dimecres, 30 de març de 2011

cagadubtes (2a part)


És curiós que la Nerona em demani (vegeu comentaris post anterior) quina decisió vaig prendre sobre el dilema del post cagadubtes, perque justament avui al diari hi ha una pàgina sobre aquest tema i perque fa uns dies parlava de tot això amb el meu germà i la seva dona.
Comencaré per respondre a la pregunta: segueixo treballant a la Universitat al 80% i he comencat el master però molt poc a poc, de fet només una assignatura de "teoria i mètode de literatura" -per cert, només som dos alumnes, un luxe!-. De cara al semestre que vé, seguiré estudiant (2 assignatures) i treballant. Trigaré una mica més, però crec que és bo tant a nivell professional com econòmic quedar-me on sóc. Si veig que no puc amb tot ja prendré una decisió en aquell moment.
I ara, en quant a l'article del diari, que era la 3a part d'una sèrie sobre el tema de "decidir". Avui bàsicament era una entrevista amb una filòsofa que està escribint la tesi precisament sobre la llibertat de presa de decisions i l'esforc que ens suposa triar. Tot sembla indicar que el problema és que tenim massa per triar. Per exemple, a Suècia es pot triar entre 799 fons de pensions, 2962 tipus de contracte amb distribuïdors d'electricitat o 587 tipus de cervesa. A EUA es va fer un experiment en un supermercat, perque els consumidors compressin una mermelada: es van posar 6 pots diferents sobre un mostrador que la gent podia probar. Després van afegir més pots, tots diferents. Quan hi havia molts pots, s'acostava més gent a probar, però en canvi es venien més marmelades quan hi havia menys per probar. Sembla ser que quan tenim més per escollir, tenim més por d'equivocar-nos i acabem per no triar res.

Alguns consells que ens donen:
- no busquis durant massa temps la millor alternativa
- accepta una alternativa que sigui suficientment bona
- un cop hagis triat, no et posis a rumiar sobre si haguessis pogut fer una millor tria.
I una bona cita: "no ens hem d'arrepentir sobre allò que hem fet sinó sobre el que no hem fet"

Per cert, i canviant totalment de tema: aquesta nit he tornat a sommiar amb Blanes. Aquesta vegada anava a un dels pisos que han construit al lloc de la casa, on veia amb grata sorpresa que havien fet servir les rajoles de la construcció original...

6 comentaris:

òscar ha dit...

És cert. No trivialitzo amb la resposta, però jo miro de defugir els restaurants xinesos aquells que tenen tres-mil plats per escollir i, clar, acabo demanant tot estressat, un arrós tres delícies i un pollastre al curry.

garbi24 ha dit...

estic d'acord amb que massa oferta no és bona, només fa que es dubti més, i la diferència no pot ser tanta en qualitat preu.
Diuen que una bona manera és agafar cinc preus i fer el promig....el resultat que s'acosta més a un preu es l'oferta bona.

Albert ha dit...

Ahir mateix ens va passar aquí en un fast-food, que de tantes coses que tenien al taulell al final vam girar cua atabalats.
Una cosa, "arrepentir" em sembla que no va bé :)
Endavant amb el màster !

Finestreta ha dit...

Tens raó, massa oferta no és bona... Jo acostumo a triar ràpid i a no mirar enrera, però de vegades es fa difícil oi?

Montse ha dit...

Jo visc al costat de Blanes!

nerona ha dit...

Téns tota la raó, masses opcions no són bones!!
Ara, jo sóc la reina de les cagadubtes!!!!!! Em semblen bons els teus consells! Intentaré aplicar-me'ls!!
I és una bona casualitat que les dues penséssim en el mateix tema en poc temps!!!