dijous, 30 de desembre del 2010

quin gust!

Ahir, passejant per Barcelona sense jaqueta, les nenes jugant amb les seves cosinetes al parc després d'escoltar música a l'Auditori... Quin gust! Realment no té preu, això de poder sortir de passeig, gronxar-se, correr sense "overalls" que impossibiliten la mobilitat, seure en un banc, mirar amunt i veure un cel blau que contrasta amb el verd dels xiprés i les restes encara florides d'un bougainville...
M'encanta ser aquí i poder gaudir de tot això uns quants dies, abans de tornar cap a les obscuritats nevades nòrdiques. Tot i que cada cosa té el seu encant, en aquests moments no em faria res allargar la temporada d'hivern a Catalunya per no haver de passar-me encara 4 mesos fent anar la pala.

dimecres, 22 de desembre del 2010

reposició

Sempre havia sentit a dir que quan neva, la temperatura sol estar entre -5 i 0 C. Per qüestions de física que no sé explicar (sócde lletres), sembla que quan fa realment fred, sempre surt el sol.
Bé, doncs això no és el que està passant ultimament. En aquests moments el termòmetre marca -14C i...està nevant -un altre cop-! Global warming?... my ass!
Si tinc temps faré alguna foto perque pogueu veure que el munt de neu acumulada és un "dejà vu" de l'any passat, que tot semblava indicar era un cas excepcional.
Ara només esperem poder agafar l'avió el diumenge cap a terres més calentones....
Bon Nadal!

divendres, 17 de desembre del 2010

persones

Al llarg de la nostra vida coneixem i entrem en contacte amb moltes persones. Algunes només són en un món paral.lel al nostre; existeixen, s'han creuat en el nostre camí però no deixen cap petjada ni causen cap efecte en la nostra vida. D'altres ens marquen brutalment, incidint en el resultat final en el que ens convertim. Com si d'un tros d'argila que mai s'asseca, unes quantes mans anessin formant un producte canviable a mida que altres mans es relleven en aquest torn que no deixa mai de girar.
Suposo que som nosaltres mateixos els que escullim la majoria d'aquestes persones, i tan mateix a vegades sembla ben bé obra del destí. Però existeixen la casualitat i la sort o cadascú se les busca?
Perquè ens deixem influir més per unes persones que per altres? Perquè ens trobem més a gust en companyia de determinats individuus amb qui pots estar hores i hores conversant sense veure el temps passar? No ho sé, però cada vegada que coneixo una nova ànima d'aquestes que subtilment moldegen de forma positiva una mica de la meva argila, em sento bé.

divendres, 10 de desembre del 2010

bellesa freda i sopar Nobel

És bonic passejar i veure aquest paisatge tan bonic, tot i el fred que implica. Les fotos son fetes amb el mòbil, però és que quan passejo sola tinc ganes de compartir el que veig amb algú i per això us les ensenyo...

Aquesta nit, per tercer any consecutiu, cel.lebrem el sopar del Nobel, quatre parelles i sense nens. Enguany toca fer-lo a casa nostra, tot i que sempre ens repartim els plats. A nosaltres ens toca l'entrant i farem una cosa molt sueca que no sé massa bé com explicar-la, però un dels ingredients bàsics és caviar vermell (del de veritat, no de sucedani). Ja en faré una foto perque ho veieu.
Com cada any, em toca presentar el premi de literatura i acabo d'acabar el ppt sobre Vargas Llosa. He llegit tot el discurs que va fer a principis de setmana: meitat sobre literatura i meitat sobre política. I com no, aprofita per criticar els nacionalismes. El més graciós és que diu que Barcelona li duu molts grats records i que va ser en aquesta ciutat on realment la revolució anti-franquista va poder evolucionar i on molts intel.lectuals es van poder exiliar i trobar i lluitar contra la opressió faixista. Sembla però que el Sr. Vargas oblida que gran part d'aquesta oposició era formada per nacionalistes catalans i que sense ells la democràcia tampoc hauria estat possible... I una altra cosa que sempre m'ha captivat de gent com el premi Nobel de literatura: perqué només es titlla de nacionalistes en plan negatiu als que es volen distingir d'una identitat que no els pertoca? És que el fet de defensar el castellà com a única llengua vàlida oficial -tal i com va fer aquest senyor en el "manifiesto"- no és també un reflexe de nacionalisme, en aquest cas, l'espanyol? Enfí, no em vull enrotllar amb aquests temes i intentaré limitar-me a la seva obra literaria aquesta nit.

dimecres, 8 de desembre del 2010

gel a la teulada

Els que no hagueu viscut o no hagueu estat mai en una ciutat on neva molt, probablement ni us haureu parat a pensar que una cosa així existeixi. De moltes teulades d'edificis a Estocolm pengen "estalactites" de gel, normalment a causa d'un mal aïllament que fa que la neu es desfagi però com que hi ha graus negatius a l'ambient, l'aigua que goteja es converteix ràpidament en gel que va formant d'aquesta manera, l'estalactita.
Bé, el cas és que tot i la bellesa d'aquests penjolls, la situació és perillosa pels que passegen per la vorera, sota aquestes teulades, perquè en qualsevol moment et pot caure al cap un tros de gel. Fa uns anys va morir una persona d'aquesta manera, ja és mala sort!
Els propietaris dels edificis són els responsables de treure el gel i hi ha uns professionals que es dediquen a això. Cada cop que en veig uns, em fan esgarrifar...Ahir vaig fer una foto amb el mòbil per ensenyar-vos ho. Els veiueu, allà dalt de tot?

En quant a la vaga de controladors, sí que ho vam sentir a les notícies i em sembla al.lucinant!
Espero que no se'ls ocurreixi fer el mateix al Nadal. Realment l'intervenció estatal en aquestes circumstàncies em sembla més que necessària. Què dirien aquests mateixos tios si no se'ls atén a l'hospital perquè el personal fa vaga? O si els seus fills s'haguessin de quedar a casa durant 4 dies perque els mestres volen protestar per la merda de sou que cobren? Etc, etc, etc.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Goteborg

Divendres al vespre vaig viatjar cap a Goteborg, per rebre-li visita a ma cunyada. Una estada curta, perquè diumenge al matí ja tornava a agafar el tren cap a Estocolm. Dissabte vam passejar pel centre, i després tota la tarda al parc d'atraccions de la ciutat, Liseberg, que és el més gran de Suècia (i jo crec que  més petit que el del Tibidabo). La gràcia, però, no estava en les atraccions, que la gran part és tancada durant l'hivern, sinó en el mercat tradicional de Nadal, i, sobretot, la il.luminació. Com podeu veure a la foto, els arbres estan literament folrats amb llumetes. Des d'un punt de vista mediambiental, no em sembla massa bé, però és molt bonic de veure! A més, tot estava nevat i de fet va estar nevant, el que encara feia més nadalenc l'ambient. Per cert, com ja és habitual per tot arreu on viatjo, vaig sentir catalans.
Aquí també seguim amb neu... Quines ganes que tinc d'anar cap a Bcn!

dilluns, 29 de novembre del 2010

Cancún

M'entristeix veure que la participació catalana a les urnes no arriba ni al 60%. Què passa? Com pot ser que la gent no es bellugui, que no vulgui formar part d'una democràcia? Sempre es pot votar en blanc si no hi ha cap partit amb el que un s'identifiqui, però no votar és com passar de tot, és no tenir dret a queixar-se quan les coses no es fan com un voldria.
Enfí... ahir llegia al diari, informant previa trobada a Cancún sobre el clima mundial, que mentre segons indiquen les estadístiques la temperatura mundial segueix augmentant, a Suècia l'any passat es van batre records de fred i sembla que anem pel mateix camí. Es veu que una cosa sembla ser directament proporcional a l'altra, i jo que sóc de lletres, no entenc massa perquè. El que sí entenc és que ja em puc anar abrigant, i això que encara no som a desembre! La setmana passada va nevar quasi cada dia i les temperatures van seguir baixant. Avui al matí teniem -12 C, (ara estem a -9 C) la mateixa previsió que per demà. Dimecres s'espera que a les 7h del matí hi hagi -17 C, però cap a les 13h ja haurem pujat a -12 C... Això sí, la neu està preciosa, blanca, verge i en pols, les estrelletes que formen els cristalls es veuen a simple vista i et vénen ganes de fer-les volar com plomes.
A les 17h dissabte vaig sortir a passejar uns 40 minuts, i la única persona que em vaig trobar pel camí va ser un senyor que passejava el seu gos. Només sentia els meus passos damunt la neu i mirava dins de les cases que la gent ja ha decorat amb llumetes de Nadal.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Vacanze Romane

