitis el dia abans, en un ull i no em vaig poder maquillar per l'ocasio... Vaig anar al metge i em va donar unes gotes antibiotiques pero encara no he notat millora. Porto ja 3 dies amb l'ull que em plora, em pica i esta inflat! Ja us podeu imaginar quin careto faig...
Algunes de les disfresses mes ben trobades: capita Sparrow de "Pirates del Carib", Marlon Brando a "El Padri" (era una noia pero es va pintar super be i estava irreconeixible), el joker de l'ultima de "Batman", Laura Croft (super ben aconseguida), Umma Thurman a "Kill Bill" i evidentment nosaltres 3, que vam fer furor tot i que mes d'una vegada vam haver d'aclarir qui representavem. A l'entrar s'havia d'agafar un paperet on hi havia el nom d'un personatge d'una pel.li o serie de TV i havies de trobar altra gent que tambe formes part de la pel.li en questio, que al final eren les diferents taules. Hi va haver concurs de reconeixer la música de pel.lis i la nostra taula va guanyar! El premi pero nomes van ser xorrades: a mi un parell de sabatilles (no em pregunteu com van triar els premis).
I el rentaplats del titol a que ve? Doncs que volia comentar-vos que aixo de posar la vaixella al rentaplats es tot un art, no us sembla? A mi m'agrada que hi capiga el maxim de coses i m'irrita quan el meu marit posa el plats sense cap ordre, ignorant-ne el tamany i la forma. A vegades haig de tornar a recol.locar totes les coses... Es una xorrada ja ho se, pero volia saber si a mes gent li passa.
Que tingueu una bona setmana!

dimecres, 3 de desembre de 2008

difresses, arquitectura i caps de setmana

Ja esta decidit. Al final dues col.legues i jo anem de ”Los angeles de Charlie”. De moment nomes se que portare una pistola de joguina, pero encara no tinc clar quin vestit em posare. Tampoc he tingut massa temps per buscar-ne un… Ja us explicare com ha anat. Gracies pels vostres consells.

Avui he anat amb els alumnes de 8e i 9e al museu d’arquitectura perque hi havia una exposicio sobre Barcelona, pero m’ha decebut bastant. Basicament eren nomes fotografies i maquetes d’edificis singulars i un petit apartat sobre Gaudi, especialment la Sagrada Familia. Als alumnes no els ha agradat massa. Una cosa que m’ha cridat l’atencio es que els textos que acompanyaven les fotografies estaven escrits en catala, suec i angles. El Castella no figurava per enlloc! I aixo que l’Instituto Cervantes n’ha fet promocio!

El cap de setmana va ser una mica estressant. Vam tenir convidats que es van quedar a dormir 2 nits, una parella amb un nen de 4 anys i un de 20 mesos. Els crios estaven mig malalts, el gran tossia com una mala cosa, i de tant tossir, va vomitar els dos vespres. El petit va agafar febre diumenge al vespre… Es una gent amb qui ens veiem molt poc. El marit va estudiar amb el T. a Holanda i per aixo jo tambe el vaig coneixer alla. Despres es va casar amb una noia de Madrid amb la que no tinc res en comu. Tots dos de caracters molt diferents als postres i amb interessos tambe forca diferents. Diumenge per sort vam anar a Skansen i vam estar a fora tot el dia i els nens s’ho van passar be.
El pitjor d’aquestes situacions, trobo jo, es que com que la gent educa els fills de manera molt diferent, coses que tu no toleraries ens els teus ells les contemplen d’una altra manera i probablement pensen el mateix de nosaltres. Per exemple: a la Júlia quan te tos sempre li diem que es tapi la boca i ells al nen no li deien res i jo pensava “com li encomani l’encostipat em cagare amb ells”, o el petit anava caminant per tota la casa menjant una poma o un tros de pa quan nosaltres sempre diem que es menja a taula o al sofa amb un platet a sota. Al final no em vaig poder estar de dir-li, perque m’estava omplint de molles el terra. El gran no se n’anava mai a dormir i es quedava mirant una part de la pel.li amb els adults (?!). Enfi…potser es que nosaltres som massa estrictes pero a mi els pares que ho diesen passar tot tampoc m’agraden.

dimarts, 25 de novembre de 2008

ajudeu-me!

El divendres de la setmana que vé tenim una festa de personal a l'escola. El tema és el cinema i hem d'anar disfressats d'alguna cosa relacionada amb les pel.licules.
El més divertit seria disfressar-se d'algun personatge però no hi ha manera que trobi una disfressa fàcil i barata i que al mateix temps la gent pugui reconeixer.

A algú de vosaltres se li acut de què/qui em podria disfressar? Tingueu en compte que de cosir no en sé gaire ni tampoc tinc temps i de que no em vull gastar més de 15 eur. en la disfressa.

Gràcies!

divendres, 21 de novembre de 2008

fred







Per fi ha comencat a fer mes fred. Dic per fi perque prefereixo mil vegades el cel blau amb -5C que 10 graus amb pluja i cel gris.

Fins i tot ha nevat una miqueta, no gran cosa, pero almenys ha deixat una capeta fina de blanc, que sempre il.lumina mes la vida.

Els pares em van regalar una estacio metereologica (no se si la podeu apreciar be a la imatge) i ara ja podem saber la temperatura real interior, exterior, els ml. de pluja, la velocitat del vent i des d'on bufa, etc. Va costar trobar el moment d'instal.lar tota la parafarnalia, pero ara el pare ja pot esta content perque la tenim dalt de tot del nostre particular K2... ;-). En aquests moments indica -2,7 C exteriors.
Ara ja quasi es fosc i practicament no he estat a fora perque tenia la presentacio de "La realitat plurinacional i lingüistica a Espanya" i m'he passat el mati davant l'ordinador... A +, tambe vull comprar una impressora nova d'aquestes que tambe son scaner i fotocopiadora i he estat mirant i remirant i comparant preus. Sembla que la millor es la Pixma MP620. En sabeu alguna cosa?
Vaig a buscar les nenes a la guarde.

diumenge, 16 de novembre de 2008

sistemes educatius II

Com que hi va haver més d'una persona que volia llegir la 2a part del tema conferències sobre ensenyament, avui toca.

Com us deia, la 2a xerrada era sobre el sistema d'evaluacions. Sé que amb la reforma de l'ensenyament a Espanya també es van introduir canvis en aquest nivell, però no sé exactament com va la cosa... En tot cas, us explico com funciona a Suècia, que és moooooolt diferent de quan jo anava a l'escola.

Els alumnes no reben notes fins que comencen el 8e curs (el que era 1er de BUP a la meva època, o sigui als 14 anys). En els anteriors cursos només es comunica si l'alumne assoleix l'objectiu de l'assignatura o no. És a dir, si ha après el que està previst en el plà d'estudis o no. Fins ara aquestes evaluacions no eren escrites però a partir d'aquest any el govern ha decidit que tots els alumnes, des de 1er (7 anys) han de rebre evaluacions escrites. Aquestes, serveixen de base per la trobada entre mestra, pares i alumne. Sí, ho heu llegit bé, l'alumne sempre és present a la reunió perquè de fet n'és el protagonista i és el que ha de tenir clar quin nivell de coneixements té. En aqueta mateixa trobada, s'escriu un "plà de desenvolupament individual" en concens, on s'exposa què és el que ha de fer l'alumne, la familia i l'escola per millorar la situació (sigui bona o dolenta, sempre pot ser millor).
Després vé el tema de posar notes: tot està reglamentat per la llei del plà d'estudis, que tot i ser bastant vaga, estableix els criteris pels que es considera que un alumne té el nivell d'aprovat, notable o excel.lent. Després sempre hi ha una part subjectiva del mestre i és difícil d'evitar, però al menys hi ha aquests criteris als que sempre et pots referir en cas de desacord o simplement que serveixen com a ajuda a l'hora de decidir quina nota poses.
I aquests criteris no només són en quant a la quantitat i qualitat de coneixements sinó en com l'alumne "s'espavila" per trobar informació, quina capacitat d'anàlisi i coherència té, etc. Per exemple, si agafem les matemàtiques, el més important no és si s'arriba al resultat correcte, sinó si s'exposa una sol.lució coherent al problema o si s'utilitza les operacions necessàries per arribar al resultat. Si al fer les operacions l'alumne s'equivoca, posem per cas, al sumar, no passa res. Ho trobo molt bé. Quantes vegades no havia fet bé quasi tot un problema i m'equivocava per una coma o qualsevol altra cosa en l'operació final? Volia dir això que no tenia capacitat de sol.lucionar problemes matemàtics? No ho crec.
Us haig de deixar que l'Elna plora.

diumenge, 9 de novembre de 2008

apunt nacionalista

Després de que m'insistissin (el meu marit i el meu pare deien que era important, tot i que jo passaria de tot) vaig fer els tràmits per registrar a l'Elna a l'Embaixada. Avui he anat a recollir la carta certificada que contenia el llibre de familia. La secretaria del Registre Civil que deu ser una espanyola "de ahínco" ha escrit la lletra "y" entre els cognoms de l'Elna, quan a la pàgina de la Júlia (inscrita a Barcelona) estava perfectament escrita la lletra "i". A més, ja se sap que és una característica de identitat catalana i que els castellans no n'escriuen cap de conjunció entre els cognoms! Ja sé que per alguns això deu ser una xorrada, però m'ha fet ràbia, que voleu que us digui. És com quan vivíem a Madrid i vaig anar a fer-li el passaport a la Júlia i la tia em va dir que l'ordinador potser no li deixaria posar la "u" amb accent. Serà borde la tia!?
Després, fent el treball que haig d'entregar la setmana que vé sobre l'Espanya i l'America Llatina del s.XX, llegeixo en el llibre recomenat pel curs, tots els noms de catalans il.lustres traduïts integrament al castellà (Eugenio D'Ors -encara com no han escrit De Oros-, Ramon Lulio, Enrique Prat de la Riba, Carlos Aribau, etc. Em pregunto si el tio també escriu Guillermo Shakespeare enlloc de William o Francisco Miterrand enlloc de François. Després llegeixo la següent frase "todos los nacionalismos apoyaban, y apoyan aún, sus reivindicaciones en el pasado, al que mitificaron e interpretaron de la forma más conveniente para sus intereses". Serà capullo el tio?
Enfí, només era un apunt d'una catalana irritada. Per cert, d'aquí a 3 setmanes haig de fer una exposició oral sobre un tema d'actualitat d'Espanya i he escollit "La realidad plurinacional y lingüistica de España". ;-)
Per cert, ningú m'ha fet cap comentari en l'anterior post: no sé si és que el tema no ha suscitat interès o si és que no l'heu llegit. No sé si escriure la 2a part...

divendres, 7 de novembre de 2008

sistemes educatius



La setmana passada hi va haver la "Fira de l'Escola" i vaig poder assistir a un parell d'exposicions o xerrades fetes per experts en diverses matèries relacionades amb l'educació.

