diumenge, 31 d’agost del 2008

de cul

Perdoneu, se que no estic escribint gaire, pero es que vaig de cul. Entre la feina a l'escola i els estudis a la Universitat a distancia, el poc temps que em queda el dedico a la familia. Diariament penso en coses que vull escriure al blogg, pero al final el temps passa i després ja he oblidat que us volia explicar.
Avui torna el T. de Mallorca. Va marxar dimecres al migdia, amb la feina, "de congrés". Ho poso entre cometes perque obviament a part de les horetes que s'han estat escoltant els uns als altres (eren els mateixos col.legues, ningu de fora que parlava), tambe han pogut gaudir de la platja, de bons menjars a restaurants, de passejos per Soller, etc. Parlant clar, m'ha fet bastanta enveja, sobretot quan aqui ha plogut cada dia.
Ja fa quasi un mes que vam tornar de Bcn i ha passat volant. D'aqui un mes l'Elna ja fara un any, la Julia 5 i jo 35! Vindran els pares de visita i tornarem a ser a la tardor.
Hi ha tantes coses que vull fer i no dono a l'abast!
El curs de filologia espanyola sembla interessant. De moment ja he comencat amb el primer llibre de lectura obligatoria "El cartero de Neruda" de Skarmeta. Es en el que es va basar la pel.licula "Il postino" que en el seu moment va ser un exit i amb rao.
Us haig de deixar que l'Elna esta cridant!

divendres, 22 d’agost del 2008

lesionada

No puc escriure gaire be perque vaig amb el polze embenat. Aquest mati no treballava i estava a casa amb l'Elna mentre el Tomas s'ha anat a tallar el cabell. Llavors he vist lo bruts que estaven els vidres del menjador i m'he posat a netejar-los. Tenim unes finestres d'aquestes que s'obren per baix i que per poder rentar la part de fora des de dins de casa tenen un sistema rotatori de 180 graus. Quan ja havia rentat el vidre de fora i anava a posar be la finestra, se m'ha girat tan rapid que no he tingut temps de treure el polze del marc i se m'ha quedat alla enganxat. I no el podia treure, quin maaaaaaaaaaaaal!! Al final l'he tret pero estava ben marejada, i l'ungla s'ha comencat a omplir de sang per sota.
Despres d'haver tingut el polze una bona estona dins d'una bossa de pesols congelats, he parlat amb el pare que m'ha dit que el millor era anar a urgencies a que em fessin un foradet per drenar la sang. I aixi ho fet i ho han fet.
Ara ja no fa tan mal.
I per la tarda, al dentista, perque se m'havia trencat un tros d'un empast que m'havien fet a Bcn fa mooooolt de temps. Apa, 125 euros que han marxat volant...
I jo que avui havia pensat poder planejar les llicons!
Ah! I tambe he comencat a mirar el que haure de fer en el curs de filologia hispanica que estudiare a distancia. Ja tinc deures!
Per sort l'Elna dormia.

dissabte, 16 d’agost del 2008

intensiva...

...ha estat la setmana que he tingut! I aixo que va comencar dimarts! De nou a la feina i sembla com si mai me n'hagues anat... No obstant he rebut un munt de nova informacio que encara estic processant: nous metodes d'evaluacio, nous programes, conferencies interessants, etc.

A casa, el Tomas se'n surt prou be, pero encara no ho te tot controlat. Els menjars de l'Elna per exemple, li deixo preparats. Pero espero que aviat ho fagi ell tot solet :-).

S'em fa extrany pensar que d'aqui a 2 mesos l'Elna ja comencara la guarderia. La veig tan petita!! A mes alguns dies hi haura de ser de les 08.00 a quasi les 17.00, son moltes hores!!! Per sort els divendres no treballare, pero haure d'estudiar o sigui que algunes hores tambe hi anira, pero poques.

I la majoria de vosaltres encara deveu ser de vacances, sense conectar-vos als ordinadors i gaudint del solet mediterrani. Aqui ja es com si fos la tardor i plou quasi cada dia. Va be per la gespa pero no per l'esperit!

Per cert, canviant de tema, avui al diari ensenyaven una foto de l'equip espanyol de tenis en la que tots s'estiraven els ulls amb els dits, fent-se els xinos. Pel que sembla la foto va ser feta l'abril passat i acompanyava el text "ja som a punt pels Jocs Olimpics" a la pagina web de la federacio. Bastant penos, la veritat.

divendres, 8 d’agost del 2008

080808

Avui es un dia especial pels "estocolmians" (com s'anomenen els habitants d'Estocolm?), perque el prefixe telefonic de la ciutat (i provincia) es el 08. A uns quants se'ls va ocorrer que es podria fer una guerra d'aigua entre un equip del nord de la ciutat i un del sur i ho van publicar al Facebook. El resultat ha estat que mes de 7500 persones s'han reunit per dur a terme la guerra en questio. Potser ho ensenyaran a les noticies i tot!
Del dia de la tornada mes val no parlar-ne: cua per fer el check-in, cua per entrar a l'autobus que ens duia a l'avio, viatje mogudet amb l'Elna que no va dormir i la Julia canviant d'activitat cada 15 minuts, cua per agafar l'autobus de l'avio a la terminal, estona esperant les maletes que al final no van arribar, cua per reclamar les maletes... I al sortir de l'aeroport 12 graus amb pantalo curt i samarreta. Tota la setmana ha estat plovent pero sembla que dema tindrem mes sort.
Aquesta tarda hem anat a collir gerds sota la pluja amb la Julia (i l'Elna al cotxet).
Dimarts comenco a treballar, (s'em fa molt extrany despres de 11 mesos!! ) i el Tomas es quedara a casa amb les nenes durant 2 mesos, fins que l'Elna comenci la guarderia.

dilluns, 4 d’agost del 2008

comiat xafogos

Avui ha fet una calor insopurtable a Barcelona i gran part de Catalunya. Dema marxem cap a Estocolm, repetint aquest cicle que ja fa anys es part de la nostra vida: d'estiu a Nadal, de Nadal a estiu... Ja no recordo com es Catalunya a la tardor ni a la primavera. En altres ocasions ja he escrit que enyoro les castanyades, el carnestoltes i especialment la diada de Sant Jordi.
I com cada vegada, la peneta que fa deixar la familia amb qui s'ha viscut intensament unes setmanes, els amics amb qui t'has pogut veure una estoneta i els altres amb qui finalment, tot i les promeses no t'has pogut trobar.
Entre aquests dos periodes anuals en que venim a Barcelona hi ha tambe vegades en que o be els meus pares o germans ens passen a fer visita per Suecia. Llavors el comiat no es fa tan trist, perque es pensa que d'aqui a 2 mesets ja ens tornarem a veure, i pels aniversaris de les nenes i el meu, que tambe son dates senyalades.
Despres de les vacances de Nadal ja vaig comentar quines coses no trobaria a faltar i no se si em repetire pero aquesta vegada no enyorare les motos conduides per adolescents incivics que van pel mon sense silenciador al tub d'escapament (es diu aixi?). Cada cop que passen pel costat m'agafa una rabia que es que els posaria una corda tibant mes endavant del carrer perque es fotessin de lloros, us ho juro!
Be i per avui prou. Ja tornare a escriure quan sigui a casa. L'altre casa, la d'Estocolm.