dissabte, 30 de novembre del 2013

catalanets

Em sembla que no us ho havia comentat, però des de principis de semestre que cada tres setmanes vaig a fer de mestra de català a nens i nenes del casal a Estocolm. Són onze nanos, tot i que no sempre vénen tots. Tenen entre dos i sis anys, o sigui que no fem res d'escriure sinó que bàsicament són manualitats, cantar cançons, explicar contes, etc. L'important és que parlem català i que senten altres nens i persones adultes -que no són el seu pare o la seva mare- parlant la llengua.
De pas, els pares ens trobem i socialitzem una estona, que sempre va bé. Perquè la veritat, a vegades també es fa pesat estar parlant en una llengua que no és la teva tot el sant dia.
Avui els he llegit un conte sobre l'origen del tió, hem cantat una de les cançons per fer-lo cagar i hem construït cadascú el seu mini-tió. Han quedat super macos i és ben fàcil! Hem agafat el cartró d'un rotllo de paper higiènic, n'hem tapat els forats retallant cartolina, li hem dibuixat la cara i finalment hi hem posat una manta (de paper) per damunt que prèviament els nens havien decorat.
Llàstima que no n'he fet cap foto!
M'ho passo molt bé i els crios són tots maquíssims!

1 comentari:

Garbí24 ha dit...

Sempre m'he preguntat en quina llengua pensa la gent que habita en terres estrangeres, perquè si penses amb llengua materna i parles amb llengua del país si que ha de ser una mica feixuc.
En tot cas bones classes de Català, mentre aquí ens inteten espanyolitzar, tu Catalanitzes als Suecs.