dissabte, 30 de novembre del 2013

catalanets

Em sembla que no us ho havia comentat, però des de principis de semestre que cada tres setmanes vaig a fer de mestra de català a nens i nenes del casal a Estocolm. Són onze nanos, tot i que no sempre vénen tots. Tenen entre dos i sis anys, o sigui que no fem res d'escriure sinó que bàsicament són manualitats, cantar cançons, explicar contes, etc. L'important és que parlem català i que senten altres nens i persones adultes -que no són el seu pare o la seva mare- parlant la llengua.
De pas, els pares ens trobem i socialitzem una estona, que sempre va bé. Perquè la veritat, a vegades també es fa pesat estar parlant en una llengua que no és la teva tot el sant dia.
Avui els he llegit un conte sobre l'origen del tió, hem cantat una de les cançons per fer-lo cagar i hem construït cadascú el seu mini-tió. Han quedat super macos i és ben fàcil! Hem agafat el cartró d'un rotllo de paper higiènic, n'hem tapat els forats retallant cartolina, li hem dibuixat la cara i finalment hi hem posat una manta (de paper) per damunt que prèviament els nens havien decorat.
Llàstima que no n'he fet cap foto!
M'ho passo molt bé i els crios són tots maquíssims!

dimarts, 19 de novembre del 2013

tardor suau


Em sembla que aquesta és la tardor amb menys fred i més bon temps que he viscut a Suècia. Ja som a la tercera setmana de novembre i encara no ha nevat i pràcticament no hem tingut graus negatius. Fins i tot la temperatura ha estat entre els 5 i 10 graus, que és molt per aquestes èpoques.
M'encanta, sobretot perquè vol dir que l'hivern es farà més curt (sempre i quan no impliqui que la primavera comenci més tard) però també perquè tot és més senzill quan no hi ha neu. Per altra banda, ara que ja es fa fosc a les 16:00, les nits es fan molt llargues. Quan hi ha neu tot queda més il.luminat i el paisatge és més bonic, és per l'única cosa que la trobo a faltar. De totes maneres, la bonança no durarà gaire més i ja han anunciat que divendres no passarem dels 0 graus.
La gent ha començat a penjar llumetes de Nadal una mica abans d'hora i jo crec que és justament per alegrar una mica els carrers que queden tan inòspits a partir de les quatre de la tarda.
Per altra banda, a casa hi tenim treballadors tot el dia perquè estem fent obres i ja en començo a estar una mica fins al monyo: d'ells i del soroll. Sort que és per una bona cosa i poc a poc es va veient l'evolució. Estem fent un segon pis al que abans eren les golfes i la veritat és que quedarà molt bonic un cop acabat, però ja porten més d'un mes treballant i encara en queda com a mínim tot un altre... Justament ara que passo més temps a dins que a fora de casa!

dimarts, 12 de novembre del 2013

socialitzar

Un dels prejudicis que molta gent té sobre els suecs, o nòrdics en general, és que són persones fredes, com el clima que els ha tocat viure la major part de l'any. Evidentment no es pot generalitzar. Jo mateixa m'he trobat en diferents situacions on es confirma o es desmenteix aquesta idea. Hi ha, però, un patró que es repeteix bastant, a diferència del que sol passar a Catalunya. Em refereixo als encontres periòdics però curts amb el mateix grup de gent. Per exemple, si vas a fer un curset o una classe de qualsevol activitat en el teu temps lliure.
Posaré un cas concret que em passa ara mateix: vaig a yoga, un cop per setmana, una horeta. La classe és a un nivell molt individual i a part de les instruccions de la profe, alguna música i alguns mantres de meditació no se sent res més. Això és normal, almenys en el Kundalini yoga.
Però és que aquest silenci s'allarga abans i després de la classe. Com a molt, algú (una minoria de la que formo part) deixa anar un hej o un hej då (hola i adéu). Cap comentari mentre ens canviem al vestuari, mentre baixem les escales o pujem a l'ascensor.
Potser pensareu que és qüestió de l'activitat en sí, gent tranquil.la, silenciosa que practica yoga (?). Però aquesta mateixa situació me l'he trobada en altres llocs: tant en activitats que he fet jo com en les que fan les nenes. A no ser que et coneguis d'alguna altra banda (escola, feina, veí de davant o costat de casa), la gent no parla!!! No diguem quedar per fer un cafè, que ja seria el no va més! No sóc l'única que ha experimentat aquesta mena de reclusió personal dels suecs, m'ho ha explicat altra gent extrangera. Ara mateix a mi no m'importa, ja m'hi he acostumat i ja tinc els meus coneguts. També m'he cansat de ser jo qui enceti la conversa, tot i que a vegades em surt de dins fer un comentari. Però reconec que al principi és força desesperant, sobretot si vius sol o amb algú que tampoc és del país.
I ara l'excepció: una mare que porta el seu fill al curs de natació on va l'Elna, amb qui ja un dels primers dies vam començar a parlar una mica. Portem nou setmanes i ja sabem que en L té dos germans, una dutxa platejada a casa, l'escola on va i a quin barri viu. Tot un rècord!