La primera era sobre els nens (i nenes, s'enten) amb problemes de concentració i sobre com es pot adaptar l'ensenyament per fer-los més fàcil l'aprenentatge. Parlem de nens amb diagnòstics d'hiperactivitat i similars que aquí a Suècia es denominen amb les abrevacions angleses de ADHD, DAMP, Aspberga, etc. Es un tema que ja fa anys que s'està debatent, no sé si a Catalunya també tant com aquí. A l'escola és el pa de cada dia; pràcticament a cada classe hi ha com a mínim un alumne amb algun d'aquests problemes. Si feu memòria segur que podeu identificar algun dels vostres companys de curs que cabria en aquest sac: el típic "cul d'en Jaumet", el que no podia estar callat ni 3 minuts, l'asocial, etc. El problema és que abans (almenys quan jo anava a l'escola) no es diagnosticaven aquestes "malalties" i l'afectat, conseqüentment, no rebia l'atenció que necessitava. Ans al contrari: se'l castigava, se li penjava l'etiqueta i generalment acabava sent un "perdedor" dins el sistema educatiu, en els pitjors casos no obtenia ni el graduat escolar.

Avui en dia, almenys aquí a Suècia, s'intenta fer tot el possible perque aquesta mena d'alumnes aprenguin tot el que puguin. De tontos no en tenen un pèl, però el seu aprenentatge va lligat a l'entorn en el que es troben. Alguns necessiten estar sols en una habitació blanca per poder llegir un text, uns han de portar taps a les orelles perque qualsevol soroll els distreu, altres aprenen molt millor fent servir un ordinador, per altres s'ha de trobar un interès comú en les assignatures per poder-los fer escoltar (per exemple, l'únic que interessa al nen és els avions: a la classe de suec llegirà i escriurà textos sobre el tema, a la de mates seran problemes relacionats amb el tema, etc). Un cop identificats el diagnòstic i la solució, vé el problema de sempre: els recursos econòmics per portar-ho a terme. L'ideal és que hi hagi mestres especialitzats que puguin ocupar-se 100% d'aquests alumnes, però en la majoria dels casos és el mestre que té tota la classe que acaba havent-se de fer càrrec d'aquests individuus durant la majoria de lliçons. I creieu-me que no és fàcil!

La segona xerrada era sobre el sistema d'evaluació, però ja us ho explicaré un altre dia perque haig de posar-me a estudiar i ja m'he enrollat prou per avui.

dissabte, 1 de novembre de 2008

foscor/claror

La Júlia i jo hem estat fotudes de la panxa, mes ella que jo pobreta, pero no entrare en detalls. Cada any cau la grip intestinal d'hivern o tardor, que aquí anomenen "vinterkräksjuka" i que és com una mena de "peste" a qui tothom fa por. Però és que a la meva filla ja li va tocar a l'estiu quan erem a Catalunya (ja us ho vaig explicar llavors) i ara St. torne'm-hi! Enfí...
Doncs sí, ja hem avançat l'hora i ja es fa fosc cap a les 16h, aviat seran les 15h... Hi ha però una cosa que m'agrada d'aquesta foscor i és veure les finestres de les cases il.luminades quan passeges pels carrers. Aquí la gent no té la mania de baixar les persianes hermèticament i quan els llums són encesos i a fora és fosc es veu perfectament l'interior de les llars. A mi m'agrada, és com en aquells contes o còmics de quan erem petits que ensenyaven les habitacions de les cases i el que passava a dins. És divertit veure com la gent té decorada la casa, a quina hora sopen, qui són... És una mena de cinema mut només apte pels curiosos i tafaners sense malícia com jo. Evidentment no et quedes palplantat davant de la finestra, només veus les coses de reüll quan passes pel costat.
A Holanda em van dir que les cases amb persianes o cortines que no deixaven veure l'interior, eren les dels católics i les que no en tenien eren les dels protestants. Es veu que la tradició protestant és que ells no s'han d'amagar de res del que fan i que tothom ho pot veure (a part dels dormitoris, sinó més que protestants serien exhibisionistes). Potser aquí a Suècia tampoc hi ha persianes perque és una societat protestant (?).

dissabte, 25 d’octubre de 2008


Fa unes setmanes la meva sogra em comentava que s’enrecorda perfectament de la primera vegada que va menjar un tomàquet, quan tenia aproximadament 6 anys. Aviat farà 65 anys, o sigui que no tampoc no fa tant! Però, sí, en aquella època la gent de classe mitjana menjava la producció autòctona, el que es cultivava en el país. I això que al sur de Suècia a l’estiu es poden cultivar tomàquets! I això perquè us ho explico? Doncs per que ahir quan vaig anar a comprar al súper, a part de trobar com sempre peres de Xina, magranes d’Israel i plàtans de Costa Rica hi havia maduixes importades d’Holanda! A finals d’octubre!!
A mi que voleu que us digui, aixo de la globalització em fa pena. Sí, per algunes coses ens està molt bé, no diré que no, però jo que sóc de personalitat més aviat nostàlgica, enyoro allò de comprar coses “típiques” del país. I no em refereixo a souvenirs, sinó a totes aquelles coses que abans NOMÉS es podien conseguir si anaves fins al país d’origen. Allò de que quan tornaves d’un viatge podies explicar que havies menjat tal cosa (i a tothom li semblava d’allò més exòtic) o podies guarnir la casa amb objectes fets en el país visitat.
Ara hi ha de tot a tot arreu. I la majoria és fet a Xina...
Però una cosa està clara: els tomàquets que podem comprar a Suècia 365 dies a l’any no tenen gust de res. Ni les peres, ni les magranes, ni els plàtans. O sigui que ja us podeu imaginar com gaudeixo de poder menjar fruita i verdura fresca de veritat quan viatjo a Catalunya. I si és ecològica, ja ni us ho explico!

diumenge, 19 d’octubre de 2008

colors de tardor i "gas del riure"

Avui us vull fer particeps d'aquests colors tan macos que tenim aqui a la tardor. Tot i que les fotos no poden abarcar el que es veu quan et passejes per aqui, son representatives perque us en pogueu fer una idea. Totes les fotos son fetes a la vora de casa, fa mes o menys una setmana, i ara ja esta molt canviat. D'aqui a 15 dies ja no quedara ni una fulla...


Per altra banda, comentar-vos que vaig llegir al diari que el "gas del riure" ("lustgas" en suec)que donen aqui a totes les parteres per treure el dolor de les contraccions, o millor dit per disfrassar-lo, (perque a mi nomes em va marejar) resulta ser un gran contaminador atmosferic. Cada part equival a 1000 km. de conduccio. Aquest gas es 300 vegades mes fort que el dioxid de carboni. Aquest any hi ha hagut 19000 parts a la provincia d'Estocolm. Per aixo s'ha decidit anar disminuint aquesta practica successivament, tot i que esta molt arrelat entre les parteres. La majoria descarten l'epidural i fan tot el possible per no recorre-hi. A la noticia no es parlava de si s'intentaria utilitzar algun altre metode...


I ara m'haig de posar a escriure evalucions!






divendres, 10 d’octubre de 2008

una setmana mes

Tothom esta histeric pel tema de la crisi financera, pero a mi no em preocupa especialment. Sort, perque amb la meva personalitat obsessiva nomes em faltaria preocupar-me tambe sobre aquest tema!
Dimecres vam anar amb tot l'equip de profes de 8e a una conferencia sobre com evitar els conflictes a la classe. Molt interessant, un tio molt dinamic i divertit. Pero mentre erem alla (la conf. era al centre d'Estocolm) van passar coses a l'escola... Tipic, no? Un dia que marxem i tot trontolla. Be, tot no pero Deu n'hi do. Resulta que un grupet d'alumnes imbecils, permeteu-me l'expressio, s'havien dedicat durant la classe d'angles a llancar trossets de goma a en P., un altre alumne de la mateixa classe. En P. ha vingut nou aquest curs, a la seva anterior escola ja va ser victima de "mobbing". El primer dia vam tenir una xerrada amb ell i la mare on ens van explicar una mica la situacio. Ja amb el primer cop d'ull t'adones que hi ha alguna cosa especial amb en P.: en la seva mirada, en la seva manera de parlar...A mes, fisicament no es massa agraciat, sobretot a causa del seu pes. Pero es un bon noi, que no vol mal a ningu. Es introvertit, sovint va sol pero tampoc busca companyia. De totes maneres, estavem contents perque haviem vist que sovint parlava amb en J i el M, dinaven junts, etc. Necessita tranquil.litat durant les classes (qui no?). Si algu el molesta va aguantant fins que arriba un dia en que explota. I aquest dia va ser dimecres. Nosaltres sense enterar-nos en, pero el grupet d'imbecils ja havia estat emprenyant-lo des de ves a saber quan. I a en P. li va agafar un "atac", es va posar a plorar i a cridar contra els que el molestaven. La mestra va intentar calmar-lo sense aconseguir-ho realment, de fet en P. estava com fora de sí, no se'l podia contactar. El director va trucar als pares de tots els involucrats i es va decidir que com a castig, l'endema els culpables estudiarien en un altre edifici amb un dels mestres. A part, les xerrades corresponents. Despres va resultar que hi havien mes "mobbistes" i tambe se'ls va assermonar. I com acostuma a passar en aquests casos, els imbecils en qüestio, son alumnes que tenen problemes ells mateixos i que fins i tot han estat victimes d'algun tipus de "mobbing". Han d'anar a buscar la persona mes feble del grup per poder venjar-se del mon.
Malhauradament, no crec que aixo acabi aqui.
Per sort la setmana que ve i la següent, els alumnes de 8e son fora. Fan el PRAO, que es un programa al que estan obligats tots els suecs d'aquesta edat: han d'anar a fer practiques a un lloc de treball. Cadascu en un lloc diferent, amb horaris laborals i a currar una mica en serio. Ho trobo super be!
Us deixo que m'haig de conectar a una conferencia amb la Uni.

