Millenium i més de Sanitat

Si feu click aquí, podreu llegir el post de J.J. Isern que parla sobre el bestseller "Millenium". A mi m'ha fet especial gràcia perquè arran de la seva consulta (sobre els títols dels llibres en la versió original) i com que la majoria de amics i familiars catalans ja se'ls havien llegit i els havien agradat, em vaig decidir a comprar-me finalment, el primer volum de la sèrie que espero poder comencar el dissabte a l'avió, tot i que jo és ser molt optimista. Més que res perque viatjo sola amb les dues nenes i per poder llegir, una hauria de dormir-se i l'altra jugar a la consola. Si no, tampoc passa res, el comencare qualsevol altra dia.
El que m'ha sorprès del que diu en Joan és que la versió catalana s'ha fet a partir de la traducció al francès de l'original i em pregunto perquè. No serà perquè no hi hagi gent capacitada per traduïr del suec al català; en conec uns quants que viuen a Estocolm. I no em refereixo a catalans que viuen a Suècia, sinó a lingüistes, professors universitaris i traductors professionals. És una qüestió econòmica? O simplement és per manca d'esforc de l'editorial per buscar un traductor suec-català?
Ho trobo una mica trist perquè la qualitat òbviament no pot ser la mateixa. Es com el joc aquell d'anar-se dient una cosa a l'orella i quan arriba l'última persona la frase ja no és la primera que al comencar...

Canviant de tema, fa unes setmanes us comentava que es tanquen per vacances algunes plantes d'hospitals universitaris (el cas d'infantil, per ex.). Doncs ahir llegeixo al diari que la Inspecció de treball i una altra autoritat han valorat la situació en 8 hospitals universitaris i es considera alarmant. Entre altres coses, a l'estiu es disminueix en un terc la capacitat d'acceptar pacients, que s'han de moure entre diferents plantes, augmentant el risc d'infecció. Habitacions previstes per 2 o 4 persones s'hi fiquen més pacients amb menys de 80 cm. entre els llits, que és el que diu la llei que hi ha d'haver. Hi ha malalts que han d'estar en camilla al passadís, altres que són en habitacions on no hi ha timbre, lavabo ni oxigen.
Suècia és el país d'Europa occidental amb menys places hospitalàries per càpita, menys fins i tot que a EUA. Oi que no us ho imaginaveu? Abans de tornar-vos a queixar sobre la sanitat a Catalunya, penseu-vos ho dues vegades, perque jo trobo que està super bé.

smultronstället

Als que sigueu cinèfils us sonarà el títol del post perquè així es diu una pel.lícula de l'Ingmar Bergman de l'any 57, traduïda al castellà com a "Fresas salvajes". La paraula però, no vol dir exactament "maduixetes del bosc" sinó "lloc on creixen maduixetes del bosc". A més, també té un sentit figurat o diguem que la paraula s'utilitza també per descriure un lloc preferit, un entorn idílic, allà on ens trobem a gust, un lloc especial per la persona que en parla.
Bé, doncs al que anava: des de petita que les maduixetes del bosc (jo els anomeno així, però no sé quina seria la traducció més correcte... potser maduixes silvestres?) m'han encantat. A Catalunya, no són fàcils de trobar, però a Franca per la zona on he passat tots els estius de la meva infantesa, sí que se'n podien trobar de tant en tant. El que les fa tan especials no és només el seu aroma i sabor intens, sinó que n'hi hagi tan poquetes i s'hagin de degustar amb lentitut.
Al venir a Suècia per primera vegada, l'estiu del 97, vaig al.lucinar que es poguessin trobar tantes d'aquestes fruitetes, que generalment es localitzen en grups, en aquests "smultronställen" (la paraula del títol en plural) i on et pots parar a omplir-te'n les mans! Normalment, s'enfilen en un bri llarg d'herba, com si passesis perles en un collaret, per poder-les dur sense que s'aixafin (vegeu foto). Això, entre moltes altres coses més importants, va ajudar a crear-me una imatge idealitzada d'aquest país.

Al jardí de casa també en tenim i a la Júlia li encanta anar-ne a collir, però és quan passejo pel bosc quan més m'agrada fer troballes de "smultron" (maduixetes). De sobte, se t'obra una clariana i tot de puntets vermells et diuen "agafa'm" i després pots seguir caminant durant una bona estona sense trobar res... Suposo que s'assembla a la sensació de trobar un lloc ple de rovellons pels que els agrada anar a buscar bolets.

