diumenge, 1 de març de 2009

fjällen (o muntanya en català)

Escric sense poder publicar finns d’aqui 4 dies perque aquí on sóc no tinc cobertura i per tant tampoc Internet (tot i tenir una conexió mòvil, no es pot utilitzar). És curiós com ens acostumem a les comoditats i les noves tecnologies. En part ho trobo agradable això d’estar « incomunicats ». Encara no us he dit que som a Norrland, de vacances. Com cada any, a l’escola, els alumnes i els mestres tenen una setmana al febrer que en principi està pensada per la pràctica d’esports d’hivern. Generalment el Tomas no té dies lliures però aquest any vam decidir que aniriem a veure el poble del seu pare, llogariem una caseta-bungalow, esquiariem i veuriem l’hivern de veritat.
I aqui estem, en un poblet “in the middle of nowhere”, a 700 km. al nord-oest d’Estocolm, on la gent es desplaça en “snowscooters” (motos de neu).
Fem esquí de fons i a l’Elna l’arrosseguem en el trineu perque encara és massa petita per posar-se esquís als peus. De fet caminar per la neu no li agrada massa, per no dir gens. És clar que amb tota la roba que ha de portar sembla un mini homenet “Michelin” i quasi no es pot moure. A més amb els seus peuets no és que tingui massa estabilitat. Estar asseguda no li importa i juga a posar-se neu per sobre i després espolsar-se la... En els diferents recorreguts hi ha petits refugis on es pot fer foc i seure's a veure xocolata calenta (no massa estona perque hi fa molt fred!) Tot plegat molt pintoresc.
El T. I la Júlia van anar a fer esquí alpí ahir. L’Elna i jo ens vam quedar perque estava una mica lluny i els horaris coincidien amb la seva migdiada. No hem portat el cotxet i per tant no hagués pogut dormir (el trineu no és tan còmode com per quedar-s’hi estirada).
Aquí on estem allotjats hi ha, a part de les pistes d’esquí de fons, una pista alpina de 1800 m. De llargada i un « telearrastre » (he oblidat el nom en català). Lamentablement no el tenen en funcionament perque ara la pista la fan servir per tenir un circuit per les snowscooters i s’hi fan curses. Es veu que no resultava rentable; eren quatre gats que el feien servir. Una pena perque la pista la tenim al sortir de la casa. Seria un gust sortir a fer algunes baixadetes mentre l’altre estigués amb les nenes.
Avui hem anat a veure si podiem patinar sobre gel, però el llac també està cobert de neu i no la treuen o sigui que no és possible (quan ho he preguntat m'han mirat en plan "ja vé la pija d'Estocolm amb idees extranyes"... A l’escola del poble hi ha una pista, però justament avui l’havien “regat” perquè es formés més gel i encara era moll quan hi hem anat...El paisatge és realment bonic però amb sis dies en tinc més que de sobres! Quin pal viure aquí i veure neu, avets i més neu cada dia de la setmana durant com a mínim 4 mesos l’any... Us deixo amb algunes fotografies, perque comproveu la bellesa del fred.
La primera és la caseta que vam llogar. A la segona, el T. arrossega l'Elna en trineu, la tercera és un d'aquests refugis i la quarta, un paisatge al costat de la pista.

6 comentaris:

garbi24 ha dit...

Aqui ja ens podem començar a preparar per gaudir d'aquesta setmana de febrer , ja que els politics , han decidit de implantar el sistema per el curs 2010 / 11 .
Ens haurem de començar a estudiar els sistema de fer tambè unes mini vacances .
Fantastic !!! , per uns dies

maria ha dit...

Quina enveja!!!

Noemí ha dit...

Que maco!!!! Quin gust i quina tranquil.litat que hi deu haver! Però és veritat que jo també seria incapaç de viure-hi...!

Noemí ha dit...

Per cert, què fa la gent que no té festa amb els nens aquesta setmana de febrer? Avis? Cangurs? Es monten casals?

Anna ha dit...

Noemí: quan hi ha vacances (estiu inclos) sempre hi ha alguna guarderia oberta i pels nens que van a l'escola sempre hi ha el "fritids" que es una mena de casal.

ramon ha dit...

A mi no m'agrada el esquiar però si estar alguns dies envoltat de neu i disfrutar d'una bona llar de foc i uns bons llibres. Quina passada!!