fet

Al final em van convèncer i ja està fet. Ahir em van posar la vacuna i collons.... quin mal em fa el braç avui! Només me l'he deixat posar pel tema de l'asma si no no me la posaria. Gràcies pel document Montserrat, em va arribar una mica tard. De fet ja havia vist un video al youtube on la Teresa Forcades explicava tot això...
I què veig avui a una plana del diari? Doncs que ara també ha començat la vacunació per la grip de cada any! Els altres anys qui es volia vacunar i no era jubilat s'ho havia de pagar de la seva butxaca. Ara resulta que es recomana als que tenen una malaltia crònica (pex asma) que es vacunin i és gratuït. Però per aquí ja no hi passo! En els últims anys no he agafat mai la grip. Com a molt encostipats i mals de coll però res serio. I de repent m'adono que potser ha estat una xorrada vacunar-me contra la nova grip... :-(
Com que jo he estat la conillet d'indies de la familia, em sembla que convenceré al meu marit perquè diguem a l'escola que no vacunin a la Júlia perquè no pertany al grup de risc.

vacunar-me, sí o no?

No sé què fer. Que extrany! direu els que em coneixeu...La indecisió és un dels trets que em caracteritza.
Aquesta vegada va sobre un tema de salut. Des de que va arribar a Europa la "nova grip" se n'ha parlat molt en tots els mitjans de comunicació. Que si una persona ha mort en tal país, que si una altra està endollada en una màquina per respirar, etc. Després va venir la qüestió de la vacuna. Aquí a Suècia s'ha fet la recomenació general de que TOTHOM hauria de vacunar-se, excepte nens de menys de 3 anys i persones al.lèrgiques a algun dels components. La raó és que pel fet de tractar-se d'una nova grip molta més gent es contagiarà perquè no hi ha inmunitat entre la població. L'Estat va comprar un munt de dosis que primer havien d'anar pels grups de risc: persones amb malalties respiratòries, dones embarassades, altres malalties cròniques. Jo pertanyo a un grup de risc, perquè sóc asmàtica i per tant se'm recomana especificament pendre la vacuna.
Jo primer vaig pensar que no em vacunaria, entre d'altres coses perque penso que tot és un tinglado comercial perque els laboratoris s'omplin les butxaques i perquè la població centri la seva atenció en altres coses que potser no son les realments importants. Per altra banda fa anys que no he agafat una grip. Com a molt mal de coll i encostipat, però mai febre. Un altre factor en contra és que no tinc cap ganes de patir efectes secundaris (més d'un de cada 10 agafa febre i té malestar generalitzat els dos dies després de punxar-se.
Tot i això m'ha comencat a agafar canguel.lo. Finalment han aconseguit el que es proposaven (?) i segurament acabaré per posar-me la vacuna perquè em fa por agafar la grip i tenir complicacions respiratòries i tot el que això suposaria.
Al mateix temps, t'informen que els símptomes d'aquesta grip són menys greus que els de la grip normal. En què quedem??? Ahir va morir una nena de 8 anys a causa de la grip i era una nena que estava totalment sana de bon comencament. Què vol dir que va morir de la grip? Va morir perquè no podia respirar? De la febre? De la tos? De què???
Ahir les noticies ensenyaven la quantitat de morts causades per la grip en diferents països. Però... quants es moren cada any de la grip "normal"? Més gent o menys?
I vosaltres... què opineu?
Per altra banda, perquè no inventen una vacuna contra la grip intestinal que es repeteix cada any?

panellets

Aquest és el resultat de la feinada de dissabte...! A mi els panellets no m'agraden però tot sigui per mantenir vives les tradicions en terres llunyanes. Vaig decidir doblar les quantitats de la recepta, perquè ja que m'hi posava, almenys que fos una producció una mica contundent.
De bon començament, la Júlia i una amiga seva que havia vingut a passar la tarda em van ajudar i estàven la mar d'animades però com sol passar, em van abandonar a mitja feina. I no és d'extranyar, perquè quan era l'hora de fer boletes va resultar que la massa ens havia quedat massa líquida... Què faig? Agafo el telèfon i truco a un amic fill de pastisser de terres gironines que també viu a Estocolm. -Què hi has posat? em diu.
I jo: -ametlles, patates bullides, sucre
Ell: -patates? Jo no n'hi poso mai, només ametlles i sucre i vaig afegint aigua
Jo: -i ara què faig? No és qüestió de llençar la massa amb el preu que van les ametlles!
Ell: -ostres no ho sé, afageix-hi ametlles... o potser midó?