Diumenge vam tornar d'una estada de tres dies a Roma. La primera visita per mi a aquesta fantàstica ciutat. Evidentment se m'ha fet massa curt i tot i que no vaig llençar cap moneda a la Fontana di Trevi, hi tornaré per poder veure tot el que no he pogut durant aquests dies.
Ja només per la temperatura valia la pena! Mentre aquí nevava i hi havia 0 graus, a Roma podia passejar sense jaqueta... Suposo que per vosaltres això no és gaire extrany, però per nosaltres és una injecció d'energia.
Vam tenir la sort d'allotjar-nos en un hotel de luxe a dalt de tot de les "escales espanyoles", cosa que va fer l'estada encara més agradable. Una vista fantàstica sobre la ciutat. El menjar italià: deliciós! I tantes coses per veure...!
Un gust poder entendre quasi bé tot el que es diu o està escrit, tot i no haver estudiat mai la llengua, però també frustració de no poder-la parlar. Això sí, s'ha de reconèixer que em va sorpendre que hi hagués tants italians que parlessin anglès. De fet, en totes les botigues. Tot i que per demanar direccions pel carrer, no m'importava demanar-ho en italianyol i que em contestessin en italià.
Una cosa que ja sabia però que se m'ha confirmat és que aquests italians son uns asos del marketing. Em refereixo a la gràcia que tenen presentant els productes, sobretot els alimentaris. No és extrany que en els supermercats d'arreu tinguin molta més presència que els catalans o espanyols, tot i vendre en definitiva la mateixa cosa. Només cal veure com venen les castanyes pel carrer. No sé com serà ara a Bcn perquè fa molt que no hi sóc un mes de novembre, però jo mai havia vist una paradeta decorada amb tanta gràcia, amb les paperines totes a punt i les castanyes ben posadetes sobre l'"estufa"...

Les fotos no son meves perquè encara no me les he descarregat a l'ordinador, però mostren exactament el que us comentava.
Per altra banda, m'he acabat de decidir per seguir estudiant literatura a la Universitat. Hauré de fer 2 anys més d'estudis abans de poder fer cap doctorat, però si realment haig de triar el que m'agrada, prefereixo fer això que no pas estudiar 1 any i mig per després dedicar-me a donar classes a nens desinteressats.

diumenge, 14 de novembre del 2010

cagadubtes

Els que em coneixeu ja sabeu que una de les frases que més dec haver pronunciat des de que sé parlar és "no sé què fer". No en el sentit d'avorriment o de no prendre la iniciativa, sinó com a resposta davant d'un dilema, o d'una presa de decisió. A vegades són qüestions trascendentals, com quina feina escollir, a vegades futeses com triar quins cereals compraré, contant quants ingredients de collita ecològica contenen.
Fa una setmana, per exemple, quan vaig anar a fer la compra de la setmana, em va agafar per llegir els ingredients i comparar entre marques que oferien el mateix tipus de producte. Bàsicament per acabar triant el que contenia menys sucres afegits. Us en farieu creus de la quantitat de sucre que acabem menjant cada dia! Per exemple, aquí a Suècia és difícil trobar iogurt o pa sense sucre. 
Però al què anava al començar aquest post. Em trobo ara mateix en un d'aquests moments en el que haig de valorar els punts positius (i negatius) dels dos platets de la balança per trobar l'equilibri o la solució millor.
Quan em vaig posar a estudiar "espanyol" a la Universitat sueca (no dic filologia, perquè només són tres semestres i per tant no ho considero equiparable) ho vaig fer amb la intenció de treure'm el títol de mestra que em demanaven per donar-me una feina fixa a l'escola. La idea era treure'm primer els crèdits d'espanyol (un any i mig) per després dedicar un any i mig més a estudiar la part de pedagogia que demanen, tenint en compte que ja tinc una llicenciatura de Dret (que em vaig treure a la UAB). El sistema educatiu suec exigeix que per ser mestre has d'especialitzar-te en dues assignatures. Això, pel propi bé del professor, ja que generalment les places de mestre són a un 50% de cada assignatura. Per tant, si només dónes classes de castellà, hauràs de treballar en dues escoles diferents. Enlloc de tenir un sol mestre que dóna totes les classes, en tenen 2 al 50%, normalment perquè els horaris dels grups són paral.lels. En el meu cas, podria ser mestra de castellà i -en teoria- de Dret, en la línia de batxillerat on s'inclou una "introducció al Dret".
Fins aquí, un dels platets de la balança.
L'altre platet:
Vaig començar a estudiar "espanyol" per obligació, però resulta que m'ha anat interessant més i més, sobretot pel que fa a la literatura (la lingüística no m'entusiasma), que ja fa anys que m'interessa. Per altra banda, aquest semestre he tingut la oportunitat de donar classes a gent adulta en el primer curs de la Universtitat, la qual cosa trobo molt més estimulant intel.lectualment que ser davant una colla de crios que no saben ni perquè han escollit aprendre castellà i on m'haig de passar la meitat de les classes demanant silenci i l'altra meitat explicant que hi ha paraules masculines i paraules femenines. Si vull seguir ensenyant a la Universitat, haig de fer un màster de dos anys i en principi seguir després amb el doctorat (uns 3 anys més). El doctorat a Suècia no només és gratuït, sinó que és renumerat i val com qualsevol altra feina en quant a cotització. Ara bé, i aquí vé la part xunga: les places de doctorat són limitades i ningú et garantitza que quan tu el vulguis fer, hi hagi la possibilitat. A més, segons les últimes directives del govern actual, no es pot ser professor d'Universitat si no ets "doctor" i la figura de l'adjunt o associat desapareix. En altres paraules, el màster a seques no et serveix de res: no pots ser profe de batxillerat perque no tens la pedagogia i no pots ser profe d'Universitat perque no tens el docotorat.
De totes maneres, segons m'informen alguns dels meus col.legues, això de que els mestres de Facultat han de ser doctors, és una utopia, perque no hi ha prous doctors per poder cobrir totes les places, i a la pràctica, s'ha de contractar gent sense el doctorat (o com en el meu cas, sense ni tan sols màster).

Total: NO SÉ QUÈ FER!!!!!

1)  em trec un títol per assegurar-me una feina en la que potser no em sentiré realitzada? o...

2) segueixo estudiant per quedar-me (en teoria però sense garantia) en el mundillo universitari suec?

Quin rotllo us he fotut! Més que res m´ha servit com a teràpia.

dijous, 11 de novembre del 2010

va de futbol

No sé si les notícies del futbol suec solen arribar a Catalunya, però aquesta vegada és molt possible que sí. I si no, ja us informo jo: el Malmö ha guanyat la lliga sueca. Això no tindria cap repercussió per Catalunya si no fos que el segon entrenador de l'equip es un català: Josep Clotet Ruiz, que si no m'equivoco ve de l'Espanyol.
Com que aquí la gent només té un cognom, quan en tens dos, sempre t'anomenen pel segon, ja que s'entén que el primer és com un segon nom, o sigui que a en Pep els diaris li diuen Ruiz.
M'alegro de veure que hagin canviat el dia del Barca-Madrid, tot i que em costi creure que algú deixa d'anar a votar pel partit, tenint en compte que els col.legis el.lectorals estan oberts des de bona hora... Al que interessa votar, vota hi hagi partit o no.
I si no és així, la situació està pitjor del que em pensava.

dijous, 4 de novembre del 2010

miscel.lània

Una de les coses que m'agrada de viure aquí és que en un dia com avui, pots sortir a passejar i tens el bosc -o un bosquet- a 10 min. de casa. I una de les coses que m'agraden dels boscos suecs son aquestes roques forrades de molsa, falgueres i líquens que li donen aquest toc màgic a tot plegat. Com podeu veure ja no hi ha neu, va durar molt poc (per sort!)
Per altra banda, dissabte em vaig passar el dia al jardí, fent neteja de tardor. És a dir, bàsicament treient fulles i més fulles que havien caigut dels arbres sobre la gespa. Moltes les fiquet en un compost "especial", destinat a les deixalles del jardí, que triga més a fer-se terra, però que és obert i no fa pudor. L'altre compost, l'aïllat i amb tapa, serveix per llencar-hi les restes del menjar vegetal, peles de patates i pastanagues, filtres de cafè, etc. I des de que vaig comprar una partida de cucs de terra, que funciona a la perfecció. M'encanta obrir la tapa i veure com aquests animalons estan convertint el que altra gent llencaria a les escombraries, en terra i adob pel nostre jardí.
Però al que anava: després de la feinada del dissabte, heus aquí l'aspecte que presenta el jardí a hores d'ara: és una feina de no acabar mai!! I una mica frustant, la veritat.


