divendres, 7 de novembre de 2008

sistemes educatius



La setmana passada hi va haver la "Fira de l'Escola" i vaig poder assistir a un parell d'exposicions o xerrades fetes per experts en diverses matèries relacionades amb l'educació.

La primera era sobre els nens (i nenes, s'enten) amb problemes de concentració i sobre com es pot adaptar l'ensenyament per fer-los més fàcil l'aprenentatge. Parlem de nens amb diagnòstics d'hiperactivitat i similars que aquí a Suècia es denominen amb les abrevacions angleses de ADHD, DAMP, Aspberga, etc. Es un tema que ja fa anys que s'està debatent, no sé si a Catalunya també tant com aquí. A l'escola és el pa de cada dia; pràcticament a cada classe hi ha com a mínim un alumne amb algun d'aquests problemes. Si feu memòria segur que podeu identificar algun dels vostres companys de curs que cabria en aquest sac: el típic "cul d'en Jaumet", el que no podia estar callat ni 3 minuts, l'asocial, etc. El problema és que abans (almenys quan jo anava a l'escola) no es diagnosticaven aquestes "malalties" i l'afectat, conseqüentment, no rebia l'atenció que necessitava. Ans al contrari: se'l castigava, se li penjava l'etiqueta i generalment acabava sent un "perdedor" dins el sistema educatiu, en els pitjors casos no obtenia ni el graduat escolar.

Avui en dia, almenys aquí a Suècia, s'intenta fer tot el possible perque aquesta mena d'alumnes aprenguin tot el que puguin. De tontos no en tenen un pèl, però el seu aprenentatge va lligat a l'entorn en el que es troben. Alguns necessiten estar sols en una habitació blanca per poder llegir un text, uns han de portar taps a les orelles perque qualsevol soroll els distreu, altres aprenen molt millor fent servir un ordinador, per altres s'ha de trobar un interès comú en les assignatures per poder-los fer escoltar (per exemple, l'únic que interessa al nen és els avions: a la classe de suec llegirà i escriurà textos sobre el tema, a la de mates seran problemes relacionats amb el tema, etc). Un cop identificats el diagnòstic i la solució, vé el problema de sempre: els recursos econòmics per portar-ho a terme. L'ideal és que hi hagi mestres especialitzats que puguin ocupar-se 100% d'aquests alumnes, però en la majoria dels casos és el mestre que té tota la classe que acaba havent-se de fer càrrec d'aquests individuus durant la majoria de lliçons. I creieu-me que no és fàcil!

La segona xerrada era sobre el sistema d'evaluació, però ja us ho explicaré un altre dia perque haig de posar-me a estudiar i ja m'he enrollat prou per avui.

6 comentaris:

garbi24 ha dit...

Aqui l'educacio te molt que desitjar , els problemes de la inmigracio fa que es baixi el nivell dels alumnes , i separar els alumnes per la seva integracio no es pot fer per que diuen que es formen guetos , es molt dificil.
Tinc nen i nena de 7 i 9 anys i ells mateixos es queixen del tema .
Si has vist noticies ja deus saber el nivell dels estudiants aqui .

Marc ha dit...

Hola, pel que sé, aquí els dediquen unes atencions o altres depenent dels centres. Normalment els fan classes de reforç, orientació, tècniques en aules d'educació especial. Ara bé, aquestes aules són per tots els alumnes amb "dificultats", i com més n'hi hagi, menys atenció.
L'educació a les escoles sempre és un tema que preocupa, però mentre no s'hi inverteixi molt més... només posen pedaços.
Salut!

ramon ha dit...

M'ha semblat força interessant tot això que expliques. No crec que a Catalunya es fili tan prim.

Noemí ha dit...

Jo ja conec vàries persones que tenen fills amb aquest problema, també en diuen dèficit d'atenció, oi? És molt dur també pels pares, han d'estar molt a sobre dels nens perquè facin qualsevol cosa, no se'ls pot donar més d'una ordre a la vegada, etc. Esperem no trobar-nos-hi mai...

Anònim ha dit...

Per descomptat ens interessa la segona part

AIMM ha dit...

Sí, a totes les classes trobem alumnes així... Sempre n'hi ha hagut i n'hi haurà. El problema, com ja han comentat adès, és la manca de recursos. Necessiten professors de suport i és clar! la bona voluntat dels alumnes. Perquè a vegades, per més recursos que tinguis si els alumnes no et fan cas... poca cosa faràs!