diumenge, 11 de maig de 2008

escapada




Escric des del parc Bergianska on m'he pogut escapar durant unes hores. Sola, sense nenes ni marit. Fa un dia d'estiu: 23 C, sol i sense ni un nuvol. M'assec en unes roques al costat de l'aigua, m'he apartat del cami de ronda que em recorda al Stanley Park de Vancouver. Aquelles setmanes al Canada, l'estiu del 2000 quan vam anar a visitar mon germa i cunyada que vivien alla, van ser una de les millors experiencies viatgeres que he tingut mai.

Pau total. Ara passen uns kayaks, ara algu caminant, i trencant l'harmonia una barca a motor. Les mini onades d'aquesta aigua de mar dolca trenquen suaument a les roques arrodonides pel pas del temps.


video


He vingut a parar aqui perque hi havia un mercat de plantes organitzat per l'associacio d'amateurs de jardineria, de la qual soc membre. N'he comprat unes quantes i ja frisso per poder-les plantar al meu jardinet que molt poc a poc va prenent forma. On mes he plantat es la part del terreny que deixem en plan prat: flors d'origen silvestre i autocton. La gran roca que hi ha al costat del garatge tambe l'estic poblant amb plantetes de rocalla. A part, tenim especimens que ja existien en el terreny abans de comprar-lo: maduixetes del bosc, muguet, digitalis, acleia...i tota mena de males herbes!

Ai! Quants plans que tinc per aquest jardi!

3 comentaris:

Montse ha dit...

Hola, Anna!
Quin lloc tan ideal és el que descriu. Quina envejeta que em fas!
A veure si un dia d´aquests publiques quatre fotos del teu jardí, eh?
Adéu

noemí ha dit...

Osti, que xulo això de poder sentir el que tu has sentit a tants quilòmetres! Que bé que et deu haver anat l'"escapada". A veure quan veiem aquest jardinet!

maria ha dit...

M'agraden els teus comentaris. A mi tambè m'agrada molt la jardineria. Es molt entretinguda però dona pau.