dilluns, 1 de novembre del 2010

la nostàlgia de l'emigrant


Ahir ens vam trobar amb altres catalans que viuen a Estocolm, per cel.lebrar la Castanyada. No hi van faltar panellets -que van quedar molt bons-, pa amb tomàquet i embotit. Fa il.lusió compartir aquestes tradicions amb altra gent que es troba en la mateixa situació. Els nens senten altres persones parlant català, tot i que entre ells parlen suec, i un se sent una mica més a prop de casa. Evidentment tots els que som aquí hi som perque volem i ens agrada viure a Suècia, però això no treu que de vegades t'entri nostàlgia.
Com mirant aquest vídeo del rècord mundial de lipdub que em va fer arribar la meva germana (la única dels germans que queda en terres catalanes).

dijous, 28 d’octubre del 2010

animals o persones

Sempre m'he preguntat, ja des de petita, el per què d'aquesta mania de voler substituir les persones per animals. Em refereixo a molts llibres, pel.lícules o sèries de televisió per a infants. El més absurd és que sovint s'humanitza a alguns animals mentre d'altres segueixen tenint les característiques pròpies de les bèsties. Per exemple en aquella sèrie espanyola que feien als 80 -Dartacan- on s'adaptava la novela de Dumas per al públic infantil, els muscaters eren gossos però muntàven a cavall. A sobre, hi havia un personatge molt dolent que quin animal era? Una gata!
Els de la Disney també són especialistes en el tema, com els de Pixar: Robin Hood, Nemo, Madagascar, 101 dàlmates, el llibre de la Selva, Ice age, enfí, suposo que no cal que posi més exemples.
Doncs ahir ja em va semblar el colmo: en un llibre que té l'Elna sobre un supermercat, els clients són animals: una girafa, un elefant i un gos. Els dependents de la botiga també són animals, però ara vé lo fort: al mostrador de xarcuteria i de carnisseria els que despatxen són un porc i una vaca! 
Puc entendre que en un conte  algun animal parli o interaccioni amb un nen, però no que es substitueixin animals per persones i a més "amb tots els ets i uts": roba, conductes, etc.
La pregunta és si resultaria menys interessant per als nens si els protagonistes enlloc de ser animals fossin persones. Ho dubto. Tenim una col.lecció de llibres il.lustrats per Roser Capdevila -"Mirem"- on persones (nens i adults) es retraten en diferents situacions i ambients. Tant a l'Elna com a la Júlia els han encantat.
Si algú m'ho sap explicar, endavant!

divendres, 22 d’octubre del 2010

quasi sense comentaris...

Tres comentaris, a part de les fotos que ja parlen per elles soles:
1) Avui he hagut d'anar a peu a deixar les nenes perque encara no hem posat les rodes d'hivern al cotxe (anàvem a comprar-les demà).
2) Ja he tret la pala del garatge
3) Segueix nevant

dijous, 21 d’octubre del 2010

doblatges

Sóc al tren, camí cap a Falun, però no puc escriure directament al blog perque no tinc connexió a Internet. Hagués hagut de pagar extra, igual que per tenir un seient reservat. El tren en aquest país és car, i com en les companyies àerees de “low cost”, comences amb un preu inicial i després has d’anar afegint diners per cosetes com costos administratius, cost per tenir seient, cost per poder canviar el bitllet, cost per … Total, que publicaré el post quan arribi a la Uni.


Enfí, això no és el que us volia explicar, sino que us volia ensenyar aquesta foto d’una revista sobre llengua que es publica aquí i que he vist avui al quiosc de l’estació. El titular amb el que vull que us fixeu és el de dalt de tot, que traduït vol dir: “fins i tot les pel.lícules pornogràfiques es doblen al català”. No he comprat la revista, miraré si la tenen a la biblioteca i ja us comentaré de què va l’article. M’imagino que deuen comentar la polèmica del doblatge a Catalunya, però no em vull avancar.

En tot cas, sóc partidària de que les pel.lícules no es doblin ni al català, ni al castellà ni en cap altra llengua. I l'excusa de que la gent no aniria al cine o de que la gent gran no pot llegir i mirar al mateix temps, és absurda. Si tot, incloent les sèries de TV fossin en v.o., com aquí a Suècia, la gent s'acostumaria i entre d'altres coses segurament millorariem el nostre coneixement de llengües extrangeres. A part, obviàment de que la meitat de la feina interpretativa d'un actor resideix en la seva expressió parlada i per tant un doblatge és una traïció a l'artista.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

més sobre el Nobel de literatura

Gràcies pels vostres comentaris, especialment agraïda pels provinents de Moià ;-)!
Totalment d'acord en què la qualitat literària de Vargas Llosa és indiscutible. I per descomptat que Baltasar Porcel mai m'havia passat pel cap que pugués guanyar el Nobel... em sembla que hi ha massa catalans que no han sortit mai de casa seva, ja m'enteneu. Crec que el meu amic J.J. Isern expressa molt millor que jo les idees que comparteixo. En quant a que l'Acadèmia Sueca dóna el premi només basant-se en la qualitat de l'obra, hi ha hagut bastant debat sobre el tema, sobretot aquest any, ja que al llegir els motius pels quals otorgaven el premi a Vargas Llosa van dir frases com "“por su cartografía de las estructuras del poder y sus afiladas imágenes de la resistencia, rebelión y derrota del individuo” (Svenska Akademien),.
Si el Nobel es donés post-mortum, penso que Mercè Rodoreda seria una mereixedora del premi. En aquests moments, dels autors que he llegit i que són vius, m'agradaria que li donessin a Milan Kundera.
Però hi ha més dies que llonganisses o sigui que hi ha temps per tot!
I mirant per la finestra, sento la humitat tardorenca i la olor de fulles molles, escampades per la gespa en una catifa de colors càlids...

dimecres, 13 d’octubre del 2010

petit post per desfogar-me

Just abans de marxar cap a "Pilates". Com que des de fa quasi tres setmanes que no puc córrer, m'ha tocat passar-me a les gimnàtiques on no es carrega el taló. No sé si per culpa de les bambes o perque tinc un taló d'esperó (cosa que no sabia que existia fins que el meu pare em va il.lustrar) però em va agafar tan de mal que em pujava des del taló fins al cul, fins i tot quan estava en repòs. Ara ja estic millor, (potser gràcies al coixinet especial que em poso a les sabates) però no m'atreveixo a tornar a comencar abans de comprar unes bambes noves. I ara que ja portem dos dies que no passem dels 8 graus, ja no em vé tan de gust posar-me a córrer. Millor anar al gimnàs.
Avui ha estat un dia d'aquests que malgrat haver treballat bastant, tinc la sensació de no haver fet prou. A sobre, i per culpa d'altres factors que no vénen al cas m'he anat posant de mala llet. O sigui que em vindrà bé anar a cremar calories, tot i que no suii massa...

divendres, 8 d’octubre del 2010

premis Nobel

Com cada any ahir esperàvem emocionats que el portaveu de l'Acadèmia fés públic el nom del premiat amb el Nobel de Literatura. Vargas Llosa... La primera reacció va ser de decepció. No perque no pensi que és un mal escriptor, ni molt menys. La primera obra que vaig llegir d'ell va ser Conversación en la catedral i la vaig trobar realment brillant. Aleshores (recordo que era el primer any a la Uni, o sigui 1992) no tenia cap imatge prèvia sobre la persona de Vargas Llosa i em va donar la sensació que era un intel.lectual d'esquerres que denunciava els governs corruptes i instava a la revolta social. En canvi, l'any passat quan vaig llegir La tía Julia y el escribidor ja m'havia format una opinió de l'autor, sobre tot a partir de les seves intervencions públiques en l'àmbit de la política. I sincerament, és un tio que em cau malament: és un dèspota cregut que es creu en possessió de la veritat absoluta.
I sí, escriu bé, però hi ha altres bons escriptors que es mereixen la difusió que dóna el Nobel i que en canvi són oblidats any rera any. Perque si alguna cosa no necessita Vargas Llosa és més publicitat: els seus llibres es venen molt bé, ja va guanyar el Cervantes, escriu en diversos diaris, dóna classes a Princeton, es fica en política... els mil.lions li deuen sortir per les orelles i apa, uns quants més!
Quan rebrà un català el premi més prestigiós de la Literatura? Potser quan se'n tradueixi algún al suec?

