Fa unes setmanes la meva sogra em comentava que s’enrecorda perfectament de la primera vegada que va menjar un tomàquet, quan tenia aproximadament 6 anys. Aviat farà 65 anys, o sigui que no tampoc no fa tant! Però, sí, en aquella època la gent de classe mitjana menjava la producció autòctona, el que es cultivava en el país. I això que al sur de Suècia a l’estiu es poden cultivar tomàquets! I això perquè us ho explico? Doncs per que ahir quan vaig anar a comprar al súper, a part de trobar com sempre peres de Xina, magranes d’Israel i plàtans de Costa Rica hi havia maduixes importades d’Holanda! A finals d’octubre!!
A mi que voleu que us digui, aixo de la globalització em fa pena. Sí, per algunes coses ens està molt bé, no diré que no, però jo que sóc de personalitat més aviat nostàlgica, enyoro allò de comprar coses “típiques” del país. I no em refereixo a souvenirs, sinó a totes aquelles coses que abans NOMÉS es podien conseguir si anaves fins al país d’origen. Allò de que quan tornaves d’un viatge podies explicar que havies menjat tal cosa (i a tothom li semblava d’allò més exòtic) o podies guarnir la casa amb objectes fets en el país visitat.
Ara hi ha de tot a tot arreu. I la majoria és fet a Xina...
Però una cosa està clara: els tomàquets que podem comprar a Suècia 365 dies a l’any no tenen gust de res. Ni les peres, ni les magranes, ni els plàtans. O sigui que ja us podeu imaginar com gaudeixo de poder menjar fruita i verdura fresca de veritat quan viatjo a Catalunya. I si és ecològica, ja ni us ho explico!

colors de tardor i "gas del riure"

Avui us vull fer particeps d'aquests colors tan macos que tenim aqui a la tardor. Tot i que les fotos no poden abarcar el que es veu quan et passejes per aqui, son representatives perque us en pogueu fer una idea. Totes les fotos son fetes a la vora de casa, fa mes o menys una setmana, i ara ja esta molt canviat. D'aqui a 15 dies ja no quedara ni una fulla...

Per altra banda, comentar-vos que vaig llegir al diari que el "gas del riure" ("lustgas" en suec)que donen aqui a totes les parteres per treure el dolor de les contraccions, o millor dit per disfrassar-lo, (perque a mi nomes em va marejar) resulta ser un gran contaminador atmosferic. Cada part equival a 1000 km. de conduccio. Aquest gas es 300 vegades mes fort que el dioxid de carboni. Aquest any hi ha hagut 19000 parts a la provincia d'Estocolm. Per aixo s'ha decidit anar disminuint aquesta practica successivament, tot i que esta molt arrelat entre les parteres. La majoria descarten l'epidural i fan tot el possible per no recorre-hi. A la noticia no es parlava de si s'intentaria utilitzar algun altre metode...

I ara m'haig de posar a escriure evalucions!

una setmana mes

Tothom esta histeric pel tema de la crisi financera, pero a mi no em preocupa especialment. Sort, perque amb la meva personalitat obsessiva nomes em faltaria preocupar-me tambe sobre aquest tema!
Dimecres vam anar amb tot l'equip de profes de 8e a una conferencia sobre com evitar els conflictes a la classe. Molt interessant, un tio molt dinamic i divertit. Pero mentre erem alla (la conf. era al centre d'Estocolm) van passar coses a l'escola... Tipic, no? Un dia que marxem i tot trontolla. Be, tot no pero Deu n'hi do. Resulta que un grupet d'alumnes imbecils, permeteu-me l'expressio, s'havien dedicat durant la classe d'angles a llancar trossets de goma a en P., un altre alumne de la mateixa classe. En P. ha vingut nou aquest curs, a la seva anterior escola ja va ser victima de "mobbing". El primer dia vam tenir una xerrada amb ell i la mare on ens van explicar una mica la situacio. Ja amb el primer cop d'ull t'adones que hi ha alguna cosa especial amb en P.: en la seva mirada, en la seva manera de parlar...A mes, fisicament no es massa agraciat, sobretot a causa del seu pes. Pero es un bon noi, que no vol mal a ningu. Es introvertit, sovint va sol pero tampoc busca companyia. De totes maneres, estavem contents perque haviem vist que sovint parlava amb en J i el M, dinaven junts, etc. Necessita tranquil.litat durant les classes (qui no?). Si algu el molesta va aguantant fins que arriba un dia en que explota. I aquest dia va ser dimecres. Nosaltres sense enterar-nos en, pero el grupet d'imbecils ja havia estat emprenyant-lo des de ves a saber quan. I a en P. li va agafar un "atac", es va posar a plorar i a cridar contra els que el molestaven. La mestra va intentar calmar-lo sense aconseguir-ho realment, de fet en P. estava com fora de sí, no se'l podia contactar. El director va trucar als pares de tots els involucrats i es va decidir que com a castig, l'endema els culpables estudiarien en un altre edifici amb un dels mestres. A part, les xerrades corresponents. Despres va resultar que hi havien mes "mobbistes" i tambe se'ls va assermonar. I com acostuma a passar en aquests casos, els imbecils en qüestio, son alumnes que tenen problemes ells mateixos i que fins i tot han estat victimes d'algun tipus de "mobbing". Han d'anar a buscar la persona mes feble del grup per poder venjar-se del mon.
Malhauradament, no crec que aixo acabi aqui.
Per sort la setmana que ve i la següent, els alumnes de 8e son fora. Fan el PRAO, que es un programa al que estan obligats tots els suecs d'aquesta edat: han d'anar a fer practiques a un lloc de treball. Cadascu en un lloc diferent, amb horaris laborals i a currar una mica en serio. Ho trobo super be!
Us deixo que m'haig de conectar a una conferencia amb la Uni.

35

Escric a corre-cuita abans de marxar cap al centre a tornar els llibres a la biblioteca i fer uns encarrecs mentre els pares em fan de cangur de l'Elna, per dir-vos que encara soc viva i que m'agradaria escriure molt mes sovint al bloc pero no dono a l'abast. Ja he fet 35 anys, glups!
Segueixo contant els passos pero haig de confessar que hi ha bastants col.legues que caminen molt mes que jo, tot i que jo durant les classes sempre passejo amunt i avall. Pero es clar, acostumo a anar amb cotxe a la feina i aixo es nota. A la que puc, pero, m'en vaig a caminar i carregar pil.les.
Avui al diari, el meu amic Nathan Shachar (dic amic amb ironia perque no el conec de res pero sempre escriu sobre Sudamerica i Espanya i coneix be la realitat catalana i em cau be) parla dels mitjans informatius espanyols i de lo poc fiables que son perque la majoria responen a una ideologia politica i censuren la informacio objectiva. Parla del grup Prisa i del Polanco. La veritat es que jo no tenia ni idea que aquest tio primer va ser franquista i que quan li va convenir va cambiar de camisa amb la democracia. El Nathan va tenir ocasio de coneixe'l i li va dir que a Suecia es considera que els propietaris dels mitjans informatius no han de ficar cullarada en el contingut de la informacio. I el Polanco li va respondre: "Llavors vol dir que les persones dinamiques se n'aniran cap a altres negocis".
Acaba comentant que a Madrid ven molt be "La Voz de Galicia" perque es un dels pocs diaris neutrals a Espanya.