dimecres, 3 de desembre del 2008

difresses, arquitectura i caps de setmana

Ja esta decidit. Al final dues col.legues i jo anem de ”Los angeles de Charlie”. De moment nomes se que portare una pistola de joguina, pero encara no tinc clar quin vestit em posare. Tampoc he tingut massa temps per buscar-ne un… Ja us explicare com ha anat. Gracies pels vostres consells.

Avui he anat amb els alumnes de 8e i 9e al museu d’arquitectura perque hi havia una exposicio sobre Barcelona, pero m’ha decebut bastant. Basicament eren nomes fotografies i maquetes d’edificis singulars i un petit apartat sobre Gaudi, especialment la Sagrada Familia. Als alumnes no els ha agradat massa. Una cosa que m’ha cridat l’atencio es que els textos que acompanyaven les fotografies estaven escrits en catala, suec i angles. El Castella no figurava per enlloc! I aixo que l’Instituto Cervantes n’ha fet promocio!

El cap de setmana va ser una mica estressant. Vam tenir convidats que es van quedar a dormir 2 nits, una parella amb un nen de 4 anys i un de 20 mesos. Els crios estaven mig malalts, el gran tossia com una mala cosa, i de tant tossir, va vomitar els dos vespres. El petit va agafar febre diumenge al vespre… Es una gent amb qui ens veiem molt poc. El marit va estudiar amb el T. a Holanda i per aixo jo tambe el vaig coneixer alla. Despres es va casar amb una noia de Madrid amb la que no tinc res en comu. Tots dos de caracters molt diferents als postres i amb interessos tambe forca diferents. Diumenge per sort vam anar a Skansen i vam estar a fora tot el dia i els nens s’ho van passar be.
El pitjor d’aquestes situacions, trobo jo, es que com que la gent educa els fills de manera molt diferent, coses que tu no toleraries ens els teus ells les contemplen d’una altra manera i probablement pensen el mateix de nosaltres. Per exemple: a la Júlia quan te tos sempre li diem que es tapi la boca i ells al nen no li deien res i jo pensava “com li encomani l’encostipat em cagare amb ells”, o el petit anava caminant per tota la casa menjant una poma o un tros de pa quan nosaltres sempre diem que es menja a taula o al sofa amb un platet a sota. Al final no em vaig poder estar de dir-li, perque m’estava omplint de molles el terra. El gran no se n’anava mai a dormir i es quedava mirant una part de la pel.li amb els adults (?!). Enfi…potser es que nosaltres som massa estrictes pero a mi els pares que ho diesen passar tot tampoc m’agraden.

3 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Nosaltres tambe som estrictes amb els nostres i creu que be prou que aprenen el que no conve . He vist com tracten alguns nens de 8 o 9 anys als seus pares i s'hem posa la pell de gallina . No es pot permetre la falta de respecta i això encara que costi ,s'ha de fer de petits

Anònim ha dit...

Totalmnt d'acord amb lo de l'educació dels fills! Jo a vegades fins i tot em sento "rara" perquè veig que hi ha gent del meu voltant que fa les coses tot al contrari de com jo les faria, són súper permisius amb tot i veig com els seus fills ja de molt petits se'ls pugen a cavall. A vegades fins i tot penso que potser és que jo en faig un gra massa però és així com recordo haver estat educada i no en tinc cap queixa de l'educació que vaig rebre, tant a casa com a l'escola, sinó al contrari!
Per cert, quina "àngel" seràs? La xina? jejeje

Anònim ha dit...

Jo l'altre dia fent cua al CAP de costat de casa. Hi havia tot de pares i nens esperant a la sala d'espera i vaig al.lucinar de com hi ha pares que eduquen els seus fills. A la sala d'espera hi ha dues taules d'aquestes de plàstic de colors d'IKEA i tot de cadires. Doncs una mare ni corta ni perezosa va girar les taules del revés i els va fer una cavana als nanos. Total que van acabar fent guerra de cadires i saltant a sobre les taules i els pares, sense inmutar-se.Bé, només de tan en tant els deien caureu o us fareu malt. Però res de: A les taules no si puja o les cadires són per seure. Lo més bo del cas és que mentre passava tot això la mare parlava de quina escola dur el seu fill perque li donguessin una bona educació. SENSE COMENTARIS!