dimarts, 5 d’octubre del 2010

37, 3 i 7 i més coses d'animals

Avui és l'aniversari de la Júlia -7 anys- i la setmana passada va ser el de l'Elna -3 anys- i el meu -la primera xifra del títol. El món segueix donant voltes i el temps passa. Les al.lusions a la infància es tornen més difoses i alhora tinc records de moments en què els meus pares eren més joves que jo ara. Per exemple, recordo quan pel 36è aniversari del meu pare li vaig fer un punt de llibre amb un dibuix i una frase que deia "perque els teus 36 anys no et facin perdre la memòria" o alguna cosa semblant... Cada vegada sóc més lluny de poder-me posar en la pell de les meves filles perque no recordo com pensava quan tenia la seva edat. Potser és per això que els adolescents se senten tan incompresos? Per sort, encara guardo els diaris de quan era joveneta, on vaig plasmar les meves preocupacions, sentiments i alegries, que em faran tenir present com se sent una noia de 15 anys, quan aquesta edat arribi a les meves filles i jo ja en tingui... uf! no hi vull ni pensar!
En quant a animals, fa una setmana, caminant cap a casa vam veure una parella d'ants ("alces" en castellà): mare i fill anàven xino-xano pel carrer de sobre casa nostra i quan ens van veure es van ficar dins el bosquet que hi ha entre algunes cases. Mai havia vist un ant en estat salvatge tan aprop. Va ser fantàstic. Vaig intentar fer una foto amb el mòbil però no va quedar massa bé. Us adjunto un zoom que he fet, aviam si podeu deduir el perfil de la bèstia (aquest era la cria) o si semblarà més una foto d'aquestes que mostren un ovni...

dimarts, 28 de setembre del 2010

colom en xoc o xoc de colom?


Un breu incís per mostrar-vos un parell de fotos d'un fet, si més no, insòlit: l'altre dia vam veure que hi havia tot de plomes sobre la gespa de la part de darrera el menjador. De seguida vaig pensar que una guineu deuria haver atrapat una gallina del veí de més avall i que les havia dut fins a casa. Però ahir em vaig adonar que al vidre de la porta del menjador hi havia una taca i avui amb el sol he pogut observar la forma amb més detall. Tot sembla indicar que un colom -suposo, pel color de les plomes- va xocar contra el vidre i va caure desplomat. Posteriorment algún depredador (gat, guineu, garça?) se'l va cruspir i només en va deixar les plomes.... O bé, les plomes li van caure de l'espant i després se'n va anar volant deixant aquest rastre. S'admeten especulacions.

dilluns, 27 de setembre del 2010

resultats i altres

Ho sé, em penjo molt. És curiós que l'any passat que només era dos dies a casa sempre trobava un moment per escriure i en canvi aquest any, cada dia davant l'ordinador i escric molt poc.
Els resultats de les el.leccions suposo que ja els sabeu tots, però m'imagino que a part del dia després no se'n deuria parlar massa a Catalunya del tema. Em van contactar de Catalunya Ràdio per si volia participar en una taula rodona (via tel.) dimecres passat però al final no tenien temps de fer entrar ningú més a la xerrada. La situació política ha quedat una mica penjada perque el bloc guanyador (els de centre-dreta) no ha obtingut majoria absoluta de manera que ara el tema candent és el paper que tindrà l'extrema dreta en el Parlament. És el problema de les coal.licions. El partit dels verds hauria molt bé pogut pendre aquest rol de decantador de la balanca, però es va unir amb els socialistes i els d'esquerra i quedaria molt malament si ara se n'anés amb els altres...
Enfí, tampoc és que m'importi massa.
He passat una setmana molt agradable amb visita de la mare i uns tiets. A més de la companyia, va fer forca bon temps i vaig aprofitar per fer una mica el turista, que mai està de més per re-descobrir coses de la ciutat. Aviam si hi ha més gent que s'anima a venir-nos a veure, que ja fa quasi 7 anys que som aquí i a part de la familia, ningú s'anima a visitar aquestes terres!
M'adono que el model de familia que fins fa poc -potser tot just fa 50 anys- s'estilava en la societat europea no estava gens malament: tothom era aprop dels altres i fins i tot es vivia en la mateixa casa o si més no al mateix poble. Encara que per alguns això encara forma part de la normalitat per molts d'altres -com jo mateixa- res menys lluny de la realitat. A part de la obvietat de que és una ajuda molt apreciada per exemple en cas de necessitar "cangur", quan hi ha bon rotllo entre els familiars hi ha una mena d'harmonia i seguretat en l'ambient que és difícil d'explicar.
Amb això no vull dir que m'agradés per exemple tenir ficats dins de casa els sogres, els pares, els cunyats o els germans de per vida, però no em faria res que visquessin més a prop i que puguessim tenir cura els uns dels altres. Aquesta societat individualista en la que vivim ara -i Suècia és un dels exemples més flagrants- no crec que sigui la  millor. Gent gran que es passa dies sense veure ningú, mares soles que han de carregar amb tota la responsabilitat dels fills, gent jove soltera aïllada en el seu piset-estudi davant l'ordinador...
No em malinterpreteu, també sé gaudir dels moments de solitut quan un pot fer i desfer com li vé de gust i sense donar explicacions, meditar, etc. però seria incapac de viure així durant més d'uns dies.

dimarts, 14 de setembre del 2010

campanya electoral

Diumenge que vé hi ha eleccions al Parlament i presidència de Suècia i al mateix temps eleccions locals (vindrien a ser una mena d'eleccions municipals, però els municipis equivalen més aviat a les comarques catalanes). Jo només puc votar a les locals perque no tinc nacionalitat sueca. No és que m'importi massa, però l'altre dia vaig llegir una carta al diari d'un danès que es queixava sobre el tema i vaig pensar que tenia forca raó. Hi hauria d'haver una llei a nivell europeu que permetés als ciutadans europeus que estan censats i treballen al país, poder votar a totes les eleccions que els afecten. El danès en qüestió portava 25 anys visquent a Suècia, tenia la seva pròpia empresa i evidentment pagava impostos suecs. No obstant, no pot incidir en la presa de decisions que l'afecten directament, excepte a nivell local. Si agafa la nacionalitat sueca perd la danesa.
La política sueca és, en comparació amb l'espanyola, bastant "sossa". Els valors -diguem-ne- morals són en principi els mateixos per tothom, amb l'excepció d'un grup d'extrema dreta racista. Tothom està d'acord en que hi ha d'haver un Estat del benestar, que les escoles han de ser gratuïtes, que hi ha d'haver una baixa per maternitat de més de 400 dies, etc. Els partits d'esquerra (socialistes, comunistes i verds) s'han unit en un bloc i els de dretes (demòcrates, cristians i de centre) en un altre. Aquests últims són els que han governat els darrers 4 anys. L'únic tema que es treu a debat és la pujada o baixada dels impostos i en què s'utilitzen els diners obtinguts. Molt avorrit. Potser el que més els diferencia és que els d'esquerra són partidaris de la intervenció paternalista estatal sobre l'individuu, mentre que els de dretes creuen més en la llibertat personal de cadascú. Per exemple, els comunistes diuen que la baixa per maternitat s'hauria d'obligar a agafar meitat la mare i meitat el pare (uns 7 mesos cadascú). I aquí entrarien també tots el relacionat amb els subsidis: tota familia amb fills menors d'edat reb un subsidi igual per fill, independentment de l'economia de la familia. Però perquè pagar primer (amb impostos) perquè després t'ho tornin cada mes?
Evidentment, no hi ha discussions sobre estatuts, nacionalismes ni res semblant al que estem acostumats els catalans.

