dijous, 30 de juliol de 2009

operació nostàlgia

Divendres passat vam fer un sopar amb gent de l'escola d'EGB. Tinc un parell d'amigues amb qui encara tinc molt bona amistat, però la resta feia 20 anys que no els veia. Va ser molt divertit veure com havia canviat tothom (o no) i ens ho vam passar de conya, jo al menys vaig riure moltíssim recordant coses. És curiós la sel.lecció que fa la memòria de cadascú. Alguns recorden fets que als altres se´ls han oblidat completament... Em va fer molta il.lusió que tothom fós tan carinyós.
Encara que "El Jueves" va fer un especial enfotent-se'n del Facebook, a nosaltres ens va servir per retrobar-nos, cosa que hagués estat molt difícil d'una altra manera.
La nostra era una escola petitona, amb una classe per cada curs. Escola catalanista, privada -concertada i no ens enganyem, els pares dels alumnes amb un cert nivelll cultural (i adquisitiu, és clar). Fa impressió de veure el percentatge de llicenciats... de 28 que érem: 3 metges, 3 advocats, 1 psicòleg, 3 ingenyers industrials, 1 ingenyer informàtic, 1 ingenyer forestal, 1 filòloga, 2 dissenyadores, 1 interiorista, diversos empresaris, 1 joiera... Enfí, ningú a l'atur i la gent guanyant-se bé la vida. És benbé allò que diuen, "dinero llama a dinero".
Només som dos que vivim fora de Catalunya: un a Suïssa i jo. La majoria encara viuen a Barcelona o als voltants (Sant Cugat, Sitges, Llavaneres...), un a Cardedeu i un a Palma de Mallorca.
Doncs res més. A no sé que hi hagi algun fet interessant a comentar, no crec que torni a escriure fins que tornem a Suècia.

3 comentaris:

Albert ha dit...

A mi el facebook també m'ha servit per retrobar gent de l'EGB i l'institut. En el meu cas però m'ha servit per veure que la vida de la majoria d'ells gira entorn a sortir de festa, emborratxar-se i penjar tantes fotos com sigui possible al costat de cossos danone i cervells buits. Una llàstima. Però això també té una cosa bona: si m'hi comparo veig que no he perdut tant el temps! ehhehehehe
Passa-ho bé per Catalunya!

aigua_clara_ ha dit...

És molt maco retrobar-se amb gent que fa anys que no en saps res d'ella!
Imagino que aquell sopar devia anar molt bé :)
Espero també que passis molt bé el temps que et queda per terres catalanes.

garbi24 ha dit...

Es molt maco retrovar-se amb vells companys i molt agradable quant veus que tenen més arrugues o kilos que un mateix , ens fa sentir joves