dimecres, 30 de març del 2011

cagadubtes (2a part)


És curiós que la Nerona em demani (vegeu comentaris post anterior) quina decisió vaig prendre sobre el dilema del post cagadubtes, perque justament avui al diari hi ha una pàgina sobre aquest tema i perque fa uns dies parlava de tot això amb el meu germà i la seva dona.
Comencaré per respondre a la pregunta: segueixo treballant a la Universitat al 80% i he comencat el master però molt poc a poc, de fet només una assignatura de "teoria i mètode de literatura" -per cert, només som dos alumnes, un luxe!-. De cara al semestre que vé, seguiré estudiant (2 assignatures) i treballant. Trigaré una mica més, però crec que és bo tant a nivell professional com econòmic quedar-me on sóc. Si veig que no puc amb tot ja prendré una decisió en aquell moment.
I ara, en quant a l'article del diari, que era la 3a part d'una sèrie sobre el tema de "decidir". Avui bàsicament era una entrevista amb una filòsofa que està escribint la tesi precisament sobre la llibertat de presa de decisions i l'esforc que ens suposa triar. Tot sembla indicar que el problema és que tenim massa per triar. Per exemple, a Suècia es pot triar entre 799 fons de pensions, 2962 tipus de contracte amb distribuïdors d'electricitat o 587 tipus de cervesa. A EUA es va fer un experiment en un supermercat, perque els consumidors compressin una mermelada: es van posar 6 pots diferents sobre un mostrador que la gent podia probar. Després van afegir més pots, tots diferents. Quan hi havia molts pots, s'acostava més gent a probar, però en canvi es venien més marmelades quan hi havia menys per probar. Sembla ser que quan tenim més per escollir, tenim més por d'equivocar-nos i acabem per no triar res.

Alguns consells que ens donen:
- no busquis durant massa temps la millor alternativa
- accepta una alternativa que sigui suficientment bona
- un cop hagis triat, no et posis a rumiar sobre si haguessis pogut fer una millor tria.
I una bona cita: "no ens hem d'arrepentir sobre allò que hem fet sinó sobre el que no hem fet"

Per cert, i canviant totalment de tema: aquesta nit he tornat a sommiar amb Blanes. Aquesta vegada anava a un dels pisos que han construit al lloc de la casa, on veia amb grata sorpresa que havien fet servir les rajoles de la construcció original...

dilluns, 21 de març del 2011

somnis

Feia temps que no ho feia, però aquesta nit he somiat que volava, però amb una diferència respecte a altres vegades: m'havia d'esforçar per mantenir-me a l'aire, concentrar-me, perquè sinó perdia alçada i tornava a tocar de peus a terra. Quan somio que volo, no és que ho faci en plan "superman" o avió, sinó que és més aviat com si flotés, levités. A vegades només m'aixeco uns pams de terra, a vegades m'allunyo i ho veig tot des de molt més amunt, en plan "google earth". També pot ser que fós com si nadés braça però a l'aire. És un gust! Una vegada vaig arribar a Xina...
Aquesta nit a més, ha coincidit que estava (oníricament parlant) en un lloc que també es repeteix de tant en tant: a Blanes, a la casa de la infància de la meva àvia paterna. Des de fa poc la casa ja no existeix perque la van tirar a terra per fer-hi uns pisos. En el somni -com en la vegada anterior- l'habitatge es trobava en estat gairabé ruinós i hi vivien uns estudiants que només aprofitaven les habitacions del costat del passeig marítim perquè a les de l'altra banda feia uns dies que hi volava un voltor.
Hi ha altres llocs o temes que tornen en els meus somnis. Un d'ells, i per seguir en la mateixa línea, és que em trobo a casa els meus avis materns (a França) en un moment de la segona guerra mundial i que formo part del moviment de la Resistència. No en plan heroïna sinó amb molta tensió per no ser descoberta, havent-me d'amagar sota l'escala, veient com passen soldats alemanys, però sentint-me molt a prop d'uns éssers que malhauradament ja ens han deixat.
I per últim, dos malsons que potser també heu experimentat: un és que sóc asseguda al volant del cotxe i, o bé no m'arriba el peu al pedal del fre, o bé no sóc prou alta per veure per on condueixo. Súper angoixant! L'altre, que sóc coixa; tinc una cama un pam més curta que l'altra i no porto cap sabata ortopèdica. Un vegada fins i tot en el mateix somni li deia a algú que volia caminar amb un peu dalt de la vorera i l'altre al carrer, per no haver de coixejar tant...