dimarts, 7 de setembre del 2010

igualtat

És ben sabut que per motius historicoculturals en la nostra societat es veu encara d'una manera diferent la relació dels infants amb el seu sexe depenent de si són nens o nenes. Per exemple existeixen noms "infantils" per la paraula penis: "tita", "pito", "titola" que a ningú li fa cosa dir a un nen, mentre que jo sàpiga, no n'hi ha cap per designar la vulva de les nenes. Quan jo era petita em sembla recordar que parlàvem del "cul de davant" (curiosament les sueques de la meva generació també l'anomenaven així). Altres paraules referents a l'òrgan sexual femení ja són a nivell adult i sovint tenen una connotació negativa.
Per altra banda, si un nen es toca el penis o se'l mira encuriosit a la gent li fa certa "gràcia", mentre que si una nena es toca o s'observa la vulva la gent se sent incòmode.
L'Elna està en aquesta edat on ha "descobert" que els nens i les nenes (i les mares i els pares) tenen atributs diferents. Observa molt i pregunta. Amb la Júlia sempre he utilitzat la paraula "vulva" però en certa manera trobo que queda massa serio, no em pregunteu perquè però si tingués un fill tampoc parlaria de "penis". Suposo que per l'educació rebuda, encara em costa parlar en aquests termes, que em fan pensar més en una visita mèdica.
Aquí a Suècia es va decidir fa uns anys que ja anava sent hora que les vulves infantils també tinguessin un nom equivalent al penis dels nens, que aquí anomenen "snoppen". No sé ben bé com va anar, em sembla que es va convocar una mena de concurs però no posaria la ma al foc. Total, que des d'uns anys encà, les nenes parlen de la "snippan" per referir-se a la vulva. I a ningú li fa lleig dir aquesta paraula.
Doncs explicat tot això, ahir em vaig quedar de pedra quan la Júlia (d'aqui a un mes farà 7 anys) em va dir que la seva amiga M. li havia dit que les adolescents havien de portar bolquer perquè els sortia sang de la snippan i que si això era veritat. Mmmmm.... com li expliques a una nena d'aquesta edat el concepte de menstruació? Em va agafar per sorpresa però li vaig contestar el millor que vaig poder i amb naturalitat: que no era cap bolquer sinó una compresa, que sí que les nenes quan els canviava el cos i s'assemblaven més a una dona els sortia sang, però només una vegada al mes.
També volia saber si feia mal o por i li vaig dir que no. La següent afirmació va ser que ella no volia que li passés això... Pobreta! Li vaig explicar que això era necessari per poder tenir fills i que no s'hi havia d'amoïnar abans d'hora. I se'n va anar tan tranquil.la a dormir.
Assumpte tancat.
Em sembla que els infants accepten d'una manera més natural del que els adults pensem, tot el relatiu a la sexualitat, i penso que és important no fer-ne un secret o quelcom del que no es parla.

dijous, 2 de setembre del 2010

setembre que ens portes de nou la tardor...

Veig que per molts de vosaltres ahir va ser el primer dia de tornada a la rutina que ens fa apreciar el temps lliure. Espero que comenceu amb energies renovades i molts ànims.
Jo ja estic bastant ficada en la cotidanietat d'encendre l'ordinador al matí, contestar mails, actualitzar la pàgina de la plataforma d'estudis a distància i de tant en tant concentrar-me en la tesina que avança a marxes forçades. El que al principi em xocava ara ja és el pa de cada dia: la manera que tenen alguns estudiants (parlem d'adults universitaris) de dirigir-se a la professora -en aquest cas, jo-, exigint drets que es treuen de la màniga i queixes per donar i per vendre. Que si els llibres són cars i difícils de trobar, que si els seminaris són a unes hores que no els van bé, que si la informació és difícil de trobar...
Evidentment són una minoria, però els que envien mails normalment no només n'envien un. En poques paraules: son uns plastes! No sabeu la de temps que s'inverteix contestant correus que es podrien perfectament evitar si els estudiants es llegissin les instruccions del curs!
Tinc 100 alumnes en el curs de literatura que segons em diuen els col.legues acabaran en 60 perquè molts abandonen al cap d'unes setmanes. Una de les raons és que la universitat és totalment gratuïta i per tant no es perd res per provar. Per altra banda, a Suècia l'estudiant universitari reb una subvenció mensual d'uns 270 euros -que augmenta si tens fills- i la possibilitat de demanar un préstec a l'Estat fins a un màxim d'uns 550 euros. Aquest préstec el pagues quan comences a treballar, a un interès molt baix i depenent del teu sou pagues més o menys quantitat. Això fa que alguna gent simplement s'apunta al curs pensant que és bufar i fer ampolles, que poden gaudir de vacances pagades una temporada. Després quan veuen el que s'exigeix ja és una altra història.
I d'un tema a un altre: avui passem de ser propietaris de Saab a propietaris de Volvo ;-). Això és una mica com la possibilitat de votar entre republicans o lliberals als EEUU -salvant les diferències- : o tries un o tries l'altre!

divendres, 27 d’agost del 2010

Ho sé, fa un munt de dies que no escric. La veritat és que em passo el dia davant l'ordinador treballant i el temps em passa volant i quan arriba el vespre, l'últim que em vé de gust és tornar davant la pantalla. Així que avui, com que és divendres, faig una mica de trampa i escric en horari laboral...
A Catalunya teniu onada de calor i aquí ja ha comencat a bufar aquell vent fresquet que anuncia la tardor. Aquest matí a les 09:00, 12 graus de temperatura. Quan vivia a Barcelona m'encantaven els primers dies de tardor, després d'haver passat setmanes i setmanes de calor xafogosa, per fí et podies posar roba nova i de màniga llarga, mitges, sabates tancades. Aquí en canvi, quan arriba aquest temps la reacció és: ja s'ha acabat l'estiu? I ja només falta esperar que cada dia es faci més curt i més fred en els pròxims 4 mesos (després el fred segueix però cada dia es fa més llarg).
De moment però, encara podem gaudir de la verdor del jardí i de les flors que encara l'embelleixen (vegeu foto). Parlant de flors, us deixo una imatge d'una de les meves "equinacea purpurea". És molt curiós perque estan creixent flors damunt altres flors...

dimarts, 17 d’agost del 2010

anada i tornada

Demà és el meu primer dia en serio de feina a la Universitat de Dalarna. Tinc una reunió a la seu principal, a Falun, que és a 270 km. d'Estocolm. Com que els estudis són a distància, no hi hauré d'anar massa sovint fins a Falun, però els dies que em toca... "cagate lorito"! El viatge dura 3 hores en tren i per poder ser allà a les 9 del matí haig de sortir de casa meva a les 05:30h...! I arribaré a les 21:00. Amb els nervis i la por a no sentir el despertador, no crec que dormi massa aquesta nit.
Com deia, per sort no hi haig d'anar massa vegades (aprox. un cop al mes). Tot i això haig de dir que la regió de Dalarna és molt bonica i qui tingui temps per anar-hi, val la pena.
Tinc moltes ganes de comencar aquesta nova etapa.
De moment, el que és un gust és no haver-se d'estressar al matí al deixar les nenes a l'escola/guarderia, ja que no tinc cap classe que comenci a les 08:00 com tenia l'any passat. Evidentment demà és el Tomas qui s'encarrega de portar i anar a buscar les nenes.;-)

dijous, 12 d’agost del 2010

vacances escolars

Sempre he sentit a dir que les vacances d'estiu són tan llargues perque els nens no aguantarien ser a les aules amb la calor que fa, cosa bastant lògica en llocs com Catalunya, on la calor pot ser realment desagradable els mesos de juliol i agost.
Aquí a Suècia, però, aquesta excusa no és massa vàlida i de fet, les vacances són més curtes; aquest any només 8 setmanes. No obstant, la tradició de les vacances estiuenques té un altre origen per aquestes altituts (i potser a Catalunya també?) i és que quan l'escolarització es va fer obligatòria per tots els nens i nenes suecs (a finals del s.XIX), la societat sueca era bàsicament agrícola i a l'estiu és quan més feina hi havia i per tant els pares necessitaven l'ajuda dels fills en les tasques del camp. Però el que va comencar com una necessitat ha esdevingut una tradició que costa una mica d'eliminar tot i no tenir massa sentit, si bé tots estarem d'acord que aquesta pausa estival té quelcom de màgic i si un ha tingut una infància agradable, sol venir lligada a records entranyables. Almenys pels que vam créixer en una familia de classe mitjana, on els fills podien gaudir de les vacances fora de la ciutat.
Em consta que a Catalunya, com aquí, els pares han de fer mans i mànigues perque els fills puguin passar bones vacances (per exemple perque no hagin d'estar tancats en un pis o similar). Paguen casals, cangurs, recórren a avis juvilats, etc. Aquí a Estocolm moltes parelles es reparteixen les vacances perque els nens, pobrissons, no hagin d'anar al casal d'estiu. És a dir, potser faran 2 setmanes tots junts però la resta hi ha només un dels progenitors amb els fills mentre l'altre treballa. I el casal és el mateix que hi ha durant l'any  -el "fritids" que ja us he comentat altres vegades, que és on van els nens quan s'acaben les classes, generalment a la una del migdia-. És a dir, no has de pagar extra, i generalment és als mateixos locals de l'escola. Però a la gent quasi li fa vergonya haver-hi de deixar els fills, com si no fossis un bon pare o mare si no tens el nen a casa tots els dies de "l'estiu".
Dimecres que vé comenca l'any escolar i avui he portat a la Júlia al casal perque es vagi acostumant (només hi serà 3 hores). Doncs no hi havia quasi bé ningú! La majoria comencen dilluns i alguns fins dimecres no apareixeran per l'escola. Haig de dir, però, que la situació és variable, depenent de la zona on es visqui.
Tot i així a l'estiu només són 8 setmanes (a vegades 9, depen de com han caigut les de Nadal). Durant l'any hi ha una setmana al novembre, una al febrer i una per Pasqua, a part de les vacances de Nadal, que solen ser de més o menys 3 setmanes.És a dir, en total unes 14 setmanes. Un treballador té en principi 5 o 6 setmanes de vacances l'any. Però reitero que aquí tenim la sort de que el "casal" és obert tot l'any menys els dies festius.
El que trobo al.lucinant és que a Catalunya encara sigui tan llarga la pausa estival... És realment necessari?
A més s'ha demostrat que les diferències de coneixements entre els alumnes es fan més evidents després de l'estiu: fills de pares amb estudis tornen més "apresos", mentre els de families menys il.lustrades han oblidat part del que havien après...
Opinions?

