diumenge, 16 de novembre de 2008

sistemes educatius II

Com que hi va haver més d'una persona que volia llegir la 2a part del tema conferències sobre ensenyament, avui toca.

Com us deia, la 2a xerrada era sobre el sistema d'evaluacions. Sé que amb la reforma de l'ensenyament a Espanya també es van introduir canvis en aquest nivell, però no sé exactament com va la cosa... En tot cas, us explico com funciona a Suècia, que és moooooolt diferent de quan jo anava a l'escola.

Els alumnes no reben notes fins que comencen el 8e curs (el que era 1er de BUP a la meva època, o sigui als 14 anys). En els anteriors cursos només es comunica si l'alumne assoleix l'objectiu de l'assignatura o no. És a dir, si ha après el que està previst en el plà d'estudis o no. Fins ara aquestes evaluacions no eren escrites però a partir d'aquest any el govern ha decidit que tots els alumnes, des de 1er (7 anys) han de rebre evaluacions escrites. Aquestes, serveixen de base per la trobada entre mestra, pares i alumne. Sí, ho heu llegit bé, l'alumne sempre és present a la reunió perquè de fet n'és el protagonista i és el que ha de tenir clar quin nivell de coneixements té. En aqueta mateixa trobada, s'escriu un "plà de desenvolupament individual" en concens, on s'exposa què és el que ha de fer l'alumne, la familia i l'escola per millorar la situació (sigui bona o dolenta, sempre pot ser millor).
Després vé el tema de posar notes: tot està reglamentat per la llei del plà d'estudis, que tot i ser bastant vaga, estableix els criteris pels que es considera que un alumne té el nivell d'aprovat, notable o excel.lent. Després sempre hi ha una part subjectiva del mestre i és difícil d'evitar, però al menys hi ha aquests criteris als que sempre et pots referir en cas de desacord o simplement que serveixen com a ajuda a l'hora de decidir quina nota poses.
I aquests criteris no només són en quant a la quantitat i qualitat de coneixements sinó en com l'alumne "s'espavila" per trobar informació, quina capacitat d'anàlisi i coherència té, etc. Per exemple, si agafem les matemàtiques, el més important no és si s'arriba al resultat correcte, sinó si s'exposa una sol.lució coherent al problema o si s'utilitza les operacions necessàries per arribar al resultat. Si al fer les operacions l'alumne s'equivoca, posem per cas, al sumar, no passa res. Ho trobo molt bé. Quantes vegades no havia fet bé quasi tot un problema i m'equivocava per una coma o qualsevol altra cosa en l'operació final? Volia dir això que no tenia capacitat de sol.lucionar problemes matemàtics? No ho crec.
Us haig de deixar que l'Elna plora.

2 comentaris:

AIMM ha dit...

Molt interessant, Anna. Aquí ja m'agradaria que les entrevistes amb els pares fossin amb els fills davant també! Però està organitzat de tal manera que els pares venen en horari en què els alumnes estan en altres classes i es fa impossible. De totes maneres, trobo que estaria molt bé, perquè és una manera de "caçar" moltes mentides i de poder veure com interactuen els fills amb els pares... Això vulguis que no, ajuda molt a l'hora de tractar (tant als pares com als fills!).

Anna ha dit...

I tant! Es molt important. Nosaltres dediquem 3 tardes a les reunions i els alumnes enlloc de classes tenen deures a fer durant aquestes tardes (se'n van a casa). M'encanta veure com a vegades els pares no tenen ni idea de quins treballs hem fet i pregunten directament al fill/a: "Es veritat? Aixo no ens ho havies explicat!" No poden mentir als pares perque el mestre esta davant i al reves. No hi ha excuses.