dijous, 6 de maig de 2010

memòria


És ben veritat això que diuen de que a partir dels 30 tot va en devallada. Comencen a sortir les arrugues, algun cabell blanc, i -al menys en el meu cas- la memòria ja no funciona com abans.

Jo ja en faré 37 o sigui que sóc més a prop dels 40 (glups!) que dels 30, però ja fa temps que la cosa va així...
Per exemple, no hi ha manera de que recordi el meu núm. de mòbil i quan algú me'l demana l'haig de buscar entre els meus contactes. I no és que faci poc que el tinc, no. Deu fer ja 4 anys! Tampoc és que m'hi hagi esforcat molt en memoritzar-lo però de tant en tant ho he intentat i na-nai.

Com ja dec haver explicat alguna vegada, aquí a Suècia, enlloc d'un num. de DNI es té el "número personal" que consisteix en la data de naixement seguida de 4 xifres. Doncs no hi ha manera que recordi les 4 últimes del núm. de l'Elna. Em sé el meu, el del Tomas i el de la Júlia, però amb el de l'Elna sempre oblido l'ordre...

I l'última cosa que em passa i que realment m'emprenya és no recordar on he desat alguna cosa. Per sort no passa sovint, però reconeixeu aquella sensació de saber que quelcom ha d'estar en algun lloc de la casa i anar obrint calaixos, caixes, armaris i els llocs més inversemblants per trobar-ho? Doncs és el que porto fent els últims dies. Sé que tinc uns auriculars que van molt bé per córrer (queden ben agafats darrera les orelles), que haurien de ser junts amb el meu MP3 -que ja no faig servir mai perquè el meu mòbil també és Mp3- i no els trobo per enlloc. Quina ràbia!

Em va passar el mateix una vegada amb les claus de casa. Fins i tot vaig arribar a sospitar que una garsa les havia agafat. Un any després les vaig trobar dins una butxaca  d'una jaqueta que en teoria havia registrat quan les buscava... Potser hauria de mirar en aquesta mateixa jaqueta...

I una cosa que encara busco en và, perquè segur que no trobaré, però sempre em queda l'esperanca, son les arrecades de perla que duia el dia del meu casament, tampoc no sé quan van desaparèixer.

5 comentaris:

garbi24 ha dit...

No et creguis..de vegades l'excusa de la manca de memòria et treu d'algun ensurt, es aprendre a fer us de l'aplicació. Jo per agilitzar un xic la memòria intento no apuntar tant a l'agenda per obligar-me a recordar.
De totes maneres amb 1o anys més que tu hi han coses que no me'n descuido mai....serà selectiva

òscar ha dit...

El pin del mòbil i jo estem continuament enforntats. He decidit, finalment, posar el mateix pin del banc per no oblidr-me.

Ja se sap: la pela és la pela i aquesta no entèn de mala memòria. :)

Anònim ha dit...

Tranqui que a a mesura que et vagis fent gran encara et passarà més...!Jo he tingut un Laguna 6 anys i l'he venut sense poder memoritzar la matrícula!!! Per contre recordo perfectament el del primer cotxe un SEAT 850 i que era B-797146. i no perdem de les coses perdudes, recomprades i tornades a trobar...

salvador ha dit...

Tranqui que a a mesura que et vagis fent gran encara et passarà més...!Jo he tingut un Laguna 6 anys i l'he venut sense poder memoritzar la matrícula!!! Per contre recordo perfectament el del primer cotxe un SEAT 850 i que era B-797146. i no perdem de les coses perdudes, recomprades i tornades a trobar...

maria ha dit...

El que expliques son distraccions que patim tots. Hi ha moments en que altres problemes ens fan perdre l'atenció sobre les coses del dia a dia i desprès passa aixó, que oblides les petites coses. No te més importància.