dijous, 12 d’agost de 2010

vacances escolars

Sempre he sentit a dir que les vacances d'estiu són tan llargues perque els nens no aguantarien ser a les aules amb la calor que fa, cosa bastant lògica en llocs com Catalunya, on la calor pot ser realment desagradable els mesos de juliol i agost.
Aquí a Suècia, però, aquesta excusa no és massa vàlida i de fet, les vacances són més curtes; aquest any només 8 setmanes. No obstant, la tradició de les vacances estiuenques té un altre origen per aquestes altituts (i potser a Catalunya també?) i és que quan l'escolarització es va fer obligatòria per tots els nens i nenes suecs (a finals del s.XIX), la societat sueca era bàsicament agrícola i a l'estiu és quan més feina hi havia i per tant els pares necessitaven l'ajuda dels fills en les tasques del camp. Però el que va comencar com una necessitat ha esdevingut una tradició que costa una mica d'eliminar tot i no tenir massa sentit, si bé tots estarem d'acord que aquesta pausa estival té quelcom de màgic i si un ha tingut una infància agradable, sol venir lligada a records entranyables. Almenys pels que vam créixer en una familia de classe mitjana, on els fills podien gaudir de les vacances fora de la ciutat.
Em consta que a Catalunya, com aquí, els pares han de fer mans i mànigues perque els fills puguin passar bones vacances (per exemple perque no hagin d'estar tancats en un pis o similar). Paguen casals, cangurs, recórren a avis juvilats, etc. Aquí a Estocolm moltes parelles es reparteixen les vacances perque els nens, pobrissons, no hagin d'anar al casal d'estiu. És a dir, potser faran 2 setmanes tots junts però la resta hi ha només un dels progenitors amb els fills mentre l'altre treballa. I el casal és el mateix que hi ha durant l'any  -el "fritids" que ja us he comentat altres vegades, que és on van els nens quan s'acaben les classes, generalment a la una del migdia-. És a dir, no has de pagar extra, i generalment és als mateixos locals de l'escola. Però a la gent quasi li fa vergonya haver-hi de deixar els fills, com si no fossis un bon pare o mare si no tens el nen a casa tots els dies de "l'estiu".
Dimecres que vé comenca l'any escolar i avui he portat a la Júlia al casal perque es vagi acostumant (només hi serà 3 hores). Doncs no hi havia quasi bé ningú! La majoria comencen dilluns i alguns fins dimecres no apareixeran per l'escola. Haig de dir, però, que la situació és variable, depenent de la zona on es visqui.
Tot i així a l'estiu només són 8 setmanes (a vegades 9, depen de com han caigut les de Nadal). Durant l'any hi ha una setmana al novembre, una al febrer i una per Pasqua, a part de les vacances de Nadal, que solen ser de més o menys 3 setmanes.És a dir, en total unes 14 setmanes. Un treballador té en principi 5 o 6 setmanes de vacances l'any. Però reitero que aquí tenim la sort de que el "casal" és obert tot l'any menys els dies festius.
El que trobo al.lucinant és que a Catalunya encara sigui tan llarga la pausa estival... És realment necessari?
A més s'ha demostrat que les diferències de coneixements entre els alumnes es fan més evidents després de l'estiu: fills de pares amb estudis tornen més "apresos", mentre els de families menys il.lustrades han oblidat part del que havien après...
Opinions?

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

Tant de predicar per la vida familiar i cada vegada ens ho posen més dificil, a part de que si els has de portar a un casal et costa un ull de la cara. Nosaltres tenim sort amb els avis a pocs kilometres.

Anònim ha dit...

Doncs a mi em semla que el que dius de Suècia és més lògic que el que passa a Catalunya a on, per cert, a ningú li fa vergonya deixar els nens al casal o que vagin de colònies...!! Moltes vegades és veu com una lliberació per pares i avis.

Carme Vilaró ha dit...

Bona tarda des de Vic.
Necessàries o no, les vacances són les que dicta el calendari laboral. Per tant no hi ha punt de discussió.
Sóc mestra i mare.
Com a mestra et diré que ens ben mereixem un mes per descansar i un mes de vacances.
L'Escola és la base de la societat i necessita al capdavant persones que puguin rendir el màxim en els mesos de curs. La majoria de mestres que jo conec tenen vocació, il·lusió i compromís envers la seva feina i això és el que realment compta.
Com a mare et diré que passar hores amb els fills és una aventura emocionant, tant debò tothom en tingués l'oportunitat. Molts pares i mares que no són mestres ja s'adonen que si no disposen de prou temps per dedicar als seus fills no es pas culpa de l'escola, és de les feines que exigeixen horaris desorbitats.
Hi hauria d'haver per part dels governs una major atenció a aquesta necessitat de compaginar els horaris i atendre els infants, oi?

Anna ha dit...

Hola Carme,

Estic d'acord amb tu en moltes coses. Jo també sóc mestra i m'encanta tenir tantes vacances i tinc la sort de poder estar amb les meves filles durant les vacances escolars. Per altra banda, no pots triar les dates de les vacances: estàs obligat a fer-les quan l'escola tanca. Això potser a Espanya no representa gaire diferència perque la majoria de la gent està obligada a agafar vacances a l'agost, per ex. En canvi a Suècia, és molt usual que la gent s'agafi dies o setmanes durant l'any, per marxar cap a una destinació amb sol/calor.
Un altre punt negatiu és que sovint es justifica que tenim un sou baix perquè en compensació tenim moltes vacances...
Enfi, quin rotllo t'he fotut!