dimarts, 15 de març del 2011

emplaçament de producte

No sé si es tradueix així al català... En anglès,  es diu "product placement" per descriure la tècnica d'inclusió de publicitat en pel.lícules o sèries de TV, de manera subtil, mitjançant la col.locació de productes de la marca que es vol anunciar en el -diguem-ne- decorat.
A vegades és súper obvi. Penseu per exemple en la pel.lícula "cast away" amb Tom Hanks de protagonista, on la marca de missatgeria Fed-ex apareixia en tot moment... Altres casos, com a la foto de l'esquerra (sèrie House) són més discrets però tampoc passen inadvertits, al menys segur que no pel nostre subconscient. Aquest fenòmen és constant en tot el que ens arriba des d'EUA, però a Suècia també hi ha sèries que s'han afegit al carro. No sé com serà a Catalunya, però em puc imaginar que 3/4 del mateix.
En el passat post proclamava la genialitat de la sèrie "Mad Men", que s'extén també al marqueting de productes. Tot i està ambientada en els anys 60 del somni americà, l'agència de publicitat, centre de tota la història, té com a clientela quasi bé sempre empreses que encara existeixen, de manera que la campanya publicitària que els protagonistes preparen durant el capítol en qüestió, s'està utilitzant en realitat per captar al consumidor-espectador. Això és vàlid sobretot pel públic americà, ja que alguns dels productes (per exemple la horripilant beguda Dr. Pepper) no han cuallat mai a Europa.
Des d'un punt de vista sociològic és molt interessant veure com la societat de consum nord-americana es desenvolupà a grans gambades durant la dècada en qüestió, tot i haver començat ja abans. La cultura anti-ecològica de "l'utilitzar i llençar" o de la compra d'aparells elèctrics inútils començava a arrelar-se per acabar en la que estem vivint en aquests moments. Els valors del moment que tant van canviar en només uns anys, per exemple l'apartheid americà, el paper de la dona en el món professional, el fumar i beure constantment...I tot això, a part de l'emplaçament de productes, també queda súper ben reflexat en la sèrie.

dimecres, 9 de març del 2011

miscel.lània

Algú em pot explicar perque tinc fred si hi ha 20 C a dins de casa? La mateixa temperatura al carrer no em fa pas venir fred, però aquí asseguda davant l'ordinador sempre acabo amb les mans gelades i d'alguna manera amb el fred ficat a dins...
A fora, els carrers estan glacats des de la setmana passada. Durant el dia, graus positius que fan que tota la neu acumulada mica en mica es vagi fonent, però per la nit, graus negatius que fan que aquesta neu convertida en aigua esdevingui gel. El pitjor de tot és que en molts carrers no hi tiren sorra, cosa que fa que  haguem de caminar com iaiets per no fotre'ns de morros. VOLEM PRIMAVERA JA!!!!
Una altra cosa que em passa pel caparró: a Catalunya es fan simulacres d'incendi a les escoles? Aquí, cada semestre n'hi ha una. És a dir, un dia sona l'alarma d'incendi sense previ avís per tal que els alumnes i mestres aprenguin a reaccionar en cas de que passi de debò. Tothom sap què ha de fer i per on ha de sortir. A les guarderies també. I encara que faci fred, no es poden posanr la roba d'abric, perque si fos un incendi de veritat no podriem perdre el temps... El cert és que des que visc aquí no he sentit mai que es calés foc ni a cap escola ni a cap guarderia.
I parlant d'alarmes... sabieu que un cop al mes (el primer dilluns) es prova una alarma d'emergència a cada població? Sí, sí, sona com una sirena d'aquelles que se sentien a la Guerra quan venien avions enemics a bombardejar. Jo ho trobo al.lucinant, la veritat. Sempre m'ha semblat una mica paranoic tanta precaució. En plan "refugi nuclear"...
I això em fa pensar en una sèrie que m'encanta i que si encara no heu vist us l'aconsello: Mad Men. No només la posada en escena és genial (incloent vestuari) sino que els guionistes (els futurs escriptors recordats?) deixen anar de tant en tant reflexions boníssimes.
I ara que penso en escriptors brillants... Acabo de llegir-me "L'estiu de l'anglès" de Carme Riera. Entretingut i divertit, però m'ha decebut. Bàsicament és una mena de barreja de plagi de "Misery" (ella mateixa ho esmenta a la novel.la) i la pel.li "Psicosi".