Quan torni de Bcn a l'agost, ja serà el temps de gerds i mores, però això ja és una altra història...

la natura ajuda

Segons una sèrie d'articles al diari, hi ha estudis científics que demostren que el fet d'estar en contacte amb la natura ajuda a les persones amb depressions, estres, angoixa i altres problemes mentals a trobar-se millor. Algunes regions de Suècia financien "teràpies de jardí" perque la gent amb aquest tipus d'afeccions torni abans a la feina. Els pacients passen varies hores al dia "jardinant", i sembla ser que funciona!
El fet de treballar al jardí, removent la terra, plantant, tenint cura de les flors, o simplement passejar pel bosc aporta harmonia a l'equilibri emocional.La pena és que hi ha molts mesos de l'any en que això no es pot fer. I sobre aquest tema, l'article no deia res. Potser també val passejar-se per la neu, o patinar, o esquiar...? Ara, contacte amb la terra, poc, perque està congelada!
Personalment ja ho havia notat, em relaxa molt ser fora i dedicar un temps a les meves plantetes. L'altre dia vaig estar en un garden que era una passada. Un híbrid entre parc i botiga de plantes, amb cafè inclòs. El millor, és que venen tot tipus d'exemplars, importats de tot arreu. Vaig comprar una magnolia i un auró (arce en castellà) japonès, a part d'altres cosetes més petites. Us deixo algunes fotos, perquè us en feu una idea.
Aquests dies està fent un temps increïble, calor i tot! Les nenes s'ho passen la mar de bé jugant amb aigua, però jo poca cosa puc fer de tot el que voldria... Especialment quan em toquen nits de mare soltera. Avui l'Elna no ha fet ni migdiada, que sol ser l'horeta més tranquil.la del dia.
El pitjor però, és que tan bon punt m'absento uns segons d'on és, la Júlia ja m'està buscant. En tot moment ha de saber on sóc. Si vaig fins a la bústia o a llencar les escombraries, m'ha d'estar mirant des de la porta. A la que em bellugo un parell de metres (del porxo a la gespa, per exemple) ja m'està seguint, com si tingués una cua.
És un pal, de veritat!! I això que a la tardor ja farà sis anys. I en fa uns quants que dura la tonteria...

vacances!

Per fi, vacances! I encara més per fi: BON TEMPS!! No m'ho puc creure, les previsions són de sol cada dia i de 20 a 25 graus durant tota la setmana!!!
Ahir i avui he deixat les nenes a la guarderia de 9 a 3 per poder fer coses d'aquestes que sino mai es poden fer: anar de compres, actualitzar el bloc, baixar les fotos de la càmara, arreglar el jardí, desar la roba d'estiu a l'armari, netejar la casa a fons,... evidentment no tindré temps de fer-les totes, però alguna coseta espero que sí. He hagut de mentir, dient que tenia un curs perquè aquí tenen això: es considera que si no has de treballar o estudiar, la teva obligació és tenir els nens a casa. Ja he comentat altres vegades que la idea que es té aquí sobre la guarderia és molt diferent que a Catalunya. No es veu tant com un centre pedagògic sinó com un pàrquing al que els pares estan obligats a deixar els nens (pobrets) perquè ells han de treballar. És a dir, ets una mala mare si t'en vas a fer altres encàrrecs (el doble de ràpid si vas sense crios) enlloc de ser a casa amb els fills... I no estem parlant de nens de mesos o petitons, no. Com ja us he explicat alguna vegada, aquí a la guarderia hi van els nens des de l'any als 5 anys(o sis, depenent de quan els fagin).
Total, com que saben que treballo de mestra i que l'any escolar ja s'ha acabat, doncs he hagut d'allargar el curs que vaig fer la setmana passada a l'Instituto Cervantes fins avui. Em fot mentir, però considero que tinc dret a dos matins per mi sola (de fet preferiria tenir tota la setmana). A més, les nenes s'ho passen la mar de bé amb els seus amics.
I seguint amb el tema guarderia: ens han enviat un mail dient que de cara el curs vinent, canvien algunes rutines. A la Júlia ja no l'afecta perquè comenca l'escola però a l'Elna sí. Una d'aquestes noves iniciatives no m'ha fet cap gràcia. Resulta que han decidit que els nens que fan la migdiada la faran a partir d'ara al seu cotxet, a fora al jardí. D'aquesta manera tenen una habitació més per fer altres coses (allà on fins ara tenien els matalassos) i, segons ells (per mi molt discutible) es redueix el risc de contagis, els nens se senten segurs perquè són al seu cotxet i a més seran al menys una hora més al dia a fora, que sempre és bo. I no creieu que això només és per quan fa bo, no. TOTS els dies de l'any, encara que estiguem a graus negatius, cosa per altra banda succeeix uns 150 dies a l'any en aquest país. Tothom diu que és tan bo això de dormir a l'aire lliure, només cal anar ben abrigats. Però la qüestió és si es pot ensenyar a nens que no ho han fet mai quan ja tenen unes edats...
No sé pas com anirà per l'Elna que no dorm mai al cotxet; quan anem a passejar li agrada mirar tot el que passa al seu voltant i no em puc imaginar que l'estirin al cotxet i s'adormi ipso facto. Més aviat, me la veig aixecant-se tota l'estona, treient el cap, etc.
S'ha de dir que els cotxets aquí no són d'aquests "paraigües" sinó en plan robustos, i que es poden estirar completament. No obstant, queden una mica estrets per una nena de 2 anys com tindrà l'Elna la tardor vinent.
I com que aquí les guarderies et "toquen" (i encara gràcies que en tens una) i a sobre són totes públiques, doncs tampoc no pots dir gran cosa ni canviar a una altra.

fins al capdamunt!

