dilluns, 29 d’agost del 2011

bonic

Mireu quin cuc més bonic vaig trobar dissabte a la fulla d'un salze del jardí! Bé, més que un cuc hauria de dir eruga, em sembla.






He googlejat una mica pensant que d'una criatura tan maca n'hauria de sortir una papallona preciosa, però... no podia estar més equivocada! El nom científic de l'animal és calliteara pudibunda i vegeu en què es transforma...



A vegades no deixa de sorprendre'm la quantitat d'informació a la que tenim abast en qüestió de segons... Imagineu el que hagués trigat en l'era pre-internet, en saber això: anar a trobar un llibre a la biblioteca, buscar per fotografies, etc. Quasi espanta!


divendres, 26 d’agost del 2011

escriptores

Malgrat la quantitat de bones escriptores que hi ha pel món, són poques les que tenen la sort de gaudir del mateix status del que gaudeixen molts escriptors. La importància que se'ls dóna a nivell mediàtic, editorial o fins i tot acadèmic està encara molt per sota de la que es mereixen.
Perquè com en tants altres aspectes de la nostra societat, a la literatura, l'home (en aquest context: persona de sexe masculí) segueix portant la veu cantant.
Qui no pot citar alguns escriptors contemporanis, per poc que l'interessin els llibres? Quants autors dels que vau estudiar al batxillerat eren dones?
Per sort, poc a poc aquestes xifres van canviant i les dones van guanyant terreny també en la literatura. No obstant, si busques material acadèmic sobre la literatura espanyola del s.XX sembla que les úniques escriptores que hi hagi hagut són Ana Ma Matute, Carmen Martín Gaite, Rosa Montero i María Zambrano. A Catalunya tenim òbviament a Mercè Rodoreda, tot i que el ressò a nivell peninsular és molt fluixet.
Alguns em direu que Montserat Roig o Carme Riera també tenen el seu pes, però és que n'hi ha tantes més! En tot cas, la quantitat d'estudis que s'han fet sobre els homes escriptors contemporanis sobrepassa de llarg els fets sobre les escriptores.
Probablement es van deixar de publicar molts textos que es quedaren oblidats en algun armari d'una mare de familia que no tenia ni temps ni valor per dur-los a cap editorial...
Enfí, només un apunt per transmetre la frustració que causa aquest tema.

dissabte, 20 d’agost del 2011

patacada

El xoc de tornar cap aquestes latituts ha estat més fort del que em pensava. Demà farà una setmana que vam aterrar i la sensació és de que fa molt més temps. No només pel fet d'haver comencat a treballar -i de valent, amb reunions a tot drap-, sino perque en tots aquests dies no hem passat dels 20 graus i hi ha hagut més pluja que sol. Avui no ha parat de ploure ni un sol moment. Tant la Júlia com jo estem encostipades i amb mal de coll i vaig per casa amb jersei i samarreta de màniga llarga.
Així que he pogut, m'he descarregat les fotos de les vacances i ara serà qüestió de mirar-me les quan vulgui recordar que encara som al mes d'agost.

Us en deixo algunes.





divendres, 5 d’agost del 2011

Catalunya i França

Com ja us deveu imaginar, no estic escribint res al bloc perquè l'ordinador quasi ni el toco, des que vam baixar cap al sur d'Europa. Els dies a Begur van estar molt bé: tot i no fer el temps que esperàvem -cel blau tot el dia- vam poder gaudir d'uns matins força assolellats i alguna tarda també. Com m'agraden les cales de la Costa Brava...
Dimecres vam tornar d'uns dies a França on vam estar molt bé i on sempre em falta temps per poder veure-ho tot i tothom amb la calma que m'agradaria.
I ara de tornada a Moià, a acabar les vacances (ens queden 8 dies!).
He fet fotos guais però ja les penjaré quan tingui més temps.