dilluns, 6 de juliol de 2009

smultronstället








Als que sigueu cinèfils us sonarà el títol del post perquè així es diu una pel.lícula de l'Ingmar Bergman de l'any 57, traduïda al castellà com a "Fresas salvajes". La paraula però, no vol dir exactament "maduixetes del bosc" sinó "lloc on creixen maduixetes del bosc". A més, també té un sentit figurat o diguem que la paraula s'utilitza també per descriure un lloc preferit, un entorn idílic, allà on ens trobem a gust, un lloc especial per la persona que en parla.
Bé, doncs al que anava: des de petita que les maduixetes del bosc (jo els anomeno així, però no sé quina seria la traducció més correcte... potser maduixes silvestres?) m'han encantat. A Catalunya, no són fàcils de trobar, però a Franca per la zona on he passat tots els estius de la meva infantesa, sí que se'n podien trobar de tant en tant. El que les fa tan especials no és només el seu aroma i sabor intens, sinó que n'hi hagi tan poquetes i s'hagin de degustar amb lentitut.
Al venir a Suècia per primera vegada, l'estiu del 97, vaig al.lucinar que es poguessin trobar tantes d'aquestes fruitetes, que generalment es localitzen en grups, en aquests "smultronställen" (la paraula del títol en plural) i on et pots parar a omplir-te'n les mans! Normalment, s'enfilen en un bri llarg d'herba, com si passesis perles en un collaret, per poder-les dur sense que s'aixafin (vegeu foto). Això, entre moltes altres coses més importants, va ajudar a crear-me una imatge idealitzada d'aquest país.

Al jardí de casa també en tenim i a la Júlia li encanta anar-ne a collir, però és quan passejo pel bosc quan més m'agrada fer troballes de "smultron" (maduixetes). De sobte, se t'obra una clariana i tot de puntets vermells et diuen "agafa'm" i després pots seguir caminant durant una bona estona sense trobar res... Suposo que s'assembla a la sensació de trobar un lloc ple de rovellons pels que els agrada anar a buscar bolets.

Quan torni de Bcn a l'agost, ja serà el temps de gerds i mores, però això ja és una altra història...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi tambè m'agradan molt les maduixetes. El problema és trobar-ne una quantitat que sigui suficient per trobar-lis el gust.

salvador ha dit...

Quan temps fa que escrius el blog? Et vull felicitar per la constància i per lo bé que ens ho expliques tot.

Anna ha dit...

Vaig comencar amb bloc.cat l'agost del 2005 (ostres, 4 anys!!).

pare ha dit...

Avui veig que en Joan Isern et cita en el seu sempre interessant blog (veieu el link en aquesta plana) al parlar de les traduccions de MILENIUM al català...Curiós.

taronja ha dit...

Hola,
com que ho preguntes al teu escrit, m'ha fet gràcia de dir-t'ho: de les "maduixetes silvestres" a part de Catalunya les anomenem "martolls".

Estava mirant el teu bloc perquè aquest estiu vindrem tres dies a Estocolm i, mira, m'ha fet gràcia el teu post. Ara ja sé com es diu martoll en suec!