dijous, 3 de març del 2011

we are catalans

Avui m'han passat aquest video i m'ha agradat ;-). Em sembla que podeu trobar la versió traduïda al Youtube.

dimarts, 1 de març del 2011

vacances

Ara a Estocolm també tenim la "setmana blanca" que tanta polèmica ha causat a Catalunya. Aquí però, s'anomena "vacances d'esport" (blanques ho són tot l'hivern ;-)) i presenta una gran diferència respecte a les vacances catalanes: els pares que treballen (el nostre cas) poden deixar els nens al "casal" de l'escola, que és als mateixos locals i amb el mateix personal que els dies de cada dia. Altres vegades ja he explicat que aquí les classes acaben a les 13:00h i després és el "casal", no obligatori però a la pràctica la majoria dels nens hi són fins les 16:00h. (això només pels nens de 6 a 10 anys)
Tot i així, hi ha molts pares que també fan mans i mànigues perque els nens puguin tenir aquests dies de vacances, que es consideren quasi com un "dret dels infants": els envien amb els avis o s'agafen algun dia de vacances ara un progenitor, ara l'altre. Potser és perque vivim en una zona relativament privilegiada, però dels més o menys 90 alumnes que hi ha normalment, aquesta setmana en queden uns 30, a molt estirar. Molta gent aprofita la setmana per marxar a esquiar a les pistes que són més al nord i evidentment aquesta setmana és la més cara de l'any. El mateix passa amb les vacances de tardor, quan moltes families aprofiten per marxar cap a destins més càlids. L'altre dia em comentava una mare que ja havien comprat el viatge per la setmana de novembre quan tindran les vacances de tardor: 8 dies a Cabo Verde, "all inclusive", per 4 persones (de les quals 2 nens de 8 i 6 anys): 40000 corones = uns 4590 euros...
I el que no queda dit però tothom pensa és aquesta mena de culpabilitat que representa que un ha de carregar; pobra nena, haver d'estar aquí durant la setmana de vacances mentre les seves amigues estan esquiant... Això sí, si demanes 3 dies de vacances al mes de marc per viatjar cap a Suïssa (els bitllets són evidenment molt més baratos llavors) et diuen que prefereixen que els nens no es perdin "classes", però clar, no et poden obligar. Però per no ser menys, dijous les nostres aniran a casa els avis i divendres jo me l'agafo de vacances, al menys només hauran estat a l'escola 3 dies de 5.
De totes maneres, no em queixo, justament perque aquí tenim la possibilitat del casal -no gratuït però molt barat-, cosa que no teniu a Catalunya. Per altra banda, si us serveix de consol, penseu que a Franca i a Suïssa encara funcionen amb els dimecres sense escola. És a dir, els nens van a l'escola 4 dies a la setmana! Això sí que em fa flipar, bàsicament perque sovint són les mares les que han de deixar de treballar al 100% per poder estar amb els fills el dia que no hi ha escola!