divendres, 3 d’octubre de 2008

35

Escric a corre-cuita abans de marxar cap al centre a tornar els llibres a la biblioteca i fer uns encarrecs mentre els pares em fan de cangur de l'Elna, per dir-vos que encara soc viva i que m'agradaria escriure molt mes sovint al bloc pero no dono a l'abast. Ja he fet 35 anys, glups!
Segueixo contant els passos pero haig de confessar que hi ha bastants col.legues que caminen molt mes que jo, tot i que jo durant les classes sempre passejo amunt i avall. Pero es clar, acostumo a anar amb cotxe a la feina i aixo es nota. A la que puc, pero, m'en vaig a caminar i carregar pil.les.
Avui al diari, el meu amic Nathan Shachar (dic amic amb ironia perque no el conec de res pero sempre escriu sobre Sudamerica i Espanya i coneix be la realitat catalana i em cau be) parla dels mitjans informatius espanyols i de lo poc fiables que son perque la majoria responen a una ideologia politica i censuren la informacio objectiva. Parla del grup Prisa i del Polanco. La veritat es que jo no tenia ni idea que aquest tio primer va ser franquista i que quan li va convenir va cambiar de camisa amb la democracia. El Nathan va tenir ocasio de coneixe'l i li va dir que a Suecia es considera que els propietaris dels mitjans informatius no han de ficar cullarada en el contingut de la informacio. I el Polanco li va respondre: "Llavors vol dir que les persones dinamiques se n'aniran cap a altres negocis".
Acaba comentant que a Madrid ven molt be "La Voz de Galicia" perque es un dels pocs diaris neutrals a Espanya.

diumenge, 21 de setembre de 2008

salut

Ho se, ho se, soc un desastre: mes d'una setmana sense escriure! I aixo que hi penso, us ho prometo, pero ja veieu les hores que se'm fan i encara per aqui davant l'ordinador...
Us preguntareu el perque del titol, i es que se'm va oblidar comentar-vos que a l'escola, interessats com estan per la nostra salut personal i laboral, han organitzat una competicio que seguidament passo a explicar:
A tothom que hi volgues participar se li va entregar un "contador de passos" i cada dia s'han d'anar apuntant en una taula que hi ha a la sala de personal. Al cap de 8 setmanes qui hagi fet mes passos guanya un val per comprar en una botiga d'esports. Pero tambe es pot guanyar a nivell de grup (ja sabeu que treballem en equips de 5 o 6 mestres) i el premi es un sopar! En la categoria individual ja se que no guanyo ni en pintura perque hi ha gent que es fot unes caminates que no vegis, pero en la de grup, qui sap? Si mes no es divertit controlar quant camino cada dia, que la veritat sigui dita no es massa. Avui pero, he caminat mes de 2 hores a pas lleuger i he fet quasi 17000 passes!
Evidentment es podrien fer trampes, pero som a Suecia, no ho oblideu!
I seguint amb el tema de la salut, dues noticies alarmants la darrera setmana: la primera es sobre un tipus de plastic amb el qual estan fets molts biberons i que resulta ser toxic, especialment si s'escalfa al microones, per lo que ara tothom a passat a escalfar en got de vidre per despres ficar l'aigua dins el bibe.
La segona noticia, tambe referent als nens. Resulta que despres d'haver fet un estudi a nivell europeu s'ha vist que el paracetamol pels nens (pres amb les mides recomenades) no es ta inocuu com semblava: nens tractats amb paracetamol han desenvolupat asma i alergies abans dels 6 anys, cosa que no ha passat tan en els nens que no prenien aquest medicament.
Ara es torna a insistir en que la febre nomes es un simptoma de que el sistema inmunitari s'ha posat en funcionament i que no passa res per deixar que els nens tinguin febre. Evidentment ningu vol veure el seu fill/a passar-ho malament, pero a vegades potser ens precipitem en donar medicacio que no sempre es necessaria. Com quan els portes a vacunar i et diuen que preventivament li donis paracetamol per si de cas....
Bona nit.

divendres, 12 de setembre de 2008

1a sessio Marratech

Avui he assistit per primera vegada a una classe virtual, a traves del programa Marratech, del curs de la universitat a distancia que estic fent. Ens debem haver passat els primers 30 min. intentant solucionar els problemes tecnics que tenia la gent: que si no els anava be la camara, que si el micro, que si la pissarra, etc. El profe, un sudamerica que no sabria definir exactament de quin pais ve, parlava super rapid, els pobres suecs que no tenen un nivell molt alt de castella, no se si l'hauran entes massa. A mes, es el tipic que te un munt de "muletillas" (en plan, ..."esteeee", "supuestamente", entre d'altres). Despres hem hagut de fer un treball de grup que ha surtit una mica xurro. Enfi, si mes no, interessant veure com han evolucionat les tecniques! Suposo que la proxima sessio anira millor.
Mes coses... la ultima pol.lemica que hi ha ara al pais es sobre la gent gran. Sembla ser que es donen antipsicotics a tort i a dret als dements senils, quan s'ha demostrat que moltes vegades els fan mes mal que be i que s'administren mes que res per conveniencia del personal de les residencies geriatriques. Aixi, es queden quietets i no molesten. El problema es que es tornen inactius, incontinents, no reconeixen el seu entorn, etc. Ara surten professors de geriatria dient que aixo es un escandol, i amb rao (si es cert tot el que diuen els diaris). S'ha vist que quan han deixat de donar aquests medicaments, els pacients han "rebifat", tornen a parlar, a reconeixer la gent, son mes autonoms, etc.
Ja fa temps que l'atencio a la gent gran a Suecia deixa molt a desitjar: poc personal en les residencies (totes son publiques), la majoria d'auxiliars son immigrants que amb prou feines parlen suec (per tant, poca comunicacio pacient-personal) i que no tenen practicament formacio, molt poques infermeres i ja no diguem metges! Treballar com a auxiliar en una residencia de gent gran es una feina que ningu vol fer. Que trist, no?
Per altra banda, tampoc es normal que la gent tingui els avis a casa; la societat sueca es molt mes individualista. Excepte, evidentment, les families immigrants que venen de l'Orient Mitja o de països llatins.

dissabte, 6 de setembre de 2008

escoles

Ara mateix hauria d'estar responent a les preguntes sobre "la Reconquista", la "America precolombina" i "Francisco Pizarro" pero passo. Dema sera un altre dia.
No em puc imaginar com s'ho fan els suecs que estan estudiant aquest curs, havent de redactar en castella temes de la historia d'Espanya que mai abans n'havien sentit a parlar.
Com que els llibres de text del curs encara no han arribat, tot i haver-los encarregat, divendres (el dia que no treballo a l'escola) vaig anar fins a la biblioteca de l'"Instituto Cervantes" d'Estocolm. Em vaig fer el carnet per 200 corones i valid per un any i vaig agafar prestats uns quants llibres que espero em treguin de l'"apuro".
Canviant de tema pero seguint amb l'educacio: no se si us he comentat mai que a l'escola on treballo, i de fet a totes les escoles publiques de Suecia, hi ha una partida important del pressupost dedicat al material sobre el qual decideix el professorat. M'explico: el meu equip, consistent en 6 mestres, decideix que comprara amb els diners destinats a material: quins llibres pels alumnes (a Suecia els llibres de text no els compren els pares sino l'escola i es guarden d'any en any), quines llibretes, quines plantes, quins quadres, etc. Cada any s'intenta comprar algunes cosetes de decoracio per fer l'ambient mes acollidor. Aquest any al meu equip es va decidir que els alumnes hi dirien la seva: van fer una llista amb les coses que els agradaria tenir (tenien un pressupost de 1000 corones per classe) i 4 alumnes escollits a sorts ens van acompanyar a IKEA una tarda per triar i comprar el que s'havia acordat.
Va ser molt maco veure els alumnes involucrar-se d'aquesta manera. De moment s'esta respectant bastant. Excepte els coixins que van voler comprar per posar sobre algunes cadires i que estava cantat que acabarien sent armes de batalla als passadissos.
I encara un altre apunt sobre el tema educatiu: dimecres passat va desapareixer al nord de Suecia (Jokkmokk) un nen de 10 anys quan estava d'excursio amb la classe. Es va posar en funcionament tota la logistica disponible per localitzar-lo pero fins l'endema al mati no el van trobar sa i estalvi. La nit havia estat molt freda, rondant els 0 graus i amb pluja pero el nen se'n va sortir molt be, gracies a l'educacio rebuda per part del seu avi que li havia ensenyat coses com: buscar aixopluc en alguna cova o similar, menjar nabius que son molt nutritius, racionar el menjar que portava a la motxilla, mantenir la calma... Impressionant, oi?

dimarts, 2 de setembre de 2008

frustrada

Em falten paraules.
El meu catala empitjora i el meu suec segueix pobre o millora mooolt poc a poc.
Evidentment m'ensurto amb el dia a dia, puc donar classes, puc tenir converses amb la gent i sobretot, segons diuen, la meva pronunciacio es molt bona per haver vingut ja adulta a Suecia. Pero aixo es enganyos: la gent es pensa que domino mes l'idioma del que en realitat se.
Quan sec en una reunio amb un grup de mestres em cohibeixo i no em surten les paraules, jo que tinc tant a dir i que normalment no em tallo! Tot i aixi intento intervenir tan com puc, pero penso en lo diferent que tot seria si em trobes en la mateixa situacio laboral a Catalunya o a en un pais de llengua hispanica. Em podria expressar amb tota fluidesa, entendria tot perfectament, podria dominar als alumnes d'una altra manera, probablement imposaria mes respecte, etc.
Aixo em frustra molt perque no puc mostrar la meva capacitat real.
I encara, xerrant m'ensurto forca be, pero a la que m'haig de posar a escriure comenco a dubtar de l'ortrografia, de si es aquesta o l'altre preposicio, etc.
I quan em poso en aquest plan es quan em venen mes ganes de tornar a viure a Catalunya, de que les meves filles se'm dirigeixin en catala, de poder escoltar la radio en la meva llengua (si, ja se que ho puc fer per internet, pero normalment escolto la radio quan condueixo, no quan soc a casa).
A Suecia sempre estare en un nivell idiomatic inferior al que tindria a Catalunya i aixo repercuteix en molts altres camps.
Que en penseu els que us trobeu en una situacio semblant?