diumenge, 8 d’agost del 2010

Varsòvia i arxipèlag

El cap de setmana a Varsòvia va estar molt bé. Un casament diferent, amb tradicions polaques i sueques i una ciutat que val la pena visitar. Entre altres coses, vam escoltar un concert de Chopin al parc on hi ha un monument dedicat al compositor, que va ser molt maco. Al barri antic, hi ha moltes botiguetes que venen les clàssiques joies d'àmbar que mai m'han agradat, però sortosament també vam trobar una petita joieria de disseny on el Tomas em va comprar un bracalet de plata molt bonic. Si aneu a Varsòvia us la recomano. Vam poder comprovar el gust dels polacs (o els seus polítics) per les estàtues de gent important, sobretot militars, que suposo deu ser un llegat de l'ocupació soviètica.
També vaig aprendre una mica més sobre la resistència polaca durant la 2a guerra mundial i la guerra freda, gràcies al museu de la "revolta" (uprising museum). Potser per això els castellans ens anomenen "polacos"...?
En definitiva, un viatge interessant i relaxat, sobretot gràcies a que les nenes es van quedar a casa els avis. ;-)
Ahir vam tornar d'una sortida a una illa de l'arxipèlag, a casa uns amics. Entre els suecs, l'anomenat arxipèlag d'Estocolm és molt apreciat (i car). Els que s'ho poden permetre hi tenen una "caseta d'estiu" (sommarstugga), d'aquestes típiques com veieu a la foto de la dreta. I sí, és molt bonic de veure, sobretot si fa bon dia. Però l'aigua del Bàltic és tipus llac (no hi ha sal ni onades, és marró i sovint té algues) i freda. Una altra cosa que pels catalans pot sembla inversemblant la primera vegada, és que la zona està infestada de paparres que esperen pacients a l'herba per atacar les seves preses. És a dir, que abans d'anar a dormir t'has de repassar de dalt a baix per estar segur que no se t'ha quedat cap d'aquests animalets enganxat algun lloc xupant-te la sang. Més que res perquè trasmeten malalties bastant desagradables.
Les casetes de les illes no solen tenir sistema de clavegaram i en conseqüència enlloc de WC, hi ha una lletrina al jardí que tot i estar situada dins d'una cabaneta de fusta i tenir seient de WC, fot una pudor insuportable!. I no us dic res si et vénen ganes de pixar a mitja nit i està plovent!... Què voleu que us digui, entre el Bàltic i el Mediterrani, em quedo amb l'últim!

dilluns, 26 de juliol del 2010

de tornada...

...ens vam trobar de nassos amb la fresqueta sueca. Durant les setmanes que hem sigut a Catalunya, a Estocolm ha fet molta calor i no ha plogut gens. Tot estava ben sec. Sort que tenim uns veïns que ens han regat les plantes! Dissabte però, no va parar de ploure des de la una del migdia i fins ben entrada la matinada. La temperatura al vespre havia baixat fins a 13 graus. Ahir seguia tot gris i alguna goteta també va caure. Avui el cel continua ben tapat però s'està bé, a 19 graus.
Una altra cosa que ens vam trobar a l'arribada van ser unes 8 tomaqueres que han crescut on vaig plantar flors diverses (que també han sortit). Suposo que a la terra del compost que vaig barrejar, hi havia llavors de tomàquets i ja ho veieu (mireu foto), potser tindrem collita pròpia i tot, si és que arriben a madurar abans de que faci massa fred...
Ahir vaig anar a la perruqueria i em vaig gastar exactament el que m'hauria costat anar al Cebado de Bcn i que vaig descartar a causa del preu... Ja són nassos!
Parlant de preus, no vaig pas veure cap crisi a Bcn. Tot i les rebaixes, vaig trobar que tant roba com sabates estaven pels núvols, pel que dedueixo que la gent encara es pot permetre aquestes despeses... Al final a l'aeroport i a última hora abans d'embarcar em vaig comprar unes sandàlies (a meitat de preu i tot i així no barates) que em posaré pel casament que tenim dissabte a Varsòvia. Esperem que no plogui.

diumenge, 18 de juliol del 2010

relax

Un dia de juny vaig llegir al diari que perquè les vacances realment fessin efecte havien de ser d'una durada mínima de 3 setmanes, perquè en triguem + o - dues a desconectar.
La veritat és que jo ja fa dies que he "plegat" de l'escola però la universitat encara no l'he deixada i per tant sempre tinc en ment tot el que em queda per fer. No obstant, haig d'admetre que els dies a Cadaqués em van servir per relaxar-me totalment i vaig canviar de xip, a la vegada que gaudia de cada moment, sense pensar en què faria l'endemà. Llàstima que no hi puguessim ser més dies. Però vaja, també estem molt bé als altres llocs on som, sobretot perque som amb la familia i els amics.
Ara ja només ens queden 6 dies per tornar...
El que no us havia comentat és que la feina de que us vaig parlar fa setmanes ja és meva i que començo a l'agost: donaré classes de literatura hispànica per alumnes suecs que estudien el primer curs de castellà a la universitat a distància. Em fa il.lusió perque és canviar d'ambient totalment, amb alumnes adults i en principi motivats, un nivelll més alt, etc. El que no sé com serà és això de treballar molt des de casa i no tenir tant contacte amb altre gent, perquè tot és virtual i la Universitat és a 3 hores en tren des de casa. Per sort la majoria dels altres professors també viuen a Estocolm i ens reunirem un cop a la setmana allà mateix. Una nova etapa que em fa il.lusió!

dimecres, 30 de juny del 2010

flors

Unes hores abans de marxar cap a l'aeroport. Un petit post per penjar unes fotos per ensenyar-vos algunes flors. Les he fet amb el mòbil i per tant no són de massa qualitat.
Tot i que tinc moltes ganes d'anar cap a terres catalanes, em fa pena marxar justament ara quan tot comenca a florir... Suposo que quan tornem d'aquí a tres setmanes encara quedaràn algunes cosetes... (a part de les males herbes que ningú haurà arrancat!)





