actitut positiva

Fotografia treta de la pàgina de FAROS

Mitjançant el bloc de l'Assumpta Montellà (autora de La maternitat d'Elna), acabo de mirar un petit video de 12 minuts, més que recomanable. Hi podeu accedir fent click aquí. La protagonista és una senyora que, si encara viu, ara té 108 anys. L'extraordinari, però, no és la seva edat sinó la seva actitut: pianista –encara– excel.lent, supervivent d'un camp de concentració nazi que "estima la gent" i pensa que la música és Déu. Una d'aquestes persones que veu el got mig ple i que fins i tot de les experiències negatives en sap treure quelcom de positiu.
Justament, acabava de tornar del meu passeig matinal durant el qual he escoltat un podcast del programa l'ofici de viure, de fa unes setmanes. Sempre és interessant escoltar el que diuen coneixedors i estudiosos de la psicologia, sociologia o educació. Aquesta vegada es parlava d'un estudi fet pel projecte FAROS de l'hospital St. Joan de Déu sobre com educar les emocions dels infants (i en conseqüència les dels adults). En podeu llegir més aquí. Des que va ser èxit de ventes aquell llibre sobre "Intel.ligència emocional", s'ha estat parlant de que l'èxit professional i escolar no depèn de la intel.ligència com tradicionalment la tenim entesa (QI) sinó que hi ha molts altres factors emocionals, com l'empatia, que hi juguen un paper molt important.
El problema d'aquest tipus de programes és que mentre els escoltes, et semblen molt interessants, però sovint se t'oblida el missatge al cap de pocs dies o bé només et queda gravada una petita part, que fora del contexte pot no tenir massa valor. El mateix passa amb articles o llibres que llegim sobre el tema.
El que també m'acostuma a passar quan m'arriba informació sobre la manera millor d'educar els fills, és que m'adono dels "errors" que he comès o encara estic cometent educant a les meves filles. Per exemple, quants cops no he dit "no ploris, que no serveix de res". De totes maneres, tothom està d'acord en què el més important és donar amor, que no té perquè ser necessàriament expressat en petons i abraçades constants.
No obstant, de tant en tant hi ha algunes idees que arrelen i, almenys durant un temps, s'intenten posar en pràctica. Per exemple, ser agraït i demostrar-ho, ser generós amb els altres (no només des d'un punt de vista material sinó en el sentit de compartir des d'idees a informació). Altres aspectes més a nivell individual i que costen molt més són, per exemple, intentar no autoflagelar-se psíquicament, és a dir, no repetir pensaments negatius o no tenir por a allò que encara no ha passat, que és el que provoca l'ansietat. El problema és que a vegades, per molt que ho intentem, no és tan senzill controlar la nostra ment...