dijous, 28 de gener de 2016

P de ploma

Els antics alumnes de l'escola Reina Elisenda de Barcelona saben de què anirà aquest post. Ignoro si encara mantenen aquesta tradició, però espero que sí.
Ja he dit en altres ocasions que vaig tenir la sort d'anar a una escola que a part de transmetre coneixement curricular també em va ensenyar valors, maneres de fer, de comportar-se i a pensar de manera crítica. No negaré que també tenia deficiències, però tenint en compte l'època i la situació política-social dels anys 70 i 80, l'escola era moderna, familiar i catalana amb un peu a Europa.
Quan dic moderna no em refereixo a l'ús de tecnologia a l'aula (que aleshores ni existia) ni tampoc a la modernitat entesa com un renegar de les tradicions, si no a la didàctica i la metodologia emprada, així com el donar importància a les arts (música, dibuix, manualitats, rítmica i literatura) que en aquella incipient democràcia feia molta falta. Doncs bé, entre moltes altres coses, també ens ensenyaven a escriure en ploma estilogràfica, i d'aquí el títol del post: a mida que anaves millorant l'escriptura en llapis (incloent estil i ortografia) anaves aconseguint trossets de la P de ploma. Al marge, en el paper on havies escrit, la mestra hi començava fent un pal i setmana rere setmana s'anava convertint en una P sencera. El dia que l'encerclava, ja podies començar a escriure amb la teva ploma. Jo ho recordo com un moment important que et feia sentir orgullosa i d'alguna manera, gran. Això passava a 4rt d'EGB i ja fins a 8è seguies fent-la servir.
L'altre dia vaig fer una piulada en motiu de que als EUA era el dia nacional d'escriure a mà (handwriting day). Es tractava de reivindicar l'escriptura amb llapis, bolígraf, etc. Cada vegada hi ha més nens que no aprenen a escriure bé amb aquests estris si no que es passa molt aviat a fer servir un teclat d'ordinador o la pantalla d'una tauleta. Aquí a Suècia, ja us ho dit altres vegades, hi ha moltes escoles que implanten el one to one, és a dir "un ordinador per cadascú", com si pel simple fet de disposar d'un ordinador l'aprenentatge esdevingués millor. Bé, doncs ara han publicat estudis --sobretot nord-americans-- que demostren que l'ús d'ordinadors a les aules té conseqüències negatives, com ara:
- dispersió (especialment greu en el cas de nens amb dèficit d'atenció)
- dificultat en orientar-se en el mar d'informació disponible (a Internet, s'entén) i manca de capacitat d'anàlisi  crític. Amb l'agreujant que els alumnes que més hores passen davant una pantalla (a casa) son els que pitjor resultat demostren.
- una part del cervell que s'activa quan s'escriu sobre el paper queda inactiva quan escrivim amb teclat
- és més fàcil recordar textos que hem llegit sobre paper que en una pantalla. De fet, la comprensió lectora és més bona en els alumnes que escriuen amb llapis i a més hi ha capacitats motrius que  només es desenvolupen quan aprenem a escriure sobre el paper.
- pèrdua de temps lectiu per causes de problemes tècnics (que molts cops els mestres no poden solucionar).
- problemes físics a causa de la mala posició ergonòmica (compareu per exemple les cadires dels alumnes amb les d'oficines) o el fet de mirar avall cap a la tauleta.
És clar que la tecnologia també ha aportat moltes coses bones a l'escola, però s'ha de saber trobar un equilibri i sobretot s'ha d'ensenyar a fer-ne un bon ús sense per això deixar d'ensenyar com s'escriu sobre el paper, encara que no sigui amb ploma estilogràfica.

7 comentaris:

Portes i finestres de la Neus ha dit...

Totalment d'acord. De fet a l'escola seguim treballant igual tot i que evidentment hi hem incorporat novetats tecnològiques i pedagògiques.

Portes i finestres de la Neus ha dit...

M'agradaria molt que es publiqués el teu article al bloc de l'escola. Ens dones permís? El tema de la ploma i l'escriptura davant les tabletes de vegades és tema freqüent entre pares i mestres.

joan gasull ha dit...

m'has fet recordar la ploma, era dels únics que la feia servir però a mi m'agradava encara que reconec que ajuda a fer més mala lletra amb el temps....la tinta corre molt i tendeixes a estirar l'escriptura, però la recordo i molt. Llàstima que ara no en tinc l'oportunitat d'escriure gaire manualment, que si no segur que em feia amb una.
Tot avenç és bo, però sempre amb equilibri....com si no hauries pogut participar a La Tribu aquesta tarda? perquè suposo que l'Anna d'Estocolm eres tu mateixa....

Anna ha dit...

Sí, Joan era jo :)

Anònim ha dit...

Hola.
es fa un club de lectura virtual de l´obra EL JOC SERIÓS de H. SÖDERBERG, l´Elena Martí,la traductora al català és qui condueix el club.
Coneixes el llibre?

Imma

Anna ha dit...

Imma: de Söderberg només he llegit Doktor Glas (Doctor Vidre) que em va agradar molt. Anys després en van fer una obra al Teatre Reial d'Estocolm molt aconseguida.
L'Elena Martí l'ha traduït directament del suec?

Anònim ha dit...

Sí,sí EL JOC SERIÓS ha estat traduïda directament del suec al català. En una bona editorial Viena i una bona traductora.
El club és organitzat pel Servei de Biblioteques de la Generalitat, a veure si et pots apuntar. Hi ha informació relacionada amb el llibre i l´autor, i l´espai per comentar el llibre.
També és recomenable el club Llibre de família i Llegir periodisme.

Imma