diumenge, 31 d’agost de 2008

de cul

Perdoneu, se que no estic escribint gaire, pero es que vaig de cul. Entre la feina a l'escola i els estudis a la Universitat a distancia, el poc temps que em queda el dedico a la familia. Diariament penso en coses que vull escriure al blogg, pero al final el temps passa i després ja he oblidat que us volia explicar.
Avui torna el T. de Mallorca. Va marxar dimecres al migdia, amb la feina, "de congrés". Ho poso entre cometes perque obviament a part de les horetes que s'han estat escoltant els uns als altres (eren els mateixos col.legues, ningu de fora que parlava), tambe han pogut gaudir de la platja, de bons menjars a restaurants, de passejos per Soller, etc. Parlant clar, m'ha fet bastanta enveja, sobretot quan aqui ha plogut cada dia.
Ja fa quasi un mes que vam tornar de Bcn i ha passat volant. D'aqui un mes l'Elna ja fara un any, la Julia 5 i jo 35! Vindran els pares de visita i tornarem a ser a la tardor.
Hi ha tantes coses que vull fer i no dono a l'abast!
El curs de filologia espanyola sembla interessant. De moment ja he comencat amb el primer llibre de lectura obligatoria "El cartero de Neruda" de Skarmeta. Es en el que es va basar la pel.licula "Il postino" que en el seu moment va ser un exit i amb rao.
Us haig de deixar que l'Elna esta cridant!

divendres, 22 d’agost de 2008

lesionada

No puc escriure gaire be perque vaig amb el polze embenat. Aquest mati no treballava i estava a casa amb l'Elna mentre el Tomas s'ha anat a tallar el cabell. Llavors he vist lo bruts que estaven els vidres del menjador i m'he posat a netejar-los. Tenim unes finestres d'aquestes que s'obren per baix i que per poder rentar la part de fora des de dins de casa tenen un sistema rotatori de 180 graus. Quan ja havia rentat el vidre de fora i anava a posar be la finestra, se m'ha girat tan rapid que no he tingut temps de treure el polze del marc i se m'ha quedat alla enganxat. I no el podia treure, quin maaaaaaaaaaaaal!! Al final l'he tret pero estava ben marejada, i l'ungla s'ha comencat a omplir de sang per sota.
Despres d'haver tingut el polze una bona estona dins d'una bossa de pesols congelats, he parlat amb el pare que m'ha dit que el millor era anar a urgencies a que em fessin un foradet per drenar la sang. I aixi ho fet i ho han fet.
Ara ja no fa tan mal.
I per la tarda, al dentista, perque se m'havia trencat un tros d'un empast que m'havien fet a Bcn fa mooooolt de temps. Apa, 125 euros que han marxat volant...
I jo que avui havia pensat poder planejar les llicons!
Ah! I tambe he comencat a mirar el que haure de fer en el curs de filologia hispanica que estudiare a distancia. Ja tinc deures!
Per sort l'Elna dormia.

dissabte, 16 d’agost de 2008

intensiva...

...ha estat la setmana que he tingut! I aixo que va comencar dimarts! De nou a la feina i sembla com si mai me n'hagues anat... No obstant he rebut un munt de nova informacio que encara estic processant: nous metodes d'evaluacio, nous programes, conferencies interessants, etc.

A casa, el Tomas se'n surt prou be, pero encara no ho te tot controlat. Els menjars de l'Elna per exemple, li deixo preparats. Pero espero que aviat ho fagi ell tot solet :-).

S'em fa extrany pensar que d'aqui a 2 mesos l'Elna ja comencara la guarderia. La veig tan petita!! A mes alguns dies hi haura de ser de les 08.00 a quasi les 17.00, son moltes hores!!! Per sort els divendres no treballare, pero haure d'estudiar o sigui que algunes hores tambe hi anira, pero poques.

I la majoria de vosaltres encara deveu ser de vacances, sense conectar-vos als ordinadors i gaudint del solet mediterrani. Aqui ja es com si fos la tardor i plou quasi cada dia. Va be per la gespa pero no per l'esperit!

Per cert, canviant de tema, avui al diari ensenyaven una foto de l'equip espanyol de tenis en la que tots s'estiraven els ulls amb els dits, fent-se els xinos. Pel que sembla la foto va ser feta l'abril passat i acompanyava el text "ja som a punt pels Jocs Olimpics" a la pagina web de la federacio. Bastant penos, la veritat.

divendres, 8 d’agost de 2008

080808

Avui es un dia especial pels "estocolmians" (com s'anomenen els habitants d'Estocolm?), perque el prefixe telefonic de la ciutat (i provincia) es el 08. A uns quants se'ls va ocorrer que es podria fer una guerra d'aigua entre un equip del nord de la ciutat i un del sur i ho van publicar al Facebook. El resultat ha estat que mes de 7500 persones s'han reunit per dur a terme la guerra en questio. Potser ho ensenyaran a les noticies i tot!
Del dia de la tornada mes val no parlar-ne: cua per fer el check-in, cua per entrar a l'autobus que ens duia a l'avio, viatje mogudet amb l'Elna que no va dormir i la Julia canviant d'activitat cada 15 minuts, cua per agafar l'autobus de l'avio a la terminal, estona esperant les maletes que al final no van arribar, cua per reclamar les maletes... I al sortir de l'aeroport 12 graus amb pantalo curt i samarreta. Tota la setmana ha estat plovent pero sembla que dema tindrem mes sort.
Aquesta tarda hem anat a collir gerds sota la pluja amb la Julia (i l'Elna al cotxet).
Dimarts comenco a treballar, (s'em fa molt extrany despres de 11 mesos!! ) i el Tomas es quedara a casa amb les nenes durant 2 mesos, fins que l'Elna comenci la guarderia.

dilluns, 4 d’agost de 2008

comiat xafogos

Avui ha fet una calor insopurtable a Barcelona i gran part de Catalunya. Dema marxem cap a Estocolm, repetint aquest cicle que ja fa anys es part de la nostra vida: d'estiu a Nadal, de Nadal a estiu... Ja no recordo com es Catalunya a la tardor ni a la primavera. En altres ocasions ja he escrit que enyoro les castanyades, el carnestoltes i especialment la diada de Sant Jordi.
I com cada vegada, la peneta que fa deixar la familia amb qui s'ha viscut intensament unes setmanes, els amics amb qui t'has pogut veure una estoneta i els altres amb qui finalment, tot i les promeses no t'has pogut trobar.
Entre aquests dos periodes anuals en que venim a Barcelona hi ha tambe vegades en que o be els meus pares o germans ens passen a fer visita per Suecia. Llavors el comiat no es fa tan trist, perque es pensa que d'aqui a 2 mesets ja ens tornarem a veure, i pels aniversaris de les nenes i el meu, que tambe son dates senyalades.
Despres de les vacances de Nadal ja vaig comentar quines coses no trobaria a faltar i no se si em repetire pero aquesta vegada no enyorare les motos conduides per adolescents incivics que van pel mon sense silenciador al tub d'escapament (es diu aixi?). Cada cop que passen pel costat m'agafa una rabia que es que els posaria una corda tibant mes endavant del carrer perque es fotessin de lloros, us ho juro!
Be i per avui prou. Ja tornare a escriure quan sigui a casa. L'altre casa, la d'Estocolm.

dilluns, 21 de juliol de 2008

als de qui s'assemblen els teus peus?








L'Elna te el dit segon i tercer dels peus molt enganxats. Li fan com una forma de V baixa, son una mica independents dels altres dits. Mai ho havia vist ni el meu marit tampoc. Ni els meus pares ni els seus ho tenen, ni els nostres germans. Pero l'altre dia, quan ens vam trobar amb la meva avia i els meus tiets, la meva tieta paterna li va veure els peuets i va dir: "ui, si te els dits com jo"! Efectivament, tenien la mateixa forma i resulta que les meves cosines tambe els tenen aixi.

La Julia en canvi, te els dits quart i cinque torçats cap a dins, exactament igual que el seu pare!

I aixi, posant-nos a comparar peus vam poder comprovar que el meu pare pot posar el segon dit a sobre del dit gros, que jo puc separar tots els dits del peu i agafar coses, que la meva mare no ho pot fer pero una tia materna sí, que ningu te els peus tan estrets com jo, que el meu cunyat te un dit gros enorme, que el meu germa s'hauria de tallar les ungles mes sovint, que la meva neboda els te curtets i rabassuts...

A part d'alguns fetixistes com en Tarantino, no els prestem massa atencio als peus, pero un cop t'hi fixes i et poses a comparar, es divertit i tot! I vosaltres, de qui heu heretat els peus?
Nota: els peus de la foto no se de qui son.

cagarrines

Ja se que no aquest titol no sona massa be, pero es el que hem tingut aquest cap de setmana. La Julia ha tingut una grip intestinal amb vomits durant la nit i cagarrines (la paraula diarrea la troba fastigosa de per si, prefereixo "cagarrines"). Us n'estalviare els detalls. Justament el cap de setmana en que ens hem reunit la familia amb els pares, germans, cunyats i nebodes en una casa rural del Solsones, Les Cots de Lloberola que estava super be. Una pena, perque la pobra nena tot el dia a casa, amb febre i amb els esmentats simptomes que no cal tornar a escriure, i nosaltres patint.
Conseqüentment tampoc hem pogut anar a França, tal i com teniem previst. Avui ja esta practicament be pero soc jo la que em trobo malament, en una escala molt menor, afortunadament. Una llastima perque ens feia molta il.lusio poder tornar a veure la meva familia materna, que coneguessin a l'Elna i que la Julia jugues amb les seves cosines segones... Ara ja, fins l'estiu que ve em temo que no sera possible. Que hi farem! Millor que hagi passat ara que no a mig cami o un cop alla o... a l'avio tornant cap a Suecia!
Aixi que seguim per aqui, aprofitarem per passejar algun dia per la ciutat i per quedar amb mes gent fins divendres que el Tomas ja se'n torna cap a Estocolm. La setmana vinent serem a Moia amb la mare i les nenes i fent de cangur a les nebodes. Esperem que fagi bon temps i poguem estar molt a la piscina.

dimarts, 15 de juliol de 2008

de bolid



Menorca queda ja molt lluny... Hi haurem de tornar perque ens ha encantat i no hem tingut prou dies! Cada dia una cala nova i ens en queden tantes! La que veieu a la imatge, Cala en Brut era al costat de casa i una passada. No directament per les nenes perque nomes es de roques, pero hi vam anar el Tomas i jo en torns i ens va encantar.

L'Elna es va posar malalta els dos ultims dies amb febre i tos que un cop a Barcelona va derivar en bronquitis, pero ara ja esta millor.

I ara, com sempre, de bolid, volguent quedar amb tothom i fer el maxim de coses possibles, pero sempre ens quedara gent per veure i coses per fer. La setmana que ve serem a Franca i al tornar, el Tomas ja se'n torna cap a Suecia pero jo encara em quedare uns dies per aqui amb les nenes.