dimarts, 5 de novembre del 2013

Parcs i jardins

Ja sabeu que fa uns anys que sóc membre d'una associació, la Societat d'amateurs de jardí de Suècia. Segons la meva filla això d'amateur sona molt malament perquè sembla que no en sapiguem, però basicament és per distingir-nos dels professionals ja que nosaltres només som aficionats. Alguns membres, però, en saben bastant més que molts jardiners. Des de l'associació s'organitzen conferències, viatges, mercats de plantes i fires. També es fa un intercanvi de llavors a nivell estatal i s'edita una revista quatrimestral pels membres.
A part de ser-ne membre, també formo part de la Junta Directiva des de fa quasi tres anys. A la Junta ens encarreguem d'organitzar les conferències, la majoria de gent especialitzada en una àrea concreta dins la jardineria, però alguna vegada algun dels integrans de l'associació fa una presentació sobre algun viatge que ha fet, sempre relacionat amb les plantes.
Tot això ho explico perquè m'han encarregat de fer una presentació/xerrada sobre els jardins a Catalunya. Durant els últims anys he anat fent fotografies de la flora del nostre pais que segur que faig servir, però per la presentació m'agradaria incloure parcs i jardins botànics (ja els tinc situats) però també algun jardí privat d'algun amateur català. Vull dir que ha de ser un jardí una mica especial, no el típic amb només gespa, quatre roses i una olivera. M'agradaria que fos un jardí que ja té uns anyets, amb arbres crescuts i bastanta varietat. També podria ser un jardí minimalista de disseny o un de rocalla, per exemple. He vist que hi ha una associació que es diu "Amics dels jardins" però no tenen pàgina web ni e-mail... Per això faig una crida a qui em vulgui ajudar: coneixeu algun jardí amb aquestes característiques sobre el que em puguessiu informar? Us ho agraïria molt!

La presentació l'haig de fer al març i aprofitaré les vacances de Nadal per anar a visitar els llocs i fer fotografies. La pena és que probablement no hi haurà flors i molts arbres estaran pelats, però sempre puc treure fotografies de la primavera d'algun altre lloc.

diumenge, 3 de novembre del 2013

Festes importades


L'altre dia vaig llegir un tuit que em va fer pensar. Deia alguna cosa així com "aviat ens veurem cel.lebrant el dia d'acció de gràcies". Feia al.lusió, evidentment a tot el tema de Halloween que sembla que també ha anat envaint competències a Catalunya. Dic també perquè aquí a Suècia ja fa temps que convivim amb aquesta tradició made in USA. Potser la diferència amb Catalunya és que aquí la diada de Tots Sants no es cel.lebra de cap manera especial, si no és la tradició d'anar al cementiri a deixar flors o encendre espelmes. Per tant, és més fàcil introduir una nova manera de fer consumir a la gent i fins i tot, si voleu, de passar-ho bé. Els nens, aprofitant la setmana de vacances de tardor, es disfressen, fan festes, van de porta a porta demanant caramels, etc. I això que a Suècia el dia 1 de novembre no és ni festiu!
Però a Catalunya hi ha tradicions ben maques com menjar castanyes i panellets, cuinar moniatos, etc. I realment seria una pena que es perdés en pro de l'americanització, que a més sempre implica més consumpció.
És clar que es pot fer tot i no cal eliminar una festa perquè se'n cel.lebrin d'altres, però la qüestió és perquè han de prendre lloc justament aquestes que venen dels Estats Units. Suposo que la raó cal buscar-la en la influència que ens ve directament donada a través del cinema, la televisió i la música.
I justament seguint la mateixa lògica, hi ha el perill de que qualsevol dia ens trobem tota la familia reunida al voltant d'un gall d'indi farcit acabat de sortir del forn, sense saber ben bé perquè i a qui hem de donar les "gràcies".