dilluns, 7 de març de 2016

PAX

Comences amb molta energia i ganes, obrint una de les 90 caixes, treus les peces una en una amb delicadesa, separes els cargols segons les mides i la quantitat que indiquen les instruccions i et poses a fer feina amb il·lusió. Vas fent i veus com el moble va creixent i va prenent l'aspecte de quan el vas veure a la botiga. És entretingut i divertit, com quan jugaves amb lego de petita. En algun moment t'equivoques i has de refer el que ja tenies muntat, però veus amb alegria que algunes de les dificultats que fa uns anys et feien suar han desaparegut per deixar pas a sistemes més pràctics. És el cas de les vies per on han d'anar els calaixos, per exemple.
Quan acabes el primer dia de feina estàs contenta, mires el resultat i te'n sents prou orgullosa, pensaves que trigaries més. El segon dia, no saps perquè però ja no tens la mateixa energia. Vols però et costa més. Quan ja portes muntats cinc calaixos els següents se't fan un pèl feixucs. L'esquena es queixa, els genolls també. T'irrites quan el cargol que has de posar cau per tercera vegada a la que intentes girar el tornavís. Les caixes s'obren estripant el cartró sense paciència.
El pitjor, però, és quan al vespre ja has muntat l'armari de 5 seccions i només et queden les portes corredores. Obres les instruccions i veus que el primer que has de fer és forats amb un trepant: quatre per cada sostre de secció, abans d'haver-hi de posar no sé quantes peces que hauran d'aguantar les portes. Aleshores és quan tanques la paradeta i decideixes que el proper cap de setmana ja saps què et tocarà fer. I penses que abans que vinguin els convidats per Pasqua has d'haver enllestit dos armaris més i un llit niu. Vas al sofà i t'asseus a mirar una bona sèrie amb un coixí calentó a les lumbars, aviam si et passa el maleït mal d'esquena.

6 comentaris:

Teresa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Teresa ha dit...

Ànims! segur que ets molt més manetes que no pas jo!

joan gasull ha dit...

Ikea a fet molt de mal a les lumbars....i a molts els ha entrat un atac d'histèria. Ho acabaràs, funcionarà i al cap d'un temps diràs....no sé com coi ho vaig fer.
Però sempre serà millor això que la pala.... Ho sento però ho havia de dir.

Mireia Moncanut ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mireia Moncanut ha dit...

Bon dia!

Hem trobat aquest lloc web a partir del teu antic bloc "Una catalana a Suècia" i ens ha semblat molt interessant!!

Som un grup de 5 noies que estem estudiant ADE i em de dur a terme un treball de l'assignatura de Marketing.
El treball consta en trobar un "Insight" (una realitat oculta) en el mercat de la celebració en els països nòrdics.
Per aquest motiu, i després de veure que vas estar vivint durant 6 anys a Suècia, hem pensat que ens podries ser de gran ajuda per tal d'acostar-nos a la cultura, a la manera de viure i, especialment, a la manera de viure les celebracions a Suècia.

Et deixo el meu correu per si pots ajudar-nos: mireiamoncanut@gmail.com


Moltes gràcies i perdona les molèsties!

salvador ha dit...

Una vegada vaig montar un sabater d'Ikea. Quan ja estava i després de 4 hores de tragar bilis vaig veure que encara em quedaven cargols que no sabia a on posar. Vaig jurar que mai més montaria un moble. D'això fa 25 anys i si he comprat a Ikea han vingut els seus treballadors a montar-ho.