Total que no crec que tingui massa temps per escriure al bloc. No es que l'abandoni, ja sabeu que tornare!

dimarts, 1 de juliol de 2008

a casa

Diumenge vam arribar a l'estimada terra, que per mi cada dia esta mes irreconeixible... Vam arribar al vespre, quan el partit Espanya-Alemanya comencava. I al cap de 5 min. de ser a casa els pares els espanyols van marcar un gol. Van comencar a sonar petards a tort i a dret, crits d´alegria des del carrer... I quan va acabar el partit encara mes traques i pitades de cotxes. Que trist!!!
Dilluns vaig pujar a Moia i mai m'hagues pensat que podria veure el que vaig veure: una bandera espanyola forca gran, penjada d'un balco de l'avinguda de la vil.la! Aixo fa pocs anys hagues estat impensable. Entre altres coses perque algu ja s'hagues encarregat de grimpar per treure-la. Despres vam anar a Manresa i pel cami vam trobar obres a la carretera, l'estaven esfaltant i els obrers havien decorat la maquina amb una gran bandera espanyola amb un toro al mig. Em fan venir esgarrifances...
Despres m'entero que han fotut al carrer a l'Antoni Bassas, veig al president Montilla conmemorant fets historics de Catalunya... No ho se, tot plegat m'entristeix forca.
Aquesta tarda marxem cap a Menorca i ens hi quedem 8 dies. Quin gust! Per tant no escriure al bloc.
2 apunts que no tenen res a veure amb els temes esmentats mes amunt:
- Volia agrair al J.J. Isern (podeu accedir al seu bloc pitxant a l'enllanc del llistat de blocs que llegeixo) el seu escrit del dia 18 on em fa posar vermella. Aviam si aquesta vegada ens podrem veure o si mes no parlar per telf.
- Penso en la Teresa de Västervik (tambe podeu accedir al seu bloc de la mateixa manera) que si no hi ha hagut novetats avui li indueixen el part i des d'aqui desitjo que li vagi tot molt be.

divendres, 27 de juny de 2008

contractada

M'han donat la feina! Pero malhauradament no es tot tan maco com jo em pensava (ja m'extranyava): nomes em poden fer contracte per cada semestre, d'un en un. Es a dir, no m'han fet fixa. Com que no tinc el titol de mestra nomes em poden contractar com a "substituta" fins al Nadal. Despres ja veurem si em poden tornar a contractar o si el sindicat si tornara a posar i hauran de tornar a publicar anunci i en cas de que es presenti un mestre amb papers agafar-lo.
Be, almenys tinc feina fins al desembre... I de mentres anire estudiant aviam si algun dia em poden fer un contracte indefinit.
El que mes em fot de tot aixo es que tots els mestres de castella que han tingut fins ara (el titulats) han sigut un desastre i en canvi amb mi estant super contents. Vull dir que el fet que una persona tingui un titol no l'eximeix de ser un zero a l'esquerra. Si a una placa convocada es presenten dues persones i nomes una d'elles te el titol, han d'agafar obligatoriament a la que el titol, encara que els coneixements de l'altra siguin millor, encara que el del titol sigui un asocial, un penques o un gandul (caracteristiques del meu antic col.legua que finalment van poder fotre al carrer).
I l'alianca que hi ha ara al govern encara vol fer mes dures aquestes regles: el mestre no-titulat no podra posar notes, entre altres coses.
I no es que els estudis de magisteri a Suecia siguin especialment exigents. Precisament hi ha hagut molt debat sobre el tema, posant en dubte la preparacio dels mestres. Potser tenen coneixements de pedagogia, pero el domini de les materies sovint deixa molt a desitjar especialment en matematiques, fisica, quimica i biologia. A l"escola de mestres" (equivalent a la facultat de magisteri) hi ha de passar tothom: des dels que ensenyaran als mes petits fins els professors de l'institut. L'unica diferencia es la llargada dels estudis.
Afortunadament, en cas de que una persona hagi estudiat una carrera tipus filologia, ingenyeria, biologia, etc. nomes ha de completar amb un any de pedagogia els seus estudis per poder ser mestre. Es el que fare jo: estudiar castellar durant 3 semestres per despres poder estudiar pedagogia i aixi esdevenir mestra legal. Manda huevos!

dissabte, 21 de juny de 2008

solstici

Ja ha passat un any mes. Volant! Sembla que no fa pas tant seiem al costat del "majstången" (vegeu foto). Jo amb la panxa grossa, la Julia amb la corona de flors al cap... I ahir, tornavem a ballar al voltant d'aquest pal tan caracteristic, aquesta vegada sense panxa pero amb una princeseta dormint al cotxet. Be, dormint es un dir perque a la que va comencar a sonar la musica pels altaveus ja es va despertar (cosa per altra banda totalment comprensible). La musica, ben tradicional, amb lletres tan absurdes com "les petites granotes son curioses de veure, sense orelles i sensa cua, coa-ca-ca, coa-ca-ca..." i amb gestos acompanyant el ball. El temps va ser el tipic de midsommar: sol, nuvols i pluja. I com cada any vam menjar patates "fresques" (un tipus de patata que es cull en aquesta epoca i es molt apreciada: patates petites i rodonetes), arengades en salsa, salmo i maduixes (sueques!) amb nata. Alguns van veure vodka pero personalment no ho vaig fer. En part perque encara alleto a l'Elna, pero basicament perque no he apres (ni crec que ho faci mai) aquesta tradicio que tenen els suecs de veure el vodka en petits gotets i de cop, despres de cantar una canconeta.
Vam tenir convidats a casa i les nenes van estar jugant fins a les 23.00 a fora, perque encara era de dia! Al nord de Suecia tenen 40 dies amb 24 hores de llum... Es clar que a l'hivern son 40 dies de foscor absoluta!

diumenge, 15 de juny de 2008

+ de la trobada d'Elnes

Ja us vaig explicar el mes passat que hi hauria una trobada d'Elnes a Bcn, i potser ja ho vau poder veure en els mitjans de comunicacio. A mi em va fer molta il.lusio que s'esmentes que no hi havia pogut assistir una Elna d'Estocolm (la nostra!). Avui la responsable de tota la moguda, Assumpte Montalla, marxara cap a Viena per portar-li a l'Elisabeth la fotografia oficial. Podeu llegir-ne mes en el seu bloc. Tambe hi podeu veure varies fotografies i un video.
L'unica pena de tota aquesta historia es que segurament el nom es posara de moda... i nosaltres que pensavem que seria original!

divendres, 13 de juny de 2008

feina

Dimarts vaig anar a l'escola perque era l'ultim dia del curs i volia veure els meus ex-alumnes que comencaran a l'institut, els ex-companys i evidentment la directora. Aquesta ultima deixa la feina i es trasllada al poble on te la casa d'estiueig per ocupar-se de dues petites escoles. Aixi que de moment encara no hi ha director/a per l'escola i per tant es responsable el sots-director.
M'han ofert la feina de mestra de castella (es una feina al 80%) PERO per poder-ho fer "legal" han hagut de publicar l'anunci i m'haig de presentar al proces de sel.lecio. Aixi que fins el dia 27 de juny no sabre si la feina es meva o no. En cas de que em donin la placa, sera un contracte indefinit!!!
Fa molta il.lusio que m'hi vulguin, pero em dona una mica de mal rotllo que hi pugui haver altres mestres que no trobin just que em donin la feina a mi perque no tinc la carrera de magisteri, tot i que el semestre que ve comenco a estudiar per poder-me treure el titol. Per si de cas a l'anunci s'han curat en salut i han posat com a requisit "estudis adequats" (sense especificar quins).
Aixi que res, a creuar els dits!

divendres, 6 de juny de 2008

dia nacional

Avui es el dia nacional de Suecia, que abans es deia dia de la bandera i no era festa. Des de l'any passat ha passat a ser festiu (no en tenim un de mes, no us penseu, nomes n'han tret un per posar-ne un altre).
Des de ja fa 2 setmanes esta fent un temps increible i avui concretament quasi 30 graus. Un gust! Tot el que plou a Catalunya ho fa aqui de sol... no passa sovint, generalment es al reves! Esperem que quan baixem de vacances fagi molt de solet per Catalunya i plogui aqui, aixi es regarien les plantes i la gespa i nosaltres gaudiriem del bon temps :-). Al final sembrem llavors. Avui hem llogat una maquina per remoure tota la terra. Ja ho hem fet i diumenge sembrarem. Despres nomes haurem de regar i esperar que creixi!
L'Elna ja enten una cosa (que sapiguem): quan li diem tant en suec com en catala, si sap picar de mans ho fa!!! Quina gracia! Aquesta nit passada he anat a una altra habitacio i se l'ha quedat el Tomas. No ha menjat res des de les 23 fins les 06. I aquesta nit haurem de fer el mateix i la següent tambe. Aviam si aixi es desacostuma a menjar per la nit i podem allargar una mica!
Tinc pendent parlar-vos del llibre del Moix, pero es que ara no tinc temps.

dimarts, 3 de juny de 2008

+ de sanitat

Una mica d'estadistiques per comencar el dia, que se que n'hi ha uns quants a qui els agrada:
L'any passat els suecs van visitar de mitjana 2,8 vegades un metge per persona i any. La meitat de les visites es van fer al metge de capcalera. Els que mes van anar al metge van ser els d'Estocolm amb 3,6 visites per pers/any.
Les visites a infermeres van ser de 3,8 a nivell nacional i de 4 a Estocolm.
Avui ens toca anar al dentista amb la Júlia. Una altra de les ventatges de l'atencio als infants a Suecia: les visites al dentista (incloent la ortodoncia i material) son gratuïtes pels menors d'edat. Ara be, quan et toca pagar, millor que no se't corqui cap caixal perque t'hi deixes el sou! (algu ha de pagar lo dels nens, no?).
Ja m'he acabat "El dia que va morir Marylin" de Terenci Moix. M'ha agradat molt i espero poder-vos en fer 5 centims en quan tingui una estoneta mes llarga.

dissabte, 31 de maig de 2008

infermeres II i altres



Ja esta. El Tomas ja ha corregut la Marató. I ho ha fet forca be: en 4 hores i 27 minuts. Tenint en compte que avui la temperatura era de 27 graus i feia sol trobo que es un molt bon resultat. Suposo que estara fet pols durant alguns dies pero es una cosa que li feia molta il.lusio i s'ha passat l'any entrenant, o sigui que ja esta content.

Per altra banda, dir-vos que el resultat de la vaga d'infermeres ha estat que almenys aqui a Estocolm el sou minim a cobrar per una infermera es de 21.200 sek (2200 eur). I son brutes mensuals, 12 pagues. Els impostos a pagar son de minim 33 % amb variacions depenent del municipi on es viu.