També m'he aficionat a fer coses amb ciment... Us en deixo veure un parell.

diumenge, 27 de juny del 2010

TANCAT PER VACANCES

Ja haureu notat que fa dies que no escric i és que amb la visita dels pares, les vacances i altres coses no tinc temps ni ganes de seure davant l'ordinador.
Si puc faré fotos de les flors del jardí per ensenyar-vos que maques que estan!
A l'agost comenco una nova feina i estic molt il.lusionada però haig de comencar a treballar durant les vacances per posar-me al dia. A més, també haig de fer la tesina que la tinc suuuuuuuuper retracada. Tinc la sensació de tenir menys temps quan estic de vacances que quan treballo...
Pel demés, dimecres baixem cap a Bcn i el més calent és a l'aigüera! Quines ganes que tinc de marxar la setmaneta que ens hem reservat a Cadaqués!
Si no penjo fotos no crec que escrigui en uns quants dies.

dimarts, 15 de juny del 2010

objectiu acomplert

Dimecres vaig correr la carrera per la que vaig comencar a "entrenar". Només era de 5 km. i estava a tope de gent o sigui que al principi vam caminar enlloc de córrer i després havies d'anar fent zig-zag per no xocar amb altres corredors, i tenint en compte tot això, estic contenta del meu resultat: 35 min. El temps no va acompanyar massa perquè va ploure i el picnic que ens van donar el vam haver de menjar ràpid sota l'aigua... Però va ser guai. I parlant de temps, avui fa un fred que pela. Em sembla que encendrem el foc i tot! 11 graus en aquests moments i un vent glacat.
Llegeixo al diari (suec) que a Barcelona han prohibit portar burka, niqab o qualsevol altra prenda que tapi completament la cara en els llocs públics municipals. Sota d'aquesta breu notícia en llegeixo una altra -suposo que col.locada estretègicament- on una gran xifra vermella em crida l'atenció: 90.000 dones iranís han estat oficialment avisades per  no portar el cabell ben tapat o no amagar les seves siluetes publicament.
No puc deixar de pensar l'eterna pregunta: com seria el món si manessim les dones?
Avui volia trobar una llista de dones escriptores llatinoamericanes, si més no per recordar les ja llegides que no em venien al cap. I sabeu que surt al google quan poses "escritoras hispanoamericanas" al camp de recerca? Doncs en el missatget que surt a vegades si t'has equivocat en l'ortografia de la paraula cercada deia el següent: "volieu dir escritores hispanoamericanos?" És el colmo!

dimarts, 8 de juny del 2010


Ens vam passar el cap de setmana plantant "thuja brabant" (vegeu la foto). A la resta del jardí hi tenim "ligustrum vulgare" que ens fa de "tanca", però a aquesta banda, la que toca al carrer, encara no hi haviem posat res i per això no hi som mai, tot i que és la part que més hores de sol té al llarg del dia. Però finalment ens vam decidir i vam encarregar que una excavadora fes el forat (només hi havia pedres i fang), que un camió lliurés terra bona per plantar i 60 thujes. I heus aquí el resultat! Ara només cal esperar que creixin ràpid.
Us poso també un parell de fotos d'altres flors que tinc en aquests moments i que m'agraden. Concretament pels alliums hi tinc certa debilitat; quina perfecció de la natura!

dijous, 27 de maig del 2010

fullejant diaris

Una de les noticies que ha portat cua ultimament és el fet de que la princesa Victoria de Suècia (successòria en el tro), que per si no ho sabieu es casa aquest mes de juny amb un plebeu anomenat Daniel, ha triat anar acompanyada del seu pare a l'altar.

La tradició sueca és que nuvi i núvia entrin junts a l'esglesia i vagin plegats fins a l'altar, cosa que sempre m'ha agradat i és la opció que vam triar el Tomas i jo quan ens vam casar a Catalunya. Com molts dels que han expressat la seva opinió aquests dies, penso que el fet de que el pare porti la núvia i la deixi "en mans" del futur marit simbolitza la dependència de la dona envers l'home, present encara en moltes societats. Ja sé que per moltes núvies que trien aquesta opció ho fan per tradició i que obviament no depenen del seu pare ni dependran del seu marit, però potser ens hauriem de parar a pensar les implicacions que comporta.

Quan el rei de Suècia es va casar, la parella va anar junta fins l'altar. La futura reina, en canvi, anirà de bracet de son pare. Les raons que el Palau ha donat:
- no és un casori normal, sinó una cerimònia estatal
- és una tradició familiar
- no contradiu els preceptes de l'esglesia sueca

Personalment no m'importa massa, més aviat m'irrita perquè sempre he estat republicana i contra les monarquies, siguin espanyoles, angleses o sueques. Però aquí hi ha una mena de bogeria al voltant del casament i tot el que aquest implica. O sigui que menjarem Victoria & Daniel durant bastant temps.

diumenge, 23 de maig del 2010

coses que donen bon rotllo (I)



Això no és el que feien a la meva època de la Universitat, però m'hagués agradat! Si us passeu per Youtube veureu que n'hi ha un munt! Aquests tipus de video es diuen "lip dub", pels qui no ho sabieu.

dijous, 20 de maig del 2010

això és vida!


M'encanten els dies que els meus alumnes tenen exàmens perquè no m'haig de preparar la classe (com ahir, que dos dels meus grups van tenir-ne), només vigilar que no facin trampes. Ademés i encara que sembli massoca, m'agrada corretgir les proves, sobretot si fa bon dia com avui i ho puc fer a fora al jardí!
Sembla l'estiu: 24 graus, sol, cel blau... D'aquí el títol, per si no ho havieu endevinat.
Ja he comencat amb els meus petits projectes i tal com us vaig prometre, us passo la foto del que he fet amb el "salix". De moment a escala petita, per la caseta de les nenes. Això que veieu amb un plàstic a sobre, és plè de terra i hi hem plantat llavors; el plàstic fa efecte hivernacle i de pas protegeix de les manetes i la pala del sorral de l'Elna (encara no acaba d'entendre que hi ha llavors que seran floretes). També he comencat amb el voltant d'una zona meva de flors però he fet curt de salix i m'he quedat a mitges, quina ràbia!

A part d'això estic molt contenta perquè tot sembla indicar que em sortirà una nova feineta de cara a la tardor, però no vull dir res fins que no sigui tot lligat i a dins el sac. O sigui que us deixo amb la intriga...

dimarts, 18 de maig del 2010

Respiro!

Sí, per fi respiro, ni que sigui breument. Diumenge vaig entregar els dos últims treballs (Unamuno inclòs) i ara, de moment, només em falta la tesina. De moment perquè a partir del gener de 2011 em tocarà estudiar 3 semestres de pedagogia per poder-me, per fi, treure'm el títol de mestra d'espanyol de secundària-batxillerat.
Però després d´aquests últims mesos m'he donat un descans abans de començar amb la tesina (que entregaré després de l'estiu). Necessito un kit-kat i fer un munt d'altres coses!
I sorprenentment està fent un temps increïble, gairabé d'estiu. Dissabte estàvem a 24 graus i lluïa un sol fantàstic, avui hi ha núvols però s'està súper bé a fora. Aviam quan dura...

dijous, 13 de maig del 2010

vad är klockan?

Suposo que us preguntareu què vol dir el títol. Significa "quina hora és?" en suec, tot i que si traduïssim paraula per paraula vindria a ser "què és el rellotge?" ;-)

Doncs no sé per quins set sous a l'Elna li agafat per preguntar quina hora és vàries vegades al dia. Evidentment amb 2 anys i mig que té, tan se li enfot quina hora és, sobretot perquè encara no sap com va això del rellotge i les hores. Però quan li dius l'hora, queda tota contenta, respon "ok" i se'n va a jugar.
Curiosament, la paraula "klocka" va ser una de les primeres que la Júlia va aprendre i conseqüentment els avis i tiets catalans (que aleshores només tenien la Júlia de néta i neboda) també.
Potser sí que l'obsessió del temps és innata al ser humà?!

Només era un incís, ara que he fet una pausa del meu treball sobre San Manuel Bueno, mártir d'Unamuno que em porta pel camí de l'amargura. Quin pal! Em sembla que he llegit més articles sobre aquesta novela que sobre totes les altres del curs juntes. I no sé per on comencar a escriure el treball... "querer creer" "verdad de muerte y verdad de vida", "intrahistoria", "simbología", "Kierkegaard en Unamuno", ... Algú m'ajuda?

dijous, 6 de maig del 2010

memòria


És ben veritat això que diuen de que a partir dels 30 tot va en devallada. Comencen a sortir les arrugues, algun cabell blanc, i -al menys en el meu cas- la memòria ja no funciona com abans.

Jo ja en faré 37 o sigui que sóc més a prop dels 40 (glups!) que dels 30, però ja fa temps que la cosa va així...
Per exemple, no hi ha manera de que recordi el meu núm. de mòbil i quan algú me'l demana l'haig de buscar entre els meus contactes. I no és que faci poc que el tinc, no. Deu fer ja 4 anys! Tampoc és que m'hi hagi esforcat molt en memoritzar-lo però de tant en tant ho he intentat i na-nai.

Com ja dec haver explicat alguna vegada, aquí a Suècia, enlloc d'un num. de DNI es té el "número personal" que consisteix en la data de naixement seguida de 4 xifres. Doncs no hi ha manera que recordi les 4 últimes del núm. de l'Elna. Em sé el meu, el del Tomas i el de la Júlia, però amb el de l'Elna sempre oblido l'ordre...

