divendres, 10 de desembre de 2010

bellesa freda i sopar Nobel

És bonic passejar i veure aquest paisatge tan bonic, tot i el fred que implica. Les fotos son fetes amb el mòbil, però és que quan passejo sola tinc ganes de compartir el que veig amb algú i per això us les ensenyo...

Aquesta nit, per tercer any consecutiu, cel.lebrem el sopar del Nobel, quatre parelles i sense nens. Enguany toca fer-lo a casa nostra, tot i que sempre ens repartim els plats. A nosaltres ens toca l'entrant i farem una cosa molt sueca que no sé massa bé com explicar-la, però un dels ingredients bàsics és caviar vermell (del de veritat, no de sucedani). Ja en faré una foto perque ho veieu.
Com cada any, em toca presentar el premi de literatura i acabo d'acabar el ppt sobre Vargas Llosa. He llegit tot el discurs que va fer a principis de setmana: meitat sobre literatura i meitat sobre política. I com no, aprofita per criticar els nacionalismes. El més graciós és que diu que Barcelona li duu molts grats records i que va ser en aquesta ciutat on realment la revolució anti-franquista va poder evolucionar i on molts intel.lectuals es van poder exiliar i trobar i lluitar contra la opressió faixista. Sembla però que el Sr. Vargas oblida que gran part d'aquesta oposició era formada per nacionalistes catalans i que sense ells la democràcia tampoc hauria estat possible... I una altra cosa que sempre m'ha captivat de gent com el premi Nobel de literatura: perqué només es titlla de nacionalistes en plan negatiu als que es volen distingir d'una identitat que no els pertoca? És que el fet de defensar el castellà com a única llengua vàlida oficial -tal i com va fer aquest senyor en el "manifiesto"- no és també un reflexe de nacionalisme, en aquest cas, l'espanyol? Enfí, no em vull enrotllar amb aquests temes i intentaré limitar-me a la seva obra literaria aquesta nit.

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

que vagi molt bé.....

Marijose ha dit...

M'agraden aquestes fotografies.
Avui jo també tinc el sopar de Nadal amb la gent de l'escola.
Que vagi molt bé el teu.

El porquet ha dit...

Acabo d'arribar al teu blog rebotat d'un altre.

Et reconec que hi he entrat per el nom d'aquest... i crec que me'n faré un bon seguidor. I per què? et preguntaràs...

Fa ja 8 anys vaig viure mig any a Estocolm, d'Erasmus a la KTH. Va ser un mig any inoblidable: nova cultura, país, ciutat, amistats, relacions, tot tan intens!... genial.

Vaig arribar en ple hivern, a finals de gener i m'hi vaig estar fins al mes de juliol. O sigui que vaig viure tota la transformació de la ciutat i del país des del gèlid hivern a l'estiu tan meravellós del que gaudiu.

Sempre he mantingut Estocolm i Suècia al meu cor. Hi he tornat un cop més, anys després, una setmaneta de turista però vaig anar a Göteborg... però la meva enyorança sempre serà amb Estocolm.

Així que, apa! ja me n'he fet seguidor. Espero tenir bones noves des del fred escandinau!

salvador ha dit...

Tens molta raò. Els diaris en català han posat a parir a en Vargas Llosa. No s'acaba d'entendre aquesta fòbia antinacionalista.