dilluns, 30 de gener del 2012

dissabte d'esquiada


 Dissabte feia un dia perfecte per anar a fer una mica d'esquí de fons amb tota la familia: -1°C, tot i que sense sol. Es va notar que era el primer dia de la temporada perquè estava molt patosa, la veritat. Les nenes quan millor s'ho van passar va ser baixant en trineu, i és que el lloc és perfecte, la veritat.
Esquiant pel bosc vaig veure aquest arbre, que havia quedat ben nevat d'un costat i la neu s'havia glaçat, de manera que queda permanentment així, en la vertical del tronc, curiós, si més no.
També vaig veure per primera vegada aquests petits esquís que s'adapten a les rodes petites del cotxet, fent molt més fàcil l'avanç per la neu dels més petits.
Aquest matí estàvem a -11ºC però ha fet un dia preciós. Mica en mica el sol va pujant més amunt cada dia i quasi es nota la seva escalfor al migdia...

dijous, 26 de gener del 2012

el suec mitjà

Com cada any, ja tenim aquí el llibre que publica l'Institut d'estadística de Suècia (SCB).
Tot i que s'anomena de 2012, s'enten que les dades aportades es refereixen al 2011.
Per si teniu curiositat, us informo d'algunes cosetes:
- el nom més posat per nena: Alice, seguit de Maja (llegit Maia), Elsa i Julia.
- el nom més posat per nen: William, seguit de Lukas, Oscar i Hugo.

El 90% dels suecs entre 16 i 74 anys es considera amb prous coneixements per fer servir Internet.

Una familia mitjana sueca és la que viu en una casa d'un valor catastral de 1,3 mil.lions de corones, condueix un Volvo gris metalitzat i té un ordinador amb accés a internet a casa. Dos fills, cadascun amb la seva pròpia habitació, mòbil i bicicleta. El sou net que tenen entre els dos és de 47000 corones, de les quals se'n gasten 35000 (una quarta part per pagar despeses d'habitatge).

En aquesta familia es mengen 1,3 kg de llaminadures (xocolata inclosa) a la setmana i la mateixa proporció de bolleria. El matrimoni es beu una ampolla de vi, tres llaunes de cervesa i 1,4dl d'alcohol amb alta graduació, a la setmana. No és d'extranyar que el 61% dels homes entre 35 i 44 anys pateixin de sobrepès. La proporció entre dones és de 29%.

En un dia...
- el suec mitjà passa 26 min. preparant menjar mentre que la sueca en passa 43.
- els homes miren de mitjana 140 min de tv (inclou la radio) mentre les dones 118 min.
- en quant a activitats esportives o a l'aire lliure, les dones s'hi deixen 34 min. diaris i els homes 36.
- la dona passa 35 min. al dia netejant la casa mentre l'home en passa 20.
- l'home es dedica 41 min. al dia a fer feines de manteniment de la casa, la dona, 23.

Si en voleu saber més, cliqueu a l'enllaç que us he posat a dalt de tot.


dimarts, 24 de gener del 2012

fer-se gran?

Quan era nena em pensava que els pares i els adults en general ho sabien tot.
D'adolescent, creia que sabien moltes coses però que n'ignoraven d'altres però sobretot, sabia que no m'entenien i que no podien pensar igual que jo.
De joveneta (vegis 18-25 anys) tenia la falsa il.lusió que quan hom arribava a la maduresa (a partir dels 30?) ja tenia les coses molt clares, s'havia forjat uns estudis o una professió, tenia casa, familia, feina i les coses rutllaven per sí soles.
Ja fa temps que m'he adonat que no és ben bé així. Almenys en el meu cas, que ja en tinc 38 i escaig. La sensació de que una encara és jove, malgrat des de fora molts em deuen veure "gran" (o dit d'altra manera: les arrugues em delaten) em sembla que ja l'he comentat altres vegades.
Ara més aviat em refereixo als pensaments, les inseguretats, les indecisions que em ballen pel cap, talment encara tingués 20 anys. I em pregunto: no serà que actuem com s'espera que ho fem a una determinada edat i d'acord a les circumstàncies que ens envolten?
Els pensaments no sempre es poden controlar, però n'hi ha que dins les nostres normes socials es permeten si tens 20 o 30 anys, però en canvi es consideren totalment anormals en una persona de 40, 50 o 60. I hom fins i tot se sent malament per tan sols el fet de que aquests pensaments es passegin per la ment i per conseqüent, s'intenten esborrar, fer desaparèixer o plasmar en alguna obra "de ficció".
És com si a la vida hi hagués unes oportunitats limitades, sovint d'acord a l'edat. I no sé si és fruit de la naturalesa o de la societat en la que vivim, però quan més grans ens fem, més ens costa prendre riscos, canviar rutines, fer... "bogeries". Tinc un company de feina que té 44 anys i encara viu com si en tingués 25, probablement perquè la seva nòvia en té 28: viu en una casa d'estudiants, té una furgoneta decorada amb grafitis, i fins i tot fa uns mesos es va posar trenetes llargues al cabell. No l'envejo, ni molt menys, però veig que la gent del voltant tendim a fer comentaris crítics del tipus "aquest noi no creixerà mai". I em pregunto perquè créixer s'ha de relacionar amb una manera de viure que ha de ser dins els standards que espera la societat?
És clar que si fos una dona, encara seria més fotut, perquè llavors sí que ja sabria que té un futur molt clar de "dona sense fills", cosa que encara no acaba de ser del tot acceptada. Sembla que si una dona no té descendència és o bé perquè vol fer carrera professional o bé perquè no ha trobat ningú que la vulgui fer mare. És clar que si realment ho volen, poden escullir ser mares sense parella, però és una situació molt dura.
No sé com he arribat a aquest tema, perquè no era la meva intenció al començar a escriure el post, però aquí queda.
Us deixo algunes fotos del paisatge que tenim ara, que fins i tot em fa il.lusió fer anar la pala!
 