Total, agafa el cotxe i vés a comprar més ametlles perquè les que hi havia a casa ja eren totes a dins la massa. Per no haver-les de pelar les vaig comprar ja fetes a làmines i les vaig picar amb el turmix.

Després d'un kilo d'ametlles, 1200 gr de sucre i 500 gr de patata bullida tot ben barrejat, vaig posar-me a fer boles, passar-les per rovell d'ou i rebossar-les amb pinyons, coco, les poques ametlles que quedàven i xocolota.

Ahir vaig dur-ne bastants a l'escola pels col.legues (els alumnes no ho aprecien ni s'imaginen la feinada que ha comportat).
Almenys els que els han probat han dit que eren molt bons!

dia de luxe

Ahir vam gaudir, el Tomas i jo d'un dia de luxe. Pels que no teniu fills serà una mica difícil d'entendre perquè ho dic...

De bon matí vaig anar a deixar les nenes a casa els sogres, on la meva cunyada ha vingut a passar uns dies, amb la bossa preparada per passar el dia i la nit allà. Després vaig tornar a casa des d'on el Tomas ahir va treballar unes horetes i jo vaig estudiar. Un cop dinat vam marxar cap un lloc de botigues on no hi haviem estat abans, ubicat en una antiga zona industrial restaurada. Vam comprar alguns articles de roba i vam visitar moltes botigues d'interiorisme i disseny. Després vam anar al cine, a veure "Julia & Julie" on la Streep fa un paper molt bo però lleugerament enervant (pel to de veu que ha d'utilitzar). No m'explaiaré sobre el film, però si us diré que mentre el mires et va entrant la gana.
La idea era anar a sopar després del cine. Però ai làs! Aquest país no deixa de sorprendre'm! Eren les nou del vespre i tots els restaurants tancaven!!! Evidentment, no erem al centre de la ciutat (ja seria el colmo), però en una zona on la gent ha anat a comprar (les botigues tanquen a les 20:00h) i on hi ha un cinema amb 6 sales, seria bastant lògic que els restaurants estiguessin oberts fins una mica més tard la nit de divendres, no? Doncs nanai. Ens vam quedar amb les ganes i com que vam perdre el temps anant a diferents llocs per veure si ens servien sopar, vam haver de tornar cap a casa amb la cua entre cames (és aquesta l'equivalència a "mi gozo en un pozo"?).
Però tant era, perquè ens esperava tot el vespre per nosaltres sols i tota la nit amb la garantia de no ser despertats, cosa que no passava des de que la Júlia era filla única i dormia a ca'ls sogres ;-)!
Per cert, gràcies pels comentaris de l'anterior post! Vaig recordar que teniem el fantàstic llibre que la Mireia i l'Erik van regalar a l'Elna "I ara què mengem?" i tot i la dificultat que ha suposat trobar ametlles (seran sense pelar), avui o demà farem panellets!!!

una hora menys

Canvi d’hora; el dia s’escurça. La fi de la tardor s’acosta, la foscor es fa cada dia més pal.lesa, plugim constant que remulla les fulles esteses per terra, cada vegada més desfetes, més marrons, més podrides.
Aquí no hi ha festes, ni castanyes, ni panallets. Com a molt s’importa el rotllo americà de les carabasses, els monstres i les telaranyes. Sinó, es va al cementiri a posar maca la tomba d’algun ser estimat.
Els alumnes tenen vacances tota la setmana. Els mestres a partir de dijous.
La Júlia malalta des de dissabte, i jo sentint enyorança.

aclariments i altres

Abans que res dir-li al Sergi (vegeu el seu comentari a l'anterior post) que malhauradament TV4 no televisa gratuitament els partits del Barça en directe. És la cadena de pagament "TV4 sport" (del mateix grup) que ho fa. No només els del Barça sino també altres partits de la lliga espanyola.

