dimarts, 25 de novembre del 2008

ajudeu-me!

El divendres de la setmana que vé tenim una festa de personal a l'escola. El tema és el cinema i hem d'anar disfressats d'alguna cosa relacionada amb les pel.licules.
El més divertit seria disfressar-se d'algun personatge però no hi ha manera que trobi una disfressa fàcil i barata i que al mateix temps la gent pugui reconeixer.

A algú de vosaltres se li acut de què/qui em podria disfressar? Tingueu en compte que de cosir no en sé gaire ni tampoc tinc temps i de que no em vull gastar més de 15 eur. en la disfressa.

Gràcies!

divendres, 21 de novembre del 2008

fred







Per fi ha comencat a fer mes fred. Dic per fi perque prefereixo mil vegades el cel blau amb -5C que 10 graus amb pluja i cel gris.

Fins i tot ha nevat una miqueta, no gran cosa, pero almenys ha deixat una capeta fina de blanc, que sempre il.lumina mes la vida.

Els pares em van regalar una estacio metereologica (no se si la podeu apreciar be a la imatge) i ara ja podem saber la temperatura real interior, exterior, els ml. de pluja, la velocitat del vent i des d'on bufa, etc. Va costar trobar el moment d'instal.lar tota la parafarnalia, pero ara el pare ja pot esta content perque la tenim dalt de tot del nostre particular K2... ;-). En aquests moments indica -2,7 C exteriors.
Ara ja quasi es fosc i practicament no he estat a fora perque tenia la presentacio de "La realitat plurinacional i lingüistica a Espanya" i m'he passat el mati davant l'ordinador... A +, tambe vull comprar una impressora nova d'aquestes que tambe son scaner i fotocopiadora i he estat mirant i remirant i comparant preus. Sembla que la millor es la Pixma MP620. En sabeu alguna cosa?
Vaig a buscar les nenes a la guarde.

diumenge, 16 de novembre del 2008

sistemes educatius II

Com que hi va haver més d'una persona que volia llegir la 2a part del tema conferències sobre ensenyament, avui toca.

Com us deia, la 2a xerrada era sobre el sistema d'evaluacions. Sé que amb la reforma de l'ensenyament a Espanya també es van introduir canvis en aquest nivell, però no sé exactament com va la cosa... En tot cas, us explico com funciona a Suècia, que és moooooolt diferent de quan jo anava a l'escola.

Els alumnes no reben notes fins que comencen el 8e curs (el que era 1er de BUP a la meva època, o sigui als 14 anys). En els anteriors cursos només es comunica si l'alumne assoleix l'objectiu de l'assignatura o no. És a dir, si ha après el que està previst en el plà d'estudis o no. Fins ara aquestes evaluacions no eren escrites però a partir d'aquest any el govern ha decidit que tots els alumnes, des de 1er (7 anys) han de rebre evaluacions escrites. Aquestes, serveixen de base per la trobada entre mestra, pares i alumne. Sí, ho heu llegit bé, l'alumne sempre és present a la reunió perquè de fet n'és el protagonista i és el que ha de tenir clar quin nivell de coneixements té. En aqueta mateixa trobada, s'escriu un "plà de desenvolupament individual" en concens, on s'exposa què és el que ha de fer l'alumne, la familia i l'escola per millorar la situació (sigui bona o dolenta, sempre pot ser millor).
Després vé el tema de posar notes: tot està reglamentat per la llei del plà d'estudis, que tot i ser bastant vaga, estableix els criteris pels que es considera que un alumne té el nivell d'aprovat, notable o excel.lent. Després sempre hi ha una part subjectiva del mestre i és difícil d'evitar, però al menys hi ha aquests criteris als que sempre et pots referir en cas de desacord o simplement que serveixen com a ajuda a l'hora de decidir quina nota poses.
I aquests criteris no només són en quant a la quantitat i qualitat de coneixements sinó en com l'alumne "s'espavila" per trobar informació, quina capacitat d'anàlisi i coherència té, etc. Per exemple, si agafem les matemàtiques, el més important no és si s'arriba al resultat correcte, sinó si s'exposa una sol.lució coherent al problema o si s'utilitza les operacions necessàries per arribar al resultat. Si al fer les operacions l'alumne s'equivoca, posem per cas, al sumar, no passa res. Ho trobo molt bé. Quantes vegades no havia fet bé quasi tot un problema i m'equivocava per una coma o qualsevol altra cosa en l'operació final? Volia dir això que no tenia capacitat de sol.lucionar problemes matemàtics? No ho crec.
Us haig de deixar que l'Elna plora.