I per avui res mes. Aviam si dema tinc mes temps per escriure.

dimarts, 27 de maig de 2008

infermeres


Ja fa un mes que va comencar una vaga d'infermeres a tot Suecia, perque volen que l'augment de sou sigui mes gran que el que hi ha previst. De moment no s'arriba a cap acord i els que acaben patint les consequencies son evidentment els pacients. Com que aqui l'assistencia privada es quasi inexistent, doncs a creuar els dits perque no et posis malalt! El sou que cobra una infermera a l'entrar a treballar depen de la zona de Suecia. Les pitjor pagades reben 17o00 sek al mes (+o- 1700 eur) pero la mitjana es de 19000 sek (1900 eur). La veritat es que molta de la feina que a Espanya fan els metges, aqui la fan les infermeres, sovint especialitzades. Una manera mes que te l'estat d'estalviar-se dinerets. Jo em solidaritzo amb les infermeres i espero que passin a cobrar un sou mes digne.
Ara que ja ha passat l'Eurovisio (que jo no vaig veure) us deixo amb una lletra diferent del "chiki-chiki" que em va enviar el pare per mail. Molt gracios i sobre el tema que ens ocupa:
Perrea, enfermera > > enfermera, perrea.
El chiki chiki mola mogollón
Se baila con La NANDA, también con HENDERSÓN,
Dale chiki chiki a las de Primaria
también chiki chiki p'a las de Hospitalaria.
Lo bailan en Urgencias y en Reanimación,
Se baila en las Consultas, y en Rehabilitación
Lo bailan en la Escuela,lo bailan en quirófano
Y los Peac lo bailan sin parar!
Y el chiki chiki se baila así (gesticulando): > > Uno, el PAEcito > > Dos, TOMOTENSIÓN. > > Tres, HAGOLASCURAS. > > Cuatro, PONGOINYECCIÓN. > > > >
Perrea, enfermera.
Bailen chiki chiki, báilenlo pacientes,
En la habitación, con todos sus parientes.
Lo bailan en los centros y en la cafetería
Lo bailan en Gerencia, lo bailan todo el día.
Lo baila la estudiante, lo baila el titular
Se baila en continuada, cuando se va a cuidar
Y el chiki chiki se baila así (gesticulando): > > Uno, el PAEcito > > Dos, TOMOTENSIÓN. > > Tres, HAGOLASCURAS. > > Cuatro, PONGOINYECCIÓN.

divendres, 23 de maig de 2008

Elna i altres casualitats

A vegades no passa res interessant en dies o setmanes i de cop en un sol dia hi ha un munt de coses a explicar. Ahir va ser un d'aquests dies.
Primer vaig anar a casa els sogres a cel.lebrar l'aniversari de la meva cunyada. Un cop alla, em van ensenyar un article d'una revista que solen llegir ells, sobre una noia catalana resident a Goteborg, la Tonia Tell. Lo curios es que les seves llengües maternes eren com les meves: catala, castella i frances. La seva mare es belga (la meva francesa) i el seu pare catala (com el meu). Tambe va venir a viure a Suecia per amor, esta casada amb un suec. A part d'aixo, l'article parlava del cafe que ha muntat la Tonia, Språkcafeet, es a dir, el cafe de les llengües. Es una idea molt bona: un lloc de trobada per a que la gent interessada en llengües es pugui trobar. S'organitzen taules on es parla en diferents llengües i tothom hi es benvingut: els que volen practicar, els que tenen la llengua com a materna, etc.
Un cop a casa i en obrir l'ordinador em vaig trobar un mail del pare on em deia que en J.J. Isern m'informava de que l'autora de "La maternitat d'Elna" (a l'anteriro bloc vaig escriure sobre el llibre en aquest post), Assumpta Montella, estava intentant reunir les 70 nenes catalanes que es diuen Elna per fer una foto i regalar-li a Elisabeth Eidenbenz (responsable de la materniat) que fa 95 anys aviat. Em va fer molta il.lusio i vaig correr a escriure-li un mail a l'Assumpta per explicar-li que tinc una filla que es diu Elna i enviar-li una foto.
Un cop fet aixo, vaig obrir el meu bloc i em vaig trobar amb un comentari de la mateixa Assumpta, informant-me de la trobada! Que fort, no? Podeu llegir el seu bloc, on hi trobareu molta mes informacio.
Déu n'hi do la de links que hi ha en aquest post! :-D

dimarts, 20 de maig de 2008

jardi

Tal i com us vaig prometre, avui publico algunes fotos del meu jardi, o millor dit de trossets del jardi.
La primera es perque veieu la roca que us comentava, on hi he fet com terrassetes i hi he plantat flors de rocalla. A l'esquerra de la roca hi ha la part de prat.
A la segona foto, una "rosella de siberia" que viu precisament a la roca.
Aqui podeu veure una de les flors (un tipus de primula) de la part de prat, pero que no se perque em surt girada...
La part de bosc on hi ha un munt de nabius (blueberry) pero a la foto no s'aprecien.
Aquesta es una mala herba que en suec es diu åkerfräkna, pero en catala ni idea. Te un sistema d'arrels super xungo i dificil d'erradicar i justament esta creixent on hi haurem de posar la gespa.
Aquesta foto us mostra una part del terreny on anira la gespa, amb la casa dels veins al fons.


I per acabar, unes tulipes que va plantar la meva mare amb la Julia quan va neixer l'Elna. Els cervatons se les havien cruspit pero les vaig posar mes a prop de la porta i les vaig poder salvar! I per avui res mes, quan haguem posat la gespa ja us ensenyare la foto!

dimecres, 14 de maig de 2008

Circ

Avui llegint la revista que envien cada dos mesos els de la "Kommun" (ve a ser com la comarca catalana) he vist que feien un espectacle de circ on hi participen 4 artistes. I un d'ells es diu Sergi Parés. Nomes pot ser catala, no? Son 4 joves estudiants de l'escola superior del circ. Nomes n'existeix una en tot Suecia i esta a la nostra kommun. Potser aquest noi ha vingut des de Catalunya per estudiar o potser es fill de catalans? Sigui com sigui m'ha fet molta gracia veure el seu nom a la revista.
Per altra banda, jo que em pensava que ja havia arribat la calor i... NO! Tornem a estar a 10 graus, vent i pluja: brrrrrrrrrr! La pluja pero va be per les plantetes, per aixo no em queixo.
Intentare fer fotos del jardi i les penjare quan tingui temps.

diumenge, 11 de maig de 2008

escapada




Escric des del parc Bergianska on m'he pogut escapar durant unes hores. Sola, sense nenes ni marit. Fa un dia d'estiu: 23 C, sol i sense ni un nuvol. M'assec en unes roques al costat de l'aigua, m'he apartat del cami de ronda que em recorda al Stanley Park de Vancouver. Aquelles setmanes al Canada, l'estiu del 2000 quan vam anar a visitar mon germa i cunyada que vivien alla, van ser una de les millors experiencies viatgeres que he tingut mai.

Pau total. Ara passen uns kayaks, ara algu caminant, i trencant l'harmonia una barca a motor. Les mini onades d'aquesta aigua de mar dolca trenquen suaument a les roques arrodonides pel pas del temps.


video


He vingut a parar aqui perque hi havia un mercat de plantes organitzat per l'associacio d'amateurs de jardineria, de la qual soc membre. N'he comprat unes quantes i ja frisso per poder-les plantar al meu jardinet que molt poc a poc va prenent forma. On mes he plantat es la part del terreny que deixem en plan prat: flors d'origen silvestre i autocton. La gran roca que hi ha al costat del garatge tambe l'estic poblant amb plantetes de rocalla. A part, tenim especimens que ja existien en el terreny abans de comprar-lo: maduixetes del bosc, muguet, digitalis, acleia...i tota mena de males herbes!

Ai! Quants plans que tinc per aquest jardi!

dimecres, 7 de maig de 2008

it runs in the family

Des de qui sap quantes generacions enca tenim a la familia una tendencia a obsessionar-nos. Es a dir, tenim pensaments obsessius que sovint comporten angoixa o altres maldecaps. Alguns han optat per medicar-se, anar a terapia psicologica o provar terapies alternatives. Si penseu en el pesat que pot arribar a ser quan una melodia se us "enganxa" i no podeu parar de cantar-la, us podeu imaginar que se sent quan un pensament negatiu o preocupant s'instal.la a la ment i no deixa pensar en res mes, per molt que s'intenti.
Jo en aquests moments i des de ja fa bastant estic be, estabilitzada.
El meu temor, pero es que la meva filla de 4 anys ha comencat a mostrar la mateixa tendencia. No se si tinc una visio subjectiva del tema o si es una cosa normal en els nens d'aquesta edat, pero em preocupa. Des de fa uns dies no vol anar a dormir perque te por. Por de que? De coses totalment irracionals: que s'imagina que es en una cova, o que va veure per la TV que un nen menjava moltes maduixes i li feia mal la panxa. O be coses molt mes profundes: que quan ens morim ja no existim o que si la terra es destrueix desapareixerem tots.
Quan li intento fer pensar en coses que li agraden em diu que igualment no pot parar de pensar en les dolentes. Que pot pensar en dues coses a la vegada.
Es desperta per la nit i ens ve a despertar a nosaltres i a l'Elna, que anant be ja s'havia despertat alguna vegada abans. I clar, qui te paciencia a les 3 de la nit i sense haver dormit encara ni 3 hores seguides, d'esperar-se al seu costat fins que es torni a adormir?
Conseqüentment, estic de mal humor durant el dia. No rendeixo, tot m'irrita i acabo sent una mare molt avorrida i amb mala llet.
El pitjor pero, es que em fa molta pena pensar que des de tan petita la Julia ja pugui tenir un caracter amb un domini d'aquests gens "dolents". El meu marit es tot el contrari i desitjaria que les meves filles heredessin el seu optimisme i capacitat per apartar les cabories del pensament.

diumenge, 4 de maig de 2008

va de gossos


Tot va comencar quan uns gamberros van bandalitzar una escultura d'un gos obra d'una artista de renom, localitzada en una glorieta (o rotonda, no se mai com es diu) de la ciutat de Linköping.
Al cap d'uns dies va apareixer en el lloc de l'antiga escultura un nou gos, fet artesanalment a casa d'algu. Des de l'aleshores, s'ha extes un moviment de "gossos de glorieta" que consisteix senzillament en instal.lar gossos de fusta, de plastic, de cartro, de metall i en totes les formes i variacions imaginables en les glorietes dels carrers de Suecia. Ho fa qui vol, en la foscor de la nit. Fins i tot hi ha una pagina web on els artistes poden exhibir les seves obres. El moviment s'ha escampat a Noruega, Dinamarca i Alemanya, que se sapiga.
Al costat de casa en tenim un que es diu Doris, molt bufo.
M'encanten aquests moviments populars. Es com quan a Franca va surgir el "grup d'alliberacio dels nans de jardi", que es dedicava a segrestar els nans decoratius de pedra que la gent tenia al jardi i col.locar-los al mig del bosc, que era segons el grup, on pertanyien els gnoms.

