divendres, 10 d’octubre de 2008

una setmana mes

Tothom esta histeric pel tema de la crisi financera, pero a mi no em preocupa especialment. Sort, perque amb la meva personalitat obsessiva nomes em faltaria preocupar-me tambe sobre aquest tema!
Dimecres vam anar amb tot l'equip de profes de 8e a una conferencia sobre com evitar els conflictes a la classe. Molt interessant, un tio molt dinamic i divertit. Pero mentre erem alla (la conf. era al centre d'Estocolm) van passar coses a l'escola... Tipic, no? Un dia que marxem i tot trontolla. Be, tot no pero Deu n'hi do. Resulta que un grupet d'alumnes imbecils, permeteu-me l'expressio, s'havien dedicat durant la classe d'angles a llancar trossets de goma a en P., un altre alumne de la mateixa classe. En P. ha vingut nou aquest curs, a la seva anterior escola ja va ser victima de "mobbing". El primer dia vam tenir una xerrada amb ell i la mare on ens van explicar una mica la situacio. Ja amb el primer cop d'ull t'adones que hi ha alguna cosa especial amb en P.: en la seva mirada, en la seva manera de parlar...A mes, fisicament no es massa agraciat, sobretot a causa del seu pes. Pero es un bon noi, que no vol mal a ningu. Es introvertit, sovint va sol pero tampoc busca companyia. De totes maneres, estavem contents perque haviem vist que sovint parlava amb en J i el M, dinaven junts, etc. Necessita tranquil.litat durant les classes (qui no?). Si algu el molesta va aguantant fins que arriba un dia en que explota. I aquest dia va ser dimecres. Nosaltres sense enterar-nos en, pero el grupet d'imbecils ja havia estat emprenyant-lo des de ves a saber quan. I a en P. li va agafar un "atac", es va posar a plorar i a cridar contra els que el molestaven. La mestra va intentar calmar-lo sense aconseguir-ho realment, de fet en P. estava com fora de sí, no se'l podia contactar. El director va trucar als pares de tots els involucrats i es va decidir que com a castig, l'endema els culpables estudiarien en un altre edifici amb un dels mestres. A part, les xerrades corresponents. Despres va resultar que hi havien mes "mobbistes" i tambe se'ls va assermonar. I com acostuma a passar en aquests casos, els imbecils en qüestio, son alumnes que tenen problemes ells mateixos i que fins i tot han estat victimes d'algun tipus de "mobbing". Han d'anar a buscar la persona mes feble del grup per poder venjar-se del mon.
Malhauradament, no crec que aixo acabi aqui.
Per sort la setmana que ve i la següent, els alumnes de 8e son fora. Fan el PRAO, que es un programa al que estan obligats tots els suecs d'aquesta edat: han d'anar a fer practiques a un lloc de treball. Cadascu en un lloc diferent, amb horaris laborals i a currar una mica en serio. Ho trobo super be!
Us deixo que m'haig de conectar a una conferencia amb la Uni.

3 comentaris:

noemí ha dit...

Ostres, déu ni dó! Pobre nano... A mi sempre m'ha fet molta pena aquest tipus de persona. La llàstima és que normalment els "imbècils" no escarmenten fàcilment.

Anònim ha dit...

Mobing a les aules, mobing a la feina, crisi econòmica...Com per portar fills al mon.

AIMM ha dit...

Sembla que quan ets adolescent et tornes idiota perdut. No sé perquè, però passa.
Ho comprovo cada dia jo també. I no és qüestió ni de nacionalitats ni de cultures. Passa a tot arreu. Quina merda!
Això després crea persones insegures i amb grans complexes...

aigua_clara_