dimarts, 30 de juny de 2009

la natura ajuda




Segons una sèrie d'articles al diari, hi ha estudis científics que demostren que el fet d'estar en contacte amb la natura ajuda a les persones amb depressions, estres, angoixa i altres problemes mentals a trobar-se millor. Algunes regions de Suècia financien "teràpies de jardí" perque la gent amb aquest tipus d'afeccions torni abans a la feina. Els pacients passen varies hores al dia "jardinant", i sembla ser que funciona!
El fet de treballar al jardí, removent la terra, plantant, tenint cura de les flors, o simplement passejar pel bosc aporta harmonia a l'equilibri emocional.La pena és que hi ha molts mesos de l'any en que això no es pot fer. I sobre aquest tema, l'article no deia res. Potser també val passejar-se per la neu, o patinar, o esquiar...? Ara, contacte amb la terra, poc, perque està congelada!
Personalment ja ho havia notat, em relaxa molt ser fora i dedicar un temps a les meves plantetes. L'altre dia vaig estar en un garden que era una passada. Un híbrid entre parc i botiga de plantes, amb cafè inclòs. El millor, és que venen tot tipus d'exemplars, importats de tot arreu. Vaig comprar una magnolia i un auró (arce en castellà) japonès, a part d'altres cosetes més petites. Us deixo algunes fotos, perquè us en feu una idea.
Aquests dies està fent un temps increïble, calor i tot! Les nenes s'ho passen la mar de bé jugant amb aigua, però jo poca cosa puc fer de tot el que voldria... Especialment quan em toquen nits de mare soltera. Avui l'Elna no ha fet ni migdiada, que sol ser l'horeta més tranquil.la del dia.
El pitjor però, és que tan bon punt m'absento uns segons d'on és, la Júlia ja m'està buscant. En tot moment ha de saber on sóc. Si vaig fins a la bústia o a llencar les escombraries, m'ha d'estar mirant des de la porta. A la que em bellugo un parell de metres (del porxo a la gespa, per exemple) ja m'està seguint, com si tingués una cua.
És un pal, de veritat!! I això que a la tardor ja farà sis anys. I en fa uns quants que dura la tonteria...

1 comentari:

salvador ha dit...

Doncs a Catqlunya hi ha una onada de calor insuportable. I per demà encara més. Ara et tenim enveja nosaltres