dimarts, 7 de juny de 2011

adéu xumet!

Per fi l'Elna ha deixat el xumet. Ja feia temps que en parlàvem però ja sigui per no haver de fer front al problema, ja sigui perque ella no n'estava gens convencuda, no acabàvem de trobar el moment. Només el feia servir per dormir o quan estava molt trista, però ja té tres anys i mig...
La Júlia el va deixar als tres anys, als "cadells de gat" que hi havia al museu obert de Skansen, on molts altres nens els deixaven. Ara però, el zoo dels nens on hi havia els cadells està tancat per reformes i no s'hi poden deixar les pipes. Nadal i Reis queden molt lluny, o sigui que no era cap bona alternativa.
Total, copiant el que havien fet uns amics, vam dir que podria anar a una botiga de joguines i canviar els xumets pel que volgués. A casa d'una amiga havia vist un gat que caminava (endavant i endarrera) i feia temps que deia que també en volia un, o sigui que era un bon incentiu.
Total, divendres al matí li vaig demanar que què li semblaria si aquella tarda anàvem a fer l'intercanvi i ben convencuda va dir que sí. Vam posar tots els xumets en una bossa i la vam filmar quan deia que estava d'acord en no fer servir més el xumet. Primer però, els va degustar una estona, un per un abans de despedir-se'n...
I la veritat és que no l'ha reclamat massa, però li costa adormir-se i hem d'estar o bé el Tomas o bé jo afafant-li la mà (no més de 5 minuts) fins que es relaxa i es pot adormir. Sort que encara té la manteta (en plan Linus de l'Snoopy) que li serveix de consòl!
Us deixo amb algunes fotos del meu jardinet, que cada dia està més bonic!








5 comentaris:

òscar ha dit...

El jardí (i òbviament les fotos que ofereixes) és molt bonic. Però ho és més, molt més, aquest moment màgic en el que les nostres petits acaben exiliant els xumets de la seva boca.

garbi24 ha dit...

prova aconseguida en pocs dies ni se'n recordarà i podreu estar per aquest jardí tan acollidor

salvador ha dit...

Quina sort que l'Elna hagi deixat el xumet. Nosaltres estem amb la Jana que el demana tot el dia i ja té tres anys. Els seus pares hauràn de buscar un métode similar al vostre perquè ho deixi.
Les fotos molt boniques

nerona ha dit...

Molt bé pel tema xumet!!! A mi no és que m'agradin gaire els xumets, però a l'hora de calmar-los van la mar de bé!!! Jo encara recordo del dia en què vaig haver de tirar el meu al foc per dir-li adéu! L'elna segur que en tindrà un bon record de la despedida del xumet!

Ah, i les fotos molt maques!

noemí ha dit...

Unes fotos molt boniques!!! A veure si hi ha sort amb l'Elna! Ja et vaig dir ahir que a la Laia també li va costar una mica però ho ha superat bé (ens sembla!), i això que en el seu cas és el dit i no el xumet, difícil de canviar per una joguina :-)
Petonets