efectes (positius?) col.laterals de la monarquia

Potser us sorprendrà que hagi escrit un títol com el que porta aquest post, ja sabeu que sóc anti-monàrquica. Avui, però, he trobat una conseqüència positiva, crec, del fet que en el país on visc encara existeixi aquesta institució retrògrada.
Potser us vàreu enterar de que la néta del rei suec (Estelle) va ser batejada la setmana passada. Entre tots els regals que va rebre, n'hi havia un provinent del govern: una llibreria amb 200 volums de literatura infantil. Diu el govern que el regal és "ple de respecte per la igualtat de valors de totes les persones, independentment del sexe, religió, edat i origen ètnic" (la traducció és meva). Segons el ministre d'estat,  la col.lecció és "políticament correcta". Només l'expressió ja paga, però ara vé l'efecte positiu de que us parlava: ha sortit a debat un tema que ja fa temps que m'irrita.
Avui al diari, al suplement de cultura hi ha un article que espero que tingui, si més no, certa repercussió. Segons les signants, el regal en qüestió no reflecteix la realitat social que hi ha a Suècia, com tampoc ho fan la majoria dels llibres infantils que hi ha a la venta. Dels llibres de la col.lecció, el 40% tenen un nen com a personatge principal, mentre només en un 22% apareix una nena. Recordem que la princesa Victoria (mare d'Estelle) és l'hereva del tron suec, com també ho serà la seva filla. Per altra banda, tan sols un 0,34% tenen com a persontage principal una persona amb origen ètnic "no suec", el mateix percentatge que pels personatges amb alguna discapacitat. En cap llibre apareix alguna familia "arc de St. Martí" –és a dir, parella del mateix sexe amb fills–, ni tampoc en cap es troben grups minoritaris (vegis els lapons, que són els indígenes suecs). Si a més, s'eliminen els volums de cançons, d'aprendre a llegir o de dades objectives (tipus diccionari per nens), les xifres queden 53% amb personatge principal masculí contra 25% amb personatge femení.
Malgrat el que pugui semblar des de fora, a Suècia, la majoria de llibres infantils –a part de tenir un personatge principal masculí– reflecteixen els rols tradicionals otorgats al sexe femení i altres ètnies, constel.lacions familiars o discapacitats hi són presents contades vegades.
Em sembla que en aquests aspecte, a Catalunya s'ha avançat molt més. I això que fa pocs anys que va començar la immigració (i no 60 anys com aquí).
Fa uns anys vaig escriure un correu a una editorial que volia que ens subscribissim a una col.lecció de llibres infantils on el protagonista era un nen amb gran capacitat inventora, que tenia una germana que volia ser princesa, una mare que feia gimnàs per aprimar-se i un pare a qui se li cremava el sopar. Vaig al.legar que em semblava increïble que en el s.XXI encara fessin servir aquests esterotips i em van contestar que aquest tipus de llibre es ven més, a la qual cosa jo vaig respondre que segons tenia entès, el llibre d'Astrid Lindgre Pippi Långstrump havia estat el mes venut de la història de la literatura infantil sueca. La seva contestació: sempre hi ha excepcions que confirmen la regla. Sense comentaris.