dilluns, 28 d’abril de 2008

el gran germa us vigila

Des que vaig comencar al Blogger que porto una mica de control sobre la gent que visita el bloc. Si, us estic vigilant ;0). Mes que res em fa gracia veure d'on es la gent que em llegeix. I tot i que la majoria viviu a Catalunya i concretament pels voltants de Bcn, fins ara tambe hi havia gent d'Alemanya (gracies finestreta i Judith), Anglaterra, Holanda, Belgica. Pero avui m'ha sobtat veure que fins i tot m'han llegit des de Madrid, Galicia, EUA, Australia, Mexic, Colombia i Japo. Em pregunto que deuen haver escrit aquesta gent al google perque els sortis el meu bloc, perque altra cosa no pot ser :p.
Em faria il.lusio saber qui sou alguns de vosaltres que mai deixeu comentaris. Per exemple, qui es el/la catala/na que em llegeix des de Trollhättan? I el de Kista? Com es que algu em llegeix des d'Holanda, Belgica o Franca? Com vau venir a parar al meu bloc? Si us ve de gust contestar, em faria gracia saber-ho!

dimecres, 23 d’abril de 2008

"si tu no vens...

...tots tenim fred, vine per Sant Jordi vine al meu jardi". Aixo es el que diu la canconeta, dirigit al sol. I avui efectivament ha fet un sol espatarrant. De fet des de diumenge que fa uns dies esplendids: els suecs ja han comencat a treure's la roba i avui mes d'un anava amb samarreta de maniga curta, pantalons curts i sandalies. Jo crec que es passen una mica (com cada any, per altra banda), tenint en compte que tot i el sol estem a 15 graus.

Pero el cas es que entre el bon temps i tot el que tenim per fer al jardi, quasi no paro per casa i per aixo encara no havia escrit res al bloc.Fa dos caps de setmana el T. va preparar el terreny amb l'excavadora, tal i com us vaig comentar. Dissabte passat vam comencar a plantar els arbustos que "tancaran" el jardi: "ligustum vulgare". Ara nomes falta desenrotllar la gespa i posar-me a plantar totes aquestes floretes que m'agraden tant.

Mireu, mireu com treballem!

dijous, 17 d’abril de 2008

experiencia religiosa


Ahir estava fent el sopar quan va arribar el Tomas. Al cap de 5 minuts truquen a la porta. Era el president de l'"associacio" dels sics, el senyor Singh. Els que em seguieu a bloc.cat ja sabeu de que parlo. Pels demes, nomes dir-vos que la casa que tenim al costat es el temple dels sics de Suecia.

De fet tots els homes es diuen Singh de cognom, que vol dir lleó i les dones porten un altre nom que vol dir princesa.

Be, al que anavem: el senyor Singh despres de descalcar-se 2 metres abans d'arribar a la porta em demana si hi ha el meu home. Quan arriba el Tomas, el Sr. Singh li diu que hi vagi. El meu home es pensava que volia parlar sobre la separacio que volem posar al jardi, pero no. El convida a passar el temple que per altra banda es va omplint de gent. Li fa posar un turba al cap (tots els homes han de portar el cap cobert, les dones no) i li ensenya les instil.lacions. El fa seure com tota la gent que hi ha a la sala, a terra, i el conviden a sopar (tothom esta menjant). Els sics son vegetarians (com jo) i el Tomas es mes aviat de sopar un bon bistec, pero tambe li agrada provar coses noves. Despres pugen a una altra sala que es on normalment resen i el Sr. Singh es posa a resar durant 10 min., estona en que el meu marit no sap massa que fer pero finalment decideix anar mirant els quadres que tenen penjats a la paret que expliquen una mica la historia del siquisme.

Jo ja m'estava mosquejant, perque tenia el sopar a taula i el Tomas sense apareixer, i quan ve al cap d'una hora resulta que ja ha sopat! Pero la veritat es que va ser molt gracios sentir-lo explicar la historia. Els que el coneixeu, us l'imagineu? ;o)
Total, no sabem perque de repent ahir van decidir convidar al Tomas, no hi havia cap motiu concret. A tots els veïns del voltant els van posar un paper a la bustia dient que aquest cap de setmana cel.lebraven el seu "any nou" i que farien festa. Entre altres coses diumenge hi haura un concert de tambors mentre fan una exhibicio de l'"art d'espasa" i que tothom qui vulgui hi pot anar. A nosaltres ens van convidar explicitament a tota la familia. No hi anirem perque tenim un munt de coses a fer al jardi, pero algun altre dia segur que si. A mi em cauen be aquests sics, pero la veritat es que haguessin pogut avisar amb una mica de mes temps o si mes no quan van venir a buscar el T. hagues pogut dir que vindria al cap d'una hora i sopat!

dimarts, 15 d’abril de 2008

llibreteta

Apunto en una llibreteta temes que vull escriure en el bloc, idees que em venen al cap, articles que llegeixo al diari, coses que em passen... Pero a l'asseure'm davant l'ordinador no em surten les paraules. Estic cansada i em fa mandra. Suposo que es perque m'hi poso quan puc i no quan vull. Haig d'aprofitar els moments en que l'Elna dorm i la Julia es a la guarderia o be als vespres quan totes dues ja son al llit, pero llavors ja no puc mes.
Ahir pensava que era un cas pel Dr. House: em sembla que tinc una mena de refluxe esofagic (dic em sembla perque es un auto-diagnostic) que ja fa dies que em molesta, barrejat amb mal de cap i esquena. Son. Els ulls em piquen i el nas em raja tota l'estona. Aixo ultim em temo que es alergia al pol.len, cada primavera em passa el mateix, tot i que el pol.len no se d'on surt perque el paisatge encara no esta massa florit.
Els dies passen sense mes. Rutines que mouen les hores entre llevar-se i anar-se'n a dormir. Esperant. Esperant el cap de setmana, esperant el bon temps, esperant les vacances, i mentres anem fent.

divendres, 11 d’abril de 2008

va de plantes

La neu per sort ha desaparescut depressa....malhauradament han anunciat que diumenge tornara a caure!
En el post de fa uns dies us parlava de les primeres flors que surtien a la primavera. Una d'elles, la de color groc que en llati es diu Tussilago Farfara es molt apreciada perque es simbol de primavera. Fins i tot hi ha una canco sobre la floreta. Be, doncs ahir fullejant un llibre que vaig agafar de casa els pares sobre la cura de la gespa del jardi (l'original en angles pero aquest traduit al castella) surtia la "susodicha" flor en l'apartat de "malas hierbas".
Suposo que pel que vol tenir una gespa espectacular tipus green de camp de golf no li fa cap gracia que li surti una d'aquestes floretes grogues al jardi, pero jo les trobo ben boniques i duren molt poquet. Tot i que la flor s'assembla, no te res a veure amb la mala herba "taraxacum" (diente de leon en castella), que si que es reprodueix a base de be i la planta no es precisament gaire bonica.
Parlant de plantes, ahir vaig anar a la fira que fan cada any sobre jardineria. M'encanta veure totes les novetats per decorar el jardi, trobar inspiracio en les exposicions que fan i comprar algunes plantetes. Aquesta vegada nomes vaig comprar algunes flors de prat, per la zona del jardi que ja tenim destinada a ser "salvatge" (gespa i flors de prat) i unes cebes que fan una planta amb flor maca i que allunya els cervols. Lamentablement aquests animalons tan macos es mengen les tulipes, els crocus i altres varietats de "flors de ceba". No vaig comprar res mes perque encara no hem planejat el jardi prou be com per saber on plantar les coses.
El que em fa rabia d'aquestes fires, pero, es que nomes per entrar ja et claven 14 euros, pel parking en un descampat -perque el de la fira ja estava tot ocupat- 7 euros, i per una merdeta d'entrepa i una aigua 10 eur. Total, que ja se'n van 31 euros per no res! A +, la veritat es que va ser una mica estressant anar-hi amb l'Elna i la Julia.
Aquesta setmana estic morta de cansament. Practicament he estat de mare soltera tota la setmana: el Tomas a Goteborg 2 nits, una amb reunio fins les tantes i els altres dies que ha arribat a una hora decent al jardi a treballar. Avui han portat la mini excavadora i ell com un nen amb una joguina la nit de Nadal!

dimarts, 8 d’abril de 2008

primavera??

Merda, merda, merda. Perdoneu el meu llenguatge pero es que.... TORNA A NEVAR!!!
Si, ja se que per molts de vosaltres es super guai aixo de la neu. A mi tambe m'agrada, pero quan toca, no al mes d'abril. Gairabe tot l'hivern sense nevar i ara sembla que no s'acabi mai. La neu la volem els mesos de foscor: Novembre, Desembre, gener... si molt m'apures al febrer pero despres PROU!
A mes, aquest cap de setmana hem llogat una mini-excavadora per fer coses al jardi: un drenatge i forats per plantar coses i clar, si la terra esta gaire glacada o tota enfangada no mola gaire.
Per altra banda se que a Catalunya ja han comencat les restriccions d'aigua i aixo si que fa pena, o sigui que millor no em queixi gaire. I com anirant les coses pel turisme? M'agradara veure si tambe restriccionen l'aigua de les piscines dels hotels, el regar els camps de golf, etc. Sempre he pensat que el l'explotacio turistica es la industria dels paisos pobres i de fet des que vaig estar treballant per l'oficina de turisme (del 1999 al 2002) sempre m'ha donat la sensacio que prostituim la nostra terra per 4 rals. Els empresaris perden el cul pels turistes i els politics tres quarts del mateix. I haig de reconeixer que d'un temps cap aqui em fa rabia veure la quantitat de guiris que inunden Barcelona cada dia. Fins als 25 anys vaig estar vivint prop del Parc Güell i no vaig veure mai tanta gent en el parc i els carrers de rodalies com en els ultims anys. De petits anavem a jugar al parc durant l'hora del pati i despres de l'escola i era un lloc tranquil, magic i agradable. Ara hi ha una massificacio tal que no s'hi pot estar. Ai, paro d'escriure que semblo una vella recordant millors temps.

dissabte, 5 d’abril de 2008

Com suposo que fa molta altra gent, quan me'n vaig a dormir i el cap finalment reposa sobre el meu super comode coixi Tempur, repasso rapida i mentalment les coses que he fet durant el dia i les que haig de fer l'endema. Desitjo que l'Elna es desperti el minim de vegades possible i seguidament passo als meus pensaments d'abans d'adormir-me. Actualment son basicament 2 variants: redacto posts pel bloc o decoro la casa, tot mentalment es clar.
Mai recordo exactament que es el que vaig "escriure" exactament, pero les grans pinzellades si. Una altra cosa es que trobi el moment per plasmar-ho al bloc.
En quant a la decoracio... diguem que es molt mes facil amoblar la casa amb la imaginacio, que no requereix dinerets per fer-ho. Pero de nou, les idees es poden madurar o desenvolupar en alguna cosa semblant al que havia imaginat.
I tot aixo perque ho escric? Doncs perque ahir a la nit vaig pensar en aquest post i que us en volia fer particeps.
Ahir vam anar a dinar la Julia, el Tomas i jo a Estocolm. L'Elna es va quedar amb la sogra. El restaurant que es diu Grill, estava molt be, decorat en tot d'ambients diferents amb molta gracia. Es propietat del cuiner Melker Andersson que en te 7 a Estocolm. Malauradament a la pagina web no surten fotos del local, pero si viviu per aqui o si veniu de vacances us el recomano.
De tornada cap a casa vam veure una cosa d'aquestes per les que m'agrada viure aqui: un conillet menjant herba en una glorieta, la mar de tranquil.

dimecres, 2 d’abril de 2008

amb dos ja n'hi ha prou!