...Per no dir una altra cosa perque queda lleig.
Avui he anat a veure el prefecte de la Facultat d'hispàniques de la Univ. d'Estocolm per veure quant em falta estudiar per després poder-me dedicar a la pedagogia exclusivament i treure'm d'una vegada aquest títol.
Doncs ara ve lo bo: el tio em diu que el que havia d'haver fet és contactar-los abans d'haver-me posat a fer els cursos que ja he fet perquè ells me'ls haguessin convalidat, tenint en compte que tinc una llicenciatura cursada a Espanya.
Abans de comencar els estudis, ja ho vaig preguntar a la Universitat de Dalarna on he estudiat durant tot aquest curs. Però ells em van dir que no, que si no havia fet filologia, no hi havia res a convalidar.
Com pot ser que diguin diferents coses depenent de la Universitat on et dirigeixis?
TOTAL: tot i que com diuen els castellans, "el saber no ocupa lugar", m'han vingut a dir que aquest any que he estat estudiant me l'hagués pogut estalviar...
Com deia al comencament, n'estic fins a un cert lloc de tota aquesta historia. Se'm passen les ganes de seguir estudiant, i al mateix temps penso que el millor potser seria fer tota la carrera de magisteri com qualsevol suec i dedicar-me a estudiar 4 anys, sense treballar, perque agafant dreceres m'esta sortint tot al revés de com voldria!
I de la feina no m'han dit res encara.
Pero avui, per sort, ha sortit el sol. :-)

plou,plou,plou...

No us ho deveu creure, escric dos dies seguits! Sí, hauria d'estar endreçants papers i llibres (sóc a l'escola però sense alumnes) però tinc una mandra brutal. Encara no sé res de la feina perquè el rector està en una reunió. D'aquí a una hora tinc un dinar de comiat pels alumnes d'últim curs i personal. L'Elna a casa la sogra, que també està mig malalta, la Júlia a la guarderia i el marit a Sandviken. Demà serà aquí a Estocolm, però comque té una reunió important i pels alumnes és l'últim dia d'escola (i jo no m'ho vull perdre), la meva sogra haurà de tornar a cuidar de l'Elna. I divendres, ja veurem què passa. Si em donen la feina pel curs que vé, haig d'assistir a una reunió (obligatoria per tots els mestres). Si no, em tocarà quedar-me a casa amb l'Elna malalta, i buscar feina.
Sí, ja sé que ell guanya molts més diners que jo, però no m'agrada gens com s'estant tornant els rols de la familia... I ara encara es nota més, perquè quan HA d'estar a Sandviken, la seva agenda és intocable. No sé perquè collons vaig acceptar que agafés aquesta feina! No em vull ni imaginar com serà a l'hivern, sobretot si no tinc feina!
Per acabar-ho d'arreglar, no para de ploure i seguim amb temperatures més típiques del més d'octubre que de juny. I n'hi ha per dies (cap de setmana inclos). Massoca com sóc, em miro les previsions de Catalunya i veig que teniu un sol radiant i esteu a 26 graus. Quina enveja!!!! Ja sé que mai estem contents amb el que tenim, però no em negareu que és més fàcil estar de bon humor si hi ha solet a fora que si no para de ploure i fa fred...

festa, otitis i serveis sanitaris

Gràcies pels consells. La festa va anar la mar de bé. Al final erem 15 adults i 12 nens, tela! A més com que feia tan mal temps vam estar la majoria del temps a dins de casa. De truita de patata no en vaig fer, però vaig posar embotit que encara tenia envasat des de la visita de mon germà i vaig fer "tapetes" de diferents coses. A part, també hi havia arengades d'aquestes tan bones que fan aquí (en conserves de diferents sabors, si no ho heu provat, en podeu comprar a Ikea) i patates noves. Evidentment una amanida ben grossa i pa amb tomàquet i formatges també n'hi va haver.
Diumenge practicament ens el vam passar netejant i endrecant i per la nit, a l'Elna li va agafar febre i vam passar la nit del lloro. Ahir un dia super pesat, a casa amb les dues nenes: la gran fent-li la guitza a la petita que estava malalta i jo dels nervis!
Avui la Julia ha anat a la guarde i jo al metge amb l'Elna, que resulta que té otitis. He tornat a passar una nit fatal i el meu estimat estava a Sandviken, dormint com un angelet...
En quant als serveis sanitaris, només us volia comentar, perque veieu lo bé que es viu a Catalunya, que aquí a partir del 18 de juny, tanquen per vacances la planta infantil de l'hospital universitari que tenim prop de casa, durant 5 setmanes. O sigui, que si al crio li passa alguna cosa, agafa els trastos i ves a l'hospital que tenen obert, on hi deu haver una cua de collons. Per sort el dia 10 baixem a Bcn... Imagineu-vos el show que es muntaria a Bcn si tanquessin les urgències infantils del Vall d'Hebro o de Sant Joan de Déu! Jo la veritat, ho trobo fortíssim.
Demà em diran si encara tinc feina o no per l'any que vé. Ja us diré algo.