dilluns, 17 de novembre del 2014

Frankfurt és a Birmingham!

La setmana passada va començar el mercat de Nadal a Birmingham. Concretament, el mercat alemany o de Frankfurt. Sí, sí, tal com ho llegiu. Tot de paradetes en casetes de fusta tipus alpines i amb gent que ve des d'Alemanya per vendre els seus productes. Es veu que és la fira alemanya més gran que hi ha fora d'Alemanya, i la fan cada any.
Hi vam treure el cap ahir i la veritat és que em va decebre una mica perquè m'esperava més varietat. Sobretot hi ha menjar i cerveses germàniques però també artesania i productes típics. Hi havia vàries parades que venien el mateix: pots de vidre per posar espelmes, casetes de porcellana, ninots de fusta... També n'hi havia algunes de més originals on es podien comprar guants i bufandes fets a mà, llibretes de pell, decoracions de ceràmica... Això sí, ambient tradicional de Nadal sí que el creen. No hi falten llumetes, cançons, Pares Noels i tota la parafernàlia.
El cert és que no entenc perquè han d'importar el mercat... No en podrien tenir un de britànic?
De totes maneres, prefereixo les fires nadalenques sueques, què voleu que us digui.




dilluns, 10 de novembre del 2014

roselles i consulta

cua per votar a la delegació de Londres
Molts ja ho sabeu: ahir vaig arribar-me fins a Londres per poder anar a expressar la meva opinió sobre la pregunta que ens va plantejar el Govern de Catalunya. Vaig fer cua durant dues hores mentre m'anaven arribant whatsapps de família i amics comunicant-me que ja havien votat. No m'entretindré parlant del tema perquè ja en deveu tenir el pap ple entre uns i altres.
Va valer la pena i per sort no va ploure ;-)! I un cop introduïda la papereta vaig anar a retrobar-me amb marit i filles que ja estaven fent el turista.

Demà és el dia de l'Armistici o Remembrance day, quan es recorda tots els caiguts (britànics i aliats) durant la Primera Guerra Mundial i en general en totes les guerres posteriors on ha intervingut Gran Bretanya.
Una de les maneres que tenen de commemorar aquest fet és mitjançant el que anomenen poppy appeal (vindria a ser "crida de la rosella") i que s'ha fet des de 1921. Es decoren llocs públics amb roselles de paper o plàstic i també se'n venen per portar a la solapa de la jaqueta i els beneficis van destinats a ajudar als veterans. El disseny és el mateix per Anglaterra, Irlanda del Nord i País de Gales però diferent a Escòcia, Canadà o EUA. Jo, que sóc molt ignorant, no en tenia ni idea que existís aquesta tradició, però vosaltres potser ja la coneixíeu. El cas és que diumenge a les 11h es van guardar dos minuts de silenci i el mateix es farà demà, per recordar que l'11 de nov. de 1918 a les 11h es va acabar la Gran Guerra.
La rosella es va escollir perquè un soldat canadenc va escriure un poema (En els camps de Flandes) l'any 1915 a Ypres. Va veure un amic seu morir i descriu el paisatge arrasat per la conflicte juntament amb la bellesa de les roselles que creixen en els camps, malgrat la destrucció.
Aquest any, coincidint amb el centenari del començament de la Guerra, s'ha creat una instal·lació  molt especial, que vam visitar ahir. S'ha omplert tot el voltant de la Torre de Londres, on normalment hi ha gespa, amb 888 246 roselles de ceràmica (una per cada soldat britànic mort durant la Gran Guerra). El resultat és espectacular, una marea roja que impressiona. El lloc estava a petar!
De nou, m'entra aquest doble sentiment respecte a les organitzacions caritatives: per una part em sembla molt lloable que els britànics se sentin tan orgullosos dels seus soldats i el seu país i que vulguin ajudar als que han tornat ferits de la guerra, o simplement recordar els que hi han mort. Per altra banda, penso que és una vergonya que no sigui l'Estat el que s'encarregui d'ajudar els ex-combatents i les seves famílies.
Bé, aquí us deixo unes quantes fotos. Espero que es pugui apreciar la vermelló de les flors.



dijous, 6 de novembre del 2014

Feliç

Diumenge vam veure un documental que potser alguns ja heu vist i que si no, us el recomano. Es diu Happy i el podeu llogar i saber-ne més coses aquí.
La qüestió central de la pel·lícula és sobre l'eterna pregunta "què és el que ens fa feliços". Una de les primeres afirmacions que es fan és que les investigacions han establert que el 50% del nostre estat d'ànim ve determinat genèticament, un 10% ve donat per les circumstàncies que ens envolten i un 40% per el que fem nosaltres mateixos.
L'interessant és, evidentment, aquest 40%, sempre i quan les circumstàncies siguin mínimament bones. És a dir, un cop tenim les necessitats bàsiques cobertes (aliment i habitatge) el demés no importa tant com un s'imagina. Tornem doncs a la típica frase "els diners no fan la felicitat". De fet, mai estem satisfets amb els diners (vegis amb el què fem amb els diners) que tenim i sempre en voldríem tenir més.
Però concentrem-nos en aquest 40% restant... Què és el que ens fa feliços? Hi ha algunes variants que es repeteixen entre tots els humans, independentment del lloc on viuen (món occidental o no) i de la cultura. Un d'aquests aspectes l'haureu experimentat en pròpia pell: es tracta de la companyia. Viure en família o entre amics, estar envoltat de gent amb qui compartir el temps, les experiències, etc.I sobretot, ajudar als demés, sentir-nos útils.
Un altre factor, al meu entendre molt important, és fer aquelles coses que ens fan sentir bé. Aquelles activitats que ens fan produir dopamina, altrament anomenada hormona de la felicitat: fer exercici físic, aconseguir fites que ens proposem, escoltar música, escriure o llegir, activitats artístiques, estar en contacte amb la natura, etc.
En el meu cas, una de les coses que més bé em va és la de treballar amb les mans. Em va a èpoques. Ara mateix (i des de fa poc més d'un any) estic fent ganxet i també gaudeixo molt amb el tema de repintar mobles o trastos vells.
Imagineu-vos la meva alegria quan l'altre dia em vaig trobar pel carrer aquestes potes de banc, fetes de ferro colat. No sé d'on provenien (un parc?), però estaven tirades i aconseguir una d'aquestes coses totalment gratis, encara fa més il·lusió! Me les enduré a Suècia i compraré la fusta per fer-ne un banc pel jardí l'estiu que ve. Potser el Joan podria fer-me'n 5 cèntims.