dijous, 19 de gener del 2012

barbuts

Ahir vaig sentir una afirmació a CatRàdio (sí, mira, des que tinc plataformes intel.ligents estic més a l'última que mai de l'actualitat de Catalunya) que haig d'admetre que és ben veritat: en tots els grups de música catalana del moment (almenys els que més triomfen) hi ha barbuts. A la foto podeu veure Els amics de les arts, però a Manel, Mishima, El petit de cal Eril, Antònia Font també en trobareu. Eloi el bon noi (tot i que de moment no tant conegut) també s'ha afegit a aquesta moda, que en un primer moment, com passa sovint, no volia ser cap moda. Si els hem de posar una etiqueta, serien els "hipster" (terminologia que va començar a  fer-se servir als anys 40). Quan jo anava a la Uni, la música i l'ambient de moda era tot el que estigués relacionat amb la moguda "indie" que no s'allunya massa de la "hipster", val a dir. Tot i que un hipster mai admetrà que ho és, perquè justament, la gràcia està en demostrar que no t'interessa res de tot això i que no formes part de cap moguda. Un hipster portarà una peça de roba de segona mà trobada en un país llunyà, que per tant no podràs copiar, serà fan d'un grup de música d'èxit abans que ningú el conegui, sabrà quin serà el nou actor del segle, descobrir el nou Nobel de literatura, etc. En definitiva, el que molts de nosaltres vam intentar quan érem més joves: desmarcar-nos, ser innovadors, estar a l'última de tot abans que ningú.
Són uns anys que duren ben poquet perquè a la que la propera generació hi arriba tu ja has fet tard. Vull dir que per més que una intenti estar al dia del que passa, mai acabarà de ser a "l'ona". Ho deia un periodista suec l'altre dia al diari, deu tenir com a molt 30 anys, però xatejant amb la seva germana de 12, ja no entenia el llenguatge abreviat i plè de simbologia que li enviava la noia en els missatges.
I com totes les modes, aquesta de la barba és una que vé i se'n va tot sovint. Com la de les grenyes, l'únic que varia és la llargada o la frondositat.
Ah! I que consti que feia temps que no escoltava tanta música catalana com en les últimes setmanes. És a dir, que m'agrada força, tot i estar tota tallada bastant pel mateix patró.


dilluns, 16 de gener del 2012

un mallorquí i cosetes vàries

Les xarxes socials són, si més no, interessants. Em sembla que ja ho he dit alguna altra vegada, que vaig obrir un grup de catalans a Suècia en el Facebook i que ara ja he perdut el compte de quants som... No hi entro massa, de tant en tant. Avui m'ha servit per descobrir que hi ha un mallorquí (en Tomeu Alcover) a Estocolm que compon i toca una música motl bonica. Us el recomano i el podeu escoltar aquí.

Altres apunts.

Em sorpren que un progama de la qualitat de Cinema 3, faci servir les versions doblades de les pel.lícules que comenta. Considero que la gent aficionada al cinema (s'entén que els que miren Cinema 3 ho són) veu les pel.lícules en versió original. Fa lleig, molt lleig, sentir una altra persona interpretant a Ryan Gosling o a la Lauren Bacall. Figueras, m'has decebut.

Avui enceto una nova llista oberta: coses que trobo i coses que no trobo a faltar de Catalunya, a part de familia i amics (que són persones i no coses, per altra banda):

Trobo a faltar:
- el sol
- la temperatura hivernal barcelonina a les 12h del migdia
- el caldo en tetra-brik (no vull fer publicitat de marca)
- els tomàquets d'amanida que tenen gust
- els tomàquets de sucar (pel pa amb tomàquet)
- poder anar al mercat a comprar fruita i verdura fresca i tornar a casa amb un carro ple havent-me gastat molt pocs euros
- la varietat en la oferta de mobles a un preu accessible
- la pasta per la sopa, a part d'estrelletes. En especial, les lletres.

