divendres, 15 de maig del 2009

què explicar-vos?

Voldria escriure molt més sovint però no m'ho puc permetre, per falta de temps. Només em queden dues setmanes (3 caps de setmana) d'estudis i després ja estarà, almenys fins a l'agost! Aleshores us prometo que escriuré amb més assiduïtat.
Només us volia comentar algunes cosetes que em ronden pel cap...
Per exemple, no sé com serà en l'actualitat, però quan jo anava a l'Institut (i aleshores era entre els 14 i els 18 anys) un podia fer campana i es quedava tan ample. El profe ni s'inmutava, representava que l'alumne ja era prou madur per pendre la responsabilitat de decidir o no si anava a classe, talment com si ja anés a la Universitat. Personalment vaig faltar a bastantes classes de matemàtiques, no perquè tingués coses millors a fer, sinó perquè com que ja tenia un nivell baix de coneixement de coses elementals de l'assignatura, no entenia res del que feiem i m'aborria enormement. Evidentment no ajudava que no anés a classe, però era un peix que es mossegava la cua, i els meus pares no sabien res (almenys no em van dir mai res). En canvi, havia d'esperar a l'estiu per anar a un profe particular i fer tot el curs en dos mesos per aprovar al mes de setembre. Evidentment també va comportar que a 3er de BUP escollís lletres pures, perquè em veia incapaç de seguir amb les mates. La cual cosa també va implicar que les possibilitats de triar carrera se'm limitessin molt quan vaig acabar COU.
Aquí, registrem l'assistència diàriament amb un programa informàtic que els pares poden veure a través d'internet. Tot queda registrat i quan veiem que algun alumne falta bastant a classe, truquem als pares. No vol dir que això tingui un efecte immediat en l'alumne (que pot seguir o no fent campanes) però almenys s'informa als tutors i se'ls dona l'oportunitat d'influir en l'actitut del fill. En el meu cas, jo crec que hagués tingut un efecte radical si algún profe hagués trucat a casa dient que no assistia a classe...
El mateix passava amb, per exemple, els alumnes que fumaven. Als mestres els semblava la cosa més normal del món que crios de 14, 15, 16 i 17 anys es fumessin un pitillo (que a més es podia fer al passadís de l'escola) entre classe i classe.
Mentre els fills són menors d'edat i van a l'escola, penso que la responsabilitat dels mestres no és només la d'ensenyar l'assignatura sinó la d'intentar educar-los a nivell social.
Per no parlar del tema psicològic i de salut. Torno a repetir que no sé com és en l'actualitat, però a la meva època (i no sóc tan vella!) no hi havia ni rastre de psicòleg ni infermeres als instituts. Imagino que molts dels alumnes que fracassaven potser tenien desordres de tipus psicològic (hiperactivitat, dificultats de concentració, dislèxia, etc.) i ningú ho sabia. I els que venien de families desestructurades, pares alcohòlics, maltractaments, etc...? Qui es cuidava d'ells?

6 comentaris:

Albert ha dit...

Fa 3 anys que vaig sortir de l'institut i et puc assegurar que ara està tot molt controlat.
A l'IES on jo anava, tancaven portes en plan escola, tot i que als batxillerats no els deien gaire res si marxaven.
Els professors portaven una PDA per passar llista, sobretot a les priemres hores, i aquestes PDA es sincronitzaven cada dia per portar un seguiment de faltes i retards continuat i actualitzat, que s'entregava amb les notes.
I fumar.. ni en somnis a dins les instalacions. Si enganxaven a algú, l'enviaven a casa expedientat.

Garbí24 ha dit...

L'educació d'aquest pais smpre estarà amb mancances , com no si posin seriosos . Els meus només van a primaria i la gran l'any que be a la universitat , els petits un descontrol total i la gran sento algunes coses que em posenla pell de gallina .Realment aprenen els que els interessa el seu futur , ja que molts es dediquen a passar el temps .
Em perdut les obligacions

... ha dit...

Jo al revés que tu vaig faltar mil i una vegades a les classes de llatí de segon de BUP. Amb 14/15 anys vaig arribar a un pacte no escrit amb la professora amb el que s'establia que ella no em marcava la casella de falta d'assistència i a canvi jo no li fotia la classe enlaire amb la meva presència i xerrameca. Al final de curs un examen global facilet per tots, vaig apendre 2 coses mínimes i la professora ben tranquil·la. Vam acabar fent un cafè al bar de la cantonada, que vaig pagar jo amb els calers que em treia fent classes de repàs de ciències...
També s'ha de dir que el meu institut era el més revolucionari de tot el Vallès i li estic enormement agraït per haver-me deixat la llibertat de créixer com a persona a la meva manera. No puc dir el mateix de l'escola primària, on els senyors escolapis van oprimir-nos i atemorir-nos.
El que ara fan a la ESO de tenir-los com a nens de teta em sembla una vergonya i un enraderiment en l'educació dels nanos...
Salut!

ramon ha dit...

El que fan a Suècia per controlar l'assistència a classe em sembla molt correcte. Espero tambè que els professors estiguin més respaldats que a Catalunya (i suposo que a Espanya)a on d'entrada se'ls fa culpable de qualsevol cosa que afecti als alumnes

SERGI ha dit...

A mi tampoc em controlaven la asistència i tampoc he eixit tan malament, el control excesiu pense també es contrapoduent.
Recorde que durant els 4 anys una de les coses per les que mes merder es montava al meu insti era per el tema de si la porta del centre quedava oberta o tancada, recorde inclús alguna vaga. De fumar sols als serveis i al pati

També pense que eren altres temps i aixó que sols tinc 34 anys

Kuroi Neko ha dit...

Jo l'única diferència que trobo entre abans i ara és que ara totes aquestes coses que dius estan prohibídisimes (fumar, fer campana, etc) i bastant penalitzades. Pel que fa a famílies desestructurades, pares maltractadors/alcohòlics, encara n'hi ha! I per molt psicòleg que tingui el centre, no serveix de gaire en la majoria dels casos. És molt complicat...

aigua_clara_