I l'última cosa que em passa i que realment m'emprenya és no recordar on he desat alguna cosa. Per sort no passa sovint, però reconeixeu aquella sensació de saber que quelcom ha d'estar en algun lloc de la casa i anar obrint calaixos, caixes, armaris i els llocs més inversemblants per trobar-ho? Doncs és el que porto fent els últims dies. Sé que tinc uns auriculars que van molt bé per córrer (queden ben agafats darrera les orelles), que haurien de ser junts amb el meu MP3 -que ja no faig servir mai perquè el meu mòbil també és Mp3- i no els trobo per enlloc. Quina ràbia!

Em va passar el mateix una vegada amb les claus de casa. Fins i tot vaig arribar a sospitar que una garsa les havia agafat. Un any després les vaig trobar dins una butxaca  d'una jaqueta que en teoria havia registrat quan les buscava... Potser hauria de mirar en aquesta mateixa jaqueta...

I una cosa que encara busco en và, perquè segur que no trobaré, però sempre em queda l'esperanca, son les arrecades de perla que duia el dia del meu casament, tampoc no sé quan van desaparèixer.

dijous, 29 d’abril del 2010

2 setmanetes...

...i una mica més i ja hauré entregat l'últim treball d'aquest semestre. Quines ganes en tinc! I llavors comencare amb la tesina que finalment em sembla que l'entregaré al setembre o octubre. Necessito un "kit-kat", poder passar tot un cap de setmana sense haver-me de posar davant l'ordinador! Almenys no per obligació.

Vull ser amb les meves nenes i el meu marit sense haver de fer torns, poder anar d'excursió tot un dia, estar al jardí, vull fer coses amb les mans, vull llegir el llibre que a mi em vingui de gust, ...


Per cert, de moment estic cumplint amb la disciplina que em vaig imposar de córrer mínim 2 vegades a la setmana. I m'està comencant a agradar ;-)

dijous, 22 d’abril del 2010

maltractes i educació

Ahir vaig rebre una carta d'una ONG amb la que col.laboro econòmicament que em va deixar bastant parada. Sota el títol "El món dels nens" hi havia un mapa mundi on només es veien uns quants països, la majoria a Europa, tres a Amèrica (Costa Rica, Venezuela i Uruguay) i Nova Zelanda (vegeu foto). A primer cop d'ull, abans de llegir el text, vaig pensar que es referien a que els nens de Suècia només coneixen els països que els queden més a prop o als que van de vacances, però de seguida vaig adonar-me que no podia ser perquè ni Gran Bretanya ni Franca hi eren i tampoc Tailàndia entre molts altres que havien "desaparegut" del mapa.
El text deia així: "Actualment hi ha 25 països al món que prohibeixen el càstig corporal com a mitjà educatiu. Però a la majoria, 170 països, encara és legal (...)". És a dir, en països tan desenvolupats com Irlanda, Itàlia, Franca, Gran Bretanya, Polònia i molts d'altres membres de la UE, és legal que un pare o una mare apallissin a un fill per mostrar-li el bon camí. No conec la llei d'aquests països però suposo i espero que al menys a les escoles públiques estigui prohibit que un mestre pugui pegar a un alumne perque "la letra con sangre entra".
Potser algú dirà que sí, que d'acord, però que avui en dia hi ha mestres que també han rebut maltractes d'alumnes... Però això no em sembla una raó per que es pugui permetre la violència basada en l'abús d'autoritat sobre nens indefensos.
Em recorda al codi penal de l'època franquista, quan a part del dret del pares a pegar als seus fills, també hi havia el dret dels marits a pegar les seves dones en l'àmbit domèstic.
Per sort, en aquest nivell tan a Suècia com a Espanya estem una mica avancats que alguns dels nostres veïns, almenys pel que fa a la llei.

dimarts, 20 d’abril del 2010

Salix

Diumenge vaig anar a collir/tallar troncs de "vimetera", que és un arbre de la familia dels salzes (salix). Per 12 euros em podia endur 3 farcells de 20 cm. de diàmetre i el que fos de llargada. És una activitat organitzada per l'associació de jardiners amateurs de la que formo part i es fa només un cop l'any. Era la primera vegada que hi anava. A la foto podeu veure el "camp" de salix i part dels troncs que vaig tallar.
Lamentablement  amb prou feines vaig poder ficar dins el cotxe el que vaig tallar. Ja ho sé per la propera vegada i llogaré un remolc per poder-ne agafar més.
No per fer cistells, sinó coses pel jardí (una tanca per les flors, suports per plantes trepadores o tipus peònies...). També es poden plantar creant una forma: cabana, arcada, túnel i les fulles creixen seguint la forma.
I tot i que aquest matí encara he hagut de rascar el gel del parabrisa, cada dia anem avancant més en la primavera i comenco a veure com van sortint totes les meves plantetes (cada any la mateixa il.lusió). Tinc tantes ganes de fer coses i tan poc temps!!!! Us deixo fotos del que es pot fer amb la vimetera i si teniu alguna idea, endavant!




dijous, 15 d’abril del 2010

Sant Jordi

Seguint la invitació de Garbí, he participat al concurs de microcontes proposat pel bloc TUMATEIX LLIBRES. Ha det tenir un màxim de 50 paraules i ha d'incloure el nom d'un llibre i l'autor.

Aquí va la meva aportació:

Cada matí sentia La nàusea apropar-se. Sabia però que menjant una galeta se li passaria. Ja la tenia a punt, sobre la tauleta de nit, al costat de Sartre.
I de nou es preguntava per què per arribar a quelcom de tan bonic s'havia de trobar tan malament cada dia.

dissabte, 10 d’abril del 2010

Dies sense inspiració, entre els madriles de Galdós (estic llegint "Tormento") i l'esperanca de que les temperatures comencin a pujar. Avui he anat a córrer per primera vegada des de fa un any. Estic molt motivada i espero poder continuar amb un ritme de 2 dies per setmana. Al juny serem uns quants de l'escola que participarem en una carrera que es fa cada any, i això sempre ajuda a tenir un motiu per entrenar.
Ja s'acaba la setmaneta de vacances i tot i que ha passat ràpid, sembla que fagi una eternitat que era a l'escola. Ja no recordo si vaig planificar les classes de dilluns o no... Però estic aprofundint en el món de les noves tecnologies que Internet ens posa a l'abast de manera gratuïta per fer les llicons més interessants i atractives per uns alumnes que van néixer amb un ordinador sota el brac. He trobat una pàgina d'un profe de castellà en una escola anglesa que és una mina! Llàstima que sempre em falti el temps per poder explotar tots aquests recursos.

diumenge, 4 d’abril del 2010

A Catalunya, la mona i a Suècia: caramels, xocolata, llaminadures... Pasqua és un dels moments de l'any en què més dolcos es venen.

Amants com som de les estadístiques, ahir vam poder assabantar-nos de que els suecs -o més correctament els habitants de Suècia- som els que més llaminadures mengem al món! Quasi 17 kilos per persona i any. A més, cada suec beu 90 litres de begudes refrescants (vegis Coca-cola, Fanta, Sprite...) a l'any. Com tots sabem les estadístiques no són exactes i aquest resultat vol dir que si jo no menjo mai llaminadures (mentida!) un altre potser en menja 30 kilos. Tampoc és d'extranyar que a la gent li vinguin ganes de comprar llaminadures quant te les trobes a sobre a l'hora d'anar a pagar la compra setmanal a la caixa del súper. Sembla que et cridin amb els seus colors vistosos. Una altra cosa que em pregunto és quines dades han agafat per fer la comparació: no crec que tots els països es dediquin a contar quants kilos de dolcos mengen els ciutadans a l'any.

Això ha fet despertar el debat de si s'haurien de fiscalitzar indirectament els productes poc saludables per la salut. Així ho proposaven uns quants metges ahir al diari, però realment: fins on ha d'arribar el paternalisme estatal? No s'hauria de fomentar més l'autoresponsabilitat derivada d'una bona informació?
Tampoc no sabem és si hi ha més càries que en altres llocs, però per sort l'atenció sanitario-dental és gratuïta fins als 18 anys.
Enfí... avui anirem a ca els sogres a pintar ous i a menjar-los acompanyats d'arengades i patates: àpat tradicional d'aquestes dates. 
Ahir vam anar a esquiar i vam poder tornar a gaudir d'un dia fantàstic!
I tota aquesta setmana: festa!