Dit això i abans de sortir de casa per portar la Júlia a una festa d'aniversari, us volia comentar algunes cosetes que he anat acumulant en el racó de "posts pel bloc".

La primera: un bon amic nostre es va fer operar d'un problema del cor que fins fa cosa de dos anys desconeixia que tenia, tot i que en notava els efectes (de repent se li disparava a més de 200 pulsacions/min). En preguntar-li perquè no s'havia fet operar abans ens contesta que és perquè pesava massa per la "camilla" del TAC que li havien de fer. No us penseu que parlo d'una persona amb obesitat mòrbida, ni molt menys. Aquest noi medeix quasi 2 metres i és de constitució forta i és cert que en els últims anys ha tingut panxa, però no és res que et fagi reaccionar. El pes màxim que suporta la camilla en qüestió és 115 kg. i ell en pesava 130. O sigui que es va haver d'aprimar perquè el puguessin operar. El que trobo extrany és que justament aquí a Suècia hi ha molts homes d'aquest tamany i trobo que és quasi una discriminació que no se´ls pugui donar l'atenció que necessiten. M'estranya que ningú reaccioni...

La segona: una altra de les diferències entre Catalunya i Suècia i que em sembla que mai he comentat és el tema de les necrològiques i altres anuncis familiars. Especialment els diumenges, el diari (de tirada nacional) en porta 4 pàgines plenes: primer els casaments, amb foto inclosa (sovint han passat mesos des de la data perquè hi ha cua), després els naixaments, molts també amb foto inclosa (aquí el crio potser ja té 8 mesos quan es publica l'anunci, però és que també hi ha cua) i per últim les morts. El que fa diferent a les necrològiques sueques és que enlloc de posar una creu hi ha molta gent que tria altres símbols. Per exemple és molt normal que a sobre del nom del difunt hi hagi un escut del seu equip de fútbol, un vaixell de vela, una moto, un cotxe, un cor, un ram de flors, un gat, un gos... Curiós, oi?

Ui, haig de marxar que aquí no està ben vist això d'arribar tard a les festes.

consumir

Ja està, ja hem encarregat l'estufa i ens la venen a instal.lar el 25 de novembre!! I és el model que veieu en la imatge. Aquestes setmanes se'm faran molt llargues!

I parlant de consumir, avui he llegit un mini reportatge d'una noia mare de dos nens de 4 i 6 anys, que inspirant-se en el llibre de Judith Levine "Not buying it, my year without shopping" (més o menys: "no comprar-ho, el meu any sense anar de compres") va decidir passar-se un any sense comprar res innecessari. És a dir, comprava menjar i productes de consum bàsics, però va deixar d'adquirir roba nova, cosetes de decoració i altres banalitats. També va deixar d'anar a fer cafetons amb les amigues i va parar de donar-se el gust de dinar en restaurants cars. Els sis primers mesos diu, van ser durs però després ja formava part de la seva rutina diaria i al final de mes (obviament) tenia molts més diners al compte. Després de l'any de no consumir, diu que inverteix més en menjar de qualitat, productes ecològics i que tria més acuradament quin producte comprar. Per exemple amb el seu marit han decidit que volen un cotxe bo i utilitzen els diners per comprar-lo enlloc de gastar-los en petites cosetes constantment.

Jo haig de dir que el fet de viure a les "afores" i només moure'm de casa a l'escola, la guarderia i la feina, fa que no tingui ni temps ni possibilitat d'anar de compres o sigui que no m'haig ni de plantejar el repte d'un any sense "shopping". Si hi ha una cosa que no suporto és comprar merdetes "made in China" que no serveixen per res només perque són barates. El dinar a l'escola em costa 2 euros al dia, l'Elna hereda la roba de la Júlia i la Júlia reb molta cosa de les seves cosines segones. Quan invertim en la llar, ho fem amb despeses contundents (com ara l'estufa o coses pel jardí) però que són a la vegada una inversió. Això sí, preferiria poder anar més sovint de compres perquè cada matí quan haig de triar la roba no sé què posar-me perquè la meitat (o més) del meu vestuari el tinc molt vist.