dimarts, 11 de març del 2008

Franco

Us havia de comentar l’article (o millor dit reportatge) aparescut al diari “Dagens Nyheter” el passat 2 de marc: primer parlen de la llei del govern de Zapatero que ha fet possible les excavacions per trobar victimes republicanes de la guerra civil. Entrevisten alguns testimonis familiars de victimes i expliquen els resultats d’algunes d’aquestes excavacions. Despres hi ha un article sobre el valle de los caidos, titul.lat “Monument faxista sera museu”. S’explica que es canviara de nom al monument i es passara a dir el valle de todos los caidos i sera per recordar la mort dels dos bandols de la guerra. Entrevisten a l’abat Anselmo Alvarez que va ser escullit per Franco personalment. Cada dia a les 11 els monjos benedictins fan una missa a la cripta del monument i preguen pel dictador com ho han estat fent durant els ultims 37 anys. A la tomba de Franco sempre hi ha flors fresques.

No se quants anys tenia quan em vaig enterar que existia aquest monument, pero el pare em va dir que s’havia promes de no posar-hi mai els peus i jo sempre he seguit la mateixa promesa. Nomes de veure la foto del lloc al diari ja em venen arcades.

Tambe hi havia una foto del general i la Júlia em va preguntar qui era.
- “Un home molt dolent que es deia Franco”
- “i perque era dolent?”
- “mmmmm.... perque si la gent pensava diferent d’ell els posava a la presó” (no vaig voler entrar en detalls mes violents)
- “i on es ara?”
- “es mort, es va morir quan la mama tenia 2 anys”
- “que be mama!”

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Que mona!

Anònim ha dit...

Finalment he entés com va aixó de posar comentris al nou blog. A on diu usuari hi poses el nom i no fa falta que t'inscriguis al Google. Es molt més sencill.

Per cert, la meva promesa la mantindrè tota la vida

Teresa ha dit...

Aqui a Suècia els qui entenen molt bé come va anar la cosa son els xilens, que també van rebre lo seu.
Anna, encara no t'ho hvaia dit, felicitats pel nou bloc, trobo que has fet be perque el bloc.cat no anara ni a tiros.

Petons

Kuroi Neko ha dit...

Ei, Anna, la teva filla continua parlant-te en català, oi?

Bona explicació, molt didàctica! hehehe

... ha dit...

Osti, doncs jo crec que el valle de (todos) los caídos s'ha de visitar. Potser per allò de "coneixer l'enemic", o per adonar-te en primera persona de lo fill de perra que va ser a l'obligar als presos de guerra a excavar la roca massissa per fer aquella macrocripta. No he estat a cap camp de concentració, però segur que la impressió deu ser semblant.
A més, trepitjar una punteta de la tomba quan el segurata no mira és un gustasso incomparable...