No trobo a faltar:
- l'etern tema de la crisi econòmica
- la política
- les caques de gos a cada cantonada
- les multituts (especialment en rebaixes)

Ja seguiré un altra dia i potser us explicaré què trobo a faltar de Suècia quan sóc a Catalunya

divendres, 13 de gener del 2012

IRPF

Si hi ha una cosa que m'emprenya és que es difongui informació errònia o manipulada i sobretot no contrastada. Si els periodistes catalans no comproven la informació amb fonts objectives em sembla molt greu. Si ho fan però prefereixen fer polèmica i amagar aquestes fonts al públic, encara em sembla més patètic.
Em refereixo al titular que s'ha extès com una taca d'oli en els diaris catalans: "La nova pujada de l'IRPF anunciada pel govern de Rajoy eleva l'impost de Catalunya al nivell del de Suècia". 

En aquest cas, el titular és del 3/24, però ahir mateix escoltava al Sr. Uriel Bertran repetint les mateixes paraules als matins de tv3 i fent demagògia: "paguem els mateixos impostos que a Suècia però les prestacions que rebem a canvi no tenen res a veure". EP! Para el carro, noi.... 

QUE NO US ENGANYIN! A Suècia es comença a pagar el 54% d'IRPF quan s'arriba a un sou anual de 420 000 corones (és a dir, 47 000 euros anuals. A partir d'aquí parlaré en euros per fer-vos ho més fàcil). També es fiscalitza tota retribució amb espècies, dinars que pagui l'empresa, viatges, etc. El 56% es paga a partir dels 63 000 eur. anuals. Amb el canvi que han fet a Espanya, aquest percentatge comença a partir dels 300 000 eur. anuals. Hi ha una GRAN diferència! A més, quanta gent hi ha que cobri aquest sou a Catalunya??? 

L'IRPF que paga TOT QUISQUI a Suècia, a partir d'un sou de 6 000 eur anuals (o sigui, "todo hijo de vecino"), és d'aprox. 32'7% sobre el sou brut. Dic aprox. perquè l'impost varia entre el 30 i el 33% depenent d'on visquis. Però no baixa de 30%!  
A part d'això, l'empleador paga per cada treballor, una taxa social de 31,42% del sou a l'Estat i un 7% per la pensió.
  
Per altra banda, l'IVA és del 25% per TOT, a excepció dels aliments (12%) i els llibres, premsa i transport (7%). I això també ho paguem tots, rics i pobres. 
Si a més a més, tens patrimoni (per ex. un conte bancari, o quan et vens accions, fons, etc) pagues el 30% sobre el guany que has fet. Si et vens la casa, pagues un 26% del guany, a no ser que et compris una altra casa per un valor igual o superior. 

Després, hi ha altres impostos que no entraré a explicar: immobles, esglesia, despeses d'enterrament (0,22% anual fins que et mors) i altres. Evidentment, també hi ha la possibilitat de desgravacions vàries. Però el que et treuen cada mes d'IRPF, és sempre el mateix.

Sí, a Suècia tenim moltes prestacions, però quants catalans estarien disposats a pagar tots aquests impostos? I quants autònoms, empresaris i botiguers catalans estarien disposats a no tenir una "caixa negra"???... Siguem seriosos! No es pot voler no pagar impostos i tenir una sanitat gratuïta, transport subvencionat, autopistes gratuïtes, escoles públiques, etc. que funcionin.

Si algú de vosaltres vol reenviar un enllaç d'aquest post a algun periodista o a algun director de diari, endavant, li dóno plena llibertat!

*Ah, i l'informació que us facilito, l'he treta de Skatteverket, l'Hisenda de Suècia, que podeu consultar també en anglès.

dimecres, 11 de gener del 2012

sóc una tassa...

Em sembla que podríem afirmar que així com hi ha una "cançó de l'estiu" també hi ha una "cançó del Nadal" i no em refereixo al "fum, fum, fum" sinó a aquella que fa furor durant les vacances nadalenques.
En el nostre cas, o millor dit, en el de les meves filles, hi ha hagut dues cançons presents tots aquests dies. La primera, respon al títol d'aquest post. La meva neboda moianesa fa dansa (hip-hop) i vam anar a veure l'espectacle que feia el dia de St. Esteve. Un dels temes amb el que ballaven era una cançó de ritme llatí i en castellà, que les nenes han repetit fins la sacietat, en castellà i en català: "soy una taza, una tetera, un plato hondo y un cucharón"( i tot dient això es fa la forma de cada utensili amb cos i braços), potser ja la coneixíeu, jo no l'havia sentit mai. La podeu escoltar aquí .
L'altra tonada, molt millor però també molt enganxosa, ha estat la cançó de la Lila del club Super3, "Uh! Oh! No tinc por!". Cosines, cosí i els fills d'amics se saben la lletra... Ara la Júlia també, gràcies als Reis que li van portar el CD i per descomptat les influències esmentades, i l'Elna en canta alguns trossets.
Per cert, avui, primer dia d'escola, quan l'Elna ha arribat ha dit un "hola!" ben fort a totes les seves mestres, que evidentment li han contestat "hej!". Ahir parlant amb la seva àvia paterna per telèfon anava deixant alguna que altra catalanada... :-)
I ara, tornem a la rutina diària que també serveix, a part de per cobrar a final de mes, ens fa apreciar més les estones de vacances. Les properes, a finals de febrer i a Suïssa!