Al menys aixo es el que pensa la meva filla de 4 anys.



Ahir va caminar molt: anada i tornada fins al parc (que es a + o- 1km de casa)! N'estava tota orgullosa i li va dir al seu pare que ja podiem llencar les "rodetes" (son una d'aquestes plataformes que s'ajunten al cotxet perque el/la germa/na gran s'hi posi de peu i no hagi de caminar, vegeu la foto).


Va dir que l'Elna no les podria fer servir perque quan ella sigui gran no hi haura ningu per portar al cotxet.


Llavors el Tomas va dir:


- Pero no ho sabem, potser vindra un altre/a germa/na.


J: - No! Amb 2 filles ja n'hi ha prou. No vull sentir mes plors ni que la mama hagi d'anar a posar xumets tota l'estona! Mes bebes no.




Queda clar doncs que si seguim els desitjos de la Julia aqui ens parem i no passem a engreixar les llistes de families nombroses. La veritat es que ara com ara sembla bastant probable que aixi sigui. Tot i que fa pena pensar que ja no hi haura mes bebes, i mai es pot dir mai mes, de moment pensem que 2 nenes sanes ja esta be. Qui sap, potser quan porti un any dormint tota la nit seguida (si, ja se que soc una mica repetitiva amb el tema) canvii d'opinio!




Per cert, fa dies que no comento el temps que fa: sol i 10 graus!!! Ara si que ja s'ha fos la neu i ha arribat la primavera. Ja hem vist varies flors que no se ni com es diuen en catala perque no crec que alla cresquin. Us adjunto fotos aqui baix per que les veieu. La primera es diu "blåsippa", la segona "snödroppe" i la tercera "tussilago".




dilluns, 31 de març de 2008

la panera dels tresors (o el joc heuristic)

Per fi he trobat una panera per poder-li fer la "panera dels tresors" a l'Elna. No se si sabeu de que va... A mi m'ho va recomenar la meva germana i una bona amiga, i llegint informacio em va semblar interessant i vaig decidir fer-ho. El.problema es que no hi havia manera de trobar una panera de mimbre de les mides recomenades. A Catalunya, objectes de mimbre n'hi ha a tot arreu, des dels "tot a 100" fins a les botigues artesanals, pero a Suecia el material no es tan habitual. Nomes trobes cistelles grans per coses del jardi o petites per ornaments florals. Pero finalment la meva sogra m'en va donar una que no es de mimbre sino d'un material molt mes lleuger, tipus palma. Ja l'he comencat a omplir pero encara em falten molts mes objectes. Han de ser coses que tenim per casa o de la natura, no joguines, de diferents materials i que no siguin de plastic. Han de ser atreients per l'infant que les explorara tocant-les, provant-les, olorant-les, mirant-les i escoltant-les. Evidentment tambe han de ser segures pel bebe. De moment tinc: un candau de ferro, una bola de feltre (l'he feta jo), una capsa de cartro, un pompó de llana, una cinta de sati, una esponja, un posa-vasos de fusta, un raspall, i en principi res mes. Busco una pinya i una brotxa d'afeitar. Mes idees? Son benvingudes!
Per altra banda us volia recomenar un cantnt suec, per si mai teniu ocasio d'escoltar-lo: Markus Krunegård, ex-cantant del gruo Laakso i Hets. Les cancons tenen regust de pop britanic de principis dels 80, amb reminicencies de punk.

dijous, 27 de març de 2008

son soneta

La manca de son ja comenca a produir els seus fruits: avui quan li donava el berenar a l'Elna, m'he adonat que estava bufant primer la cullera perque no es cremes, pero li estava donant plàtan! (fred, evidentment). Ahir a la piscina li vaig deixar anar la frase que fem servir quan li tirem aigua al cap "ara ve aigua" quan el que li volia dir es que agafes el peixet de goma que tenia davant. Aquesta nit m'he adormit amb el brac penjant en el seu bressol i m'ha quedat tot adormit, valgui la redundancia... Enfi, no comments.
Em pregunto QUAN podre dormir ni que siguin 6 hores seguides???!!!
Una noia amb la que em trobo a vegades que tambe esta de baixa per maternitat, te un nen de 3 anys i mig que des de SEMPRE es desperta entre les 03.30 i les 05.30 i ja no es torna a dormir. Es a dir, es lleva i vol esmorzar, o jugar com si fossin les 7 del mati. Us ho podeu creure? Quan li pregunto que que li diuen el professionals em diu que basicament res. Li van recomenar que eliminessin la migdiada i ja ho van fer, pero l'unic resultat es que el nen a les 7 de la tarda ja no pot mes i es queda clapat. A part d'aixo, li han contestat les frases tipiques que sempre diuen aqui: "cada nen es diferent", "hi ha nens que fan aixo", "cada nen es un mon", etc. Es a dir, t'ha tocat la rifa i no hi ha res a fer, xata.
Tinc una amiga a Barcelona que te un nen de 5 mesos que des de que en te 2 te restrenyiment. Com que podia estar sense fer kk mes de 2 dies, la meva amiga (que a mes a mes es metge de capcalera) estava tota preocupada i el pediatra li va dir que li dones una cullaradeta de suc de taronja. I com diu ella, es "mano de santo" perque el nen caga que no vegis! Aqui, et diuen que es normal, que hi ha nens que caguen varies vegades al dia i d'altres que ho fan un cop a la setmana i que no passa res, que cada nen es diferent. Potser a Catalunya es tendeix massa a uniformitzar totes les criatures: "ha de fer caca cada dia", "ha de menjar cada 4 hores", "a aquesta edat hauria de dormir tota la nit", etc. I a Suecia es passen de l'altre extrem, perque quan comences a estar desesperat perque el crio no dorm o no menja o no caga, i quan l'unic que vols es que algu et digui "fes aixo" o "prova allo altre" et trobes nomes amb la resposta "que vols fer-hi, cada nen es un mon, ja li arribara el seu moment".
Per cert, que no se si us ho havia comentat, pero aqui el pediatra nomes visita el bebe quan neix, als 2 mesos, als 6 mesos i als 10 mesos, a no ser que estigui malalt o tingui algun problema. Els controls de pes i talla i de desenvolupament, aixi com les vacunes, els fa la infermera especialitzada en pediatria. A partir dels 2 anys nomes hi ha un control als 4 i als 5 anys i despres els controls els fa la infermera de l'escola. Si, hi ha una infermera a cada escola publica que segueix als nens fins que tenen 16 anys.

dimarts, 25 de març de 2008

segueix nevant


I com que avui a la Julia li tocava no anar a la guarderia hem aprofitat per fer un ninot de neu. Ens hem anat animant i al final ha quedat tota una escultura d'una senyora de neu. Com que estem just entre 0 i 1 graus la neu es perfecte per moldejar. En suec es diu "kramsnö" que literalment vol dir "neu d'abrac". Ara si que hi ha neu suficient per esquiar. El Tomas ahir hi va anar i avui al vespre segurament hi tornara (esqui de fons, al costat de casa). I ara us haig de deixar que l'Elna crida.

diumenge, 23 de març de 2008

fred i mes

Ahir es va registrar la temperatura mes freda d'aquest hivern a Suecia: -36 graus, al nord de tot del pais. I seguirem tenint fred uns quants dies. A Estocolm la mitjana s'espera que sigui d'uns -7 graus. Encara tenim neu pero tampoc tanta com per poder esquiar. El trineu sí que l'hem fet servir. Amb les ganes que tenim de fer coses al jardi! Be, tot arribara.

Ahir vam veure Juno, esta forca be. Es d'aquestes pel.lis que et posen de bon humor i et fan passar l'estona.

Per altra banda tambe us volia comentar que Södertälje, ciutat on viuen els meus sogres i que es podia equiparar a Sabadell, ha acollit en l'ultim any (de gener a setembre) mes refugiats d'Irak que els que han acceptat EUA i Canada junts. Canada n'ha agafat 200, EUA 500 i Suecia 6971 en total, dels quals 900 han anat a parar a Södertälje. El problema es que no hi caben. Hi ha varies families vivint en un mateix pis i en condicions bastant nefastes. En els ultims 60 anys Suecia ha estat molt oberta a rebre refugiats de paisos en conflicte o amb regims dictatorials, pero en l'ultima decada comenca a haver-hi molta gent critica. Fins a quin punt pot assimilar tanta gent nouvinguda i tots del mateix pais? Com un iraqui explicava al diari, Södertälje esta molt be perque s'hi pot viure sense necessitat de saber suec o ni tan sols angles, parlant arab s'arriba a tot arreu. I es que una gran part de la poblacio de la ciutat prove de Siria, i tot i que molts son ja immigrants de 3a generacio (es a dir els seus progenitors ja van neixer a Suecia), encara segueixen parlen arab entre ells i un suec molt basic cap a fora. Us sona d'alguna cosa aquesta actitut? A mi em fa pensar en les "Juanis" de Sta. Coloma que encara parlen castella amb l'accent andalus del poble de la seva avia que va venir a viure a Catalunya en els anys 60...