dijous, 27 d’agost del 2009

periodistes

Ostres, ja fa quasi 10 dies que no escric res, potser és perque no tinc res a dir o perque no tinc temps o perque quan tinc temps no recordo el que volia escriure...
Sigui com sigui, avui he recordat una parell de coses dignes de mencionar.
La primera va sobre els periodistes i la segona sobre la llar.
No sé si també us passa això de que quan en el diari s'escriu sobre un tema que vosaltres coneixeu molt bé sempre hi trobeu errades. A mi em passa sovint quan algun diari suec escriu alguna cosa sobre Catalunya: a vegades només són errades ortogràfiques, a vegades són més de contingut. Com aquest dissabte que hi havia un especial " La Barcelona de Zlatan". En general estava forca bé, tot i que tirava bastant dels tòpics o de la informació de 2a mà en plan: "el bar on solen anar els jugadors del FCB és Luz de Gas" o "les galeries chic de Bcn i on trobareu de tot és L'Illa Diagonal", etc.
L'esglai va venir quan el periodista escribia que Zlatan hauria d'apendre una llengua més o fins i tot potser dues: el castellà i el català. Aquesta última -escribia el periodista- és una llengua molt extranya que té un origen totalment diferent al castellà... Evidentment, el tio es confonia amb l'euskera. I jo em pregunto: tant costa informar-se bé de les coses abans d'escriure-les? D'on havia tret la informació aquest periodista? Quan de temps va trigar en escriure una plana sencera del diari? Potser va trucar a una oficina de turisme, potser va parlar amb un amic que havia estat a Barcelona, potser va llegir alguna pàgina web, però el que està clar és que l'home de lingüística no en té la més mínima idea. Quan li anava a escriure un mail, al cap de 2 dies, vaig llegir l'article de nou per Internet però la "desinformació" ja havia desaperagut. Suposo que algú se'm va adelantar.
La segona cosa que volia comentar: avui han vingut dues noies que faran la neteja de la casa un cop a la setmana. Són sueques i súper eficients. I paguem en blanc, gràcies a que el govern subvenciona la meitat del que costa aquest servei. Guai no? El preu net queda en 12 euros l'hora, que trobo que està la mar de bé. Quins diners més ben empleats!
Ah, i m'oblidava de dir que estic enganxada al primer llibre de la trilogia Millenium...

dimarts, 18 d’agost del 2009

Ferry

No sé si ho sabeu o si ja us ho havia comentat alguna altra vegada, -perquè la veritat és que perdo el comte del que he escrit després de tants anys- però aquí a Escandinavia hi ha uns ferries que van entre Finlàndia i Suècia, Suècia i Estonia, Letonia i Finlandia, etc. No s'utilitzen tant com a transport sinó com a local de festa, on sobretot i el més important, l'alcohol és barat. A més a més també hi ha botiga tax-free on comprar beguda i cosmètica. El viatge dura 24 hores i és d'anada i tornada, o "creuer".
En general, la gent agafa el barco per menjar, emborratxar-se, "ballar" i lligar. Imagineu-vos: discoteca, bar, restaurant, casino, karaoke, envelat i hotel, tot en un! Hi ha, però, diferents classes i companyies. Alguns són més plens de jubilats i altres de joves. Els preus dels camarots també varia molt.
Però a què vé tot això? Doncs que aquest any com a Kick-off, l'escola va triar un d'aquests creuers. Vam estar de conferència tot el dijous (sortint del port a les 7,30h del matí), sopar i festa per la nit i arribada de nou a Estocolm a les 6,30h del matí de divendres. Va ser bastant divertit, la veritat sigui dita, però una ja no té vint anys i sincerament, això de només dormir 3 hores entre dijous i divendres em va matar. No sé si de la ressaca (vaig beure vi amb el sopar i poca cosa més) o de les onades, però dissabte encara em durava la sensació de que el terra es movia: horrible!
Demà comencen l'escola els alumnes però jo no hi seré perquè acompanyo a la Júlia el primer dia a la seva nova escola. Ahir hi va anar 2 hores i avui 4, tota cofoia amb la seva motxil.la de les 3 bessones, comprada a Cal Grau...

dimarts, 11 d’agost del 2009

ho vaig escriure fa dies...

Surto fora i noto la mateixa olor que fa vint anys. Sento la gespa acabada de regar mullar-me els peus. Ja són dos quarts de dotze de la nit però se senten els sorolls de cada estiu. Un gos borda i el brunzir d'alguns insectes fa música de fons. Des de fa uns anys, amb les millores de la carretera a Barcelona, l'augment de la població i les noves edificacions allà on fa uns anys només hi havia camps, han fet que s'incorporin nous sons més molestos: cotxes, motos sense silenciador, gent que parla amb veu massa alta mentre pren la fresca...
Envelleixo però no me n'adono fins que no veig reflexades les meves arrugues en els rostres coneguts, en els amics que viuen de records semblants als meus, que somriuen quan tornen a sentir aquella cançó dels 80 que acompanyava les seves primeres nits de festa estiuenca.
Avui he tornat a somniar que volava però aquesta vegada, a més, em traslladava a un altre espai físic tan bon puc començava a enlairar-me. I em semblava tan bonic que en el somni plorava de felicitat sense poder-me contenir.