diumenge, 9 de novembre del 2008

apunt nacionalista

Després de que m'insistissin (el meu marit i el meu pare deien que era important, tot i que jo passaria de tot) vaig fer els tràmits per registrar a l'Elna a l'Embaixada. Avui he anat a recollir la carta certificada que contenia el llibre de familia. La secretaria del Registre Civil que deu ser una espanyola "de ahínco" ha escrit la lletra "y" entre els cognoms de l'Elna, quan a la pàgina de la Júlia (inscrita a Barcelona) estava perfectament escrita la lletra "i". A més, ja se sap que és una característica de identitat catalana i que els castellans no n'escriuen cap de conjunció entre els cognoms! Ja sé que per alguns això deu ser una xorrada, però m'ha fet ràbia, que voleu que us digui. És com quan vivíem a Madrid i vaig anar a fer-li el passaport a la Júlia i la tia em va dir que l'ordinador potser no li deixaria posar la "u" amb accent. Serà borde la tia!?
Després, fent el treball que haig d'entregar la setmana que vé sobre l'Espanya i l'America Llatina del s.XX, llegeixo en el llibre recomenat pel curs, tots els noms de catalans il.lustres traduïts integrament al castellà (Eugenio D'Ors -encara com no han escrit De Oros-, Ramon Lulio, Enrique Prat de la Riba, Carlos Aribau, etc. Em pregunto si el tio també escriu Guillermo Shakespeare enlloc de William o Francisco Miterrand enlloc de François. Després llegeixo la següent frase "todos los nacionalismos apoyaban, y apoyan aún, sus reivindicaciones en el pasado, al que mitificaron e interpretaron de la forma más conveniente para sus intereses". Serà capullo el tio?
Enfí, només era un apunt d'una catalana irritada. Per cert, d'aquí a 3 setmanes haig de fer una exposició oral sobre un tema d'actualitat d'Espanya i he escollit "La realidad plurinacional y lingüistica de España". ;-)
Per cert, ningú m'ha fet cap comentari en l'anterior post: no sé si és que el tema no ha suscitat interès o si és que no l'heu llegit. No sé si escriure la 2a part...

divendres, 7 de novembre del 2008

sistemes educatius



La setmana passada hi va haver la "Fira de l'Escola" i vaig poder assistir a un parell d'exposicions o xerrades fetes per experts en diverses matèries relacionades amb l'educació.

La primera era sobre els nens (i nenes, s'enten) amb problemes de concentració i sobre com es pot adaptar l'ensenyament per fer-los més fàcil l'aprenentatge. Parlem de nens amb diagnòstics d'hiperactivitat i similars que aquí a Suècia es denominen amb les abrevacions angleses de ADHD, DAMP, Aspberga, etc. Es un tema que ja fa anys que s'està debatent, no sé si a Catalunya també tant com aquí. A l'escola és el pa de cada dia; pràcticament a cada classe hi ha com a mínim un alumne amb algun d'aquests problemes. Si feu memòria segur que podeu identificar algun dels vostres companys de curs que cabria en aquest sac: el típic "cul d'en Jaumet", el que no podia estar callat ni 3 minuts, l'asocial, etc. El problema és que abans (almenys quan jo anava a l'escola) no es diagnosticaven aquestes "malalties" i l'afectat, conseqüentment, no rebia l'atenció que necessitava. Ans al contrari: se'l castigava, se li penjava l'etiqueta i generalment acabava sent un "perdedor" dins el sistema educatiu, en els pitjors casos no obtenia ni el graduat escolar.

Avui en dia, almenys aquí a Suècia, s'intenta fer tot el possible perque aquesta mena d'alumnes aprenguin tot el que puguin. De tontos no en tenen un pèl, però el seu aprenentatge va lligat a l'entorn en el que es troben. Alguns necessiten estar sols en una habitació blanca per poder llegir un text, uns han de portar taps a les orelles perque qualsevol soroll els distreu, altres aprenen molt millor fent servir un ordinador, per altres s'ha de trobar un interès comú en les assignatures per poder-los fer escoltar (per exemple, l'únic que interessa al nen és els avions: a la classe de suec llegirà i escriurà textos sobre el tema, a la de mates seran problemes relacionats amb el tema, etc). Un cop identificats el diagnòstic i la solució, vé el problema de sempre: els recursos econòmics per portar-ho a terme. L'ideal és que hi hagi mestres especialitzats que puguin ocupar-se 100% d'aquests alumnes, però en la majoria dels casos és el mestre que té tota la classe que acaba havent-se de fer càrrec d'aquests individuus durant la majoria de lliçons. I creieu-me que no és fàcil!

La segona xerrada era sobre el sistema d'evaluació, però ja us ho explicaré un altre dia perque haig de posar-me a estudiar i ja m'he enrollat prou per avui.

dissabte, 1 de novembre del 2008

foscor/claror

La Júlia i jo hem estat fotudes de la panxa, mes ella que jo pobreta, pero no entrare en detalls. Cada any cau la grip intestinal d'hivern o tardor, que aquí anomenen "vinterkräksjuka" i que és com una mena de "peste" a qui tothom fa por. Però és que a la meva filla ja li va tocar a l'estiu quan erem a Catalunya (ja us ho vaig explicar llavors) i ara St. torne'm-hi! Enfí...
Doncs sí, ja hem avançat l'hora i ja es fa fosc cap a les 16h, aviat seran les 15h... Hi ha però una cosa que m'agrada d'aquesta foscor i és veure les finestres de les cases il.luminades quan passeges pels carrers. Aquí la gent no té la mania de baixar les persianes hermèticament i quan els llums són encesos i a fora és fosc es veu perfectament l'interior de les llars. A mi m'agrada, és com en aquells contes o còmics de quan erem petits que ensenyaven les habitacions de les cases i el que passava a dins. És divertit veure com la gent té decorada la casa, a quina hora sopen, qui són... És una mena de cinema mut només apte pels curiosos i tafaners sense malícia com jo. Evidentment no et quedes palplantat davant de la finestra, només veus les coses de reüll quan passes pel costat.
A Holanda em van dir que les cases amb persianes o cortines que no deixaven veure l'interior, eren les dels católics i les que no en tenien eren les dels protestants. Es veu que la tradició protestant és que ells no s'han d'amagar de res del que fan i que tothom ho pot veure (a part dels dormitoris, sinó més que protestants serien exhibisionistes). Potser aquí a Suècia tampoc hi ha persianes perque és una societat protestant (?).