divendres, 26 d’agost de 2011

escriptores

Malgrat la quantitat de bones escriptores que hi ha pel món, són poques les que tenen la sort de gaudir del mateix status del que gaudeixen molts escriptors. La importància que se'ls dóna a nivell mediàtic, editorial o fins i tot acadèmic està encara molt per sota de la que es mereixen.
Perquè com en tants altres aspectes de la nostra societat, a la literatura, l'home (en aquest context: persona de sexe masculí) segueix portant la veu cantant.
Qui no pot citar alguns escriptors contemporanis, per poc que l'interessin els llibres? Quants autors dels que vau estudiar al batxillerat eren dones?
Per sort, poc a poc aquestes xifres van canviant i les dones van guanyant terreny també en la literatura. No obstant, si busques material acadèmic sobre la literatura espanyola del s.XX sembla que les úniques escriptores que hi hagi hagut són Ana Ma Matute, Carmen Martín Gaite, Rosa Montero i María Zambrano. A Catalunya tenim òbviament a Mercè Rodoreda, tot i que el ressò a nivell peninsular és molt fluixet.
Alguns em direu que Montserat Roig o Carme Riera també tenen el seu pes, però és que n'hi ha tantes més! En tot cas, la quantitat d'estudis que s'han fet sobre els homes escriptors contemporanis sobrepassa de llarg els fets sobre les escriptores.
Probablement es van deixar de publicar molts textos que es quedaren oblidats en algun armari d'una mare de familia que no tenia ni temps ni valor per dur-los a cap editorial...
Enfí, només un apunt per transmetre la frustració que causa aquest tema.

2 comentaris:

teresa ha dit...

vaig descobrir al curs de literatura de DU la Rosario Ferrer que escriu bellíssimament. És trist que en aquest camp tampoc s'ens reconeixi la feina ben feta... com en les altres arts: pintura, música, escultura etc..

Anna ha dit...

Sí, i de llatinoamericanes n'hi ha motles de bones i reconegudes. Però en aquest post em referia concretament a les "espanyoles".